1. SER COMPETENTS EN LLENGÜES UNITAT 3

4. 1. INTRODUCCIÓ

5. 2. INTENCIONS DEL CURRÍCULUM VALENCIÀ EN REFERÈNCIA A LES LLENGÜES.

6. 2.1. VALENCIÀ I CASTELLÀ, LLENGUA I LITERATURA

7. 2.2. LLENGUA ESTRANGERA

8. 3. APORTACIONS DEL CONSELL D’EUROPA A L’APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LLENGÜES: MARC EUROPEU I PORTFOLIO

9. 3.1. EL CONSELL D’EUROPA

10. 3.2. EL MARC EUROPEU DE LES LLENGÜES

11. 3.2.1. QUÈ ÉS EL MARC EUROPEU

12. 3.2.2. ELS NIVELLS COMUNS DE REFERÈNCIA

13. 3.2.3. DESTRESES I DESCRIPTORS D’AUTOAVALUACIÓ

14. 3.2.4. ENFOCAMENT ADOPTAT I COMPETÈNCIES

15. 3.3. EL PORTFOLIO EUROPEU DE LES LLENGÜES

16. 3.3.1. QUÈ ÉS EL PORTFOLIO

17. 3.3.2. FINALITATS, ESTRUCTURA I FUNCIONS DEL PEL

18. 3.3.3. EL PORTFOLIO ELECTRÒNIC (PEL)

19. 4. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

20. 4.1. CONTRIBUCIÓ DE LES LLENGÜES A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

21. 4.2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. TIPOLOGIA

22. 4.3. EL TREBALL PER TASQUES

23. 5. ACTIVITATS

25. Amb la necessitat d’adequar o actualitzar la didàctica docent als temes referits, documents com ara

26. el Marc europeu per a les llengües,

27. el Portfolio europeu

28. i les programacions per competències, passen a ser coneixements i pràctiques indefugibles per als professionals de les aules.

30. La finalitat del Consell d'Europa és defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, així com potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans d'Europa. MÉS INFORMACIÓ: http://ca.wikipedia.org/wiki/Consell_d%27Europa WEB DEL CONSELL D’EUROPA: http://www.coe.int/

32. Descriu d'una manera exhaustiva el que han d'aprendre a fer els aprenents de llengua a fi d’utilitzar-la per a la comunicació, com també els coneixements i les habilitats que han de desenvolupar per tal de ser capaços d'actuar de manera efectiva.

35. Capítol 2 Enfocament adoptat. Estratègies dels aprenents per a activar les competències...

36. Capítol 3 Nivells comuns de referència.

37. Capítol 4 Categories per a la descripció de l'ús de la llengua i de l'usuari.

38. Capítol 5 Categorització de les competències generals i comunicatives.

39. Capítol 6 Processos d'ensenyament/aprenentatge de llengües.

40. Capítol 7 El treball per tasques.

41. Capítol 8 Implicació de la diversificació lingüística en el disseny curricular.

42. Capítol 9 Propòsits de l'avaluació. Tipus d'avaluacions.

43. Bibliografia general.

44. Annexos

45. Anàlisi de descriptors. Un projecte concret, el projecte suís. El projecte DIALANG.

47. Equivalències entre els nivells del marc i certificacions de les proves

50. L'ús del Portfolio d'una banda comporta una metodologia basada en l'enfocament comunicatiu de l'ensenyament/aprenentatge de les llengües, i d'altra banda fomenta la reflexió i l'autoavaluació.

51. El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) és un projecte desenrotllat i pilotat pel Departament de Política Lingüística del Consell d'Europa des de 1998 fins a l'any 2000. Aquest projecte en va ser proposat de forma general per a tot Europa durant la realització de l'Any Europeu de les Llengües, 2001.

53. 􀂃 Enregistrar les experiències pròpies d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar sobre elles.

54. 􀂃 Anotar els avanços que cada persona realitza en l'aprenentatge de llengües i marcar-se noves metes.

55. 􀂃 Reconéixer com i quan s'aprén.

