1. EQUIPAMENTS
ESPORTIUS

2. Instal·lació esportiva
Està formada per aquells espais
esportius i complementaris que
estan situats en un recinte comú i
tenen un funcionament depenent i
homogeni
Espais esportius convencionals
Són espais esportius la delimitació
espacial dels quals correspon a la
reglamentada per a la pràctica
esportiva (pistes, camps, vasos de
piscina, sales...)

3. Espais complementaris
Espais que serveixen de suport per a
la pràctica esportiva (vestuaris,
graderies, magatzem esportiu...)
Serveis auxiliars
Infraestructures que complementen
l’activitat esportiva i que no estan
relacionades directament amb els
espais esportius

4. Pistes
Són espais esportius de forma rectangular definits pel paviment i
amb delimitació perimetral. Normalment incorporen els elements i
marcatges de les activitats que s’hi poden desenvolupar. Les pistes
esportives en recintes tancats es denominen pavellons.
Pistes (gel,tennis,petanca, poliesportiva 1/2/3...)

5. Pistes amb paret
Com les pistes però amb disposen
d’una o diverses parets per a
desenvolupar l’activitat.
Camps
Espais esportius de forma rectangular definits pel
paviment o tanca perimetral que normalment incorporen
els marcatges de les activitats que s’hi poden
desenvolupar. (futbol, beisbol, hoquei, rugbi....)

6. Espais longitudinals
Espais esportius que es caracteritzen perquè l’activitat es
desenvolupa seguint un recorregut, per això la longitud és
determinant i predomina sobre l’ample (pista d’atletisme, recta
de salts...)

7. Vasos de piscina
Espais esportius que es caracteritzen perquè l’activitat es
desenvolupa en el mitjà aquàtic. Els vasos en un recinte tancat
es denominen piscines cobertes
Sales
Espais esportius on es desenvolupen
activitats en recinte tancat que no tenen
els requeriments dimensionals de les
pistes.

8. Espais construïts per a la pràctica esportiva, que encara que
aquesta pugui estar reglada, presenten unes dimensions i
característiques adaptades a cada tipus. Ens trobem amb: camps
de golf, estacions d’esquí, circuits de velocitat, carrils de bicicleta,
camps de tir....

9. Espais no estrictament esportius, com són les infraestructes o les
zones naturals, sobre els quals es desenvolupen activitats físico-
esportives perquè s’han adaptat o s’utilitzen habitualment per al
desenvolupament de les mateixes. (ports esportius, refugis,
aeròdroms, zones d’escalada, vies ferrates, rutes eqüestres, vies
verdes...)
Les podem classificar en tres àrees:
-Àrea terrestre.
-Àrea aèria.
-Àrea aquàtica.

10. LES INSTAL·LACIONS
Quan programem una sessió d’activitat física hem de tenir en
compte la instal·lació disponible
CAL:
-Un manteniment satisfactori
-Una utilització màxima
-La incorporació de nous usos
-Creació de noves instal·lacions

11. a) SITUACIÓ
Facilitat d’accés
A nivell acadèmic ha d’existir una interrelació entre l’edifici
acadèmic i les instal·lacions i els vestuaris

12. És important tenir en compte l‘ACCESSIBILITAT dels
usuaris a la instal·lació (norma DARCO)
ITINERARI EXTERIOR
Transports accessibles
Aparcament adaptat (1 cada
40-50)
Itinerari des de l’aparcament fins
a l’entrada de la instal·lació
Senyalització

13. ACCÉS A LA INSTAL·LACIÓ
Si calen escales hi ha d’haver-hi
una rampa de pendent màxima
del 6%.
Obertures de les portes mínimes
del 1’20m... Ha de permetre la
maniobra d’una persona amb
cadira de rodes
VESTÍBUL I RECEPCIÓ
Ha de permetre el moviment d’una persona de mobilitat
reduïda. Cal tenir en compte l’alçada de la recepció, els
panells informatius, il·luminació...

14. MOBILITAT PER LA INSTAL·LACIÓ
Atenció amb les portes...les que
tenen pom giratori dificulten la
mobilitat...
VESTUARIS, DUTXES, BANYS...

15. b) Superfície i alçada
Interessant respectar les mesures convencionals
c) El terra
Ideal: econòmic, elàstic i antilliscant, llarga durada, facilitat de
neteja i manteniment, i aspecte agradable
d) Les parets
Dura, llisa, sense arestes ni sortints (màxima superfície per
utilitzar) (rocòdroms?)

16. e) La il·luminació
Evitar els reflexes. La llum, tant natural com artificial, és millor
que vingui del sostre
f) Els sostres
Aïllants, evitant fresses i condensacions
g) Calefacció i ventilació
Temperatura adequada al voltant de 13º. Cal disposar ventilació
per extractors.

