Punt de Trobada, 31

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
31 Any 4
15 de març de 2010
Publicació independent d’informació i opinió

Falta de consens?
L’Estatut. La crisi. L’acollida de la immigració. Només per esmentar tres qüestions importants
per a la vida quotidiana de molta gent. Qüestions en què no és possible el consens entre les
forces polítiques. Com tampoc no ho és una llei electoral a Catalunya i tantes altres coses.
Potser anys enrere, davant d’una situació així, hauríem pensat que hi ha profundes diferèn-
cies ideològiques entre els partits, que signifiquen models diferents i fins i tot oposats de
societat. De fet en un moment com el de la transició, en què la ideologia pesava molt més que
no pas avui, el consens va ser possible. Però avui veiem una manera de fer política molt més
esquifida: l’arrogància, l’electoralisme, la corruptela (sempre en el veí, mai a les pròpies files,
sobretot!) ofeguen el bé comú. També en els partits de nova creació, molts dels quals ja han
mostrat profundes discrepàncies internes que s’han expressat de formes força teatrals.
La desqualificació sistemàtica no ve acompanyada de propostes fonamentades que, si hi
fossin, potser no serien gaire diferents de les dels adversaris polítics. I no costa gens recór-
rer a afirmacions demagògiques i de vegades molt poc respectuoses amb els ciutadans.
Sembla que els partits polítics oblidin que govern i oposició són dos rols complementaris
i, tots dos, necessaris. I que governar no és fàcil i es cometen errors. Sembla que la cura
d’humilitat que hauria d’acompanyar els governs brilla per la seva absència. I l’amabilitat i
les formes han passat a la història. També es troba a faltar una bona pedagogia per explicar
qüestions complexes, que s’aborden amb gran frivolitat.
Seria un error, però, atribuir aquesta manera de fer només als homes i dones que es dedi-
quen professionalment a la política. I convé preguntar-nos si no són un mirall de l’indi-
vidualisme que ens envolta i de la falta d’interès pel bon funcionament del conjunt de la
nostra societat, sense exclusions. I és molt evident que el correctiu d’una situació que tots
critiquem es troba en la nostra pròpia implicació.

Sumari Equip de redacció
2 Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Anna Besora
Mamut de Viladecans (1) Josep Mumany M. Carmen Castellano
Maria Comas
3 Mamutaires d’honor Josep Ginjaume
4 La crisi, des de la solidaritat. Mercè Solé Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
5 El ERE de Roca. Dani Gutiérrez Mercè Solé

6 Es demana massa a l’escola? Agustí Martí
7 Eleccions municipals 1979-2007. Carles Lozano La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
8 Els joves que estimaven Beatles i Rolling Stones. José Luis geu rebre’l només cal que ens ho
Atienza comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
9 La bòbila del Ramells. Vicenç Pugés nos arribar la seva adreça. Gràcies.
10 RASD ¿Justicia sin guerra? Rosa Mercader Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
11 No estic d’acord amb vostè, senyor Nicolás. Bàrbara Lligadas signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
12 Viladecans, ciutat oberta... però amb mal govern. Jordi Mazon tenir abans del dia 8 de cada mes.
13 Per entendre les martingales especulatives. Ricard Caba
El nostre correu electrònic:
14 Les nostres entitats: El Rugby Sales Viladecans. puntviladecans@telefonica.net
15 Conèixer Viladecans. La llosa sepulcral de mossèn Jaume El nostre bloc:
Llaguna. Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com

Història de quan uns ardits i valents
exploradors van trobar
el Mamut de Viladecans (1)

V
iladecans, arrecerada prés, aquesta terra s’ha civilitzat: prés d’un intens debat van tro-
a les muntanyes del els íbers i els romans a Sales i en bar tres voluntaris per a aquesta
Montbaig, amb l’er- altres punts de per aquí, els pa- tasca. Aquests exploradors eren:
mita de Sant Ramon gesos que van convertir tot això la Sales, una noia valenta que
que la sobrevola i amb la silueta en terra conreada i van conquerir sempre anava amb el seu salacot
antigament dominant de l’Eram- amb el seu esforç les Marines, i a tot arreu, en Joan, un xicot alt i
prunyà albirada en la llunyania, després, també, la indústria que moreno amb ganes d’aventura i
és una vila pacífica i tranquil·la, ha cridat gent de tot arreu, i en- en Sebastià, a qui encara li agra-
laboriosa, que veu transcórrer cara ara els nous convilatans que dava d’anar amb barretina. Tots
els dies sense sobresalts. Però, no no deixen d’arribar... El mamut, tres van dir a les entitats que no
sempre ha estat així... l’habitant més antic d’aquestes tornarien fins que no trobessin
Segons diu la nostra història, a terres, ja fa segles que ha desapa- proves que el mamut existia.
començaments de juny de l’any regut!
Així que tots tres es van posar a
2008, Viladecans es va desvetllar Tot i això els rumors persistien: la feina, i després de fer-se unes
amb un ensurt: “Els mamuts han – Doncs jo conec un senyor que abraçades i desitjar-se bona sort,
ocupat el territori!” “Els ullals diu que l’ha vist! –deia el Manel cadascú va emprendre el camí per
dels monstres han sorgit de les de Cal Menut. diferents direccions. Els membres
profunditats de la terra!”, cridava de les entitats van sortir a dir-los
– És veritat, el mamut és viu! –co-
la premsa sensacionalista. Però la adéu amb la mà i fins i tot la Mer-
mentava l’Encarnita.
realitat era que, a Can Guardiola, cè va deixar caure una llagrimeta
on s’estava construint una bassa – Sí, i jo tinc una tieta que se’l va
de la emoció que va eixugar amb
de laminació, s’havien descobert trobar i van estar xerrant i tot...
seu mocador, mentre cridava:
restes de mamuts. I aleshores es La incertesa dominava Vilade-
– Bona sort, valents i valenta. Que
va iniciar la llegenda. Alguns vi- cans. Calia actuar! Així dons, un
ens tornem a veure aviat!
latants deien: grup d’ardides i valentes entitats
viladecanenques, es van reunir al I va moure el seu mocador per
– Un d’aquest mamuts s’ha esca-
casal d’entitats Pau Picasso, i en acomiadar els exploradors.
pat i corre per les rodalies.
assemblea van decidir enviar uns (Continuarà)
Altres afirmaven:
quants exploradors, igualment
– Que no n’hi ha per tant, que Josep Mumany
valents i ardits, a buscar-lo. Des-
d’això fa milers d’anys... Que des-