56. 􀂃 Participar de forma activa i conscient en els aprenentatges.

57. 􀂃 Orientar la motivació, augmentar l'autoestima i potenciar el desenrotllament d'estratègies d'aprenentatge.

58. El PEL està concebut per a donar suport als quatre objectius polítics del Consell d'Europa:

59. preservar la diversitat lingüística,

60. promoure la tolerància lingüística i cultural,

61. fomentar el plurilingüisme

63. 3.3.3 EL PORTFOLIO ELECTRÒNIC (ePEL ) a) El Passaport de Llengües És el resum de les competències adquirides en les diferents llengües, resum que es defineix en termes de capacitats i atenent les indicacions del MECR. 􀂃 Registra qualificacions formals. 􀂃 Descriu les competències lingüístiques i les experiències lingüístiques i interculturals més significatives. 􀂃 Inclou informació sobre competències parcials i específiques.

64. CATALÀ / VALENCIÀ

66. EL PASSAPORT PER ALS ALUMNES

67. 4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Són aquelles competències que ha d’haver assolit un jove o una jove, en acabar l’ensenyament obligatori, per aconseguir la seua realització com a persona, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de portar a terme un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Són bàsiques perquè són útils a la totalitat de la població, independentment del sexe, de la condició sociocultural i de l’entorn

68. La incorporació de competències bàsiques al currículum permet focalitzar aquells aprenentatges considerats imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. Passem del “saber” al “saber per a actuar”. D’ací el seu caràcter bàsic o essencial. Les competències bàsiques marquen, com a referent, el nivell de consecució de les capacitats de l’individu en cada etapa educativa.

69. L’AVALUACIÓ Avaluar per competències implica avaluar-ne l’aplicació sempre en situacions i en contextos reals, amb objectius i intencions aplicables fora de l’entorn acadèmic. Avaluar competències és avaluar processos en la resolució de situacions problema. Totes les accions dirigides a recaptar informació sobre les dificultats i la capacitat en relació amb unes competències determinades, han de partir de situacions problema.

70. EXEMPLE D’EXERCICI DE CCBB

71. Exercicis Competències Bàsiques 1. Enumera els pobles que comprenen la Comarca del Comtat: 2. Quina és la capital de la Comarca del Comtat? 3. Digues com aniries d’Alacant fins a Muro? 4. Quines valls pots trobar en aquesta comarca? 5. Com s’anomena el pantà que hi ha en aquesta comarca? 6. D’on venen les seues aigües? 7. Has visitat algun poble d’aquesta comarca? 8. Quina fira important hi ha en aquesta comarca?

72. RECURSOS

74. IVITRA. INSTITUT VIRTUAL INTERNACIONAL DE TRADUCCIÓ

75. LA UEM

76. Preguntes oral juliol 2009 Comenta en quin sentit es pot dir que el domini sobre la neologia i la terminologia és fonamental per a la supervivència d’una llengua en el món. Fes una valoració de l’afirmació següent: “El professorat d’àrees lingüístiques treballa els registres estàndard, literari i col·loquial en les seues classes. El professorat d’àrees no lingüístiques és una ajuda imprescindible per completar el ventall de registres de la llengua, sobretot els registres més formals, el cientificotècnic. Tots, per tant, som professors de llengua”. Comenta aquest enunciat: “Els TILC són una eina fonamental per adquirir llengües”.

77. Un cas real PER REFLEXIONAR Al 2008 un professor imparteix el curs intensiu del PFLT (Pla de Formació Lingüisticotècnica en Llengües del Professorat No Universitari), on un dels alumnes trau l’apte. Al curs 2009-2010 professor i alumne es troben i canvien els papers (alumne-professor) en un curs denominat WEB 2.0. L’IES té un PNL on la llengua vehicular ha de ser el valencià. I aquest professor tot i tenir la capacitació no ho fa, amb la reflexió per part de la coordinador de TIC que li ho fa saber. Com se soluciona el problema? Quina cara se li queda al qui era el seu professor? Com ho farà quan estiga a un Programa Bilingüe?