PdT 41 febrer 2011

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
41 Any 5
15 de febrer de 2011
Publicació independent d’informació i opinió

Voluntaris i voluntàries
És evident que si a Viladecans no hi hagués un ampli nombre de voluntaris i voluntàries,
és a dir, de gent que dedica gratuïtament part del seu temps a tasques diverses al servei
de la col·lectivitat, moltes coses no funcionarien, i tots plegats viuríem pitjor. I això convé
recordar-ho de tant en tant. Per exemple en aquest any en què se celebra l’Any Europeu
del Voluntariat.
De voluntaris i voluntàries n’hi ha de moltes menes, i bo serà que entre tots plegats els re-
coneguem la importància. Des de la gent que treballa al servei dels qui tenen més necessi-
tats, sigui a la Creu Roja, o a Càritas, o a qualsevol altre lloc, fins als que estan posats en les
associacions de barri. Des dels que organitzen activitats culturals o d’esplai, fins als que
en els partits, sindicats o grups socials de tot tipus, treballen per promoure els interessos
col·lectius. Des dels que fan possibles les nostres festes populars, fins als que –diguem-ho
també– escriuen en aquesta senzilla revista.
Perquè el voluntariat funcioni, és fonamental que qui duu a terme una tasca de voluntari
tingui clar que l’important no és ell sinó la feina que fa, i la faci seriosament, formant-se
en tot allò que calgui per poder fer-la cada cop millor. I més fonamental encara és, natu-
ralment, que hi hagi molta i molta gent disposada a dedicar temps, gratuïtament, al servei
de la col·lectivitat, en el camp que a cadascú li resulti més interessant i assequible. T’hi
apuntes?

Sumari
2 Calígula i el poder absolut. David Álvarez
3 Propuesta, ser escuchadas. Mujeres gitanas de Can Palmer
4 Cal Barratet. Joan Barat Equip de redacció
5 Tecnología Wiladecans. Eduardo Cordero Anna Besora
6 El mapa comunicatiu a Viladecans. Josep Ginjaume M. Carmen Castellano
Maria Comas
7 Els Amics de les Arts i Viladecans. Jaume Lligadas
Josep Ginjaume
8 El Nido de los Retales. José Luis Atienza Josep Lligadas
9 Exàmens orals oficials. Marta Pombo Miguel de la Rubia
Mercè Solé
9 Sáhara: contexto general. Rosa Mercader
10 Un altre cop el barri de l’Alba-rosa. Maria Comas La distribució d’aquest butlletí es fa
10 L’abecedari de Viladecans. Josep Lligadas per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
11 Día de Andalucía. Entidades andaluzas de Viladecans comuniqueu. I si voleu que li envi-
12 El Centre Cultural Sant Joan i els pessebres. Jaume Lligadas em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
13 El dia que Viladecans no va votar socialista. Carles Lozano
Si voleu enviar articles per publicar,
14 Tard, però finalment ens han fet cas. Bàrbara Lligadas tingueu en compte que han d’anar
15 De festes i guarniments. M. Victòria Herrero
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
15 Llibertats. Mercè Solé tenir abans del dia 8 de cada mes.

16 Cercavila amb moooolt de fred, vi i torxes. El Mamut
18 Històries viladecanenques: Home-nassos al bat (i 2). Andreu El nostre correu electrònic:
Comellas puntviladecans@telefonica.net

19 Conèixer Viladecans: Els Consells Populars de Cultura Cata- El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
lana (i 2). Josep Mumany

Calígula i el poder absolut
L’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer ha portat a
escena el clàssic d’Albert Camus

L
a història de Calígula, l’emperador, és la història sobre el po-
der i la follia que hi va associada. Caius, l’home més poderós
del món i qui ha de ser el déu dels romans sobre la terra, vol
posar el món de cap per avall, eliminar la frontera que sepa-
ra el bé del mal i la justícia de la injustícia.
I encara guarda un somni més, un somni a l’alçada només d’un déu:
tenir la Lluna. Per transformar el món i aconseguir subvertir-ne els
valors, per aconseguir la Lluna, Calígula comença una croada sense
sentit que el porta a acabar amb la vida dels que té més a prop. Fins
que el mirall de palau, aquell mirall que dissortadament sempre li
retornava la mateixa imatge, el mostra sol i vulnerable a la conspiració
que vol acabar amb la seva tirania.
En una adaptació moderna de l’obra, l’Agrupació Cultural Mossèn
Cinto Verdaguer, ha portat a escena amb un muntatge minimalista
aquest clàssic d’Albert Camus. Amb cuir en comptes de túniques i
‘heavy metal’ en comptes de música de lira, l’obra resulta tan actual
com en el moment de ser escrita perquè la relació de l’ésser humà amb
el poder és la història mateixa de la Humanitat.
Conspiracions, assassinats, traïció, amor, balls exòtics. Tot això i més
és el que l’Agrupació ha posat en escena al Centre Cultural Sant Joan.
La filosofia de l’absurd, l’existencialisme i el poder absolut en mans
de l’home que només valora una cosa: el menyspreu a les misèries de
la vida humana.
David Álvarez

Viladecans, punt de trobada - Núm. 41 - Febrer 2011 2

Propuesta, ser escuchadas

H
ace unas semanas se violencia de género. Nosotras
publicó en la revista no somos un grupo de mujeres
Punt de Trobada maltratadas y es por esa misma
número 40 de enero razón que puntualizamos a la
2011 el artículo “Escoltar per fer Sra. Lligadas cuando repartió
propostes” de la Sra. Bárbara unos libretos en los que
Lligadas. aparecía el tema.
“Propuesta, ser escuchadas”, 2) ¿Sentirnos abandonadas por
lo que pretende es que se la administración? ¿Cómo
escuche al grupo de Mujeres se clasificaría el trabajo de
de Can Palmer, gitanas que nos estos dos años con el grupo
reunimos semanalmente en la de chicas jóvenes y este
sede de la entidad gitana y que grupo de mujeres? Más bien taller llegue a tiempo y se
nos encontramos con el objetivo diríamos que nos hemos hayan podido presentar,
de potenciar la integración, sentido arropadas por el Pla hayan podido acceder
promoción y participación de la Ponent del Ayuntamiento de algunos gitanos de los que se
mujer gitana en Viladecans. Como Viladecans han presentado.
dijo el filósofo “Así como existe un 3) Hay un problema de crisis a 4) Desde el inicio del grupo
arte de bien hablar, existe también el nivel mundial, el problema hemos visto la necesidad de
arte de bien escuchar” y en este caso del paro es un mal de trabajar con los niños y jóvenes:
la escucha no ha sido un arte, más muchas personas y se agrava talleres con niños pequeños
bien un desafortunado artículo del en aquellos grupos más del barrio y orientación
cual ni se nos informó que se iba vulnerables y los gitanos y laboral para chicos de 16 a 25
ha hacer, ni una vez publicado. gitanas somos uno de estos años. Estas acciones son para
Nosotras, mujeres de un barrio grupos Cuando salió este el barrio de Can Palmer.
que no consideramos gueto, tema con la Sra. Lligadas, se le 5) Hemos participado en el
donde nos sentimos orgullosas aclaró que no somos racistas congreso de mujeres gitanas
de vivir y convivir, que cada día ya que sabemos en primera que se hizo en Barcerlona.
intentamos que el barrio sea mejor. persona lo que es padecer el
Este sentimiento lo compartimos racismo y el rechazo por ser 6) Salida al Teatre Lliure
muchos y muchas vecinas de Can de otra cultura. de Barcelona donde se
Palmer y los esfuerzos han de representaba la obra de teatro
¿Qué hemos propuesto y que “La casa de Bernarda Alba”,
ir en esa dirección: como hacer hemos conseguido?
propuestas constructivas desde la tuvimos la oportunidad de
1) Crear el grupo de mujeres gita- conocer a las actrices gitanas
escucha.
nas, esta es la plataforma des- del barrio de El Vacíe de
En junio 2010 el Pla Ponent nos de la que hacemos llegar nu- Sevilla.
invita la reunión de valoración estras ideas, propuestas para
del proyecto de empoderamiento Hemos hecho y propuesto muchas
construir y mejorar la realidad cosas con la finalidad de construir
y formación en peluquería con las de nuestro barrio, de nuestros
jóvenes gitanas, ahí se nos hace desde nuestra aportación y
hijos, de nosotras como muje- para hacer propuestas se ha de
la propuesta de reunirnos para res...
contar con las voces de las mujeres escuchar pero desde nuestras
2) Tener información desde los voces, en primera persona y sin
gitanas.
profesionales que intervienen intermediarios que confundan lo
Queremos hacer algunas en el municipio. Con esto he- en nuestras reuniones decimos y
aclaraciones del artículo de la Sra. mos conseguido tener cono- hacemos…
Lligadas además de compartir cimiento de los recursos que
todas las ideas, pensamientos e Esperamos y queremos seguir
hay, como acceder y cómo haciéndonos escuchar para seguir
ilusiones que nacen del grupo. funcionan. Propiciando el co-
haciendo propuestas.
Nosotras NO nos sentimos: nocimiento mutuo, recursos y
1) Agotadas de luchar contra población. Grupo de mujeres gitanas
prejuicios cuando se habla de 3) Que la información sobre de Can Palmer
planes de ocupación y aula