Viladecans, punt de trobada - Núm. 31 - Març 2010 2

http://elmamutdeviladecans.blogspot.com
mamutviladecans@gmail.com
Vols ser mamutaire d’honor?
Vols contribuir al finançament del Mamut?
Ja coneixeu el Mamut de Viladecans. És una iniciativa sorgida de diverses entitats de la ciutat per revita-
litzar la Festa Major i per contribuir a la cohesió social de Viladecans. Vam triar la figura del Mamut com
a element d’identitat perquè, com ja deveu saber, l’any 2008 es van trobar a la nostra ciutat unes restes de
mamut d’un alt valor arqueològic. El mamut, doncs, és per a nosaltres un símbol nou, que tots els veïns i
veïnes de la ciutat, de qualsevol edat i origen, podem fer-nos nostre.
Ens vam estrenar en el Pregó de la Festa Major de l’any 2009 i la bona acollida de la nostra Festa ens ha
portat a anar més enllà: volem un mamut en tres dimensions que pugui participar en cercaviles, visitar les entitats,
enriquir el nostre patrimoni cultural i estimular la creativitat de la ciutat.
Però això val diners. Les entitats que ho promovem ens hem constituït formalment com a coordinadora.
Estem demanant subvencions i buscant formes d’obtenir els recursos necessaris perquè el nostre projecte
es faci realitat. Som conscients que ens trobem en un any de crisi. Però també sabem que les coses que
valen la pena requereixen esforç, i que entre tots és més fàcil d’assumir. Per això demanem a comerços, a
entitats i també particulars, que s’animin a fer un donatiu. Nosaltres suggerim un import mínim de 50 €,
que ens sembla fàcilment assumible.
A canvi d’aquesta aportació, a part de la satisfacció d’haver col·laborat en un projecte engrescador i amb fu-
tur, podreu rebre un diploma que podeu penjar al vostre comerç o entitat o al menjador de casa i, a més, ens
comprometem a difondre en els nostres actes el vostre nom. Per fer aquesta difusió, entre d’altres, comptem
també amb aquesta revista que es distribueix per correu electrònic a unes 1.200 adreces. Estem estudiant
també la possibilitat d’aconseguir que els donatius al Mamut siguin desgravables fiscalment.
Per col·laborar amb nosaltres, només heu d’omplir aquesta butlleta i donar-la a algun dels membres de
les entitats promotores o bé enviar-nos les vostres dades a: mamutviladecans@gmail.com. Ens posem a la
vostra disposició per a qualsevol aclariment.

La coordinadora d’entitats del Mamut està formada per: Vull contribuir al Mamut de Viladecans amb una aportació
• Agrupació Coral La Lira de Viladecans econòmica de:
• Agrupament Escolta i Guia Garbí de Viladecans
• Agrupament Escolta l’Espiga
 50 €  ________ €
• Agrupament Escolta Sant Joan
• Amics de la Sardana de Viladecans
• Associació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer Nom de l’entitat, comerç o persona: ________________
• Associació de Discapacitats de Viladecans (ASDIVI)
• Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga ______________________________________________
• Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia i SFC
• Càritas Interparroquial de Viladecans Domicili:_______________________________________
• Centro Cultural Recreativo Andaluz Sierra Norte
• Club de Pensionistas y Jubilados de Albarrosa
• Cor Som i Serem
Telèfon de contacte:______________________________
• Diables de Viladecans
• Grup Tres Torres Viladecans Correu electrònic: _______________________________
• Raíces de Andalucía
• Viladecans, Punt de Trobada Signatura:


La crisi,
des de la
solidaritat

E
l proper dijous la gent
de Càritas presentem la
memòria de la feina feta
l’any passat, un any es-
pecialment dur per a molta gent
que ha perdut la feina i que, quan
li preguntes on viu, et respon que
de moment a tal lloc, però que
no sap si podrà conservar l’habi-
tatge. Un any en què el nombre
de persones que han vingut per
primera vegada a Càritas s’ha
incrementat considerablement. I
un any en què s’ha vist clarament
que la crisi afecta tant persones
estrangeres com viladecanencs
de tota la vida.
Ha estat un any també de solida-
ritats de persones (especialment
de les comunitats cristianes, però
també de molts altres veïns) que
han contribuït a atendre les per-
sones que ens arriben amb els
seus diners o amb aliments, o
amb hores del seu temps lliure.
Hem pogut cobrir, no sense algu-
nes dificultats, gairebé totes les
demandes que ens han arribat i
que pràcticament han triplicat
les de l’any passat. No us podeu municipals) que també treballen adreçades a gent que no viu a Vi-
imaginar com costa dir “no”, per amb col·lectius molt afectats per ladecans, com a element signifi-
manca de pressupost suficient, a la crisi. Tal vegada potser haurí- catiu que la gent que pateix no és
persones que es troben en situa- em d’aprendre a treballar més en solament la d’una ciutat metro-
cions greus. col·laboració mútua. Perquè el politana en un país mitjanament
més important no som pas nosal- ric, sinó que hi ha gent que en-
I hem pogut també eixamplar
tres ni la feina que fem, sinó allò cara s’ho passa molt pitjor. Gent
serveis, obrint una casa d’acolli-
que li passa a la gent i que sovint que sempre viu en crisi.
da per a dones amb criatures pe-
queda amagat sota una capa de I potser avui moltes entitats sem-
tites a Sant Climent.
consumisme i frivolitat. bla que ens fem una competència
Aquest any hem volgut presentar
Hem convidat també tots els regi- mútua a l’hora de generar soli-
aquesta memòria, no només per
dors del consistori, en el criteri que daritats i complicitats. Es tracta
donar comptes de la feina que
la resposta a la pobresa –d’aques- d’unir i racionalitzar esforços, i
fem, sinó intentant anar més en-
ta crisi i de totes les crisis de qual- de recordar-nos mútuament què
llà de nosaltres mateixos: per fer
sevol tipus– passa per mesures de és l’essencial a la vida i què no ho
visible la realitat de molta gent,
tipus polític i econòmic. és. Dijous us esperem.
per compartir taula amb altres
entitats (Creu Roja, AMIC i, na- I hem convidat també una enti-
Mercè Solé
turalmente, els Serveis Socials tat que fa campanyes solidàries


El ERE de Roca
El Gobierno ha tenido poca sensibilidad con los
trabajadores y las trabajadoras de Roca

