Publicació independent d'inf

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
45 Any 5
15 de juny de 2011
Publicació independent d’informació i opinió
La feina de l’Ajuntament, i la nostra feina
Aquest dissabte, 11 de juny, ha tingut lloc la presa de possessió del nou Ajuntament sorgit de
les eleccions del 22 de maig i ha estat elegit novament com a alcalde Carles Ruiz, que con-
tinuarà governant amb el suport del PSC i d’ICV-EUiA, si bé aquest cop, a diferència de la
legislatura passada, sense que el PSC tingui la majoria absoluta.
Des d’aquestes pàgines desitgem, tant al nou govern municipal, com als regidors que es-
taran a l’oposició, que diguin a terme una bona tasca al servei de tota la ciutadania, i més
en aquests temps difícils en què ens trobem, en què cal filar molt prim i treballar amb molt
d’encert perquè el benestar de tots els que vivim a Viladecans, i sobretot dels més febles i
desprotegits, no quedi malmès a causa, o amb l’excusa, de la crisi que patim.
Però més enllà de desitjar encert als nostres governants, hi ha una altra cosa important que
convé no oblidar en l’inici d’una nova legislatura municipal. I és que la tasca que com a
ciutadans i ciutadanes tenim envers la nostra col·lectivitat no s’ha acabat amb el nostre vot.
El dia 22 de maig vam votar, i l’Ajuntament que ha sortit de resultes del vot de tots plegats
ens agradarà més o menys. Però en qualsevol cas, ara, en aquests quatre anys, ens cal con-
tinuar participant en la vida col·lectiva. Pot ser directament a través d’una formació polí-
tica, ja sigui del govern ja sigui de l’oposició. I pot ser de moltíssimes altres maneres: fent
propostes o crítiques o reivindicacions al govern municipal, o duent a terme activitats dins
el nostre teixit associatiu, o simplement creant opinió amb la gent que tenim a prop, o de
qualsevol altra manera que ens resulti oportuna.
En tot cas, la participació en la vida col·lectiva és una tasca de tots, i de sempre. I també és
tasca dels nostres governants facilitar-la, escoltar-la, i treure’n conseqüències.
Sumari Equip de redacció
3 La plaça Europa, espai alliberat. Mercè Solé Anna Besora
4 Salvem l’Hospital de Viladecans. Carmen Rodríguez, Luis Jose M. Carmen Castellano
Pueyo i Manuel Gómez Maria Comas
Josep Ginjaume
5 Un Viladecans inesperat, i un llibre imprescindible. Josep Lli- Josep Lligadas
gadas Miguel de la Rubia
6 “Locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”. Vicenç Mercè Solé
Castelló. (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
7 Pensant en la campanya. Mercè Solé aquest butlletí es puguin expressar).
8 No hay dos sin tres, pluralismo: pros y contras del burka y el La distribució d’aquest butlletí es fa
tanga. David Rebollo per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
9 Los planteamientos de las AMPAS. Carlos Antonio de la Rubia comuniqueu. I si voleu que li envi-
10 Quan una borrassa no és una burra grossa ni un corraló un em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
corral petit. Josep Lligadas
Si voleu enviar articles per publicar,
11 Troballa misteriosa. Maria Comas tingueu en compte que han d’anar
12 La mirada aguda: Fotja amb cries. Eio Ramon
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
14 Les nostres entitats: El AMPA del colegio público Montserra- tenir abans del dia 8 de cada mes.
tina. Begoña Manrique El nostre correu electrònic:
15 Històries viladecanenques: Tomás Ochoa, campaner hete- puntviladecans@telefonica.net
rodox. Andreu Comellas El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
17 Conèixer Viladecans: La sequera i la inauguració del ce- Segueix-nos al Facebook
mentiri l’any 1868. Jaume Lligadas

2. Al Mamut
cada cop som més!
A la Coordinadora del Mamut cada cop som més
entitats adherides. Actualment n’hi ha 23, de moltes I, a més, fer-se Mamutaire
menes i procedències: culturals, del món del lleure,
educatives, esportives, socials… Però en volem ser d’Honor… és tot un honor
moltes més. O sigui que des d’aquí fem una crida
a totes les entitats viladecanenques perquè s’apun- Una altra forma important de col·laborar amb el
tin a la Coordinadora. L’únic que s’exigeix és això: Mamut és fer-se Mamutaire d’Honor. Comerços,
apuntar-s’hi. I, després, en funció de les possibili- entitats, partits polítics, persones individuals…
tats i ganes, col·laborar-hi en el que es vulgui i pu- amb una aportació de 50 € rebreu un diploma acre-
gui. Si voleu apuntar-vos a la Coordinadora, escri- ditatiu i també 25 mocadors del Mamut perquè els
viu-nos a l’adreça electrònica mamutviladecans@ repartiu. Si voleu ser Mamutaires d’Honor, escri-
gmail.com i ens posarem en contacte amb vosaltres. viu-nos també a mamutviladecans@gmail.com i ens
Les entitats que actualment formen la Coordinado- posarem en contacte amb vosaltres. Els Mamutaires
ra són aquestes: d’Honor actualment són aquests:
• Associació Viladecans Punt de Trobada
• Forn del Mig
• Grup Tres Torres
• Calçats Daniel
• Diables de Viladecans
• Llibreria Els Nou Rals
• Agrupament Coral La Lira
• Modes Constanci
• Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer
• Hobbit Viatges
• Amics de la Sardana de Viladecans
• Carns Nati
• Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàl-
gia i SFC • Cal Sei
• Agrupament Escolta i Guia Garbí • La botiga de Can Tries
• Agrupament Escolta L’Espiga • Fusteria Ebenisteria Alcaraz
• Agrupament Escolta Sant Joan • Rost-Serv, S.L.
