ertrtetiiiiiiiiiiiiiiii

1. EELL MMUUNNTTAATTGGEE
AAUUDDIIOOVVIISSUUAALL
PPaauu FFaabbrreeggàà
11rr bbaatt AA

2. ÍÍnnddeexx
Mirar a través de la càmera
El relat audiovisual
Recursos audiovisuals
El muntatge
La banda sonora

3. MMiirraarr aa ttrraavvééss ddee llaa ccààmmeerraa
Podem dir que el llenguatge audiovisual
s'amplia i s'enrriqueix dia a dia.
El primer element que hem de tenir en compte
és que la càmera actua com un ull.
Un cop s'han observat i enregistrat les imatges,
són combinats a travès del muntatge, amb una
estructura i l'encadenament dels significats de
l'obra.

4. EEll rreellaatt aauuddiioovviissuuaall
Parlem de el pla com a unitat bàsica de la
narrativa, que agrupa les escenes en
seqüències que conformen la realitat final.
Trobem la seqüència, definida com a unitat on
es planteja la situació dramàtica.
La presa, que és l'enregistrament seguit
d'imatges d'una situació concreta.

5. LA PLANIFICACIÓ:
Anomenem planificació a la previsió de plans que
s'enregistraran.
La selecció del pla d'enquadrament respon a les
necessitats comunicatives i expressives. Per
exemple, si mostrem un pla general, ens
interessarà ensenyar-lo més que no un pla de
detall.

6. Recursos audiovisuals
Pla Composició Angulació o
punt de
vista
Moviments
de càmera
Profunditat
de camp
Distància
focal

7. PLA:
El pla està determinat per l'enquadrament i fa
referència a l'apropament que fa la càmera a un
determinat element.

8. Pla general i
gran pla
general
Pla conjunt Pla sencer
Pla americà Pla mitjà Primer pla
o tres quarts

9. COMPOSICIÓ:
Anomenem composició a l'organització de tots els
elements visuals en l'interior d'un enquadrament.
Per tant, la composició determinarà el contingut
visual de la imatge final que observarà
l'espectador.

10. ANGULACIÓ o PUNT DE VISTA:
La visió del que s'enrregistra vindrà determinada
per la nostra posició respecte els elements i
l'angulació.
Distinguim:

11. Angle normal o
neutre: Eix càmera
perpendicular als
elements.
Angle picat: Càmera
per sobre de
l'element.
Angle inclinat:
Càmera inclinada en
diagonal per perdre
l'horitzontalitat.
Angle contrapicat:
Càmera enrregistrant
des d'un nivell
inferior.

12. DISTÀNCIA FOCAL
És l'utilització d'objectius amb diferents distàncies
focals que ens proporcionen angles de visió més
o menys oberts, diferents efectes de profunditat,
etc.

13. PROFUNDITAT DE CAMP
És l'espai en profunditat captat per la càmera
amb nitidesa, la qual cosa permet establir
relacions entre els elements situats a diferents
termes.

14. MOVIMENTS DE CÀMERA
Càmera fixa: la càmera està immòbil sobre un
suport i enregistra tot allò que li passa per davant.
Panoràmica: moviment de rotació de la càmera
que, sense desplaçar-se, gira sobre si mateixa
mantenint una distància focal constant.

15. Tipos de panoràmica
Panoràmica
vertical
Panoràmica
horitzontal
Panoràmica
descriptiva
Panoràmica
de relació
Panoràmica
de seguiment

16. Tràveling: moviment de translació de la càmera.
Pot ser desplaçada sobre un element mòbil, o pel
mateix operador.
Distinguim:

17. Tràveling frontal: la
càmera es mou cap
endavant.
Tràveling lateral: la
càmera acompanya
paral·lelamet un
element.
Tràveling vertical
ascendent o
descendent: la
càmera puja o baixa
Tràveling circular: la
càmera es desplaça
al voltant d'un
element.

18. Zoom: S'anomena també tràveling òptic, i el que
es desplaça no és la càmera, sinó l'òptica. La lent
de la càmera passa d'una distància focal curta a
una de llarga.

19. Moviment lliure: es produeix quan la càmera es
mou sense seguir un ordre concret.

20. Llum: la llum és la que fa possible que la realitat
sigui representada fotogràficament. Té un valor
funcional però també un valor expressiu i
significatiu.