C
on fecha 14 de enero del 2010, el presentar pérdidas económicas, sino que
Ministerio de Trabajo aprobaba la excusa ha sido tener exceso de stock.
el Expediente de Regulación de Teniendo en cuenta que la resolución del
Empleo (ERE) con la extinción Ministerio aprobando el ERE se produce
de 285 contratos para la fabrica de Gavà/ en el primer trimestre del 2010 en el que
Viladecans, ampliándolo hasta 30 más, si los países de nuestro entorno ya han sa-
estos no se recolocaban en algunas de las lido de la recesión y que España está a
tareas que hasta ahora venían realizan- punto de hacerlo, hubiera sido más cohe-
rente desde el punto de vista social haber
mantenido el ERE de suspensión tempo-
ral de contratos que ya tenían, o incluso
alargarlo si era necesario, e ir desafectan-
do trabajadores a lo largo del tiempo en
base a las nuevas necesidades producti-
vas en función de la demanda.
Pero es evidente que la empresa quería
algo más que un ajuste de la plantilla de
acuerdo con las necesidades de produc-
ción, lo que la empresa quería y lo ha
conseguido, ha sido quitarse de encima a
muchos trabajadores y trabajadoras con
muchos años de antigüedad, con más de-
rechos, con mayor salario, etc., además de
algún ajuste de cuentas en algunas secci-
ones con algunos trabajadores que en su
día habían denunciado a la empresa por
incumplimientos en materia de convenio
do otras empresas externas, tareas como
o de legislación laboral, y todo ello con la
limpieza, básculas, logística, etc. A esto
connivencia del Ministerio de Trabajo del
hay que sumarle 78 trabajadores más que
Gobierno de Zapatero.
estarían con el contrato suspendido du-
rante todo el 2010. A día de hoy ya se ha Queda claro pues el doble lenguaje de
producido el despido, o la prejubilación este Gobierno que por un lado se llena la
anticipada de los 285 y aún quedan por boca hablando de los derechos de los tra-
recolocarse estos 30 que o se recolocan o bajadores y de mantener las mejoras so-
también irán a la calle. ciales en esta crisis, y después no mostrar
ninguna sensibilidad social hacia los tra-
Nadie puede negar que los trabajadores
bajadores y trabajadoras que luchan en
de Roca, sus familias y también una parte
cada ERE que se han ido planteando por
de la sociedad de Gavà y Viladecans, han
las grandes empresas, sobre todo multi-
peleado, han luchado, y se han manifes-
nacionales como es el caso, yo creo que
tado tanto en su entorno más inmediato
la lucha de nuestros amigos y compañe-
(Gavà/Viladecans), así como en Barcelo-
ros de Roca, se merecían un poco mas de
na y en Madrid, en contra de un ERE que
sensibilidad y justicia social por parte de
la empresa plantea aprovechando la si-
un gobierno que se dicen socialistas.
tuación de crisis mundial, aunque como
consecuencia de los beneficios obtenidos Dani Gutiérrez
en ejercicios anteriores, no ha podido


Es demana massa a l’escola?

E
stem immersos en una que hi hagi hagut un augment “persona–referent”. Els infants i
societat en la qual els de la presència de la dona en el joves han de tenir referents que
canvis tecnològics i els món laboral ha generat l’abandó els transmetin aquells valors so-
mestissatges culturals d’una sèrie de tasques educati- cials i humans que creiem que
es produeixen a una gran veloci- ves que durant moltes dècades val la pena mantenir, recuperar
tat. El neguit que això comporta han estat pròpies de l’àmbit de o introduir. Qui no recorda un
fa que visquem amb una perma- la família. Tot això ha fet que, en familiar, un mestre o una mes-
nent preocupació per controlar el minvar l’activitat educativa i la tra, un monitor o monitora, etc,
temps i per no despenjar-nos del transmissió de valors individu- que va marcar la seva infantesa o
desig insaciable d’adquirir nous als i col·lectius, s’hagi traslladat joventut tot sent un model a se-
productes de consum. a l’entorn escolar la sol·licitud guir? Els mestres hem de ser ca-
El món educatiu no viu aïllat de de cobrir les mancances que l’en- paços de ser una guia per al nos-
tot allò que sacseja la nostra soci- torn familiar presenta pel que fa tre alumnat; no podem ni hem de
etat; malament aniríem si visqués a l’educació dels seus infants i ser els seus col·legues. Aquells
en una bombolla impermeable adolescents. pares que estableixen una rela-
on no es reflexionés ni s’intentés L’escola ha estat sacsejada per tots ció d’iguals amb el seu fill o filla
donar resposta a les necessitats i aquests canvis i durant molt de poden arribar a aconseguir que
reptes del present i del futur del temps semblava que no sabia cap aquests es quedin “orfes”; ja que
seu alumnat a través de l’equitat a on anava. També han afavorit a el referent que l’hauria d’ajudar a
i la cohesió social tot formant ciu- aquesta situació de desconcert els créixer com a persona pot quedar
tadans i ciutadanes compromesos constants canvis legislatius pel diluït i provocar desorientació,
amb el seu entorn i el seu país. que fa a l’ordenació del sistema més que no pas acompanyament,
Tots haureu sentit a dir que per educatiu. Penso que en aquests en el procés educatiu de l’infant i
educar una persona cal el treball moments l’escola té un nord clar; del jove.
de tota una comunitat. No educa ha après a dir “no” a allò que no Els mestres que treballem a l’es-
només la família o l’escola sinó forma part del seu projecte edu- cola intentem sempre partir d’un
que les persones aprenem i ens catiu i no dubta a comptar amb el lema que ens ajuda a millorar
formem mitjançant les experièn- treball cooperatiu amb les famíli- cada dia la nostra tasca educati-
cies que diàriament vivim indivi- es i amb l’entorn per tal d’aconse- va: Allò que volem per a nosaltres
dualment i col·lectivament. guir l’excel·lència educativa del ho hem de voler també per al nostre
Els canvis que s’han anat produ- seu alumnat. alumnat”.
int en els darrers anys pel que fa És molt important que la nostra Agustí Martí
a les estructures familiars i el fet societat recuperi la figura de la


