Segona part Projecte "Nòmades"

1. Un pas cap a la pau
Classe del Vampir.11 anys

2. Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però
sempre els que hi perden més són els nens i les nenes.
Biografies de nens que faran història
“Sóc un nen de la guerra de Síria, un
d’aquells nens refugiats que van venir
a Europa amb els seus pares el 2015,
escapant d’un país que havia quedat
destruït per la guerra”.
Antoni Bassas. Editorial de l’Ara del 14 de
setembre de 2015

3. Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però
sempre els que hi perden més són els nens i les nenes.
"Nens, no us baralleu. Vinga, doneu-vos una abraçada i feu les
paus". Quantes vegades hem repetit frases com aquesta als nostres
fills, nebots, néts... i, de sobte, els veiem jugant i rient junts una altra
vegada.
Aquesta escena, que per a nosaltres és normal i natural, és possible
quan la baralla és per qui es menja l'última gominola o qui juga amb
el cotxe verd. És possible perquè aquests nens no carreguen amb
una pesada motxilla d'experiències violentes en la seva memòria i
en el seu cor.
Però, com fer això mateix amb un nen que porta tres anys vivint
enmig d'un conflicte com el de Síria? La frase "feu les paus" té un
sentit molt diferent quan els infants sirians han incorporat en les seves
vides el soroll de les bombes a la porta de casa seva, la violència
com a manera de relacionar-se; quan han vist que es matava gent
al seu voltant, de vegades fins i tot amics i membres de la seva
família.
Lorena Cobas, responsable d'Emergències d'UNICEF Comitè Espanyol

4. Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però
sempre els que hi perden més són els nens i les nenes.
S’han perdut per Europa més de 10.000 nens i nenes amb i sense
família.
Ha sortit una notícia que vam veure que Dinamarca i altres països
per quedar-se refugiats els hi demanen les coses de valor i només es
poden quedar 1.300 euros.
A Dinamarca tot és més car que aquí.
Aquests nens i nenes si que estan desubicats perquè tampoc
entenen el què els està passant.
Si els pares es separen vols anar amb ells. Si saps què passa saps què
fer. Si se separen i tenen dues cases i t’ho expliquen saps què passa,
però si no t’ho expliquen no saps què fer.
Depèn de com és la persona les coses t’afecten més o menys.
Jo tinc uns cosins que són 3 i ara els seus pares s’han separat...
Diàleg a la classe del 5 de febrer de 2015

5. Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però
sempre els que hi perden més són els nens i les nenes.
Hem vist un vídeo que es diu “Llapis, papers i bombes” tret d’Alacant,
fent memòria d’uns fets de la guerra civil. Un bombardeig al port
d’Alacant. Mentre uns marxaven amb el vaixell la resta de la gent que
esperaven al port van ser bombardejats per les tropes nacionals i
italianes.
L’exposició és de dibuixos recuperats que van fer els nens i les nenes que
van veure i patir els desastres de la Guerra Civil Espanyola.

6. Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però
sempre els que hi perden més són els nens i les nenes.
-M’ha sorprès molt pensar que el teu pare li pot passar això. (Després de
llegir una carta d’un pare que s’acomiadava de la família perquè
sabia que l’endemà havia de morir).
-M’ha impactat molt i m’afectaria molt.
-Estic molt d’acord, la carta impacta molt perquè ja no seríem una
família complerta.
-Els dibuixos estaven molt bé. Això no ve de molt lluny. El meu besavi es
va amagar i va fer un diari. no fa tant que hi ha llum i cotxes.
-Ara podem aprendre, tenim menjar, això et deixa sense paraules.
-Els que van poder estar refugiats encara van estar de sort.
-Deu ser molt dur despertar-se amb el soroll de les sirenes.
-Una mare en un dibuix mirava un mort.
-Jo vaig anar a Holanda i vaig veure la casa d’Anna Frank, va passar
quan va haver-hi la segona guerra mundial. També em va impressionar
molt.
-Això és el mateix que passen la gent de Síria i encara és més dur
perquè les bombes es van perfeccionant.
Els nens i les nenes s’emporten la pitjor part.

7. Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però
sempre els que hi perden més són els nens i les nenes.
Com podem finalitzar el projecte? Entre moltes propostes n’hi
ha dues que prenen força:
En Pol C. proposa fer un treball on ens veiem reflectits en un
mirall. També proposa escriure una carta que recordi les
vegades que hem estat desubicats.
En Bru proposa treballar sobre les sabates dels nòmades. Les
sabates parlen molt de les persones que les porten.
Entomant el què proposa el Bru de
les sabates projectem la pàgina
web de l’Escola Gavina que
coincideix ser amb una instal·lació
de sabates de l’artista japonesa
CHIHARU SHIOTA que l’Eugeni havia
treballat des de la Universitat
de Lleida.

8. «Sempre hi ha alguna cosa que no es pot rentar; no és abandó ni
desig, sinó quelcom que es queda al meu cos i mai no se'n va; els
records no es poden esborrar. Les sabates, buides, són com illes
perdudes. Tenen les seues pròpies vides, expliquen les seues pròpies
històries, com cases abandonades. Les sabates ens acompanyen,
caminen i viatgen: són una de les nostres possessions més íntimes.
Envelleixen amb nosaltres, guarda en els nostres secrets i les nostres
memòries.»
CHIHARU SHIOTA
La veu de l’artista.

9. Hi ha nens i nenes, pares i mares desubicats, però
sempre els que hi perden més són els nens i les nenes.
Seguint a l’artista CHIHARU SHIOTA farem una representació
amb sabates importants per a nosaltres i a les quals els
adreçarem un missatge en primera persona.
Les sabates ens representaran a nosaltres i ens faran de mirall
per ajudar-nos a fer ...
un pas cap a la pau.

10. Les nostres sabates i els
nostres missatges.

11. He portat aquestes sabates perquè són molt importants per mi . Són
importants per mi perquè són les primeres que em vaig posar quan
vaig trepitjar la gespa d’un parc per primer cop. Greta

12. Greta!!!!!
Hola Greta sóc tu, i estic molt contenta de ser tu. M’agrada
ser com tu perquè ets una noia que fas contents als altres,
rius a cada moment, i per qualsevol cosa i això a mi
m’agrada molt perquè m’encanta riure.
Una altra cosa que m’encanta de tu és que vols estar amb
l’altra gent que tens al voltant i sempre estàs disposada a
ajudar-los.
Però també, com tothom, has passat uns moments difícils de
superar però gràcies al teu caràcter de no deixar-te
guanyar, sempre ho has superat. Per tots aquests motius
t’admiro.
Greta

13. Per mi aquestes sabates són molt importants perquè són modernes.
Es pot anar a la muntanya i fer que els peus no facin mal per moltes
pedres que hi hagin al camí. M’agraden molt. Ismael

14. Veig una persona amb ganes de viure , una persona que pot
fer qualsevol cosa si s’ho proposa, una persona amable,
creativa, que té empatia, divertida, que tracta de ser bon
company . Una persona que creu que Déu és el creador del
cel i de la terra. Una persona amb futur ,que li agradaria ser
arquitecte i per aconseguir-ho haurà d`estudiar. Espero que es
faci realitat. Segurament hi ha més coses que he de descobrir,
però això ho sabré a mesura que creixi i em segueixi mirant al
mirall.
Ismael

15. Son les primeres sabates que vaig fer servir per jugar a futbol.
Vaig estar més d’un any amb elles posades tot jugant. M’agradaven
molt perquè participava al millor equip de futbol. Els meus entrenadors
sempre m’animaven. Richard

16. Hola Richard com estàs? Encara fas futbol? Has de millorar moltes
coses com la lletra o l’ortografia (però segur que millores amb
aquests detalls). Ets bastant amable, normalment sembles més
cansat. Segur que és per despertar-te tant d`hora. A mi sempre
m’has fet riure. Jo pensava que tenies els ulls de color negre però
els tens marrons foscos, sembla que fa poc et vas tallar el cabell i
ara el tens bastant curt. M’he fixat que tens una piga al front, no
ho sabia. Molts cops estàs pensat en una pregunta per a tu
mateix o una solució.
Una abraçada pel teu amic Richard.
Adéu
Richard

17. La meva sabata ha passat de ma mare a mi. Està acompanyada
de milers d’històries sobretot a l’estiu. És una sabata molt còmode.
L’exterior està fet de cuir i per dintre de pell amb cotó a la part
interna perquè encara siguin molt més còmodes. A part de tot això
també fan una oloreta a mar, i a sorra de la platja..., això fa que la
olor a peus es dissimuli una mica, tot i que costa...Pol C.