• Centro Cultural Raíces de Andalucía • Viladecans Punt de Trobada
• Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga • Grup Tres Torres
• Cor Som i Serem • Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia
i SFC
• Club de Pensionistas y Jubilados Alba-rosa
• Centro Cultural Raíces de Andalucía
• Centro Cultural Recreativo Andaluz Sierra Norte
• Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra Norte
• Associaciació per a la integració de persones amb
discapacitat (ASDIVI) • Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga
• Càritas Interparroquial de Viladecans • Parròquia de Santa Maria Magdalena
• Club Bàsquet Femení Viladecans Sports • Esquerra Republicana de Catalunya
• AMIC-UGT • Convergència i Unió
• Associació de Falconeria Baix Llobregat • Iniciativa per Catalunya Verds
• Peña Bética Gavá y Viladecans • Partit dels Socialistes de Catalunya
• AMPA del Col·legi Públic Montserratina • Esquerra Unida i Alternativa
• AMPA del Col·legi Públic Marta Mata • Partit dels Comunistes de Catalunya
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 2

3. La plaça Europa, espai alliberat
E
ls vaig a veure un divendres al vespre, poc
abans d’iniciar el camí cap a la cassolada,
que avui serà itinerant.
Per què existeix
Hi descobreixo uns quants joves -potser no #acampadaviladecans?
tan joves- coneguts i parlo amb dos nois que s’es- • Perquè no ens sentim representats ni per polítics, ni
timen més, en un gest realment contracorrent en sindicats, ni bancs.
aquest món que busca el protagonisme com sigui, • Porque queremos un espacio para expresar, crear y
que no faci constar els seus noms. reunirnos.
Xerrem una estona. Estan contents del suport dels • Perquè treballem tots junts en assemblees per crear
veïns, que els cuiden força, els porten menjar... Tam- totes juntes “alternatives”.
bé de la gent que s’hi apropa a xerrar, a compartir • Porque queremos representación de todas las edades.
inquietuds, a explicar batalletes, a donar consells. • Perquè vivim l’experiència d’una societat diferent.
Els demano per fer alguna fotografia, i suposo que • Porque nos hacía falta una chispa encendida, el mo-
em veuen una mica “marujona” i m’obren les ten- mento es ahora!
des per poder comprovar l’ordre i l’organització
que regnen a tot arreu (pobres, no saben el desordre
que tinc jo a casa meva!). Estan molt convençuts que la raó de l’abstenció
electoral de Viladecans es deu a l’abús dels partits
S’han organitzat bé i aspiren a la màxima transpa- i a la poca participació real que funciona. Tant de
rència: en la participació i en la informació. per això bo tinguin raó, perquè jo crec que són moltes més
han obert un blog (http://acampadaviladecans. coses les que tenen en contra. I són ben lúcids quan
blogspot.com) on podeu trobar no només l’agenda comenten que “ells no estan per salvar el cul a nin-
i les activitats que fan, sinó també les actes de les gú”, que sense el compromís real de tothom, les co-
seves assemblees. ses no canviaran.
Parlar amb ells és una alenada d’aire fresc, potser M’agrada també la seva obertura i voluntat d’in-
perquè hi apareix la utopia, així, amb totes les lle- clusió, i la convicció que més debat, més pluralitat,
tres, una utopia, que el meu sentit pràctic de les més consens, més millora, més pensament són la
dificultats i dels possibilismes m’han fet arraconar seva riquesa. No hi puc estar més d’acord, tot i que
potser massa. I un punt d’ingenuïtat que em sem- potser la meva aportació específica al tema no pas-
bla que jo ja no subscric però que m’agrada, perquè sa tant per les assemblees com per col·laborar en
posa en evidència les ganes, la il·lusió, i el sentit úl- aquesta revista que esteu llegint, que té la mateixa
tim de les coses. finalitat.