Eleccions municipals 1979-2007

E
n 31 anys de democràcia, Viladecans ha
Regisors 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
celebrat vuit eleccions municipals i ha
P.S.C. 7 12 12 15 14 14 12 13
conegut quatre alcaldes i més d’un cen-
CiU 2 3 4 4 4 5 5 4
tenar de regidors (jo mateix tinc l’honor PSUC / ICV 9 3 4 2 4 2 3 2
de ser-ho des de 2007, per CiU), de tretze partits i A.P. / P.P. 1 3 3 3 3
coalicions diferents. UCD / CDS 2 1
El Partit dels Socialistes de Catalunya va que- E.R.C. 2 2
dar en segon lloc en les primeres eleccions mu- altres PTC,1 PCC,2 EUA,1 C’s,1
nicipals (1979), en què la llista encapçalada per Total 21 21 21 21 25 25 25 25
Lucas Álvarez va rebre el 31,8% dels vots, situ-
ant-se 1.100 vots per darrere del PSUC. El domi- Percentatge de vots
ni del PSC, que dura fins a l’actualitat, s’inicia en
les eleccions de 1983, amb un 52,8% del vots que
fan alcalde Miguel García Fenosa. L’escàndol del
Banco Filatélico causarà que només quatre mesos
després, l’onze d’octubre, García Fenosa perdi el
càrrec en una moció de censura impulsada pel
mateix Partit Socialista, amb el suport de PSUC i
PCC. García Fenosa i dos regidors més formaran
un nou partit, el Grupo de Independientes de
Viladecans, que en les següents eleccions queda
a només 160 vots d’obtenir representació.
La moció de censura dóna pas a un jove regidor
del PSC, Jaume Montfort, que serà Alcalde de 20% (1999) i superar els 4.600 vots (2003). CiU es con-
Viladecans de 1983 fins a 2005. En aquests anys, revali- figura com a primer partit de l’oposició, amb un breu
da la majoria absoluta en quatre ocasions consecutives període dins del govern (2001-2003).
(el 1991 amb el 56,5% de vots), però la perd el 2003 (12
A Alianza Popular li va costar implantar-se a Viladecans:
regidors sobre 25), el nombre de votants és força esta-
només en una de les quatre primeres eleccions obté un
ble, sempre per sobre de 9.000. El 5 de novembre de
regidor (Jesús Clarés, elegit el 1983 i mort prematura-
2005 assumeix l’alcaldia Carles Ruiz, que serà reelegit
ment el 1986). Serà a partir de 1995, amb un Partit Po-
el 2007, amb menys vots que el seu predecessor, però
pular majoritari a Espanya, quan es consolida, amb una
recuperant la majoria absoluta de regidors.
sorprenent regularitat: quatre eleccions seguides amb el
Queda per a la història que el primer alcalde democràtic mateix resultat de 3 regidors i un 12%, amb un sostre de
de Viladecans no va ser socialista, sinó del PSUC. Amb un 3.000 vots, amb diferents caps de llista: José Molero, Pe-
38,8% de vots, Joan Masgrau va encapçalar la llista més dro Martínez i Joaquín Sergio García (dos cops)
votada i va governar del 19 d’abril de 1979 al 23 de maig
També a Esquerra Republicana (que havia tingut l’al-
de 1983. Les divisions internes el van perjudicar: el 1980
caldia de 1931 a 1939) li costarà entrar a l’Ajuntament:
alguns regidors comunistes dimitien i passaven al PCC.
no supera la barrera legal del 5% fins el 2003 en què,
En les eleccions de 1983 l’independent Antoni Muns és el
amb Jordi Vicente de cap de llista, obté dos regidors,
candidat del PSUC i l’alcalde Masgrau el del PCC, però en
que repeteix el 2007 amb Joan Bonich.
no arribar al 9% de vots es retira de la política.
El carisma d’Adolfo Suárez va portar Centristes de Ca-
L’aliança de PSUC, PCC (fins 1989), Entesa Nacionalistes
talunya-U.C.D. a ser la tercera força (1979, amb Josep
d’Esquerra (i el 1995 Els Verds) dóna lloc a Iniciativa per
Parellada) i al C.D.S. a obtenir un regidor (Custodio Ji-
Catalunya, que esdevé segona força el 1987 (amb Josep
ménez, 1987). Més a l’esquerra, recordem regidors del
Lluís Atienza) i 1995 (amb el 17,7% que assoleix David
Partit del Treball (Juan José Barroso, 1979) i Esquerra
Massana). Des de 1999, Iniciativa-Verds, sempre amb
Unida i Alternativa (José María Carro, 1999), que des-
Massana, ronda el 9% i forma part de l’Equip de Govern.
prés s’ha coaligat amb Iniciativa. Per últim, Ciutadans
Convergència i Unió es converteix en segona força de s’estrenava el 2007 amb un regidor, David Chacón, que
Viladecans el 1983 de la mà de Josep Carreras (cap de abandonava aquesta formació el 2009.
llista en les tres primeres eleccions) i el 1991 (amb Anto-
ni Monmany, que repeteix el 1995), amb un suport esta- Carles Lozano
ble al voltant del 16%. Des de 1999, en les tres eleccions Fonts: Arxiu de Viladecans i
que es presenta Flora Casé, creix fins aproximar-se al www.historiaelectoral.com/mviladecans.cat