Cal Barratet

F
a gairebé tres anys, amb motiu de l’acord
de posar-li el nom de la masia de la meva
família a un parc de la ciutat, vaig enviar a
l’Ajuntament un recurs en què deia:
Exposo
Que fa uns dies m’he assabentat que, en un gest
que honra a la meva família i a mi personalment,
l’Ajuntament ha decidit atorgar a un parc de la
vila el nom de la masia on han nascut i viscut
els meus avantpassats i jo mateix fins fa una
trentena d’anys, quan fou enderrocada.
Que en el plànol de la vila on s’anuncia la ubicació
dels carrers, places i parcs que canvien de nom, o
n’adquireixen un si és que no en tenien, el nom de
la masia no està escrit correctament. El número
12 de la llista de espais existents que abans no
tenien nom diu Parc de can Baratet.
Que el nom pel qual es coneixia la masia a què fa
referència aquest nom, tant per part de la nostra
família, que hi vivia, com per tothom del poble
que la coneixia, es el de can Barratet.
Demano
El “Parc de Can Baratet”
Que, per respecte a les persones de la meva família
que la varen construir o hi han viscut al llarg de l’argument que el nom de la masia ve de “Barat”, i
generacions, es facin les accions necessàries per que si es pronuncia amb doble erra és perquè així és
corregir aquesta errada en el nom, que s’hauria com es parlava aquí en èpoques antigues, igual com
de escriure com a Parc de can Barratet. es pronunciava “forren”, “carren” o “hiverren” en
De fet, he de dir que el nom de casa meva, tal com comptes de “forn”, “carn” o “hivern”. Això deu ser
el coneixia tothom i el continua coneixent ara, veritat, però el fet és que ara ja no parlem així, i en
no era “can Barratet” sinó “cal Barratet”, però en canvi “Barratet” sí que ho continuem pronunciant
aquest recurs amb això no m’hi vaig ficar, perquè així. O sigui que el que ha passat és que el nom
el que m’importava era defensar “Barratet” original ha anat evolucionant, i ara és diferent de
enfront de “Baratet”. En qualsevol cas, el fet és com era abans. Si escrivim “Baratet”, ningú no
que l’Ajuntament va desestimar el meu recurs amb sabrà que es pronuncia “Barratet”, perquè ningú no
parla doblant les erres com feien
els nostres avantpassats. La nostra
manera de parlar no és la de fa
cent anys. I l’hem d’escriure com
la pronunciem ara, perquè tothom
sàpiga com s’ha de dir.
A mi em sap molt de greu que
l’Ajuntament no respecti el nom
de casa meva i la masia de la meva
família. I quan veig la placa que han
posat al “Parc de Can Baratet”, em
fa mal. I demano a l’Ajuntament
que rectifiqui i faci les coses com
s’han de fer.
Joan Barat Domènech
La masia de Cal Barratet


Tecnología Wiladecans
Conexiónes de alta velocidad.
Ya tengo 100 megas ¿y ahora qué?

E
n breve seremos algunos los ciudadanos
de Viladecans que podremos disfrutar
de conexiones a 100 megas, teóricamen-
te a unos precios razonables, gracias al
proyecto denominado W!home que lideran desde
el ayuntamiento.
Pero, os habeis parado a pensar ¿qué se puede hacer
con 100 megas? o ¿qué ventajas me aportan estas
velocidades respecto a las actuales lineas ADSL?
La respuesta no es simple y dependerá del uso
que le dé cada ciudadano a la conexión, ya que si
el usuario lo que pretende es consultar el perío-
dico online, enviar correos electrónicos o gestionar
y 70% del tráfico actual de Internet una película de
sus cuentas bancarias por Internet no verán ningún
1,2 Gigas se puede descargar teóricamente en poco
cambio respecto a una conexión de 1 o 2 megas.
más de 2 minutos. En la práctica dependerá de di-
Algo similar sucede si el usuario es un habitual de
versos factores, como el número de fuentes, la dis-
las redes sociales (Facebook, Twiter, etc.) o juegos en
ponibilidad del servidor, la priorización del tráfico
red (PC, PS3, Xbox, etc.) ya que con una conexión
por el operador, etc.
de 3 megas es suficiente.
Teniendo en cuenta estos condicionantes cada usu-
Las videoconferencias así como las descargas de vi-
ario debería evaluar los pros y contras de este servi-
deos y televisión por Internet con un mínimo de ca-
cio, donde el precio de los proveedores será funda-
lidad precisan de 10 megas, 25 megas si queremos
mental y sin perder de vista que nuestra sociedad
que estas sean en HD (Alta Definición).
tiende a ir más y más rápido y lo que hoy vemos
Con 100 megas podremos hacer todo lo anterior como lejano con terminos como: HD, 3D, almace-
en un tiempo mucho menor, a modo de ejemplo el namiento en la nube, etc., están a la vuelta de la es-
intecambio de archivos mediante P2P (Emule, bit- quina y necesitan de redes de alta velocidad para
Torrent, Megaupload, etc.) que significa entre el 60 poder ser disfrutadas correctamente. (Continuará)
Eduardo Cordero

