1. La fragmentació del món antic
1. Els regnes germànics
2. L’Imperi Bizantí (476-1453)
3. La Hispània visigòtica
4. Carlemany
1
2. Introducció
• Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà, es va fragmentar la
unitat cultural del Mediterrani.
• A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparèixer com a
conseqüència de les invasions bàrbares i hi varen sorgir
nombrosos regnes germànics.
• L’Imperi Romà d’Orient (Bizantí) es va mantenir durant quasi
mil anys més.
• El cristianisme i l’Església varen ser l’únic element de
continuïtat i de cohesió cultural entre el món antic i el nou món
medieval.
3. 1. Els regnes germànics
1.1. Els regnes germànics
• Un habitatge rural germànic (il·lustració)
1.2. La ruralització d’Occident
15
4. 1.1. Els regnes germànics
• Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, diversos
pobles bàrbars varen ocupar l’espai de l’Imperi i varen formar
regnes independents.
• Quan varen ocupar les terres de l’Imperi Romà, els pobles
germànics no varen imposar la seva forma de vida a les
poblacions conquerides.
• El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica
varen anar assimilant les lleis romanes més complexes.
• També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió
oficial.
15
7. 1.2. La ruralització d’Occident
• La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat
a Occident.
• La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la
desaparició de l’activitat comercial. La població va abandonar
les ciutats i va cercar refugi a les grans explotacions agràries.
• Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques.
La producció de cultura, la lectura i l’escriptura varen quedar
reduïdes a grups de clergues i monjos.
15
8. 2. L’Imperi Bizantí (476-1453)
2.1. L’època de Justinià
• Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble (il·lustració)
2.2. Un Imperi cristià i oriental
15
9. 2.1. L’època de Justinià
• Quan l’Imperi Romà d’Occident va deixar d’existir (476),
l’herència romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí.
• Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el
vell Imperi romà.
• Va començar un seguit de campanyes militars que varen arribar
fins al sud d’Hispània; va fer una recopilació de lleis romanes
(Codi de Justinià) i va embellir Constantinoble (basílica de
Santa Sofia).
• El regne bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica,
gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç.
15
12. 2.2. Un Imperi cristià i oriental
• Entre els segles VII i IX, Bizanzi va perdre una bona part de les
conquestes de Justinià i es va replegar sobre la seva zona
oriental, on el grec es va mantenir com a llengua oficial.
• Al cap de segles de tensions religioses, la situació va
desembocar en la separació de l’Església romana i la bizantina
ortodoxa (Cisma d’Orient, l’any 1054).
• A partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s
com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs.
• La capital, Constantinoble, va caure l’any 1453 i l’Imperi
Bizantí va desaparèixer.
15
13. 3. La Hispània visigòtica
3.1. El regne de Toledo
3.2. La monarquia visigòtica
3.3. La societat visigòtica
15
14. 3.1. El regne de Toledo
• Al final del segle V, els visigots s’havien establert al sud de la
Gàl·lia i a Hispània.
• Els francs, provinents del nord de la Gàl·lia, varen derrotar els
visigots i els en varen expulsar.
• Llavors, els visigots es varen expandir per Hispània i varen
organitzar un regne amb capital a Toledo, que va durar més de
dos-cents anys.
15
15. 3.2. La monarquia visigòtica
• La monarquia visigòtica va aconseguir controlar el territori
peninsular: en va expulsar els sueus, va conquerir territoris als
bizantins i va aturar els francs.
• Els visigots, a través de l’establiment d’una monarquia forta,
varen aconseguir la unificació religiosa i jurídica (Liber
Iudiciorum) entre hispanoromans i visigots.
15
16. 3.3. La societat visigòtica
• Els visigots eren numèricament pocs, però varen dominar els
hispans i es varen repartir les dues terceres parts de les terres
peninsulars.
• L’economia era bàsicament agrícola i de subsistència.
• A les ciutats, les activitats artesanals i el comerç varen
disminuir considerablement.
15
17. 4. Carlemany
4.1. Carlemany, rei dels francs
4.2. Carlemany, emperador
15
18. 4.1. Carlemany, rei dels francs
• L’Imperi creat per Carlemany va ser el darrer intent de
reconstruir l’antiga unitat de l’Imperi Romà d’Occident.
• Al començament del segle VIII un noble franc, Carles Martell,
va dirigir l’exèrcit contra els musulmans que avançaven per
França, i els va derrotar a Poitiers (732).
• El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va
fundar una nova dinastia, la carolíngia.
• El fill i successor de Pipí el Breu, Carlemany, va passar de ser
rei dels francs a ser el reconstructor de l’Imperi Romà
d’Occident.
15
19. 4.2. Carlemany, emperador
• Carlemany va conquerir una gran part de les terres de l’Europa
occidental, va frenar l’avanç de l’Islam i va establir unes
fronteres més segures en tot aquest territori tan gran.
• L’emperador va convertir al cristianisme tots els pobles sota el
seu domini i va reforçar la unió entre el poder polític
(l’emperador) i el religiós (el papa).
• L’any 800, Carlemany va ser coronat emperador dels romans
pel papa Lleó III, que el va reconèixer com a nou emperador de
les terres d’Occident.
• Durant el seu govern es va garantir la pau i la cultura va
renéixer, amb l’establiment d’escoles i l’ensenyament, altra
volta, del llatí.
15