18. Pol ets una persona amb molt bones idees, però saps
perfectament, que has de canviar algunes coses. Si ho fas seràs
més bona persona i el curs t’anirà millor. Moltes altres coses
també t’aniran millor. Ho has de fer, és molt important, i a més a
més et trobaràs millor amb tu mateix “krak”.
Encara que no t’ho sembli, allò de la teva àvia es superarà, i
cada dia quan la recordeu anireu plorant menys, i menys, i
menys...,però això no significa que l’oblidis. També has
d’entendre que la mama està malament i dolguda perquè era
la seva mare i la teva àvia i has d’entendre que és normal.
Mai oblidis que el papa i la mama t’estimen igual però cadascú
a la seva manera...
Ah per cert el bàsquet s’ha d’acabar de perfeccionar però ja
saps que mai seràs com el teu ídol Michael Jordan eh...
També saps que molts cops vas de set ciències i que un dia et
donaran una lliçó.
Adéu “ Pol del futur”....

19. Jo he escollit aquestes sabates, perquè quan l’any passat vaig anar
a Mallorca, vam anar a una platja, i es van mullar. Encara conserven
l’olor de mar. Marta

20. Estimada Marta, sóc tu. Tu ets una part de mi i això fa que jo
sigui tu.
Durant aquests anys, he estat molt bé, he estat molt contenta, i
vivint la vida, encara que també he tingut mals moments, i
també m’he enfadat. Amb tu i amb mi em sento bé.
Amb la classe, els últims anys no han anat molt bé, però aquest
any ens han canviat les coses i ja ens portem molt millor. Jo i tu,
no ens sentíem molt bé. Ara, ja puc dir que estic bé del tot, i
que em sento molt bé, amb mi mateixa.
Marta

21. Jo he triat aquestes sabates per que són de quan tenia 7 anys i va
ser quan vaig anar a les illes Canàries i vaig conèixer als meus cosins i
als meus tiets avis. Aquells dies van ser els meus dies més feliços i que
mai oblidaré. Cèlia

22. Hola Cèlia, et voldria dir moltes gràcies per poder ajudar-me en
tots els moments i ajudar-me a no fer coses mal fetes.
Et voldria agrair tota l’ajuda que m’has aportat i l’ajuda que ens
hem fet l’una a l’altra durant onze anys, m’has ajudat cada estiu a
fer unes grans paradetes que no ho hauria aconseguit sinó
haguessis cregut en mi, gràcies. Espero que m’ajudis tot el que em
queda de vida.
Ets fantàstica i molt bona persona, segueix així i ajuda’m en tot si
us plau. Adéu.
Cèlia

23. Amb aquestes espardenyes quan tenia vuit anys vaig participar en
el meu primer Cercavila Infantil fent de diable. Gerard

24. Sempre has sigut amable amb les persones, et saps concentrar
però de vegades perds el Nord . T’enfades molt ràpid, cosa
que has de millorar. També has d’esforçar-te al màxim i sempre
intentar-ho.
Recorda els principis Tolteques, el triangle i les posicions vitals.
Sempre ves endavant, mai et rendeixis, tingues sempre el cap
alçat i sobretot tingues autocontrol. No oblidis tenir discreció,
aprofitar el temps i mai dir coses dolentes dels altres. Tens un
gran cor, encara que a vegades no ho sembli. En veritat et
preocupes molt pels amics. Recordant què vam fer a 4rt. tens
la cara de la teva mare i ets fredolic com ella. Del teu pare has
tret el caràcter, et preocupes molt per les coses i com ell ens
enfadem ràpid. Totes aquestes coses i moltes més fan de tu
una persona excepcional.
Adéu
Gerard

