1. CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B

5. b. Els idiomes són codis homogenis i estables. FALS. No són codis uniformes perquè la varietat lingüística es dóna en totes les llengües, fins i tot la variant personal. Totes les llengües tenen variants dialectals i en totes les llengües existeixen diferents registres. A més totes les llengües evolucionen amb el temps. c. Existeixen varietats dialectals intrínsecament més adequades que altres. FALS . La variació dialectal és un fet universal. No hi ha cap llengua uniforme. Totes presenten diferències associades a grups de persones o a situacions d’ús concretes. Idiolecte (dialecte personal). Hi ha tantes maneres de parlar com individus. En tota la seua extensió territorial els idiomes tenen varietats dialectals en més o menys grau, segons diferents factors històrics, geogràfics... Una llengua és el conjunt de tots els seus dialectes. Segons Tuson “un dialecte no és una desgràcia i no és motiu per al complex d’inferioritat fer-lo servir, perquè la llengua comuna és la coincidència emocional dels dialectes” (Mal de llengües, pàg. 72 i 73) d. La utilització de la paraula “merda” o la paraula “excrement” depenen principalment de la procedència geogràfica dels parlants. FALS. Les dos corresponen a l’estàndard, però la primera correspon al registre col·loquial i la segona al culte. Intrínsecament: Pertanyent a la naturalesa essencial, a la construcció íntima d'una cosa.

6. e. Un bon usuari de la llengua és aquell que sap adequar el seu discurs al nivell social, acadèmic i professional de l’interlocutor. VERTADER . No és més culte aquell que parla en estil elevat a tot el món sinó aquell que sap adequar el seu registre a les característiques de l’interlocutor. f. La característica que defineix els registres és el fet que estiguen escrits. FALS . Podem utilitzar tots els registres tant a nivell escrit com a nivell oral. Una conferència utilitza el registre formal i una carta pot ser escrita de manera informal. g. El registre col·loquial no té gens de formalitat. FALS . Es pot parlar amb correcció dins un nivell col·loquial, sense arribar a ser vulgar. Per exemple les paraulotes, o expressions com ara, *quidrar (cridar), *crompar (comprar)... acostarien el nostre registre a la vulgaritat. Exemple de registres: - Aina té un coma etílic agut (llenguatge científic) - Aina té una borratxera molt forta (llenguatge familiar) - Aina té una merda com un piano (llenguatge vulgar) h. Una llengua és considerada com a tal perquè és usada per un nombre elevat de persones i s’oposa al dialecte, que és usat per poques persones. FALS . No és el nombre de parlants el que distingeix llengua i dialecte. Podem trobar llengües amb un nombre reduït de parlants com el danés (cinc milions) o el suec (nou milions) i alguns dialectes tenen molts parlants, per exemple el dialecte americà de l’anglés. Una llengua és el conjunt de tots els seus dialectes. El fet de tindre un nombre considerable de parlants no fa necessàriament més important una llengua.

7. h. L’estàndard actua com a cohesionador i identificador de la comunitat lingüística. VERTADER . L’estàndard és una varietat conscientment codificada que actua com a cohesionadora de la comunitat lingüística i que és molt útil en la comunicació entre diferents varietats dialectals.

17. ACTA DEL PROTOCOL NOTARIAL DEL NOTARI JAUME ARACIL 1495.

51. Activitat 5 En grups de 3 o 4 companys, analitzeu la presència de varietats lingüístiques en el vostre centre de treball i exposeu al grup de classe les vostres conclusions. a) Com s’integra aqueixa variació lingüística en l’ensenyament? b) Quin registre o model de llengua empra el professorat a l’aula? c) Cal tenir un estàndard de referència? Quines serien les característiques bàsiques de l’estàndard oral i de l’escrit? Cal reflexionar sobre les varietats lingüístiques a l’aula, especialment sobre el model de llengua oral que el professorat empra, de vegades molt allunyat del registre escrit dels llibres de text i altres materials curriculars.

76. Sóc nascut/a a ............................................................................................................ Visc a ............................................................... a la comarca de ................................. Treballe a la població de/d’.............................................. a la comarca de ...................... 1. Tinc com a llengua familiar o habitual el .............................................................. 2. A mon pare, a ma mare i als meus germans i germanes els parle en ....................... 3. Als meus fills i als fills dels meus amics els parle en ............................................... 4. En les tertúlies i relacions amb els amics parle habitualment en .............................. 5. Quan vaig al metge li explique el que em passa en ................................................ 6. Quan pregunte o demane alguna cosa a persones desconegudes ho faig en .............. 7. Als bars, restaurants, botigues, grans magatzems m’expresse en ............................ 8. Quan vaig a l’Administració per a sol·licitar o per a reclamar alguna cosa, em dirigisc a la funcionària o al funcionari en .............................................................................. 9. Si estiguera declarant davant d’un jutge m’expressaria en ...................................... 10. Si m’he d’adreçar a un policia per renovar-me el DNI em dirigisc a ell en .................. 11. Em para la Guàrdia Civil en carretera. En quina llengua li conteste........................... 12. M’he comprat una casa. Al notari, li indicaré que me l’escripture en ..........................

86. Tasca final Reflexiona sobre la presència a les nostres aules d’alumnat de diversa procedència sociocultural i lingüística. Redacta un text sobre la importància i el benefici mutu de la integració de les llengües i les cultures de l’alumnat a l’aula.