Margaret Thatcher va insistir que només les pín-
doles amargues curen; el que no va dir és que les
píndoles amargues que ella subministrava (des-
fermar el capital alhora que limitava una a una
les forces que podien controlar-ne els excessos)
se les haurien d’empassar uns per curar el ma-
lestar dels altres. Tampoc no va dir, en aquest
cas a causa de la seva ignorància instigada i
fomentada per falsos profetes i mestres miops,
que aquesta mena de teràpia tard o d’hora seria
dolorosa, que aquest dolor afectaria en diversos
graus tothom, i que aleshores tothom, o gairebé
tothom, s’hauria d’empassar píndoles encara més
amargues. I aquell “tard o d’hora” s’ha convertit
en un “ara”.
Zygmunt Bauman, El temps no espera. Arcàdia: Barcelona 2010, pl. 63


El mapa comunicatiu a Viladecans

É
s, si més no, sorprenent qui lideri el canal
que una ciutat mitjana de TDT públic que
com la nostra, de més correspon al Baix
de 63.000 habitants, Llobregat Sud i qui
compti amb un mapa local de doni cobertura pro-
mitjans de comunicació tan re- gressiva a la resta
duït. A l’altre extrem podríem de localitats consor-
posar Vic, la capital d’Osona, ciades.
que amb només 40.000 habitants Pel camí també ha
té un nombre molt més alt i po- caigut Ràdio Sella-
tent de capçaleres i mitjans (El 9 rès fins el 2009 emis-
Nou, Més Osona, Ràdio Vic, Osona. sora municipal de
com...). És una tònica similar a la Gavà i Viladecans,
de la resta de municipis del Baix però que des de fa
Llobregat, on predominen gai- un parell d’anys
rebé de forma exclusiva les pu- ha deixat de cobrir
blicacions vinculades als ajunta- els actes i l’actuali-
ments. En el cas que ens ocupa, tat informativa del
parlem de la Revista de Viladecans nostre municipi per-
editada des del mateix consisto- què, segons sembla,
ri i que recull l’obra de govern, l’equip de govern no
així com de Viladecans Televisió va renovar el conve-
(www.viladecanstv.tv), activa des ni de col·laboració
de setembre de 2009 i accessible que mantenia amb
només a través d’Internet o de l’emissora del 91.2
pantalles instal·lades en alguns de la FM. És el cas de El Far (que s’encarta
equipaments municipals. Aquest
A dia d’avui, segons el Laborato- cada divendres en els exemplars
canal també és propietat de
ri de Comunicació Pública de la del Periódico de Catalunya), del
l’Ajuntament i va substituir l’an-
UAB (www.labcompublica.info) a quinzenal Llobregat Exprés, dels
tiga Localia Viladecans del grup
Viladecans només hi ha cinc mit- mensuals La Premsa del Baix i El
Prisa (El País, Sogecable, Cadena
jans: la revista municipal, la web Llobregat o del setmanari 30 Graus
SER...) que va deixar d’operar el
de l’Ajuntament, el portal Vilade- que edita Esplugues TV.
maig de 2009, després d’11 anys
cans.net de la Fundació Ciutat de Per acabar, només una idea per
en antena, a causa dels efectes
Viladecans (de nou, estretament millorar i enriquir la Revista de
de la crisi i de l’entrada en fun-
vinculada al consistori) i les pu- Viladecans que paguem entre
cionament de la Televisió Digital
blicacions mensuals de titularitat tots: per què no obrir-la també a
Terrestre (TDT).
privada Viu Viladecans i El Del- les aportacions del ric teixit asso-
Precisament, el setembre de 2007 ta Viladecans. Tots ells conviuen ciatiu que hi ha a la ciutat? Per
es constituïa el Consorci per a la amb altres revistes o butlletins què no obrir un espai on poder
gestió de la televisió digital local d’associacions sense ànim de lu- explicar què fan i difondre les
pública de la demarcació del Del- cre com el mateix Viladecans Punt seves activitats? Ja hi ha altres
ta del Llobregat, que inclou els de Trobada o el butlletí del Grup publicacions municipals que ho
municipis de Sant Boi, El Prat, Vi- Tres Torres Canis Vallis. estan fent i va en benefici de la
ladecans, Castelldefels, Gavà, Be-
Finalment, els ciutadans tenim col·lectivitat.
gues i Sant Climent. Més recent-
a l’abast altres mitjans d’abast
ment, la seva Junta de Govern, Josep Ginjaume
comarcal que recullen en part
donades les dificultats econò-
l’actualitat del nostre municipi,
miques per iniciar nous projec-
gairebé sempre per reproduir els
tes audiovisuals, ha acordat que
comunicats i les informacions
sigui Gavà TV (www.gavatv.cat)
que envien des del consistori.


Els Amics de les Arts
i la seva relació amb Viladecans

E
ls Amics de les Arts han finalitzat la seva la seva mare Eulàlia Deu de cal Camiseta. De fet el
gira Bed & Breakfast els passats 6 i 7 de Joan Enric, fins fa un temps, havia viscut sempre a
febrer, amb dos fantàstics concerts al Palau Girona amb la seva mare, però moltes han estat les
de la Música les entrades dels quals ja estades passades a Viladecans en companyia dels
s’havien exahurit poques hores després de la seva seus familiars.
posada a la venda. Ha estat una exitosa gira que Els darrers mesos del 2009, el Ramon em parlava
al llarg del 2010 ha projectat a aquest quartet de sovint dels modestos èxits que anava aconseguint
música pop-folk fins el cim del panorama musical el grup del seu fill, aleshores encara desconeguts
del nostre país. pel gran públic. M’explicava del nou mànager que
El cas és que un dels components del grup, Joan Enric havien contractat, el mateix que portava Els Pets i
Barceló, té una part de la seva família a la nostra també dels concerts que feien o de la columna que
ciutat. La seva germana Gemma és de Viladecans, i el Màrius Serra els va dedicar a La Vanguardia i tot
és aquí on ella viu amb el seu pare Ramon Barceló i ho deia amb aquella emoció pròpia del pare que se
sent orgullós dels èxits que mica en mica va aconse-
guint el seu fill.
A partir d’aquí, el viatge que han emprès Els Amics
de les Arts cap a el punt més alt de la música cata-
lana ha estat fulgurant. La seva música plena d’una
frescor que enganxa, és acompanyada de lletres que
expliquen històries quotidianes, sovint protagonit-
zades per entranyables personatges perdedors i tot
plegat amanit amb fina ironia, poesia i bon humor,
sense oblidar la teatral posada en escena amb què
ens obsequien en els seus concerts. Tot això és el
que de ben segur ha portat aquest quartet nascut en
un pis d’estudiants del carrer Muntaner de Barcelo-
na a aquest espectacular èxit.
Els Amics de les Arts. Els Amics de les Arts han estat guardonats amb
diversos premis entre els quals destaquen el de
millor grup revelació, millor disc i millor cançó
dels Enderrock 2010. També s’han endut el premi
cerverí a la millor lletra de cançó per “Reykjavik”,
que narra la història d’una parella que se separa a
la glaçada capital d’Islàndia.
Per si això no fos prou, aquests darrers dies hem
pogut comprovar les seves aptituds interpretati-
ves, protagonitzant l’anunci de l’Estrella Damm,
acompanyats per l’actor Quim Gutiérrez. Realment
aquests joves tenen tot un futur prometedor per en-
davant.
Desprès d’un merescut període de vacances, co-
mençaran a treballar en un nou disc que comporta-
rà una nova gira. Els veurem actuar a Viladecans?
La família Barceló, aquest novembre passat, després
Jaume Lligadas Vendrell
del concert dels Amics de les Arts a l’Auditori de Girona.
D’esquerra a dreta Gemma Barceló, Txell Perich (parella
de Joan Enric Barceló), Ramon Barceló, Joan Enric Bar-
celó i Eulàlia Deu.