25. Jo he triat aquestes sabates perquè son les primeres sabates amb les
que vaig muntar a cavall. Me les van regalar amb més complements
com la tortuga, els mitjons, els pantalons, etc. Anna

26. Hola Anna, sóc una de les teves sabates, de petita et volia
demanar si us plau que m’expliquessis alguna preocupació o
sentiment que tinguis al teu cor o cervell que et preocupi i que
vulguis que t’intenti ajudar. M’agradaria saber com està la teva
família des de que tu ja no em fas servir i em tens guardada
com un record al teu armari. M’agradaria saber com vas a
l’escola, quines notes treus i també m’agradaria saber amb
quines sabates camines i portes. Ara segurament serà un
número molt més gran del que portaves quan no estava al teu
peu . Bé espero que em contestis i m’agradaria molt posar-me
en contacte amb tu. Adéu una abraçada molt forta i un petó
per a tu i la teva família.
Anna

27. Amb aquestes sabates vaig passar moments inoblidables. Per
exemple, quan vaig anar a Montserrat amb elles i la meva família
va ser d’allò més divertit. També recordo quan anava a passejar el
meu gos, m’agradava molt anar-lo a passejar perquè em
tranquil•litzava. Han passat per moments inesperats bonics i
tranquils de la meva vida. Natàlia

28. Estimada Natàlia, com estàs? Hem viscut moltes aventures juntes,
Ens ho hem passat molt bé totes dues, però arribarà un moment
que ja no em podràs fer servir. Vas creixent, jo et vigilo i veig com
et fas alta, com fas els deures, etc. Jo no hem vull separar mai de
tu, perquè penso que potser després ja no et podré recuperar, i
que si no estic amb tu no podré tornar a veure’t mai més...!!!Mai
voldria que passés això. Ara perquè vegis que jo no et menteixo et
recordaré un moment inoblidable per a tu:
Quan vam pujar a Montserrat, un trosset només, amb la teva
família. Quan vam fer la teva primera calçotada, que per cert va
ser molt divertit perquè no paraves de córrer.
Penso que vaig viure moments inoblidables amb aquestes sabates,
i que les sabates són part del nostre cos...
Natàlia

29. Jo he portat aquestes sabates de quan era petit. Amb aquestes
sabates vaig recórrer molts llocs perquè vaig anar a Disney a França
i també el poble de la meva àvia. La primera vegada que anava a
el poble de la meva avia tenia 3 anys. Oriol

30. Estimat Oriol
Tu ets una bona persona però hauries de millorar moltes coses .
Tu i jo tenim les mateixes coses i els mateixos defectes i gustos,
tots dos som igual i hauríem de fer un gran canvi. També
hauríem de millorar quan juguem al bàsquet perquè ningú és
perfecte. També a l’escola hauríem de millorar perquè no
sempre el nostre comportament és l’adequat però estàs en el
camí de fer-ho.
Oriol

31. Jo vaig decidir portar aquestes sabates perquè per a mi són molt
importants. Amb elles vaig aprendre a caminar i és una gran
aventura i un gran record. Judith

32. Hola Judith com estàs? Jo molt bé. Quan et veig al mirall em
recordes moments inoblidables de la nostra infància. Mai canviïs
sempre ets una persona amable, una persona inoblidable... Com
ja saps fa 11 anys que ens coneixem, amb mi vas aprendre a
caminar i aquell moment mai s’oblidarà sempre tindré aquest
record i mai ens separarem perquè aquests records són
inoblidable. No els puc oblidar.
Em vas tenir posades un temps fins que vas aprendre a caminar
vas ser una campiona!!! Ho vas aconseguir perquè jo sabia que
ho aconseguiries perquè et vaig animar i tu et vas esforçar el
màxim fins aconseguir-ho. Els nostres moments van passar i s’han
quedat enrere però ara hem de viure uns altres moments que
siguin igual de bonics que els antics.
Judith

33. Les sabates que he portat eren de la meva mare. Quan ja no li
cabien me les va donar, i llavors han estat les úniques sabates
que m’he posat en tot l’estiu, excepte les xancles de la piscina.
Lei

