1. P 01
F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT
FITXATÈCNICA
01. Introducció
La Fundació Miquel Agustí treballa des de fa 5 anys en
un projecte finançat per Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la
Generalitat de Catalunya, per la selecció i millora del
Calçot de Valls. Al llarg d’aquest procés de selecció han
anat sorgint interrogants sobre les pràctiques de
maneig més adequades per optimitzar les produccions.
Per aclarir alguns d’aquests punts s’han efectuat
experiments específics per tal de: a) determinar si
existeix una relació entre el pes de la ceba i el nombre
final de calçots, b) comprovar si el nombre d’ulls que
apareix al tallar una ceba per la meitat té relació amb el
nombre final de calçots, i c) investigar si és certa la
creença popular de que tallar la ceba per la meitat
abans de trasplantar-la li dóna una major precocitat així
com un augment en la producció de calçots.
01.01. Correlació entre el pes de la ceba i el
nombre final de calçots
A través de l’experiència d’aquests darrers anys s’ha
observat certa relació entre el pes de la ceba i el
nombre de calçots. Aquesta relació però no semblava
clara i per tant poc utilitzable des del punt de vista
pràctic a l’hora de donar consells. Com que en el pes de
la ceba intervenen molts factors ambientals,
l’existència d’un pes mínim de la ceba (causat
fonamentalment per raons ambientals) per sota del
qual no s’expressen els potencials de producció de
calçot, esdevé cabdal.
01.02. Correlació entre el nombre d’ulls de la
ceba i el nombre final de calçots
Un dels inconvenients principals a l’hora de treballar en
la millora dels calçots, és la seva naturalesa bianual.
Aquest fet allarga els cicles de millora i per tant
encareix el procés. La Fundació ha dut a terme
diferents experiments per tal d’establir algun
paràmetre que permeti predir, ja en el bulb, el nombre
de calçots que produirà la ceba. Per les nostres
observacions un bon candidat a servir com a indicador
del nombre de calçots que produirà la mota podria ser
el nombre d’ulls que s’observen a la ceba al ser tallada
per la meitat. Si aquesta correlació fos elevada
permetria fer selecció a nivell de ceba i per tant
escurçar el cicle de millora.
01.03. Determinació de la idoneïtat de partir la
ceba abans de replantar-la
Antigament hi havia la creença que si es tallava la ceba
abans de trasplantar-la aquesta creixia més ràpidament
i amb més vigor. Muñoz et al. (2003) van demostrar
que únicament hi havia incidència d’aquest tractament
al final del cultiu on les cebes tallades presentaven un
producció lleugerament superior a les cebes no
tallades. Es tracta doncs de corroborar aquelles dades
amb una varietat de ceba, una localitat i unes
condicions ambientals diferents.
02. Material i mètodes
02.01. Correlació entre el pes i el nombre final
de calçots
Es varen controlar un total de 1000 cebes provinents
de la varietat Blanca Tardana de Lleida. Un cop
numerades (Figura 1), es van mesurar les següents
característiques: pes, diàmetre petit, diàmetre gran i
l’alçada.
F I T X A 2 1 Abril 2012
OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT
RESUM
La Fundació Miquel Agustí va iniciar l’any 2006 un procés de millora genètica per producció del calçot de Valls. La
manca d’informació sobre el cultiu i l’experiència adquirida durant els anys de selecció ens han fet veure la
necessitat d’aprofundir en el coneixement d’alguns aspectes del cultiu que repercuteixen en l’expressió de caràcters
d’interès comercial. A través del treball experimental de camp i laboratori realitzat, s’ha pogut comprovar que el
pes de la ceba manté una relació logarítmica amb el nombre de calçots finals, existint una mida mínima de la ceba
(70g) a partir de la qual aquesta pot expressar sense limitacions els caràcters de producció. S’ha establert també
que existeix una forta relació entre el nombre d’ulls de la ceba (determinats a partir de fotografies de la meitat
inferior) i el nombre de calçots totals que produirà, de manera que utilitzant aquesta relació es podrà avançar més
ràpidament en la millora dels calçots al poder estimar el seu número a partir de característiques de la ceba.
Finalment s’ha comprovat que no sembla adequat tallar la ceba abans de ser trasplantada ja que només
s’aconsegueix un petit augment en la precocitat i en canvi s’agumenta el risc d’infeccions.