17. h) Magatzems
Suficients i amplis, que permetin guardar i moure amb facilitat el
material gran.
i) Senyalització
Línies per al màxim nombre d’esports.

18. j) Ancoratges
Que no suposin risc per a la pràctica (en un mateix pla, tapes
protectores...)
k) Protectors
Tant protectors de cistelles, pals, tanques...com del terra, xarxes..

19. 2.2- EL MATERIAL
LA SEVA IMPORTÀNCIA RAU EN:
FACILITA L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS
FACILITA LA MOTIVACIÓ
FACILITA L’ORGANITZACIÓ I EL CONTROL DE LA SESSIÓ (¿?)
FACILITA EL PROCÉS SOCIAL DE L’ALUMNE

20. a) Segons el seu tamany
- FIX: de grans dimensions i ancorat.
(porteries, cistelles, espatlleres...)
- MÒBIL: per les seves
característiques de pes, tamany i
forma, pot ser utilitzat individualment o
en grup, en situacions estàtiques i
dinàmiques.
- MIXTE: el seu trasllat requereix la
col·laboració de diversos alumnes
(matalassos, bancs, plinton...)

21. b) Pel seu ús
- Específic: dissenyat per a una pràctica concreta.
- Adequat: utilitzat per substituir el material específic (simuladors).
- Polivalent: permet varietat de tasques i l’assoliment de diversos
objectius.

22. c) Pel seva adquisició
- COMERCIALITZAT: el trobem a
les botigues especialitzades
- ENCARREGAT: fet de forma
artesana. Ex: tanques, piques,
taules...
- CONSTRUïT // RECICLAT:
construït pels propis alumnes i/o
professor.

23. at- Preu
t
Q uali Durada
Perillositat Poli
vale
nt
Adquisició
Inicieu una activitat poliesportiva i us deixen llibertat per
adquirir nou material. Què compraríeu?

24. Organització
Tenir previst el material que utilitzarem. (Preparació)
Organitzar el transport, muntatge i recollida del material (col·laboració
dels participants... Cal tenir-ho previst abans)
Cal tenir en compte les mesures de seguretat (lesions per mal ús...
xuts incontrolats, entrebancades...)
Facilitat de circulació. El material no pot dificultar el desplaçament
dels participants.

25. Emmagatzematge
Si disposem de sala de material: cal que sigui pròxima al lloc de
l’activitat, amb sortida amplia, i espai suficient per a la bona
distribució.
Cal ordenar el material per especialitat.
Es recomanable guardar-lo en carros enreixats (facilitat de
transport i observació del deteriorament)
Si som responsables del material cal realitzar un inventari (i tenir-lo
al dia).

26. Aspectes a considerar
Necessitats i possibilitats d’ús.
Necessitats de reposició.
Necessitats de manteniment.
Possibilitats d'emmagatzematge

27. 1- Detecció necessitats
Establir uns criteris que cal ser redactats per un comitè (millor que
per una sola persona)
Atenció! En una instal·lació nova cal tenir en compte els ancoratges
del material fix (ex: postes de voleibol)
2- Selecció del material
Segons criteris:
- Qualitat del material (cercar materials de qualitat contrastada
- Seguretat (homologació UNE-EN i el segell CE)
- Utilitat (preferible material polivalent)
- Manejabilitat (millor materials lleugers)
- Manteniment
- Estètica, destinació d’ús, cost...

28. 3- Criteris en la selecció de proveïdors
QUALITAT, ESTABILITAT FINANCERA, ENVIAMENTS, LOCALITZACIÓ
GEOGRÀFICA, PREUS COMPETITIUS, CERTIFICAT ISO, TERMINIS,
CONDICIONS DE TREBALL, EDUCACIÓ I FORMACIÓ, ÈTICA...

29. 4- Recepció i inspecció de la comanda
Verificació, acceptació, descàrrega, introducció del material a
l’inventari...
5- Aprovació i pagament de factures
Control de la gestió econòmica...responsable de comptabilitat
6- Resultats
Valoració final escrita del material i de la relació amb el
proveïdor

30. És l'instrument jurídic i tècnic mitjançant el qual el Govern
de la Generalitat planifica les actuacions adreçades a
dotar Catalunya dels equipaments necessaris per facilitar
a tots els ciutadans de Catalunya la pràctica
fisicoesportiva en les seves diferents vessants d'iniciació,
formació, competició, recreació i manteniment.
Estableix les característiques de les
diferents xarxes d'equipaments
esportius i defineix les prioritats
d'actuació. També incorpora una
normativa tècnica que regula els criteris
bàsics de seguretat, habitabilitat i
funcionalitat que s'han de tenir en
compte en la construcció i gestió d'un
equipament esportiu.