1. DIA MUNDIAL
DE LA
POESIA
ESCOLA POMPEU FABRA

2. Montserrat Abelló
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia d'aquest any
2014, Montserrat Abelló(Tarragona, 1918), ha escrit el poema 'Tan sols la paraula nua'.

3. TAN SOLS LA PARAULA NUA
Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia
MONTSERRAT ABELLÓ

4. TAN SOLO UNA PALABRA DESNUDA
Tan solo una palabra desnuda
la tuya, nunca la del otro,
la que refleja una vida
en una soledad
rebosante de promesas,
donde todo es posible.
Se desvanecen las dudas
la oscuridad claridad se vuelve
y los soles variables y múltiples
caen sobre cada expresión,
la cubren y dan fuerza.
Más allá de este estar ahí
tan preciso que
se alarga en el contenido
de cada palabra clara.
Como lo es la poesia.
MONTSERRAT ABELLÓ

5. ONLY THE NAKED WORD
Only the naked word,
your own, never another’s,
the one that reflects a life
within a solitude
overflowing with promises,
where everything is possible.
Doubts are vanishing,
darkness to brightness turning
and the various, multiple suns
fall upon every word
and cover it and lend it strength.
Beyond this being-there
so exact that
it stretches out in the content
of each clear word.
As poetry is.
MONTSERRAT ABELLÓ

6. P3 - A

7. P3 - B

8. P4 A

9. LA PRIMAVERA
ÉS AQUÍ!!!
LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!
P4 B
ET DIRÉ UN SECRET MOLT FI,
LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!
HA CANTAT UNA CANÇÓ
I HA FLORIT AL TEU BALCÓ.
FUIG HIVERN, VÉS A DORMIR,
LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!
VÉS AL TEU PALAU DE GLAÇ
QUE JA SOM AL MES DE
MARÇ.
NÚRIA ALBÓ

10. FIDEUS A LA CASSOLA
ENS ELS MENGEM FENT TABOLA
ELS FIDEUS A LA CASSOLA.
LLARGS O CURTS SÓN DIVERTITS
I BONS PER LLEPAR-S’HI ELS DITS.
QUAN EL SUC ENS REGALIMA
LA MARE, DE POR, S’APRIMA.
PERÒ SI ENS ELS ACABEM
FINS PERDONA QUE ENS TAQUEM.
MIQUEL MARTÍ I POL
P5 A

11. JOANA RASPALL P5 B

12. L’ARBRE A LA PRIMAVERA
La primavera és aquí,
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat,
tots els arbres han brotat.
Ha bategat altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum.
NÚRIA ALBÓ
1r A

13. L’ AMETLLER FLORIT
A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre sol, núvols i vents...
no ets encara el millor temps,
però en tens tota l'alegria.
JOAN MARAGALL
1r B

14. CIRERER
Ets tu, florit cirerer
el signe de l’alegria,
que avances la primavera
tots els mitjans de gener.
Tu, escuma voladora
de flor blanca com la neu
que una ventada cruel
t’escamparà per la plana
sense dir-nos ni un adéu.
Pobre cirerer florit
ets igual que un ganivet
anuncies la primavera
i de cop ens torna el fred.
Mercè Bastida
2n A

15. LA REL
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l'estiu,
i l'hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
JOANA RASPALL
2n B

16. MAGRANER VESTIT DE SOL
Magraner vestit de sol,
ple de magranes rodones,
de dia i de nit saboroses,
se les mira un rossinyol.
Magranes pintades als camps
fruites bones i gustoses
Oh, les magranes rodones
més bones que uns pans.
Més bones que uns pans
bones i gustoses magranes,
m’agraden pintades als camps
son lluents com campanes.
Alumnes de 3r A

17. EL CARNESTOLTES
Ha arribat el carnestoltes
I la gent s’ha disfressat
Jo he triat una disfressa
Que a tothom li ha agradat.
De què era la disfressa
Ho voleu endevinar?
Us dono unes quantes pistes
Per poder-ho rumiar.
Tinc un nas amb una berruga
I un barret punxegut
L’escombra és el vehicle
Ja m’heu conegut?
Qui sóc?
JOANA BUSTO
3r B

18. LA BICICLETA
Jo tinc una «bici»
Pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
I quan vull es mou.
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb drap camussa
tota l’he eixugat,de
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: Estic prima;
no em tractes prou bé.
-si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
-Mira, quines rodes
té aquella d’allà!
-Parles d’una moto!
No et pots comparar!
Tossuda, grinyola.
És que no ho entén?
Ai!, la meva bici
fa com molta gent!
JOANA RASPALL
4t A

19. ELS LLIBRES
Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu de tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l´acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l´estimes.
Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t´abrigarà contra el fred
d´ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.
JOANA RASPALL
4t B

20. CAMIONER
Amb quatre rodes per banda,
fum a popa i a tot gas,
no trepitjo les contínues
ni m’aturo en els vorals.
La carretera és un riu ...
el camió és una gran barca,
i els cotxes pobres barquetes
que s’espanten al meu pas.
El volant, quin gran timó!
El clàxon ... una sirena!
A babord hi ha molt de trànsit
i a estribord és ple de tanques.
Al darrere? Mil roderes,
i allà al davant ... el peatge!
Tinc els braços com de ferro,
sempre miro vidre enllà,
ni m’esquitxen ni ensopego,
i el meu futur ... és el mar!
El volant, quin gran timó!
El clàxon ... una sirena!
Tot el que puc, ho arrossego:
la càrrega és el tresor!
Riu amunt, faré parada ...
tant de bo no faci tard!
Qui m’espera desespera
si no lliuro la comanda ...
I un cop doni el que em demanen ...
seré lliure i ben pagat!
El volant, quin gran timó!
El clàxon ... una sirena!
«Llibre dels oficis»
Tomàs Lluc i
Cristina Losantos
5è A

21. MÚSIC
Sóc el rei dels instruments,
toco el que puc i el que em deixen:
toco les cordes sensibles,
toco fusta, toco ferro...
i vull tocar moltes tecles
en honor a la patrona,
l’estimada Santa Tecla !
Sabeu el millor de tot?
La gent troba que sóc útil!
Em treuen postres de músic
i enlloc no em sento un intrús:
a tot arreu em fan festes...
m’obren portes i finestres...
Hi ha qui em diu que el faig feliç
i em fa sentir el goig de viure!
Crec que no estic pas tocat
- ni sóc tocat i posat-
però quan em fan vibrar el cor
i m’han pagat com Déu mana...
no només no faig mal so:
refilo acords celestials
fent música angelical!
«Llibre dels oficis»
Tomàs Lluc i Cristina Losantos)
5è B
5è B

22. L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA
Hi ha oficis que són bons perquè són de bon
viure,
mireu l’ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que
m’encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.

23. I encara més
si us deia l’ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt...
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen
d’un tancar i obrir d’ulls!
Joan Salvat-Papasseit
6è

24. VISCA L’AMOR
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
—tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.
Joan Salvat-Papasseit
6è
SI JO FOS PESCADOR
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
els carcellers del món no em sabrien mai
l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.
Joan Salvat-Papasseit 6è

25. LA CASA QUE VULL
Lluís Llach