34. Hola Lei, ja veig que continues dibuixant, no vull ser modesta, però
ho fas molt bé. Ara intenta fer altres coses a part de noies, encara
que et surtin molt bé has d’innovar-te. Estava pensant… I si em faig
una metxa de color lila? O blava? O una lila per dalt i blava al
final? Com em quedaria?
Una altre pregunta, com em queda millor el cabell amb cua o
sense? D’acord ara sí, la última pregunta, coneixes algun llibre
d’acudits? N’he d’aprendre de nous, m’he d’actualitzar, també
m’he d’actualitzar el “ Windows ”, però el meu pare no me’l vol
comprar, i tu, com jo el volem, quina pena.
Adéu, una forta abraçada Lei.

35. Aquestes sabates són de quan es va morir la gossa dels meus
avis ja fa un any, a l’estiu. La raça de la gossa era un «bulldog
anglès». A mi m’agradava molt perquè deixava babes per tot
arreu. A vegades em feia enfadar però sempre em feia sentir bé
i feliç. Pol M

36. Hola Pol, et faig aquesta carta per dir-te en què has de millorar.
Podries millorar en la lletra, la lectura, seure millor a la classe,
tenir una mica més de discreció, acabar els treballs més ràpid,
no entretenir-te tant. A vegades et costa fer les coses, no
participes molt en el projecte o la filosofia, etc...Però les coses
que fas molt bé són: tens empatia, respectes als altres, les
matemàtiques et surten bastant bé. T’agrada treballar als
laboratoris i ho aprofites, entens tot el tema del triangle.
Espero que el Pol del futur millori totes aquestes coses i que
estigui preparat per la ESO, i que arribi a ser el que ell vulgui.
Pol M

37. Les meves sabates, són de quan era petit perquè així puc recordar
tots els bons moments que vaig passar amb elles. A més a més aquestes
són les sabates que acostumava a posar-me més vegades. Pau Moya

38. Estimat Pau
Què passa Pau? Ja sé que hem viscut moments bons i dolents
però els hem sobreviscut tots. Ens ho passem molt bé amb els
amics i estic molt content de que em vagin bé les coses. Ja sé
que hi ha moments que desitjaríem congelar-los per corregir-los,
vol dir que ho hem de millorar. El Patrici ens ha ensenyat lo del
triangle: Salvador , Perseguidor ,Víctima .
Ens està ajudant bastant. També ens ajuda amb lo de la baixa
autoestima perquè quan algú ens insulta pensem que té baixa
autoestima i no ens afecta.
L’any que ve cap a la E.S.O, eh Pau, tindrem companys nous
que no sabem com seran i de segur que de seguida ens farem
amics. Alguns companys se n’aniran, i tindrem a la meva mare
de professora de Socials.
Espero que ens vagin molt bé les coses, un petó i una abraçada
Pau.

39. Aquestes sabates són especials perquè són amb les que vaig aprendre
a jugar a pàdel. Me les estimo molt perquè va ser quan tenia nou o deu
anys. Són còmodes, són boniques i espavilades. És com si juguessin soles.
Nicolay

40. Hola em dic Nicolay i m’agrada que estiguis sempre al meu
costat. Nicolay, ets un bon mirall per a mi i m’ajudes sempre a
tirar endavant. Sempre em dius coses agradables i mai em
rendeixes. M’aconselles i mai m’abandones, ets la meva ànima,
la meva família ,la meva amistat, ets la meva nota i sobretot el
meu germà. Els teus pensaments i els meus pensaments, els teus
problemes i els meus problemes, els teus pensaments i els meus
pensaments, és la nostra vida. Tot ens envolta, tant les coses
boniques com les dolentes, tu i jo ho som tot, res ens podrà
aturar, ni ens aturaran. Endavant, podem amb tot.
Nicolay

41. Jo he portat aquestes sabates perquè m’agraden molt i per
casualitat són del meu color preferit. M’agraden perquè a les festes
les porto, i les vaig portar a una festa molt important dels meus avis.
Laia P.