E
nmig de la convocatòria
de la celebració del mil- Estampes del segle XX/ 1
lenari, el Pere Ramells
em va suggerir que pot-
ser hauríem de parlar d’allò que Els joves que estimaven
no surt en els papers, l’oblidada
crònica sentimental d’aquella
gent de Viladecans que en la se-
Beatles i Rolling Stones
gona meitat dels seixanta estima-
va Beatles i Rolling Stones sobre
totes les coses.
Bastants de nosaltres vam comen-
çar a sospitar que ni la vida ni el
món era com ens l’havien expli-
cat. Uns ho van fer a través de la
lectura, el treball en la fàbrica, el
concili Vaticà II, o la relació amb
grups amb consciència social. Al-
tres ho vam fer a través del rock
i la llargada del cabell. La melena
per a molts va ser la seva primera
batalla personal i col·lectiva que
van lliurar. Una primera batalla
que s’acabaria guanyant malgrat
les constants bronques, ese pelo!,
cine vell per saber si estaven o no cans. Les coses sempre arribaven
familiars, de l’escola, de la feina.
prohibides, si eren pecat mortal més tard a Viladecans. Massa
Una victòria tan inútil i efímera
o es quedaven en venial. Volíem més tard, ja siguin màquines,
com la dels pantalons pata elefan-
ser diferents i canviar el món dels ambulatoris o estacions de tren.
te. Totes dues coses avui enterra-
nostres pares, encara que no sa- Eres adolescent quan en comptes
des molt avall pels pantalons de
bíem gaire cap a on. d’anar al cine el diumenge per la
cul caigut, les calbes afaitades i
els piercings. Llavors la música era en viu, i els tarda, anaves a ballar. Ballar te-
conjunts van començar a substi- nia una ampla geografia, el casi-
No era una rebel·lia fàcil perquè no
tuir les orquestres, i vam acon- no de Gavà, Sitges, Vilanova, El
passava desapercebuda.¿Dónde
seguir mig arraconar tangos i Pati Blau de Cornellà, l’Ateneu
vas con esos pelos y esos pantalones?
pasdobles i marcar un clar terri- de Sant Boi, el Prat, allà on arri-
Era una moda a contracorrent de
tori generacional. Ben és cert que bava el tren –que forçosament
la ràdio i de la televisió. Ni els Be-
aquesta nova victòria del rock s’agafava a Gavà– o l’autobús
atles ni els Stones sortien mai per
tampoc seria definitiva, ja que de la Mohn. Després, l’aparició
la tele de Franco. Encara recordo
molts rockers penedits van pagar del cotxe va trasbalsar-ho tot i va
quan vaig sentir el Dylan per la
el seu atreviment amb els euros canviar per sempre el mapa dels
ràdio i el locutor que el presenta-
gastats a les escoles de balls de nostres passos.
va dient: Escuchen a este señor. No
saló per acceptar de grans allò Cada poble era un món. Mentre
canta. Berrea. I llavors el va posar
que havien renegat de joves, i el a Viladecans començaven a veu-
i vaig escoltar per primera vega-
rock ha acabat desterrat de les re’s joves amb camises entalla-
da Dylan i Like a rolling stone.
discoteques, substituït per músi- des i noies amb les faldilles per
El rock ens va treure de sobre la ca sense rostre, pols ni ànima. sobre del genoll, a Sant Climent
grisor de la postguerra i el domi-
No era fàcil escoltar la nostra mú- el carrer era governat per un se-
ni de l’església sobre els costums.
sica. Anàvem a Gavà, que tenia reno que treballava a la Metron
Totes les ràdios donaven obliga-
una botiga de discs a la Rambla, i i feia pluriempleo municipal i que
des el mateix informatiu, li deien
al casino, que tenia una màquina foragitava els forasters de pintes
diario hablado però per tothom era
d’aquelles que es ficava una mo- massa modernes amb maneres
el parte (de guerra, naturalment) i
neda i es podia escollir que sonés de sheriff del Far West: Tienen
cada diumenge abans d’entrar a
una cançó dels Kinks. Després, cinco minutos para salir del pueblo.
missa havíem de llegir la qualifi-
les màquines de posar discos –els (Continuará)
cació moral de les pel·lícules del
juke box– van arribar a Vilade- José Luis Atienza


La bòbila del Ramells

M
olts són els que havent nascut a Vila- i els abocament de bosses i ampolles de plàstic,
decans o havent-hi viscut més de cin- fustes i material d’enderrocs, l’ha malmès. Tot i
quanta anys es deuen recordar de la aquests inconvenients, si es neteja, podem regar
bòbila del Ramells. M’ha vingut al cap molts jardins amb ella.
quan he sabut que el solar que ocupava la bòbila és • El tercer és la xemeneia de la bòbila, és l’única que
destinat a equipaments i que ja pertanyen a un parti- queda d’aquest tipus, però de mica en mica va
cular o a una constructora. perdent la corona i tan sols en resta la meitat. Tam-
De petit, portava el menjar al pare que hi treballava bé podem comprovar el forn de cocció, en relatiu
fent maó o totxo. Eren temps molt durs per poder-hi bon estat, caldria netejar l’herba i algun arbre, per
sobreviure i em fixava en els processos per aconseguir tornar-li novament vivesa. A tot el país, les xe-
una peça acabada. meneies son protegides com a obres mestres dels
Cavaven la terra de la muntanya amb un pic, dester- grans paletes. Tan sols podem mirar als pobles i
rossaven amb el xapo, la passaven per un garbell in- ciutats del nostre entorn i ràpidament compro-
clinat i la transportaven fins una fossa per pastar-la vem que dediquen els terrenys al seu voltant per
amb els peus descalços. fer-ne parcs (Sant Boi), zones esportives (Gavà),
places per gaudir del descans (Barcelona)...
Per acabar, la transportaven fins a l’era, on per mitjà
d’una matriu de fusta de dos forats i una llanera de Em faig aquestes preguntes que vull transmetre a tot-
fusta i una taula d’obrar, anaven omplint la matriu, hom, per si podeu ajudar a respondre-les:
passaven la llana, retiraven el fang sobrant, aixecaven • No donar a conèixer la mina, ni visitar-la, ni com-
la matriu i apa, a repetir l’operació fins a arribar a mil provar que l’antic torrent de desguàs a la riera per
totxos (producció d’operari) . sota la carretera l’han mig tapat, ¿és perquè quan
Però què té aquest solar que el fa únic per als ciuta- arribi l’especulació del totxo puguin dir que no hi
dans de Viladecans i que tothom hauria de conèixer? eren?
Doncs tres secrets molt ben guardats per part dels res- • No donant a conèixer el pou ple d’aigua, podran
ponsables del Patrimoni: tapar-lo, igual que s’ha fet amb altres... El fet que
• El primer es la mina dels Modolell, que la travessa els responsables del Patrimoni no se’n preocupin,
per sota de nord a sud a tres metres de profunditat ni tan sol d’aprofitar-la per regar parcs i jardins,
La mina es pot recórrer interiorment (millor que no fa mal pensar?
les neolítiques de Gavà). La galeria conserva les • ¿No haurien, els responsables del Patrimoni, de
característiques constructives inicials com podeu donar a conèixer la normativa sobre xemeneies i
comprovar en la fotografia, alçària 1,7 m., amplà- exigir el seu compliment de mantenir-les dretes i
ria 0,6 m. i canal inferior de 0.2 m. La fotografia que s’aprofiti el seu entorn per gaudiment de tots
i l’estudi és fet l’any 2009 pels mossos d’esquadra els ciutadans?
unitat subsòl (n’hi han més). • I la pregunta clau: ¿no és tot part d’una especula-
• El segon és el pou a cel obert que el trobem al cos- ció perquè el dia de demà es pugui construir sobre
tat de muntanya per la meitat del solar. Sempre la mina, el pou i el torrent a l’antiga bòbila del
té aigua, encara que a l’estiu sigui molt sec. An- Ramells?
tigament l’aigua era neta i es podia beure; però Espero que algú em doni les respostes i així veure que
l’abandonament a què ha estat sotmès, la gent que Viladecans a tots ens preocupa.
hi ofegava les cries de gats i gossos dins un sac
Vicenç Pugés


RASD ¿Justicia sin guerra?.

