Pau Simon Guitart

1. ANÀLISI D’UNA OBRA
PICTÒRICA:
LA VICARIA

2. FITXA TÈCNICA
Informació
Títol: La Vicaria
Autor: Marià Fortuny
Cronologia: 1867 – 1870
Estil: Realisme
Mides:
Tècnica: Oli sobre fusta
Localització: MNAC, Barcelona
Context històric
Podem situar l’obra a finals del segle XIX, segle caracteritzat per la
revolució industrial a Catalunya que originarà una classe burgesa rica i que
s’aficionarà a la compra d’obres d’art. Aquest, doncs, vindrà condicionat
pels gustos dels seus consumidors. Políticament podem situar l’obra al
Sexenni Democràtic.

3. ANÀLISI FORMAL
L’acció del quadre transcorre a l’interior d’una vicaria, una
escena habitual d’uns nuvis i un grup de convidats signant un
acte matrimonial. També hi ha altres persones esperant el
seu torn i un pobre demanant almoines.
Es tracta d’una composició asimètrica perquè l’escena
principal no està al mig de l’obra (queda desplaçada a
l’esquerra). Es concentren més personatges a la part dreta.
Podem considerar-la una composició oberta on hi predomina
la línia vertical (personatges drets, cadira, reixa...) per sobre
de l’horitzontal (banc, taula...).

4. ANÀLISI FORMAL
S’aconsegueix una profunditat amb la situació dels
personatges, amb el gran espai buit que ens presenta com a
primer pla. El punt de fuga seria on es signen els papers.
L’obra té dinamisme gràcies a l’actitud de diàleg i als gestos
dels personatges.

5. La tècnica que s’ha seguit per realitzar la composició és oli sobre fusta com a suport.
La pinzellada és molt solta, a base de petites taques de color. Hi ha un predomini del color per
sobre de la línia. Hi predominen els colors càlids per sobre dels freds, tot i que hi ha una gama
de colors molt àmplia.
La llum queda bastant repartida per tot el quadre. Es tracta d’una llum tamisada i plàstica, que
contribueix a crear una atmosfera interior. El focus de llum està situat a l’esquerra de
l’espectador. Les ombres són acusades i delimiten la percepció dels objectes, aspecte que
ajuda a establir els límits de l’espai físic. La força del color aporta a l’obra una gran intensitat
lumínica, més enllà de l’hipotètic finestral que il·lumina l’escena. Hi ha molt detallisme,
minuciositat (preciosisme) que es pot apreciar en nombrosos detalls dels vestit, en la
decoració de la vicaria, reixes, làmpada... detallisme minuciós.

6. ESTIL
Es tracta d’una pintura d’estil realista, encara que força
allunyada del realisme francès.
Les característiques principals
característiques de l’estil de
Fortuny queden sintetitzades a La Vicaria: o la minuciositat o
el preciosisme o un dibuix
acurat o l’ amplitud espacial o
un gran sentit del color o un
fantàstic estudi de la llum o la delicadesa i versemblança en
els detalls o la perfecta captació dels diferents tipus de teixits
o l’interès per l’actitud dels personatges

7. INFLUÈNCIES
El viatge a al Marroc el marca molt en quan a la
concepció de l’art.
També va ser un admirador de Renoir i va estudiar als
grans pintors del Prado, sobretot Velàzquez, Goya i El
Greco. Posteriorment ell va influenciar els anomenats
fortunyonistes; artistes que s’inspiraran en la seva
manera de pintar, per exemple Tomàs Moragas o
Eduardo Zamacois. Altres obres de l’autor: La batalla
de Tetuan, Vell nu al sol.

9. FUNCIÓ
La vicaria és el resultat d’un procés de maduració que es va iniciar el
27 de novembre de 1867, data en què el pintor va contraure
matrimoni amb Cecilia de Madrazo, filla de Federico de Madrazo.
Per les seves dimensions, es tracta d’un tableautin. Aquests quadres
de mida reduïda, eren adquirits per la burgesia, que, a diferència de la
noblesa, no vivia en palaus i, per tant, no disposava de tant d’espai per
penjar quadres de gran format.
La seva destinació havia de ser, doncs, la llar d’algun personatge
adinerat que desitgés decorar alguna estança amb una obra de tema
costumista i amable com aquesta.
Alguns historiadors de l’art creuen que La vicaria anava destinada a
marxants i col·leccionistes d’art. Ara bé, també n’hi ha que dubten
d’aquesta possibilitat atès el temps que Fortuny va emprar en la seva
realització. Tampoc no es descarta, però, que es tractés d’un assaig
plàstic, dins els gustos de l’època, que volgués posar de manifest la
utilització d’un llenguatge innovador.

10. SIGNIFICAT
La pintura, en l’època en què va ser pintat el quadre La
Vicaria mostrava poca predisposició a la grandiloqüència
neoclàssica, a l’èmfasi romàntic i als quadres de gran format.
Estava més de moda la tècnica detallada i pacient dels
quadres de mesures reduïdes. La burgesia, com a nou client
dels artistes, se’ls disputava a l’Estat i a les institucions, que
per a les seves cases preferia obres menudes i de gènere.
L’obra és una imatge, un retrat de la societat espanyola del
segle XVIII, dominada per les tradicions, els costums i els
usos arcaics i ancestrals.

11. MODELS I INFLUÈNCIES