2. P 02
F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT
FITXATÈCNICA
A principis de setembre es van trasplantar ordenades
per tal de poder fer el seguiment de cada ceba sabent
les característiques del bulb. Durant el més de gener es
va dur a terme un primer recompte de calçots
comercials (aquells que queden emmarcats dins les
característiques exigides per la IGP Calçot de Valls,
entre 150 i 250 mm de longitud i entre 17 i 25 mm de
diàmetre). A finals del mes de març es va dur a terme
un segon recompte de calçots comercials així com el
recompte dels calçots totals produïts per cada una de
les cebes.
L’experiment es va dur a terme a la finca dels Germans
Blanch a Altafulla. Les condicions del cultiu van ser les
que habitualment utilitzen els productors de la zona.
Figura 1. Conjunt de cebes etiquetades a punt per ser
pesades, mesurades, tallades i fotografiades. Foto: Joan Simó
Correlació entre el nombre d’ulls de la ceba i el
nombre final de calçots
Les 1000 cebes utilitzades per a l’objectiu anterior, un
cop enumerades i mesurades, es van separar en dos
grups de 500. Un primer grup de cebes es van tallar per
la meitat i es va enregistrar fotogràficament la meitat
inferior de cada ceba. L’altre grup es va trasplantar
directament tal i com s’ha indicat en el punt anterior.
A les fotografies es va realitzar un tractament de retoc
fotogràfic per tal de facilitar el recompte dels ulls, tal i
com es pot observar a la Figura 2. El nombre d’ulls
establert a través de la fotografia es va comparar amb
el nombre de calçots totals mesurats a finals de març.
Figura 2. Fotografia tractada de la meitat inferior d’una ceba
on es poden observar els ulls utilitzats com a predictors del
nombre final de calçots. Foto: Joan Simó
02.02. Determinació de la utilitat de partir la
ceba abans de replantar-la
Aprofitant l’objectiu anterior es van comparar les dades
dels dos grups per tal de veure si les cebes que havien
estat tallades diferien en algun caràcter amb les cebes
que s’havien plantat intactes. En aquest cas els
caràcters estudiats van ser el nombre de calçots
comercials en els recomptes de gener i març, així com
el nombre total de calçots per mota.
Resultats
03.01. Correlació entre el pes i el nombre final
de calçots
Tal i com s’esperava a partir d’experiències anteriors,
les dades obtingudes ens demostren que el pes de la
ceba afecta de manera considerable en el nombre de
calçots finals. Aquesta relació no és una relació lineal
simple sinó de segon grau, que s’ajusta a una funció
logarítmica amb una R=0,53 (Figura 3).
Això implica que en les cebes petites un increment
petit del seu pes condueixen a un increment important
en el nombre de calçots, mentre que a mesura que la
mida de la ceba augmenta increments petits en aquest
pes no es tradueixen en grans canvis en el nombre de
calçots.

3. P 03
F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT
FITXATÈCNICA
Figura 3. Nombre de calçots totals respecte el pes de la
ceba.
Sembla que al voltant dels 70 g es produeix el punt
d’inflexió en la corba que relaciona pes de la ceba i
nombre de calçots, doncs les cebes amb valors inferiors
a 70 g no produeixen més de 10 calçots finals mentre
que les cebes que tenen un pes superior a aquest valor
són capaces de produir un nombre de calçots totals
superior (i bastant independent del pes de la ceba)
(Figura 3).
Figura 4. Camp on es van realitzar el recompte de
calçots produïts per cada ceba. Foto: Joan Simó
El salt que hi ha a partir dels 70 g de pes de la ceba ens
fa pensar que per sota d’aquest valor la ceba no és
capaç d’expressar el potencial dels seus gens per
nombre de calçots, degut a limitacions fisiològiques
derivades de la mida de la ceba, i per tant acaba
produint en molts casos un nombre de calçots inferior
al que el seu potencial li permetria. Un cop superat
aquest valor llindar, desapareixen les limitacions
fisiològiques provinents de la mida de la ceba i per tant
la ceba produirà els calçots propis dels seus gens
sempre i quan les condicions ambientals durant el
creixement de la planta siguin favorables.
La presència d’aquest valor llindar adquireix una
importància eminentment pràctica ja que el fet de
plantar cebes amb mides inferiors a uns 70 g implica un
descens de la producció de calçots respecte una
plantació amb cebes amb mides superiors. Per altra
banda, el fet de plantar cebes amb mides molt grans
tampoc garanteix una producció molt superior ja que,
com hem vist, la influència del pes sobre el nombre de
calçots va decreixent a mesura que els pesos són
superiors.
03.02. Correlació entre el nombre d’ulls de la
ceba i el nombre final de calçots
Com es pot observar en la figura 5, existeix una forta
relació (R=0.87) entre els ulls observats en la ceba i el
nombre final de calçots produïts per la mateixa.