42. Estimada Laia,
Fa onze anys que ens coneixem, m´ho passo molt bé amb tu
anant amunt i avall, fent educació física,... Encara que de
vegades et poses les botes, estem una mica abandonades, fins
que vens tu, i a l’endemà ens poses a nosaltres. Ens estimem
molt l’una l’altra. I hem millorat molt des del moment en què
vam néixer. Hem passat tota la vida juntes compartint-ho tot,
inclosos els sentiments.
Ens cuides i ens tractes molt bé, caminem molt a gust. Llàstima
que no et puguem veure quan passeges, camines, corres,...
Perquè no tenim ulls, però sí que et podem sentir, (no ens
referíem exactament a l’oïda d’orella).
En conclusió, gràcies per haver-nos escollit i/o comprat, i no unes
altres sabates.
Laia P.

43. Jo he portat aquestes sabates perquè hi ha persones de la classe
que les tenen com la Marta. Justament ens les vam comprar el
mateix dia i lloc i em va fer gràcia. Las portava quan anava a 4
art, tenia 9-10 anys més o menys. Aquestes sabates fa poc que
me les vaig posar i em van fer mal, perquè són un 38 i jo tinc un
40-41. Aina

44. Aina!
Hola Aina, sóc tu des d’ una altra part del gran món en què vius,
portes ulleres encara? Saps què? M’ ha sortit una llaga molt gran
al llavi inferior i m’ haig de posar i prendre coses que no
m’ agraden però estic feliç perquè d’aquí poc naixerà la meva
nova germana i estic emocionada! Es dirà Izarbe. Eh que és un
nom molt maco? Ara estic asseguda en una taula amb tres
amics meus, el Pol M., l’ Arnau i la Greta, a part de passar-nos-
ho bé estem treballant força i ens està sortint tot molt bé. Doncs
Aina aquí et deixo, adéu!!.

45. Jo he portat aquestes sabates perquè em porten molts records del
primer dia que vaig anar a Menorca. Va ser amb els meus cosins,
tenen una casa gegant amb piscina i un dia que vam anar a la
capital de Menorca les vam comprar. Des d’aquell dia les vaig portar
gairebé tot l’estiu. Bru

46. Hola Bru,
La veritat és que t’assembles molt a mi. Ets guapo, una
mica llest i moltes altres coses més. Però no és de això que
et vull parlar, és del següent:
Ets una persona de les milions que hi han i totes les més
que hi poden haver. Totes tenim una cosa un comú que
som especials pels llocs que ocupem, pels familiars, pels
companys, pels amics... per tant tu ets tu i cap persona
més.
Bru

47. Jo he triat aquestes sabates perquè són de quan jo tenia 7 anys.
Quan vaig començar a jugar a bàsquet, com que vaig
començar sense conèixer a ningú i l’única cosa que tenia a prop
i que em va ajudar a tirar endavant i aconseguir passar-m’ho bé i
divertir-me van ser les meves sabates. Per a mi aquestes sabates
són úniques i no hi ha més tant especial. Laia R.

48. Laia amb aquesta carta et vull explicar com et veig, durant tot
aquest temps he pogut veure com et feies gran i com
evolucionaves des de caminar a quatre grapes fins ara a punt
d’entrar a la ESO una nova etapa. Has canviat la teva veu has
canviat tu sencera, has canviat i t’has fet més gran i per molt
que vulguis tornar endarrere no podràs perquè has de tirar
endavant i no has de pensar en el passat. Quan et miro et dic
que no vols créixer més que ja estàs bé però jo sempre et
contesto que no pots quedar-te així que has d’avançar i que
no li tinguis por al canvi i que canviïs. Laia la gent sempre t’ha
dit que els fas riure quan estan tristos però no t’has de quedar
amb aquesta idea. Fes sempre un somriure i segur que tot
t’anirà molt bé. Laia R.