E
l día 23 de Marzo a las 19 horas en el Au-
ditorio Pablo Picasso, pase del documental
RASD, ¿justicia sin guerra?, al que todos
estáis invitados. RASD significa República
Árabe Saharaui Democrática.
Yahia Mulay tiene 21 años y desea la guerra. No la
querría si viviera en su país y no en un campo de re-
fugiados con más de treinta años de existencia don-
de se padece malnutrición; si no viera cómo tortu-
ran y asesinan a sus compatriotas; si para poder ser
universitario no hubiese necesitado vivir ocho años
ilegalmente en España sin poder ver a su familia; si
España no hubiese regalado su país a Marruecos y
a Mauritania mientras la comunidad internacional
ignoraba las resoluciones de la ONU… Como Yahia,
miles de jóvenes saharauis desean la guerra ¿Quié-
nes son los responsables?
Rosa Mercader

Per aquí passa el bus urbà.
Confiem que amb aquests sots no acabi en el menjador de ningú...
Fotografies enviades per Miguel de la Rubia


No estic d’acord amb
vostè, senyor Nicolás

S
óc neta d’una parella de tota Calen més serveis, però no tot es a més, que jo sàpiga el ciment, el
la vida de Viladecans, el meu redueix al ciment. totxo, no dóna de menjar, i si re-
primer cognom fa segles que
Quan vaig llegir l’article del realment vull que ma filla tingui un
està adherit a la història de
gidor d’urbanisme, el senyor Ni- futur assegurat, creguin-me que
la nostra ciutat, però també sóc néta
d’una parella que per fugir de la mi- colás, al darrer número del Punt no dependrà de la construcció de
sèria i cercar oportunitats va venir a de Trobada, em va doldre trobar- més pisos a Viladecans. Sinó de
les nostres terres. El meu avi matern, me amb frases com ara “Qui no l’educació que rebi, de les seves
va venir a Viladecans i ves per on, qui li va donar suport? Els qui tenen capacitats i de la disponibilitat de
primer li va donar feina va ser un ger- clar que ells, o els seus fills, tenen llocs de treball amb productivitat.
mà del meu avi, quines caramboles assegurat el futur a la seva ciutat No sé si a hores d’ara se n’han
dóna la vida. Per tant, sóc herència
i no volen més gent de fora”. En adonat al govern municipal, per-
d’aquells que el senyor Nicolás diu
que són els de tota la vida i dels que
primer lloc vull deixar clar que què sempre sorprenen amb al-
van venir cercant un futur millor.
ni sóc rica ni sóc racista, però no gunes afirmacions surrealistes,
dono suport al Pla Local d’Ha- però estem en una greu crisis,
Els meus avis van formar part de les
bitatge. Per què? Doncs perquè i ha quedat més que demostrat
gran onades migratòries dels anys
50 i 60, on les ciutats van créixer i els que vénen de fora no vindran que el totxo no és la solució, com
el context dictatorial impedia que de forma indefinida, les onades a mínim es troba en la causa. Per
els equipaments necessaris esti- migratòries són això, onades, no tant, per què aquesta dèria en se-
guessis a disposició dels ciuta- una corrent sense fi. A més a més, guir construint? Hi ha desenes de
dans. El context de la democràcia molt em temo que aquests que vé- pisos buits, a Viladecans, per què
va facilitar la planificació, millo- nen de fora no es poden permetre cal seguir alçant horribles torres
ra i racionalització de les ciutats, comprar cap dels pisos que actu- de ciment que embruten el nostre
implementant serveis bàsics i de alment s’estan construint o s’han horitzó i destrueixen el nostre pa-
vital importància per al ciutadà. construït a Viladecans, com ara trimoni natural?
Ara bé, que en aquell moment fos els de Vilamarina, on algunes de Per últim, deixi’m que parli del
necessària la construcció per do- les torres han passat a mans dels litoral. Per a què volem un altre
nar resposta a les necessitats, no bancs davant la impossibilitat passeig a imitació del de Gavà o
vol dir que ara sigui la resposta. de vendre els habitatges. A més el de Castelldefels? L’oferta està
coberta. El que no està cobert és
l’oferta d’una platja com la nos-
tra. Si convertim el nostre litoral
en un lloc com la Fageda d’en
Jordà o els Aiguamolls de l’Em-
pordà, és a dir, en una zona de
lleure, educació i natura, tindrí-
em una oferta original, que té una
demanda que l’està esperant. Es
podria treballar perquè la zona
constés als llibres de text, com hi
consta la Fageda d’en Jordà. Les
escoles i les famílies vindrien a
fer excursions. Com a activitat
econòmica és una aposta segura i
no destruiríem el nostre patrimo-
ni. Siguem originals, no caiguem
en la mediocritat del ciment.
Bàrbara Lligadas


Viladecans, ciutat oberta...
però amb mal govern

N
o sóc gaire partidari de respondre a les rèpliques que algú, legítima-
ment, pot fer d’algun escrit meu. Però no me’n puc estar del que va
fer el senyor José Luis Nicolás Aroca, en el darrer Punt de Trobada al
meu escrit titulat “Tenim un mal alcalde”, titulat “Viladecans, ciutat
oberta”.
El senyor Nicolás no ha entès per a res el fet que el Pla Local d’Habitatge (PLH)
nomes l’aprovés el govern. El comentari a aquest fet queda justificat pel senyor
Nicolás com, i cito literalment Qui no li va donar suport? Els qui tenen clar que ells, o
els seus fills, tenen assegurat el futur a la seva ciutat i no volen més gent “de fora”.
Vostè, senyor regidor, no ha entès res del meu escrit, o bé no ho vol entendre.
L’oposició no va donar suport al PLH perquè les condicions de càlcul de les neces-
sitats d’habitatge són incorrectes, es basen en hipòtesis vàlides en ple boom immo-
biliari, però no per a una dècada de decreixement, o creixement molt petit, tot el
contrari del que vostès proposen. Però bé, què li he de dir a vostè, que segur que
en sap més que jo d’urbanisme.
Dir-li, a més, que jo crec que ningú no s’oposa a un PLH, però si al PLH
que vostès van aprovar per autoritat, sense consens. Ningú no s’opo-
sa ni critica el creixement de Viladecans, però sí com ho fan vostès.
I per cert, això que han fet molta feina des de l’època en què els carreres estaven
sense asfaltar ja cansa. Només faltaria que encara tinguéssim carrers sense asfaltar!
Ara, de serveis bàsics, què vol que li digui, tampoc no estem molt millor que als
anys 70. I si no passi pel CAP1, i miri
els barracons escolars, la saturació dels
accessos a Viladecans, etc...
El seu darrer comentari malgrat el soroll
d’uns pocs em porta reminiscències auto-
ritàries, de raó absoluta, de l’època del
dictador, en què “el soroll d’uns pocs”
demanat democràcia eren callats amb
això, el soroll d’uns pocs. Crec que por-
ta massa temps en política, i no veu les
coses de forma objectiva, i amb aquest
comentari així m’ho sembla...
Jordi Mazon Bueso