Estampes del segle XX/ 11
El Nido de los retales

L
’aparició de la construcció del Nido de los
Retales a l’era va ser gairebé sobtada. Fins
al final dels cinquanta l’era, que estava
sota la carretera de Santa Creu de Calafell,
al costat sud de la riera, s’utilitzava per a la batu-
da de les espigues segades i els llegums secs. Els
nens en sortir dels Hermanos corrien, jugaven i es
rebolcaven sobre la collita estesa sobre el terra. Era
una activitat consentida, perquè al trepitjar i saltar
sobre les muntanyes d’herba seca ajudaven gratis
a separar el gra de la palla. Després anaven a casa
plens de picors perquè la pols diminuta es ficava a
tots els racons del cos, sobretot entre la samarreta
i la pell.
L’era també tenia un passat d’equipament musical.
L’envelat s’erigia a l’era amb el seu alt pal central
acabat en una bandereta, amb les cordes que tensa- que el recaptador una nit va perdre els diners. La
ven les teles, les veles, clavades al terra. Però un se- versió de l’agent de l’ordre admetia dubtes. Sem-
tembre, entre finals dels cinquanta i començaments bla ser que pressionat per una necessitat urgent i
del seixanta, el vent va bufar amb fúria i va empor- intransferible, va anar a la muntanya on aquestes
tar-se bandereta, pal, veles i cordes per davant. No coses no fan pudor, encara que les remenis amb un
hi va haver víctimes perquè no era l’hora del ball. A bastó. Sembla ser que a l’abaixar-se els pantalons i
partir de llavors, l’envelat es va fer a l’altra banda mantenir-se en la posició indigna i ajupida que exi-
de la carretera, a la pista poliesportiva. gien les circumstàncies, els diners van caure de la
La irrupció d’aquell equipament inesperat, d’autor butxaca. La investigació i rastreig posterior no van
anònim, enmig de l’era, d’un dia per un altre, va trobar el rastre dels diners ni van poder confirmar
suscitar àcids comentaris i un bateig gens admira- la coartada.
tiu: el Nido de los Retales. El Nido de los Retales El Nido de los Retales va ser un dels escenaris d’hi-
era una botiga que s’anunciava per la ràdio amb vern preferits de les actuacions dels Black Boots. Va
una cançó popular que en algun moment deia “re- formar part dels itineraris de la joventut dels setan-
tales de todo precio, seguro que encontrarà”, tan ta, juntament amb el bar Bon Gust, que va passar
popular que el “això sembla el nido de los retales” del carrer del Sol, enfront del parc de l’ajuntament,
es va convertir en una frase tipus condemnatòria a la Rambla, davant del parc infantil que ja havia
del cutrerio, el desordre i el mal gust. La construcció perdut el seu barco fet de rajoles blanques i blaves,
era un llarg paral·lelepípede que contenia una pista i sobretot el Bar Ramblas. El Bar Ramblas era el lloc
de ball gran com una pista de bàsquet. Era com un de trobada preferit. Estava dirigit per tota la famí-
Cúbic de planta rectangular, però en baixet i pobre, lia Tugas i va ser important no només per les se-
desastrat i apedaçat. Les parets estaven construï- ves gambes i el seus calamars a la romana, sinó per
des amb plaques de fulloles de segona mà de diver- la simpatia d’un de la família. Aquell adolescent,
sos colors i procedència, algunes que conservaven amb el temps va canviar sense perdre l’optimisme
les restes de la seva antiga procedència escrits amb la barra alegre del bar per l’ambient adolorit d’un
lletres vermelles, blaves o negres. tanatori. El Vicenç Tugas. (continuarà)
Per dins estava relativament bé amb un escenari, José Luis Atienza
una pista i unes grades al voltant per seure. S’obria
els diumenges cap a les set de la tarda i acabava cap
a les deu. A partir de dos quarts de deu es podia en-
No en teniu pas cap foto de l’exterior, del “Nido
trar sense pagar, i llavors s’omplia. La recaptació la
de los Retales”? Per què no rebusqueu en els
recollia la policia municipal, les forces de seguretat.
vostres arxius i ens n’envieu una? Gràcies.
El temps va demostrar que no eren tan segures, ja


Sáhara:
contexto general

E
l conflicto del Sáhara Occidental data de 1975 y es fruto de
una descolonización no concluida por la actitud de obs-
trucción del Gobierno de Marruecos, con la permisividad
de la Comunidad Internacional (ONU y UE), el apoyo ex-
plícito del Gobierno de Francia y la no asunción de los diferentes
Gobiernos de España de su responsabilidad política como antigua
potencia colonial.
El pueblo saharaui tiene reconocido el derecho de autodetermina-
ción a través de múltiples resoluciones internacionales, sin embar-
go el gobierno de Marruecos impide su aplicación, vulnerando la
legalidad internacional y propiciando una situación en la región de
inestabilidad e inseguridad.
Como fruto de esta situación, 200.000 saharauis viven desde hace
35 años refugiados en el desierto argelino de Tindouf, otra parte
de la población continua viviendo en el Sáhara Occidental donde
diariamente Marruecos vulnera sus derechos fundamentales y son
sometidos a torturas y maltratos.
Rosa Mercader

Exàmens orals oficials en anglès
i altres llengües estrangeres

S
egons l’informe PISA 2009, Catalunya obté uns resultats força
satisfactoris en comprensió lectora. No obstant, poc contents
podem estar en el terreny de l’anglès i d’altres llengües estran-
geres. Actualment hi ha molt poques persones que parlin bé
aquesta llengua tot i que les noves generacions l’aprenen de ben petits.
Per tant, el nou Govern, a través de la Conselleria d’Educació, hauria
de posar mitjans, especialment a primària i a secundària, per tal que
el professorat faci exàmens orals al seu alumnat de manera periòdica.
En tots els exàmens oficials, proves de final de primària, de l’ESO i de
la Selectivitat, hi hauria d’haver una prova oral obligatòria d’anglès i
de les altres llengües estrangeres que hagin estudiat els alumnes. No
és cap excusa dir que la Generalitat i Educació no tenen suficients re-
cursos econòmics per a dur a terme proves orals. Precisament a causa
de la crisi galopant que estem passant és més important que mai im-
plantar aquestes mesures que ja haurien de fer-se efectives a l’inici
del 2011. Convé crear llocs de treball dins una Europa i un món que
demana persones que sàpiguen bé una o més llengües estrangeres.
Marta Pombo Sallés
Signen també aquest escrit un ampli nombre de col·lectius i persones


L’abecedari de
C
om a inici de les celebracions
del Mil·lenari de Viladecans,
el passat 20 de gener es va