Aquesta relació s’aproxima molt a una proporció de
2:1, és a dir per cada un dels ulls observats en la ceba,
aquesta produirà dos calçots.
Figura 5. Nombre de calçots totals respecte el nombre
d’ulls observats a la ceba.
Amb valors inferiors a uns 70 g per ceba, el pes té
una forta influència en el nombre final de calçots.
No recomanem plantar cebes amb pesos inferiors a
aquests. Aconseguir cebes grans requereix un bon
maneig del planter i del cultiu de la ceba.

4. P 04
F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT
FITXATÈCNICA
L’ús d’aquesta relació permetrà accelerar el procés de
millora genètica, ja que es poden explorar una gran
quantitat de cebes sense haver de plantar-les per saber
quants calçots produiran. A la vegada, forçant el procés
de vernalització per aconseguir floracions el primer
any, es pot escurçar a la meitat el procés d’obtenció de
noves varietats.
03.03. Determinació de la idoneïtat de partir la
ceba abans de replantar-la
No existeixen diferències entre les mesures preses en
els dos conjunts de cebes abans de ser trasplantades
(Taula 1).
Pel que fa als recomptes de calçots comercials i totals,
l’única diferència que s’observa és que les cebes que
van ser tallades per la meitat presenten un mica més
de precocitat. Les cebes senceres presenten 1,3 calçots
comercials per planta al mes de gener, mentre que les
cebes tallades per la meitat presenten 1,9 calçots
comercials. Aquesta diferència desapareix en el
recompte de calçots comercials al març, així com el
recompte de calçots totals (Taula 1).
Taula 1. Mesures –en mm- corresponents a cada tipus de
tractament realitzat a les cebes. Lletres diferents dins la
mateix columna indiquen diferències significatives segons t-
Student (p<0,05).
Pes Di. P* Di. G Alçada Cal1 Cal2 Cal tot
Senceres 114,6a 66,4a 55,6a 67,8a 1,3b 6,5a 9,0a
Tallades 116,2a 66,8a 55,9a 68,0a 1,9a 6,3a 8,8a
*Di. P: Diàmetre petit, Di. G: Diàmetre gran, Cal1: calçots comercials gener,
Cal2: calçots comercials març, Cal tot: calçots totals
El petit increment en la producció de calçots comercials
al mes de gener, la dificultat de tallar totes les cebes
abans de plantar-les i la possibilitat de transmissió de
malalties en realitzar aquest procés, sembla
desaconsellar aquesta pràctica, tal i com s’apuntava en
treballs anteriors (Muñoz et al., 2003).
Conclusions
L’experimentació desenvolupada permet concloure
que:
• Existeix una relació logarítmica entre el pes de
la ceba i el nombre de calçots final. S’ha
establert un pes de 70 g per ceba, com a valor
llindar a partir del qual les cebes semblen no
tenir unes restriccions de producció degudes
al pes i poden expressar tot el seu potencial
genètic.
• Existeix una relació lineal entre el nombre
d’ulls de la ceba i el nombre de calçots final.
Aquesta relació és aproximadament de 2:1, és
a dir, per cada ull observat en la ceba aquesta
produeix al voltant de 2 calçots. Poder triar les
millors motes abans de plantar la ceba
facilitarà les tasques de millora genètica en
disminuir el temps de selecció.
• Tallar abans la ceba pel seu equador i plantar
únicament la meitat inferior no sembla
justificable. Únicament s’observa un lleuger
increment de la precocitat que no justifica la
feina a fer i el risc d’infeccions que es córrer.
Agraïments
Volem agrair la col·laboració dels germans Blanch, per
facilitar-nos les terres on realitzar els assajos de camp
així com per les tasques de manteniment del cultiu.
Bibliografia
Muñoz, P., Santos, O., Ballvé, A. y Matas, C. 2003.
Resultados del proyecto de exeprimentación de seis
cultivares de cebolla blanca tardía de Lleida utilizadas
para el cultivo de calçot. XXXIII Seminario de técnicos y
especialistas en Horticultura, 61-69.
Autors/es:
Joan Simó, Fundació Miquel Agustí/UPC
joan.simo@upc.edu
Ana Rivera, Fundació Miquel Agustí/UPC
ana.rivera@upc.edu
Francesc Casañas, Fundació Miquel Agustí/UPC
francesc.casanas@upc.edu
Col∙laboradors/es:
Aurora Rull, Fundació Miquel Agustí/UPC
aurora.rull@upc.edu
Daniel Fenero, Fundació Miquel Agustí/UPC
recerca@fundaciomiquelagusti.cat