21. EEll mmuunnttaattggee
El material de les filmacións ha de ser
seleccionat i ordenat per a crear tota una
narració. Això és el que anomenem muntatge.
Es realitza en diferents fases:

22. ● Seleccionar les preses més adients en cada
escena.
● Decidir la seva longitud.
● Ordenar-les i enganxar-les.
● Combinar les imatges amb la banda sonora.

23. REPÀS HISTÒRIC
Meliès: ens va ensenyar diferents escenaris per
explicar la seva història, com també aturar la
càmera i tornar-la a engegar uns segons després
per crear desaparicións a través de la magia del
cinema.

24. Eisenstein: va experimentar amb associacions
d'imatges dispars, creant allò que s'anomenaria
muntatge intel·lectual.
A partir d'aquest moment, es van establir els
elements bàsics del muntatge i s'obrí la
possibilitat de la seva experimentació.

25. TIPUS DE MUNTATGE
Muntatge
continu
Muntatge
discontinu
Muntatge en
paral·lel
Muntatge
d'anticipació
Muntatge Flashback
altern

26. Muntatge rítmic Muntatge de
síntesis
Muntatge ideològic Pla seqüència

27. FUNCIONS DEL MUNTATGE
Traslladar l'espectador en el temps i en l'espai.
Fer avançar, aturar, allargar o ometre un part
d'una situació.
Generar relacions de caràcter simbòlic.
Produir relacions que mai no han existit.

28. Inventar llocs fets de fragments d'altres.
Modificar el significat d'una acció per tal de
crear un sentiment determinat.
Donar èmfasis a una informació o omètre-la.

29. El·lipsis i salts temporals
Impiquen l'eliminació d'una part de la situació o
de l'acció que es presenta.
Permet estalviar temps entre diferents escenes
i seqüències.
Però definim el·lipsis com a un recurs narratiu
que consisteix en presentar únicament els
fragments significatius d'un relat.

30. Raccord o continuïtat
Entenem per raccord la interrelació d'uns plans
amb uns altres partint de determinats conceptes
per donar sensació de continuïtat.
Hi han elements que ajuden a determinar aquesta
continuïtat en una acció entre un plai un altre.

31. La banda sonora
El que caracteritza l'audiovisuals és la
combinació de sons i imatges.
Els dos elements juguen un paper igualment
important, ja que moltes imatges perdrien el
seu poder comunicatiu, persuasiu i expressiu
sense el so.

32. REALITZACIÓ DE LA BANDA SONORA
La banda de so està
formada per diferents
elements acústics:
Veus, Efectes, So
d'ambient i música,
etc.
Tots quests elements
s'enregistren en
diferents pistes.
Però cal muntar
després de tot això
cal muntar la banda
sonora amb les
imatges.
I per finalitzar es
realitza el procès de
doblatge de totes les
veus.

33. UTILITATS DEL SO
El siginicat de la combinació entre sons i
imatges pot ser molt àmplia, ja que a travès
dels sons es pot definir, per exemple, l'estat
d'uns personatges.
Llovors doncs podem dir que un mateix so,
segons el context dramàtic i visual, pot explicar
coses molt diferents a un espectador.

34. El so i la percepció del temps:
La banda sonora ajuda a establir un temps de
representació. A més, trobem que els muntatges
creen una línia temporal, però amb el so, s'acaba
de definir la narració.

35. El so que crea l'espai
L'enquadrament fa visiple un espai, al igual que el
fora de camp és també important.
Per això s'utilitza el so per a definir i fer present
l'espai que veiem i poder donar dramatisme.

36. La puntuació
Podem dir que la banda sonora accentua
determinats gestos o situacións a travès dels
sons i la música.

37. Anticipació
La música ajuda a anticipar allò que vindrà.
Aquesta és una de les dinàmiques segons la qual
funciona una seqüència audiovisual, on la part
sonora juga un paper important.

38. El silenci
Podem jugar amb el silenci creant, en un moment
de silenci, la interrupció d'un soroll concret, ja que
fa més concient la idea del buit. Llavors la imatge
que acompanya es torna important.

39. Ús de temes musicals
Un dels elements que sereix per a generar els
efectes esmentats anteriorment és la repetició
d'un repertori de temes musicals al llarg de la
pel·lícula.

40. MÚSICA I EMOTIVITAT DE LES IMATGES
La música pot incidir sobre les sensacións
emotives de l'espectdor, pot exagerar o
potenciar l'emotivitat de les imatges.
En els anuncis per exemple, és un recurs que
ajuda a crear situacións i a connotar productes.