Viladecans presentar, en format cartell
i en format llibre, “l’abecedari” de
Viladecans, adreçat als nens i nenes de
la ciutat, i publicat per l’Ajuntament.
Cada lletra de l’abecedari correspon
a una paraula relacionada amb
Viladecans, amb un dibuix adient, obra
de Ricard Soler, i un rodolí explicatiu,
obra de Josep Lluís Gallardo i Manuel
Luengo, que són també els responsables
del conjunt de l’obra. En el format llibre,
el dibuix permet que els nens i nenes
l’acoloreixin, i la paraula té uns puntets
a sota per ser copiada. Tot plegat,
una forma senzilla però eficaç de fer
conèixer més la ciutat, la seva història
i la seva realitat actual. Una molt bona
iniciativa.
Josep Lligadas Vendrell

Un altre cop el barri de l’Alba-rosa

J
a feia algun temps que no escrivia res del meu barri. I un altre cop el mateix: cables de
la llum que cauen perquè estan obsolets, perill al carrer, provoquen un incendi a la línia,
electrodomèstics espatllats, dues tardes sense llum, la calefacció no funciona, fa molt de fred,
no et pots escalfar ni un got de llet. En fi, que tot són contratemps i els veïns perjudicats a
aguantar. Com ja se sap, fa molt de temps que estem lluitant per una solució. L’Ajuntament ens diu
que estan fent un estudi però d’això fa més de quatre anys i les conclusions no acaben d’arribar.
Espero que un altre dia no hagi d’escriure sobre algun fet greu per la caiguda d’algun pal de la llum,
perquè n’hi ha molts de podrits a la seva base. Llavors potser els veïns de l’Alba-rosa sortirem al
carrer perquè ho solucionin una vegada per totes.
Maria Comas


Día de Andalucía
Entidades andaluzas de Viladecans

E
l día 28 de febrero
es la fecha en la
que la Comunidad
Autónoma de
Andalucía conmemora la
celebración del referéndum
del 28 de febrero de 1980,
por el que se aprueba que
la iniciativa del proceso
autonómico se canalice
según lo establecido en
Art. 151 de la Constitución
Española de 1978.
Para los andaluces, sobre
todo para los que están
fuera de Andalucía, tiene
un significado especial y es
además la ocasión propicia
para desplegar y exteriorizar
lo mejor de sus costumbres
culturales.
En torno a esa fecha, los sentimiento andaluz, así pues, contaremos con las
Centros, Casas y Asociaciones culturales andaluzas actuaciones de cuadros de baile de las respectivas
de todo el mundo y que son muchas, (así por escuelas de las entidades organizadoras y la
ejemplo, Bélgica cuenta con 8, Brasil con una, actuación, el sábado por la noche, de David Guerra
Cuba 2, EE.UU 1, Francia 11, México 2, República y Sergio Cosano, finalizando con la actuación de
Argentina 22, Suiza 4, Venezuela 1, Australia María Espinosa, jovencísima y genial estrella de
1, Alemania 2, Holanda 1, Colombia 1, Perú 1, la copla, que se desplazará desde Sevilla para
Andorra 1, Puerto Rico 1, Uruguay 1, y en España actuar para todos ustedes, en este II Festival Día
destaca el País Vasco con 14, Madrid con 33, de Andalucía.
Valencia 49 y Catalunya con 158) se esfuerzan Después del espectáculo del sábado por la tarde, el
para preparar toda clase de eventos a fin de mostrar domingo por la mañana continuará con la actuación
lo mejor de la alegría andaluza y su particular de los cuadros de baile de las entidades y el oficio
idiosincrasia. de la Misa Rociera, cantada por los coros de la Peña
Con ese mismo propósito, las Entidades Culturales Bética y Sierra Norte. Finalizando la celebración del
Andaluzas en Viladecans, Peña Bética, Raices de día de Andalucía con una comida multitudinaria,
Andalucía y Sierra Norte, unen esfuerzos y recursos para la que se prevén unas 1.000 personas.
para lograr la realización de un gran evento el Desde las entidades organizadoras, sentimos la
Festival Día de Andalucía, que en este año será el satisfacción de ofrecer a todos los amantes de la
segundo que se organiza de forma conjunta a fin de cultura andaluza y a aquellos que la prueban por
darle el mayor realce posible y que los ciudadanos primera vez, los ingredientes necesarios para
de Viladecans disfruten de unas jornadas de fiesta, pasar unos momentos alegres y felices, además de
en donde arte y cultura se dan la mano. culturales.
Para esta celebración del Día de Andalucía se Peña Bética
ha querido proporcionar todos los ingredientes Sierra Norte
necesarios y convenientes para que prevalezca el Raíces Andalucía


El Centre Cultural Sant Joan
i els pessebres

F
a prop de 10 anys, con- zona de pas per a la gent que va el responsable d’aquell primer
cretament el mes de a missa, afavorís que més gent en pessebre.
maig de 2001, la Junta pogués gaudir. Dit i fet, aquell Anys després, altres pessebristes
del Centre Cultural Sant any els diorames van ser un èxit, que van ser-ne els responsables
Joan ens vàrem plantejar de quique ens va animar a continuar i foren Maria Dolors Castells i
na manera podíem contribuir a millorar la iniciativa. Joan Calbet, Salvador Obiols,
fer més lluïda la festa de Nadal a Des de fa dos anys, coincidint Rafel Calvet i Antonio Rosselló.
la nostra parròquia de Sant Joan. amb la reforma que es va fer del Tots ells han comptat amb l’ajuda
Arran d’una sèrie de contactes baptisteri i que impossibilitava de Josep Alcaraz i el seu fill Pepe
amb l’Associació de Pessebristes col·locar-los allà, els diorames Alcaraz, i d’altres persones que
de Sant Feliu de Llobregat, ens foren ubicats en un lateral de han col·laborat amb els diferents
va semblar una bona iniciativa l’església, la qual cosa encara ha grups. Després de més de set anys,
dedicar part del pressupost de incrementat més la seva visita. la iniciativa ja està consolidada.
Centre a fer una exposició dels Aquest any també hem comptat I ara, des de 2005, hem emprès
seus diorames. La ubicació inici- amb els diorames de l’Associació una altra iniciativa, que és la
al fou a la sala de l’antic Cercle de Pessebristes de Barcelona. d’un Concurs de Pessebres
d’Estudis de la parròquia, al cos-
Arran de l’èxit dels diorames, l’any Tradicionals, obert a tothom qui
tat del pati del Centre, però en no
2003 la Junta va tenir la iniciativa vulgui participar-hi, i en el qual
estar en una zona de pas, va fer
d’anar una mica més enllà, i hi participen cada any moltes
que l’assistència i el ressò de la
vam proposar la construcció persones i famílies de Viladecans.
iniciativa fos inferior a la desit-
d’un pessebre tradicional de Per fomentar la tradició en els
jada.
notables proporcions a l’interior més petits, aquest any el Concurs
L’any següent es va pensar la de l’església. Es va contactar ha comptat per primera vegada
possibilitat d’ubicar els diorames amb alguns pessebristes que de amb un premi atorgat per un
dintre l’església, al baptisteri, forma desinteressada volguessin Jurat Infantil.
assegurant així que, en ser una fer-lo, i fou Antonio Vergara Jaume Lligadas i Bassolas


