2. PROJECTE DE DIRECCIÓ
2016-2020
ESCOLA POMPEU FABRA
MOLLERUSSA
La clau és la passió i la inquietud que sento per la meva feina i el sentir-me recolzada per un grup
de bons companys/es i professionals molt il·lusionats i que no obliden q aquest camí el fem entre
tots/es.
Amb un objectiu clar que és incidir positivament en el nostre alumnat, formant per sobre de tot
persones. I que aquesta tasca sigui rigorosa i encaminada a aconseguir els millors resultats
possibles.
5. Entorn físic i
social
Organització i
funcionament
Pedagògic-
didàcticaParticipació i
cohesió social
• Mollerussa creix un 37 % en els darrers anys (forta immigració).
• L’escola es crea al 1980, actualment som 446 alumnes (300 famílies), hem
viscut diverses reformes i ampliacions, la darrera al curs 2012-13.
• Som escola de 2 línies, amb 28 mestres al claustre (plantilla estable del
65% ) caracteritzat per moltes iniciatives i continuïtat de treball en equip.
• Famílies molt heterogènies, aquesta diversitat es viu amb normalitat i és
enriquidora per tothom.
• Serveis externs: EAP, logopeda, TEI, vetlladores, fisioterapeuta, Serveis
Socials, TIS, CAP...
• Personal no Docent: menjador (5), aux. administrativa, conserge, enllaç
ajuntament, mossos i policia municipal, Centre Obert i Creu Roja...
Planificar i organitzar RR HH i materials per
treure’n la màxima rendibilitat.
• Emmarcats PEC (art.91-LEC, art.5-DdA) com
a màxima expressió de l’autonomia de
l’escola i element vertebrador de la seva
identitat, amb l’objectiu, d’orientar
activitats, finalitat assoliment de les CCBB
de l’alumnat...
Documents de gestió: PL, NOFC, PGA/MC,
Pla TAC i el d’Acollida.
• Els òrgans de gestió i organització que
mantenen el funcionament i l’estructura
organitzativa del centre: Equip Directiu,
Claustre – Comissions escolars, i
Coordinacions.
6. Entorn físic i
social
Organització i
funcionament
Pedagògic-
didàctica
Participació i
cohesió social
Aquesta diagnosi parteix de la valoració
dels resultats acadèmics d’anys anteriors:
• Qualificacions oficials, CCBB,
Diagnòstiques, ACL, Gal·lí, com a
indicadors d’evolució i millora de
l’aprenentatge de l’alumnat.
• Projectes Pedagògics i d’innovació:
lingüístics (sense llibre, PELE, Municipi
Lector, Impuls, Lexcit), Mediambiental
(Escola Verda), Hort escolar, Valors: 5 al
dia, reutilització llibres, Implica’t....
Identifica a l’escola, reconèixer l’esforç de la comunitat educativa:
AMPA, Serveis educatius de zona (formació permanent i de zona), CRP,
dinamització de Zona: canals, teatres, Can Jacques, English Day,
trobades esportives i Pla d’Entorn: Lexcit i APS SEC-PRI (projectes
d’aprenentatge i servei).
7. On som?
Identificar necessitats
Document DAFO, per informar, avaluar i recollir l’actualitat nostra:
- Fomentat les TIC
- Fomentar l’aprenentatge lectura, diversitat d’ iniciatives (biblioteca, Municipi
Lector, Certamen de Lectura en Veu Alta).
- Consensuar metodologies i estratègies entre cicles
- Afavorir el sistema d’atenció a la diversitat
- Reforçar aprenentatges competencials
- Implicar famílies
- Bon clima de treball
8. On volem arribar?
(objectius)
Pedagògic -
didàctic
Participació i
cohesió
social
Organització i
funcionament
En funció de les necessitats derivades de la diagnosi i
en base amb els objectius i prioritats del Departament
d’Ensenyament, els objectius plantejats pretenen:
- consolidar aspectes organitzatius i actualitzar
documentació del centre
- millorar resultats acadèmics
- implementar i estendre el pla d’impuls a la lectura
- fomentar processos de participació
9. Per això fem...
Estratègies
i
actuacions
Responsables
Recursos
Temporalització
1. Avançar en l’actualització i l’elaboració de la documentació
de gestió del centre d’acord amb la normativa vigent (PEC,
TAC).
2. Millorar els resultats acadèmics (més treball competencial, afavorir
sistema d’atenció a la diversitat, treballar les TAC pedagògicament,
impulsar innovació -grups de llenguatge a EI-).
3. Implementar i estendre el pla d’impuls a la lectura-eix
Vertebrador (moments lectors EI, tallers lectura, formació,
biblioteca de centre i aula, fomentar-ho).
4. Fomentar processos de participació (bon clima –escoltar necessitats,
acollida-, implicació i participació famílies i conèixer les seves
inquietuds, incentivar la coordinació entre etapes educatives).
10. Funciona?
Indicadors
d’avaluació
Eines
Responsables
ExpectativaTemporalització
Valoració
inicial i final
L’avaluació dels objectius la farem a partir d’un
sistema d’indicadors (art. 5 DdA), lligats a les
estratègies proposades i dirigits als objectius de
manera que ens donin el grau d’assoliment
(quantitatiu/qualitatiu) de manera que una
vegada valorats ens permetin corregir o
replantejar en cas que els resultats no siguin els
esperats.
S’incorporaran a la PGA i seran valorats a les
successives memòries dels propers 4 cursos.
Les dades d’aquests indicadors les obtindrem a
part de la PGA, d’enquestes específiques,
resultats d’avaluacions, proves externes...
11. A qui ho comuniquem?
Administració
Educativa
Famílies,
AMPA i
Adm. local
Consell
Escolar
Claustre
T
R
A
N
S
P
A
R
È
N
C
I
A
La rendició de comptes ens permet actuar amb
transparència, de manera que la comunitat educativa ha
d’estar al corrent del funcionament de l’escola, la valoració
dels resultats ens servirà de punt de partida per reflexionar
sobre els aspectes que ens portin a millorar resultats
(pedagògics i organitzatius) i del qual se’n derivaran les
propostes de millora.
Cal també que els diversos estaments de la comunitat
educativa estiguin assabentats de les aportacions i les
propostes dels altres.
12. Com liderem el projecte?
La direcció d’un centre és una tasca d’equip. A la
LEC en concret no surt el concepte en sí (art. 100
lideratge educatiu), no és fins al preàmbul del
DdA (art. 3).
F. Javier Murillo (2004)... en cada moment la
persona que té major coneixement porta la
iniciativa davant els altres...
Això promou la participació i per tant, una
millora en les decisions, s’incrementa la eficàcia
i la productivitat i augmenta el compromís i la
coordinació, fa que ens sentim nostra l’escola.
Ho farem promocionant el treball cooperatiu,
distribuint funcions entre equips de mestres que
es sentin preparats (tasca difícil) enforteix
l’escola (aprenentatge mutu).
En l’àmbit de l’aprenentatge aquestes
agrupacions han d’impactar en l’alumnat,
convertint les reunions més pedagògiques i no
tant burocràtiques, aspectes metodològics i de
convivència.
Interacció famílies-escola-entorn: comissions
mixtes (econòmica, de convivència, de
menjador..) i d’altres puntuals per temes
concrets.