49. Aquestes sabates són importants per a mi, perquè me les vaig
comprar durant el meu viatge preferit, i també del viatge més al
nord que he anat. Són d’Holanda i són unes sabates típiques d’allà
es diuen esclops. Els originals són de fusta, però aquestes són de tela
i així són més còmodes. Martina

50. Estimada Martina interior,
Primer de tot HOLA com estàs? Jo bé. M’he donat compte de que
quan em veig al mirall em veig 4 vegades, jo (1), la “jo” del mirall(2),
i com miro al mirall la meva nineta em quedo reflectida jo(3) i la “jo”
del mirall també (4). En el futur vull llegir aquesta carta i sentir-me
orgullosa d’haver-ho fet. El Patrici tenia raó, això és molt difícil.
Espero que en el futur encara me’n recordi de + +tu bé jo bé, + - jo
malament tu bé, - + jo bé tu malament,- - tu malament i jo també,
també els 4 principis Tolteques,
El triangle: SALVADOR, PERSEGUIDOR, VICTIMA...
També espero que encara tingui aquells ulls tan verds com la
muntanya. Molta get es pensa que són blaus com el cel. Aquell
cabell ros que es va enfosquint. Aquell riure tan divertit, i totes les
altres coses que tu i jo sabem que són tan característiques de
nosaltres, que som la mateixa persona.
Adéu, espero que ens veiem aviat,
Martina

51. Les meves sabates, ja que són petites, m’agraden molt, perquè
van ser unes de les primeres sabates que vaig tenir quan vaig
néixer. Les sabates són blanques i blaves, amb uns cordons
molt llargs i alguns forats per fer bonic. Aquestes sabates porten
la paraula bàsquet a la planta de la sabata, així vol dir que
quan era petita m’agradava el bàsquet.
Ada

52. Hola Ada , hola Cervell.
-Com et sents, estàs contenta?
-Sí i no, em passen coses diferents a la vida.
-Com què ?
-Canvis per ser gran i no ser petita, a tenir les meves decisions i a
pensar per mi mateixa.
-Tens alguns sentiments o secrets importants ?
-És clar que sí
-Me’n pots dir algun?
-Sí, un dels meus sentiments que tinc és de quan era petita.
-I algun record?
-Sí també.
-Com quin?
-N’hi ha un que és molt divertit, que és el de quan era petita. Va
passar una tarda quan van venir els meus tiets de part del meu
pare i un d’ells em va regalar una bicicleta mig tricicle que
posava el meu nom i em va agradar molt. Encara tinc aquest
objecte.
-Que divertit no?
-Sí
-Molt bé, Adéu guapa. Ada

53. Aquestes sabates són les primeres d’aigua i les primeres d’anar amb mi a
la platja un lloc on de petita m’ho passava molt bé i m’ho segueixo
passant bé. Maria

54. Estimada Maria.
Quan et veig al mirall ens mirem amb els mateixos ulls i ens
veiem reflectides. Hem passat moments difícils i ens n’hem
sortit. Som una persona forta que després ha sigut molt feliç i
ha passat molt bons moments.
Ens hem esforçat per tenir un gos i al final ho hem aconseguit
i hem aconseguit no un gos sinó dos ara ho passem molt bé
jugant amb elles i els dies tristos els fan contents amb els seus
petons.
Fer la punyeta al Mateu és divertit, però sempre pensa en
nosaltres i ens fa dibuixos i ens porta llaminadures és molt bon
germà.
A la classe hem tingut molts problemes amb el grup però ara
estem molt bé amb els companys. Ara podem treballar
tranquil·les i concentrar-nos.
Ara estem molt bé i molt felices, hem crescut i madurat. Adéu
petons Maria.

55. Son les primeres sabates de cordons que vaig tenir. Vaig marcar
un gol a “multi esports” amb elles quan les vaig estrenar. Va ser
el primer gol que vaig marcar a aquell extra escolar quan feia
tercer. No són les meves sabates amb més records que tinc però
són les meves bambes de quan feia tercer i ningú em pot
esborrar els records de quan corria pel patí de l’escola amb
aquestes sabates. Pol S.

56. Hola, ens coneixem des de l’any dos mil quatre i som
inseparables. Portem onze anys junts , i hem viscut moltes
aventures i moments que sempre recordaré, sobretot en els
estius amb el Sergi al càmping, ens ho passàvem molt bé i
espero que ens ho seguim passant igual de bé que aquells
cinc anys que cada estiu anàvem a Tamarit (antic poble
romà i ara càmping).
Pol S.