El dia que Viladecans
no va votar socialista

118
vots. Només 118 vots van Viladecans també ha viscut aquest canvi històric. Ja
separar el Partit Socialista era la ciutat en què el PSC guanyava amb més dis-
de Convergència i Unió en tància, però els 4.205 vots que separaven PSC i CiU
les eleccions del passat mes fa quatre anys s’han reduït ara a 118 sufragis. En
de novembre. Aquest resultat d’empat tècnic (és percentatge, s’aprecia amb més claredat: es passa
una diferència del 0,4 per cent) suposa un canvi d’una diferència de 18,90 punts a 0,46.
espectacular en la història electoral de Viladecans. A Convergència i Unió de Viladecans (formació de
Durant 28 anys, des de 1982, Viladecans havia donat la qual tinc l’honor de ser-ne el portaveu) tenim
repetidament la seva confiança al Partit Socialista, ara el repte de renovar aquests resultats en unes
fins a acumular 29 victòries consecutives, amb eleccions municipals. Són comicis diferents, sí, però
percentatges que van arribar al 67 per cent (1982); és evident que el missatge que donen les urnes el
la diferència amb el segon mai no va baixar de 2.400 passat novembre és clar: el model socialista està
vots (1995). El PSC sempre superava els 10.000 vots esgotat. El desencís amb les polítiques, les persones
(Zapatero en va assolir 18.922 el 2008, però ha caigut i el creixement urbanístic salvatge, tant al tripartit
fins a quedar en només 7.245 dos anys després). com a nivell local, posa el PSC en una situació
Com tots sabem, Viladecans ha estat considerat un en què pot perdre alcaldies que fins ara ha donat
dels grans bastions del Partit Socialista, en el marc sempre per segures.
de l’anomenat “cinturó vermell”, gran reserva de Caldrà, però, presentar un programa innovador,
vots dels partits d’esquerra. que doni solució a les necessitats dels viladecanencs.
Però el 28 de novembre de 2010, el mite del “cin- Si els homes i dones de Convergència i Unió som
turó vermell” ha caigut: el partit més votat al Baix capaços de fer-lo i els viladecanencs ens donen
Llobregat ha estat Convergència i Unió (només la seva confiança, el canvi és possible també a
per segona vegada en la història), diverses ciutats Viladecans.
del Delta han donat la seva confiança a Artur Mas:
Carles Lozano
Gavà, El Prat, Sant Boi, Castelldefels...

PSC CiU PP ICV C’s ERC PxC
Vots 7.245 7.127 3.907 2.034 1.494 988 803
% 28,43 27,97 15,33 7,98 5,86 3,88 3,15
Eleccions de 28 de novembre de 2010. Viladecans


Tard, però finalment ens han fet
cas en alguna cosa

E
l passat 11 de gener l'alcalde de Vi- crisi com el que ja fa massa temps que ens
ladecans, Carles Ruiz, va inaugu- condiciona les vides. Malauradament, les
rar el centre de negocis per a mi- nostres propostes varen ser rebutjades per
croempreses i emprenedors, ubicat l’equip de govern (PSC i ICV-EUiA).
a l'edifici Dinamarca del Parc de Negocis i Així doncs, com us vàrem avançar en l’Es-
anomenat Delta Business Center. Fins aquí querra Activa de la tardor del 2009 (http://
només puc dir que em sembla una molt locals.esquerra.cat/documents/butlletins/
bona notícia per Viladecans, ja que fa mas- viladecans-21.pdf), l’equip de govern (PSC
i ICV-EUiA) va menystenir les
nostres propostes votant-hi
en contra, però ja sabíem que
s’aprofitarien de les nostres
idees per implementar-les a la
seva manera quan els pogués
ser favorable: “De totes mane-
res, no tingueu cap dubte que
en els propers mesos sentireu
parlar a l’equip de govern de
mesures similars a les que no-
saltres hem proposat.”
Vist tot això, no puc estar-me
de sentir-me temptada per un
dilema: Com hem d'actuar? Ens
hem de felicitar perquè final-
ment s’ho han repensat, s’han
adonat que la filosofia de la
nostra proposta era important i
n’han dut a terme una part? O bé, hem de
sa temps que sentim parlar del Parc de Ne-
denunciar, un cop més, la prepotència de
gocis, però dels 12 edificis projectats només
l’equip de govern (PSC i ICV-EUiA) amb la
se n’han fet 4, els quals actualment només
qual acostuma a actuar menystenint la feina
estan ocupats en un 62% de la seva capaci-
dels altres i després traient-ne rendiments a
tat. És a dir, tenim una infraestructura que
l’esquena?
té molt potencial, que ens han venut per
activa i per passiva, però que està força per La temptació és gran, però des d’Esquerra
sota de les seves possibilitats i, sobretot, de vàrem presentar la moció pensant en
tot el que ens han publicitat insistentment. l’emprenedoria viladecanenca, i ara que
Per això me n’alegro que vagin donant for- finalment tindran algun recolzament, no
ma al nostre Parc de Negocis, tot i que ma- podem fer altra cosa que felicitar-nos i
lauradament, de forma massa lenta. desitjar que en els propers mesos apostin
per portar endavant altres propostes de les
Nosaltres el mes d’octubre de 2009 ja vàrem
que vam incloure en la moció que vàrem
presentar una moció que anava en aquesta
presentar a l’octubre del 2009.
línia (la podeu trobar a http://locals.
esquerra.cat/viladecans/document/1319), Bàrbara Lligadas
la de donar facilitats als emprenedors i
emprenedores, sobretot en un temps de


De festes i guarniments

A
questa nit aniré a sopar amb una
amiga, hem de celebrar que ha aprovat
un examen, me n’alegro molt del seu
èxit. No és un sopar qualsevol i m’he
d’arreglar, s’ha de notar que estem de festa, l’ocasió
s’ho val. Així, dins el meu estil, segurament força
clàssic, que ja tenim una edat!, em posaré guapa
–com deia aquell eslògan tan reeixit de la Barcelona
preolímpica–. Ui! Veig que la veïna ve de festa, va
força extremada, però no em desagrada encara que
jo no m’atreviria mai a combinar formes, teixits,
llargades i colors com ella, és clar, es nota que té
una altra edat!, vaja, que s’ha arreglat i s’ha posat
guapa a la seva manera. Fa cara de son però se
la veu contenta, ve de festa! Vaja, aquests deuen
anar de casament, van ben repentinats, planxats
i lluents. Sí, sí, també es nota que tenen un bon
motiu per lluir-se d’aquesta manera.
Sembla que per més informals i còmodes –que m’està
molt bé– que ens hàgim tornat, tots continuem
fent servir els guarniments per expressar la nostra
alegria i significar les ocasions especials. Per això,
em sorprèn que el 20 de gener, dia de la Festa Major d’hivern de Viladecans, no llueixi, cap domàs, ni drap,
ni... res, al balcó de l’Ajuntament, ni tampoc durant el cap de setmana al qual s’han traslladat les activitats
festives. Una llàstima, que a la seva manera, la formal i institucional, d’insígnies i banderoles, no s’hagi
vestit l’Ajuntament com correspon per una festa, que per ser de tots mai no és menor i com més visible es
fa, millor.
Jo no tinc cap dubte que a la meva amiga li ha agradat que m’arreglés per sortir plegades, que la veïna no
ha passat desapercebuda amb el seu vestit i que als nuvis els ha agradat que els convidats es mudessin pel
seu casament, i que una Festa Major bé val un domàs al balcó.
M. Victòria Herrero Garcia