N
ous i vells capítols ressusciten els male-
ficis que condicionen urbanísticament
el litoral de Viladecans. M’atreveixo a
Per entendre les
martingales
posar-los sobre la taula tot desafiant els
que volen vendre les bondats dels projectes que allí
es planifiquen.
Hem explicat en articles anteriors els diferents pro-
jectes que s’han planificat al litoral de Viladecans, especulatives
i que s’han vist frustrats per diferents causes, fins
que ha arribat el F.C. Barcelona amb el seu projecte
Barça Parc, a realitzar sobre uns terrenys on es va al litoral
voler fer un camp de golf, un projecte que encara
segueix embolicat a causa de les expropiacions a fa-
vor de l’ajuntament de Viladecans, que va pagar la
de Viladecans
promotora Golf de Viladecans S.A, que ara es diu
Inversiones Divabe S.A. (de la família d’empresaris
Diaz Varela)
Ho intentem explicar,
El 17 de juny de 1997 es va signar un conveni urba-
nístic subscrit per l’ajuntament de Viladecans i la
societat Golf de Viladecans S.A. (propietària de 30
Ha. de terreny sota l’autovia), on pactaven una ad-
judicació, mitjançant “concurs”, a aquesta mateixa
promotora, la construcció, instal·lació i explotació
de l’equipament esportiu del camp de golf, dins el
pla urbanístic especial del Remolar i paratge de les
Filipines en un total de 60 Ha.
Per poder-ho realitzar, es constituïa el títol legitima-
dor de la expropiació d’altres 30 Ha. de terrenys,
que l’ajuntament expropiava a diferents petits pro-
pietaris, però que qui va pagar l’expropiació va ser
Golf de Viladecans S.A.
El cost de l’expropiació feta l’any 2000, va ser de misteriosos temes com del paper d’en Macià Ala-
4.177.485,95 € (uns 14 €/m2). Com que el projecte vedra, o com la denúncia feta pel Luis de Val, per
es va anul·lar el 30 de juliol de 2001, per sentència les comissions de 3 milions d’euros pagades a un
judicial del TSJC, els terrenys expropiats havien de intermediari per la compra feta pel Barça a Golf de
tornar als seus propietaris inicials. Entre el 2003 i el Viladecans, de les 30 Ha. de la seva propietat a la
2008 la promotora diu que ha recuperat 2.447.770,66 zona, etc...
€ (menys del 59 % dels diners). O sigui que, tot i
Però el que és evident, és que ara arriba el Barça de
que l’ajuntament de Viladecans, en el ple del 23
la mà del ajuntament de Viladecans, amb un projec-
de febrer de 2003, va acordar la restitució del do-
te tan insòlit com el Barça Parc, per fer un parc te-
mini i altres drets dels terrenys expropiats, a hores
màtic i urbanitzar aquests terrenys, just al costat de
d’ara, al registre de la propietat de Viladecans, els
la reserva natural del Remolar, creant expectatives
terrenys pendents del retorn econòmic, es troben
especulatives, al valorar els terrenys segons un ficti-
registrats a benefici de l’empresa Golf de Vilade-
ci “mercat”, a 67 €/m2, segons diu el mateix projec-
cans, i suposem que tot i la renúncia, deu constar a
te urbanístic, per arreglar tota aquesta martingala
nom de l’ajuntament de Viladecans com a executor
i condicionar tant el projecte del passeig marítim,
de l’expropiació, fins i tot Golf de Viladecans no ha
com el de les 200 Ha. al voltant del camí de les Fi-
pagat, cap any encara, l’IBI (117.854,67 € d’impost
lipines, tot omplint les butxaques dels de sempre,
de bens i immobles 2002-2007) d’aquest terrenys,
hipotecant el nostre patrimoni per sempre.
perquè entén que la propietat és de l’ajuntament de
Viladecans. Ricard Caba
Com veieu tot un embolic just on el Barça vol cons-
truir el Barça Parc, i mira que no hem parlat d’altres


les nostres entitats
El Rugby Sales Viladecans

E
l Rugby Sales Vilade- mània”, amb la a les regles i
cans és l’únic club de samarreta del amb esperit
rugby de la ciutat, i va club) van sortir esportiu, por-
néixer l’any 1993. El seu de l’acord d’aque- tant, passant,
nom indica clarament el seu ori- lles persones que xutant i posant la
gen, ja que el primer lloc on es cap d’elles tenia més pilota al terra, acon-
van dur a terme les seves activi- de 22 anys. segueixin el major
tats va ser a l’Institut Sales. Durant tots aquests anys nombre de punts pos-
Durant el mes d’octubre de l’any el Rugby Sales ha pogut sibles; aquell equip que
1993, Laureà Fanega, llavors es- desenvolpar la pràctica del n’obtingui el major nom-
tudiant de l’INEF de Barcelo- rugby amb mitjans molt limi- bre és el guanyador del par-
na i jugador de rugby va iniciar tats i sense tenir una instal·lació tit”. Així de senzill: no hi ha
una sèrie d’activitats de promo- esportiva adequada. En cap mo- estratègies per defensar ni per
ció d’aquest esport a les classes ment ha deixat de promocionar empatar ni per fer trampes, sinó
d’educació física del que havia els valors i la filosofia del seu que l’objectiu és guanyar sempre,
estat el seu institut, amb la col- inici: el respecte, la convivència i sempre jugar a l’atac, però amb
laboració del professor d’educa- l’objectiu bàsic de passar-s’ho bé. una consigna bàsica: el respecte a
ció física Ramon Banús, que per De fet és un curiós esport en què les regles, a l’altre equip i a l’àrbi-
cert, encara desenvolupa la seva s’ha de córrer endavant i passar tre. És l’únic esport en què no se
tasca al mateix institut. la pilota enrere, potser com a li pot parlar a l’àrbitre, a excepció
símbol que mai no s’arriba enlloc del capità de l’equip, que ho farà
Després de les sessions d’educa-
sense el recolzament dels que amb senyals de respecte parlant-
ció física es va quedar per fer el
portes darrere, i al qual es juga li de vosté. També és l’únic esport
primer entrenament un diven-
amb una pilota ovalada també as- al qual l’equip que ha guanyat el
dres després de les classes. La
senyalant que mai no sabràs com partit, en acabar, fa un passadís
sorpresa va ser quan es van ajun-
et botarà la pilota de la vida. Jean a l’equip perdedor com a mostra
tar més de 50 persones. Algunes
Giraudoux (1882-1944) novel- d’agraïment per l’esforç realitzat.
d’aquelles persones encara són
lista i dramaturg francès, deia És l’únic esport al qual l’equip que
jugadors o directius del club. Va
que “un equip de rugby està format juga a casa organitza l’anomenat
ser aquell grup de persones els
per quinze jugadors: vuit de forts i “tercer temps”, en què es convi-
que van començar a muntar els
actius, dos de lleugers i astuts, qua- da a compartir menjar i beguda a
pilars del club. El nom (Rugby
tre de bona envergadura i ràpids, i l’equip visitant. És un esport que
Sales Viladecans), els colors de la
un zaguer que és model de sang freda està considerat com un dels que
samarreta (tres tonalitats de blau)
i conducta flemàtica. Aquesta és una més components educatius té
i l’escut (el personatge de dibui-
proporció ideal entre els homes”. per a nens d’edats primerenques,
xos animats “el dimoni de tas-
un esport que dóna acollida a tot
El rugby és un “esport de villans
tipus de persones independent-
jugat per cavallers”, com diu la
ment del seu tamany, condició
vella dita. És un esport que es
física, sexe, etc.
basa en que “dos equips de quinze
jugadors cada un, actuant conforme Rugby Sales Viladecans