57. Jo he portat aquestes sabates perquè van ser les segones sabates
de bàsquet que vaig tenir. He triat aquestes perquè tenen moltes
ferides de guerra i perquè em porten molts records de quan jugava
a bàsquet i també perquè les vaig intentar recuperar portant-les al
sabater perquè m’anaven molt bé però no van sobreviure. Arnau

58. Hola Arnau, sóc tu et voldria comentar que vam passar uns
moments molt divertits i d’altres amb algunes depressions etc...
Bé et voldria preguntar que com vas? Si vas bé molt bé o no és
així ? Potser que sigui tot el contrari potser que vagis malament. Jo
confio que et vagi tot molt bé i que no tinguis molts problemes. Te’n
recordes d’aquells moments tant divertits al pati de l’escola i a fora
de l’escola i amb els nostres amics? Quins records també quan
fèiem alguna festa d’aniversari o alguna festa de les nostres. A
vegades també hem passat moments dolents amb la família i
també de molt bons. Jo ara estic molt bé amb un bon somriure a la
cara i espero que també et vagi bé amb els teus amic i que no
tinguis cap conflicte dolent.
Arnau et desitjo molta bona sort a la vida. Arnau

59. Per a mi les sabates que he portat són importants perquè van ser les
primeres que vaig portar al bàsquet. Encara recordo el primer dia que
les vaig portar, em feia molta il·lusió portar-les, volia ensenyar-li a
tothom i que em diguessin: - Dani, que maques, on les has comprat? I
així va ser, la majoria de gent del meu equip em va dir que eren molt
maques. La veritat, va ser un dia inoblidable per a mi. Dani

60. Hola Dani, sóc tu, hem passat molts moments junts, des dels més
bons fins els més dolents. Sempre has estat allà com un molt bon
amic, i mai has deixat d’estar al meu costat. Amb aquesta carta et
vull dir que ets una persona excepcional. Que quan vols tens unes
idees fantàstiques, tot i que a vegades t’enfades una mica massa. És
a dir que pots ser molt bona persona i que pots tenir moltes bones
idees, però quan t’enfades no hi ha ningú que s’atreveixi a apropar-
se a tu. Ets una d’aquelles persones de llàgrima fàcil. Vull dir que
quan t’insulten et fa tant de mal que et poses a plorar ràpidament.
Crec que hauries de millorar unes quantes coses, per exemple, a
vegades vas de llest i això no és bo, perquè un dia et trobaràs una
persona que es cansi de tu i et donarà una bona lliçó, també hauries
de millorar el que t’he dit abans de la llàgrima fàcil, que quan
t’insultin et sigui igual, i que pensis: Pobre desgraciat que ha d’anar
insultant als altres però ja saps que plorar no és dolent depenent del
perquè. Una altra cosa que et vull dir és que controlis el teu enfada-
ment contra el teu entrenador. Sé que a vegades li voldries dir unes
quantes de fresques, però en el fons tu i jo sabem que és molt bon
entrenador, i sobretot bona persona.
Crec que ja t’ho he dit tot, adéu Dani, espero que milloris tot el que
t’he dit!!!!!
Atentament Dani.

61. Dins del projecte “Nòmades”, hem descobert el treball artístic de
‘Desubicados’. El projecte ens ha portat a reflexionar sobre les
persones desplaçades i també a pensar en nosaltres mateixos. Poc
a poc hem pogut tirar endavant el projecte, l’hem pogut
aprofundir i realitzar-lo a la nostra manera. Creiem que el treball
final ha quedat molt bé i n’estem molt contents.
Desubicats ens va portar a fer-nos les preguntes sobre quin és el
nostre lloc a la vida, quin lloc ocupem nosaltres dins del grup i dins
de les nostres famílies.
Amb un pas cap a la pau, hem arribat a la conclusió que a partir
d’un objecte com una sabata, podem tenir molta informació de
com és el seu propietari i quin camí vital pot seguir si s’ho proposa.
Hem fet un camí amb les sabates representant la nostra identitat
com a grup i com a persones individuals.
Hem reflexionat sobre el passat del grup i hem fet un pas cap a una
pau duradora que esperem que ens serveixi per a la vida.