Llibertats
En aquest sofisticat món occidental en què vivim, sembla que la llibertat és un
dels béns més preuats.
Llibertat per beure quan vull, per fumar quan vull, per anar a treballar (o de fes-
ta) amb un cotxe més gros que el del veí i a la velocitat que vull. Grans lamenta-
cions quan es limita tot això. Tant, que el sentiment de greuge fa caure governs.
I és que certes llibertats no es poden tocar.
En canvi, n’hi ha d’altres de secundàries que no tenen bona premsa ni en els mit-
jans de comunicació ni en alguns partits polítics: la llibertat de poder migrar i es-
tablir-me en una altra població per trobar feina i mitjans per subsistir, la llibertat
M’ho ha fet pensar el d’obtenir papers per obtenir un contracte de treball, la llibertat de reagrupar-me
manuscrit del poema amb la família. O la llibertat de votar quan es tria el govern que amb les seves
Llibertat de Paul Élu-
ard, penjat a l’estació
lleis pot afectar profundament la meva vida. I és que el primer és el primer.
de Saint Denis, al me- Lleis, valors, principis, drets humans. Llibertats.
tro de París.
Mercè Solé


Cercavila
amb moooolt
Vaig sortir, “con chandal y tacones, arreglao pero in-
formal” per anar a Festa Major.
de fred,
Estrenava bufanda i uns volants als peus, que em fan
més elegant. Vaig fer bé: feia un fred que pelava. vi i torxes
Sort del vi calent (boníssim!) i dels músics, algun dels
quals feia cara d’anar-se congelant progressivament
a mesura que servidor avançava pels carrers de la
ciutat.
Sort que la gent portava marxeta, especialment els
meus amics d’Asdivi: un luxe.
El fet d’anar amb torxes em feia sentir com una mena
d’Indiana Jones a la viladecanenca, tot i que em sem-
bla que una senyora em va confondre amb un tal Se-
bastià, que es veu que abans també el treien en una
plataforma i una cercavila (bé, en deien processó)
semblant a la meva, però menys divertida, on estava
mal vist ballar. Però tot era celebrar una Festa: abans
sant Sebastià n’era el motiu, avui, més aviat es parla
de la Festa Major d’Hivern. Però igualment les ganes
de festa viladecanenca són al cor de tothom. I jo m’hi
apunto. Només faltaria.
Vam acabar amb una magnífica traca final (encara
que jo sigui un mamut “d’aigua”, els focs m’encan-
ten). L’any vinent hi tornaré. Si m’hi porteu, és clar.
El Mamut de Viladecans


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Xoriguer comú (Falco tinnunculus), Viladecans
29/01/11 a prop de l’exBarça Parc.

És força freqüent i és fàcil d’observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant
gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales en llocs oberts mentre observa
el terra buscant preses petites que captura llençant-s’hi en picat. Fonamentalment menja petits ma-
mífers, insectes grans i alguns rèptils i petits ocells. La majoria de les parelles ponen al maig, i arriben
a bon terme de 4 a 5 polls. S’adapta força bé al medi urbà.

Font: Viquipèdia.


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Home-nassos al bat :
Fèlix Cano i Josep Porcar (i 2)
J untament amb en Fèlix, del Vi-
ladecans també tingueren pla-
ça a la Vila Olímpica el catxer
Juanma Salmeron, entrebases
Quique Cortés i el pitxer esquerrà
ladecans, també hi havia neguits i
pesantors que calia suportar estoi-
cament si es volia tenir per amiga la
victòria. Explicant-vos una jornada
us en podreu fer càrrec. Per jugar a
rada, es podia anar dues vegades
a Madrid, dues o tres voltes a Bil-
bao, tres o quatre cops a Pamplona
i un parell a Saragossa, i només els
acompanyants podien passar de
Xavi Camps de Barcelona, malau- Madrid, per exemple, l’expedició puntetes fent una estoneta de tu-
radament mort d’accident un any i sortia amb autocar a quarts d’una risme per les diferents ciutats.
mig després, anant a casa després de la matinada en la nit de dissabte Arribats al punt de guanyar disset
de sortir de la caserna de Gavà on a diumenge. Es parava a les set del anys seguits, tanta alegria impul-
feia la mili. matí a Guadalajara per esmorzar. sada jo diria que ens obliga, a tots
Tot plegat a canvi de què?, us pre- Arribats passades les vuit al camp plegats, a algun reconeixement en-
guntareu. Doncs, a canvi de quasi de La Elipa, a les nou inici de l’es- vers aquests dos homenassos ano-
bé res pel que fa a jugar amb el club calfament per al primer partit que menats Fèlix Cano i Josep Porcar.
i alguna compensació federativa o començava a les deu i durava dues Se m’acut que faríem bé d’agrair-
de l’ADO per als qui jugaven a la hores i mitja com a mínim. A la los una mica el fet de tenir estació
selecció. Amateurisme de totes to- una del migdia, entrepà amb fruita de tren, per exemple. No us preo-
tes, això era i és el nostre beisbol. Ja i segon partit passades les dues. Al cupeu pel que fa a fums, cap d’ells
els hauria agradat, ja, de guanyar voltant de les sis de la tarda, des- és un poca-pena. Si algú creu que
algun caleró, però aquest esport a prés de la dutxa, pujada altre cop amb aquesta proposta torno a exa-
Espanya no genera recursos que a l’autocar per retornar. Plat calent gerar, no us preocupeu massa, els
ho facin possible, per sort o per al voltant de les nou als afores de fums els podríem esbatussar res-
desgràcia, segons s’ho miri cadas- Saragossa i arribada a Viladecans ponsabilitzant-los, una altra mica,
cú. A qui s’entesti a buscar contra- una mica abans de les dues de la dels blocs de pisos del Parc de la
partides, per part d’en Josep Porcar matinada ja del dilluns. En el cas Marina construïts a les Parellades
i en Fèlix Cano li puc ben assegu- del Fèlix, lleva’t abans de les cinc per integrar el tren al nucli urbà de
rar que només hi trobarà afany de per anar a repartir el pa per les Viladecans. Gràcies a aquests es-
superació personal en habilitats botigues (la seva feina). En el cas paterrants blocs ja tothom sap on
on la perfecció queda llunyíssim, d’en Josep, lleva’t poquet més tard és Viladecans. “Play ball”!
companyerisme on l’acció indivi- de les sis per entrar a treballar a les
set al taller de la Ford. Per tempo- Andreu Comellas
dual i puntual és determinant, i
divertiment en la vessant de dis-
treure’s de treballs i preocupacions
quotidianes, és a dir, l’essència de
qualsevol joc d’equip. Però podeu
afegir-hi, com a complement, la sa-
tisfacció de l’amistat en si mateixa
entre companys i la satisfacció ín-
tima de contribuir, gràcies als tri-
omfs, a millorar l’autoestima dels
viladecanencs poc coneixedors del
córrer entre les bases després d’es-
tomacar sapastrement una bola
amb un bat, o els ni tan sols sabe-
dors del plaer de fer guant amb un
fill o un amic, passant-se la bola.
Però no tot són flors i violes en
l’amateurisme del Club Beisbol Vi-
Colla d’ex-jugadors dels descampats del Poblat Roca