Si vols comprovar el que això significa, i si vols tastar un esport
completament diferent i conèixer persones amb les quals com-
partiràs molt més que un esport, passa’t els divendres a les 21:00
hores pel Camp Municipal de la Torre Roja, o visita:
http://rugbysalesviladecans.blogspot.com
http://picasaweb.google.es/orbitacarlos/RugbySalesViladecans.


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

La llosa sepulcral de
mossèn Jaume Llaguna

T
ot i que el darrer mes de fe- és que “dia buit” és clarament català
brer vam donar per acaba- (encara que mal escrit).
da la sèrie de tres articles Per tal de saber-ne més, hem consultat
sobre el cementiri, aquest la consueta de mossèn Andreu Sama-
mes i amb el vostre permís, encara ranch. L’única referència que hi hem
no deixarem del tot el tema. trobat, és a la llista de curats propis
No us pensséssiu pas que patim de de Viladecans nomenats pel Capítol,
fílies estranyes, no, no és aquest el en què Jaume Llaguna apareix com
cas, senzillament és que no ens en a rector de Viladecans des de 1798
sabem estar d’explicar-vos l’origen (fixeu-vos que aquí el seu cognom
de la llosa sepulcral que es troba al està escrit amb g).
pati del Centre Cultural Sant Joan, Hem continuat la consulta en el llibre
enganxada a la paret, a costat de la d’òbits de 1807 a 1854 i a la pàgina
porta que dóna accés a l’església. 12 hi trobem la inscripció de la seva
Aquesta llosa, que és la que veieu mort, que diu així:
a la fotografia, va aparèixer apro- “Als nou de Maig de mil vuit cents y vuit
ximadament al davant de la porta en la Parrã de St Joan de Viladecans Bist. De Barnã se
d’entrada a la sala del Centre, mentre es feien les doná sepultura eclesiastica al cadaver del Rt Jaume Lla-
obres de remodelació de les instal·lacions a finals guna Pbre y Curat per espay de deu añs de esta Parrã,
dels anys vuitanta. El testimoni és de Josep Quílez que mori lo dia antes de edat quaranta dos añs, natural
i ell mateix diu que quan la van trobar van decidir de la Vila de Rial Bist de Urgel fill llegitim y natural de
de colocar-la allà on és ara. Jph Llaguna y Theresa Costa Confas Rebé los Sts Sagra-
La inscripció gravada a la pedra diu: ments de Penitª Euchaª y Extrema Uncio, y feu testa-
HIC JACET Ds. JACOBUS ment en poder del Curat de Gava; se li Cantaren quatre
LLACUNA Pr. PRIMUS oficis ab asistencia de dotze Sacerdots, ab las funcions de
CURATUS IN HAC ECCL. enterro, Novena y Cap de any, se deposita son cadaver
SEPULTUS QUI DECEM dins la Iglª al peu del presbiteri.”
ANNOS ISTAM DIREXIT “Ita est Fr Jph á Nativitate Carmta excla”
PAROCHIAM OBIIT La signatura, escrita en llatí, vol dir: “Això és així.
DIA BUIT MAII Fra Josep de la Nativitat Carmelita exclaustrat”.
ANNI DOMINI DE
MDCCCVIII Amb aquesta informació sabem que Jaume Llagu-
Que traduït vol dir: na i Costa va neixer a Rialp, va venir a Viladecans
com a rector l’any 1798 i hi va morir a l’edat de
“Aquí jeu (està enterrat) el senyor Jaume Llacuna quaranta-dos anys. Va ser el primer capellà enterrat
prevere. Primer curat sepultat en aquesta església, a l’església i el seu lloc va ser al peu del presbiteri.
que durant deu anys va dirigir aquesta parròquia.
Va morir el dia vuit de maig de l’any del Senyor El que és realment sorprenent, és que la llosa no es
1808.” perdés amb tot el moviment de terres que hi va haver
després de l’enderroc de l’església a l’any 1936. És
El nostre expert en llatí ens ha alertat d’un lapsus per això que encara ens fa més goig de poder conser-
memorable a la inscripció llatina. Si ens fixem en la var aquest element patrimonial de l’antiga església,
setena línia, trobem que diu “dia buit”. Si fos llatí que és la llosa sepulcral de mossèn Jaume Llaguna.
hauria de ser “die octo” o “die octavo”. És prou
clar que algú va cometre un error, o bé el gravador Jaume Lligadas Vendrell
o potser l’eclesiàstic que la va encarregar, la qüestió


Punt de Trobada, 31

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (14)

Destacado

Destacado (7)

Similar a Punt de Trobada, 31

Similar a Punt de Trobada, 31 (20)

Más de puntviladecans

Más de puntviladecans (20)

Punt de Trobada, 31