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Els Consells Populars de Cultura
Catalana (i 2)

E
l Carnaval era una de i, fins i tot es feia una referència, de disfresses al poliesportiu,
les festes que havia es- almenys amb el que he pogut re- la ballada d’exhibició de la
tat prohibida per la dic- cuperar de l’any 1982, a la Torna- Tornaboda i l’enterrament
tadura, i per tant, calia boda, però és clar que la dansa de la sardina i crema del Rei
tenir-la com a punt de partida de no va ser ballada a Viladecans Carnestoltes el Dimecres de
la normalitat social que es volia aquell any. El que deuria passar Cendra i on, a més dels Consells,
assolir. No podem dir que aques- es que el text del díptic segura- participen en l’organització els
ta recuperació es fes de manera ment que s’havia extret del cos-
escrupolosa, ni va anar precedi- tumari català de Joan Amades on
da d’una recerca històrica de la es feia referència a aquesta dan-
tradició, sinó que es basava en el sa.
que anomenem la tradició oral. El plantejament de la festa del
Cal pensar que, des de l’any 1939 Carnestoltes era ben senzill i
que es van prohibir, fins a la des- anava dirigit sobretot als més
penalització de la festa, almenys menuts, amb actuacions de
dues generacions van desconèi- titelles, cercavila de disfresses,
xer les formes locals d’aquesta xocolatada i el sermó, a càrrec
celebració. La referència que es d’un poc caracteritzat Rei del
tenia dels Carnavals eren els que Carnestoltes representat pel Josep
es veien per la televisió de Rio de Pérez. Però no és fins el 1984 quan
Janeiro i altres ciutats americanes el Carnaval es consolida com
que venien la festa com a reclam una festa important al calendari
turístic. Tot i això, sí que es van local de Viladecans: el primer
repartir díptics, en català i caste- Carnaval, de 1981, va ser una
llà, on apareixien els logos dels mica improvisat i amb poc suport
Consells, junts amb el de l’Ajun- institucional; el Carnestoltes
tament de Viladecans, on s’expli- de 1982 va tenir un contingut
cava la tradició del Carnestoltes, exclusivament festiu; i, en el del Agrupaments Escolta i Guia
1983, resulta que, com explica Sant Joan i Garbí i la Comissió
la Teresa Bubí, “va nevar i es va d’Història.
haver de suspendre l’enterrament Una altra recuperació de les fes-
de la sardina, però eren tantes les tes populars que varen liderar els
ganes que teníem de fer coses, Consells de Cultura Catalana, va
que es va decidir fer-ho el cap ser la festa nacional dels Països
de setmana següent”, cosa que Catalans l’any 1981. Aquesta fes-
va comportar que mossèn Jaume ta es feia coincidir amb el solstici
Bogonyà, que aleshores era rector d’estiu i acabava amb les revet-
de la parròquia de Santa Maria lles de Sant Joan. La primera fes-
Magdalena, els recriminés per ta l’organitzen l’Ajuntament, els
fer-ho quan ja havia començat la Consells, el grup de muntanya
Quaresma. de Viladecans i les associacions
Per tant, el del 1984 és on, per de veïns que organitzen fogueres
primera vegada, es tanca el cicle i revetlles amb ball, coca i cava.
del Carnaval, amb l’arribada del Els actes s’iniciaven amb l’arri-
Rei Carnestoltes, el ball i concurs bada de la flama del Canigó, la


lectura del pregó de Sant Joan i locals, les projeccions de
la crema dels maleficis. Acabat el cinema a la fresca i les
ritual, la flama es feia arribar als actuacions de mim del
barris on s’encenien fogueres i es grup Vol-Ras.
marcava l’inici de les revetlles. També cal esmentar
Segons expliquen els membres la tasca que des dels
dels Consells, “en aquella època consells es va fer per
hi havia molts descampats i gai- festes com Sant Jordi on,
rebé tots els barris en trobaven encara avui, la llibreria
un on poder fer una foguera”. “Els nous rals” congrega
En Jordi Vicente comenta que al seu voltant entitats
“la primera flama del Canigó es que surten a vendre
va encendre amb un encenedor a roses i llibres. També cal
la Torre del Baró, on al pati de la recordar els tallers de
Torre s’encenia la primera fogue- danses a la Rambla i els
ra de Sant Joan”, després se sim- àpats culturals que es
bolitzava l’arribada de la Flama feien al local dels consells
amb el Josep Pérez baixant amb al carrer Sant Joan, 8, i
una torxa a la mà per la Rambla on es tractaven temes
de Viladecans. El Josep Pérez re- d’actualitat. En fi, podem
corda que “semblava que porta- dir que els consells van
va la torxa olímpica baixant per ser els pioners, que van
la Rambla amb un cotxe de la saber dinamitzar la ciutat
guàrdia urbana davant”. El Pere des de l’associacionisme i
Riol diu que “es va triar al Josep el voluntarisme.
Pérez per portar la Flama perquè
La desaparició dels
era el més jove del grup i l’únic
Consells no va ser una tres, van continuar treballant per
que feia footing”.
dissolució raonada, ni es va altres entitats. Una d’aquestes en-
Però segurament, la festa més decidir en una assemblea. Com titats que va sorgir de la iniciativa
popular que tothom recorda, recorda el Jordi Dolz, “érem del Consells Populars van ser els
de les que organitzaven els conscients de que estàvem fent Diables de Viladecans, que es van
Consells, era el racó musical que alguna cosa important, i per instal·lar al mateix local que van
s’instal·lava darrera de la Torre del això anotava en una llibreta tot utilitzar els Consells els darrers
Baró per la Festa Major. El racó, en el que fèiem, d’aquesta manera, anys, l’edifici conegut amb els
principi, s’havia pensat com un com que a les reunions no es noms de Ca l’Oriol o Cal Falcó al
recurs per recaptar diners i així feien actes, sempre ens quedava carrer de Sant Joan. Aquesta en-
sufragar les activitats del grup. mirar la llibreta per saber si ens titat, junt amb els Agrupaments
Els únics ingressos econòmics havíem deixat de fer alguna Escoltes i Guies Sant Joan i Gar-
que tenien els Consells eren, a cosa”. Malauradament, la llibreta bí, són els qui van agafar el relleu
part les subvencions que donava s’ha perdut i amb ella molta dels Consells en l’organització de
l’Ajuntament per Carnaval o informació. les festes populars. Potser aquest
Sant Joan, les quotes dels socis, va ser el gran mèrit dels Consells,
Per tant, podem dir que el grup
la loteria de Nadal, on un any saber engrescar, directament o
no es va desfer mai, sinó que es
es va fer la rifa d’una panera indirectament, a noves generaci-
va anar diluint a mesura que els
que anava dins d’un inodor de ons per continuar una tasca vital
seus membres es van començar
ceràmica autèntic, i el bar del per a la ciutat, la promoció de la
a interessar per altres coses. Uns
racó musical. Del racó podem cultura popular. I la història con-
es van posar en política, altres es
destacar les actuacions de grups tinua...
van casar i van tenir fills, i d’al-
Josep Mumany


PdT 41 febrer 2011

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (14)

Similar a PdT 41 febrer 2011

Similar a PdT 41 febrer 2011 (20)

Más de puntviladecans

Más de puntviladecans (18)

PdT 41 febrer 2011