Com quan manifesten que una cosa interessant a I m’encanta que promoguin un model educatiu no
fer seria: “presentar les nostres propostes al Ple de basat en la competitivitat, farta de sentir tot el dia
l’Ajuntament, que no ens ho poden negar”. Penso que cal ser el o la millor. Cal “ser”, de debò, de qua-
que sí, que sí que poden com s’ha fet en diverses litat. Estic molt d’acord que el concepte “el millor”
ocasions al·legant un munt de traves burocràtiques és pervers.
d’aquelles que més que estar pensades per pro-
moure la participació estan pensades per regular- En fi, benvinguts, indignats i indignades. Esperem
la, i que si s’apliquen sense flexibilitat funcionen de estar a l’altura dels vostres requeriments.
pretext –legalíssim, no fos cas– per impedir-la. Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 3

4. Salvem l’Hospital de Viladecans
N
o podíamos asistir inertes a lo que pa-
rece ser el ocaso de nuestro Hospital de
toda la vida. Nuestros mayores pelearon
mucho por tenerlo. Nosotros estamos en
lucha para preservarlo.
En los últimos años, a los ciudadanos de Begues,
Castelldefels, Gavà, Viladecans y Sant Climent nos
ha tocado actuar en diversos episodios donde el
protagonista ha sido el Hospital de Viladecans.
Desde la construcción de los edificios de consultas
externas o urgencias hasta la reciente ampliación de
tres quirófanos, pasando por la prometida edifica- equipo que viene dirigiendo el territori y el Hospital
ción del nuevo Hospital, cada paso adelante de Sant de Bellvitge desde hace ya varios años, quienes cali-
Llorenç nos ha costado mucho esfuerzo. fican su decisión como una "territorialización" –pero
que más parece enmascarar un "sometimiento con
Esto, sumado a las "movidas" en las que estuvieron
anexión"– nos trajo a la mente que, en los últimos
involucrados nuestros padres y abuelos, cuando la
años, hemos venido percibiendo muchísimas trabas
Roca decidió cerrarlo, hace pensar que posiblemente
al crecimiento del Hospital de Viladecans.
este sea el Hospital más reivindicado en la historia
de Catalunya. Tanto empeño nos ha conferido la tra- Basta con ver que, el pasado año, poco antes de las
dición de ser luchadores por la permanencia y el cre- elecciones autonómicas, la puesta en marcha de los
cimiento de nuestro Hospital. tres nuevos quirófanos de uno de los hospitales con
más listas de espera quirúrgicas de toda Catalunya
Hace un mes, el fuerte arraigo de los vecinos, alia-
se dilató casi dos años tras estar concluida la obra;
do a las detonantes embestidas de la Consellería de
además, ello condicionó el cierre de dos de los qui-
Salut, desataron el nacimiento de la "Plataforma en
rófanos antiguos para reformas, los cuales siguen
Defensa del Hospital de Viladecans y de la Sanidad
cerrados hasta ahora. Es decir, de los siete quiró-
Pública", desde donde se está liderando la moviliza-
fanos prometidos, hasta ahora solamente tenemos
ción ciudadana.
cinco. Esto, sin hablar de la tan sonada como etérea
Esta Plataforma, coordinada por asociaciones vecina- ampliación del Hospital de Viladecans, que ya lleva
les y representantes de algunos de los ayuntamien- pendiente varios años.
tos de las poblaciones afectadas sensibles al tema,
Viendo lo visto y sabiendo que el President Artur
aglutina también entidades ciudadanas adheridas y
Mas viene planteando limitaciones a la existencia de
representantes de los trabajadores, cuyo propósito
hospitales localizados a menos de 30 km de otro hos-
fundamental es lograr un Hospital de Viladecans
pital, sería de ingenuos no alarmarnos con todo lo
grande (donde disponer de la mayoría de prestacio-
que venimos asistiendo en el Hospital de Viladecans
nes sanitarias especializadas), bueno (que ofrezca los
desde hace casi tres meses, y de temerarios no tomar
mejores resultados en lo que se refiere a diagnóstico
las riendas y actuar para frenar el aparente intento
y tratamiento, acompañados de una calidad asisten-
de debilitarlo y paralizar su desarrollo.
cial y trato intachables), y totalmente público (para
impedir que el afán de beneficio económico no tire Es por no fiarnos de las oficiales "buenas intencio-
por tierra todo lo demás). nes" de la Administración catalana con respecto al
Hospital de Viladecans, que es el más pequeño, y,
Así, teniendo en cuenta el difícil momento social que
por lo tanto, más vulnerable, del Institut Català de
estamos viviendo, condicionado por las constantes
la Salut, a partir de mediados de abril pasado, cada
amenazas de recortes en el presupuesto sanitario
miércoles a las seis de la tarde nos venimos manifes-
que ponen en jaque nada más, nada menos, que la
tando por las calles de Viladecans y Gavà, con el fin
calidad de vida en Catalunya, ciertos hechos atípicos
de dar a conocer el problema a la comunidad y de
que han venido sucediendo en nuestro hospital en
llamar la atención de las autoridades, de quien espe-
los últimos meses nos han puesto en alerta.
ramos transparencia y verdadero compromiso con el
En particular, la reciente supresión de la figura de crecimiento y la evolución de nuestro Hospital.
director gerente del hospital más eficiente del Insti-
tut Català de la Salut y el control de su gestión por el Carmen Rodríguez, Luis Jose Pueyo y Manuel Gómez
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 4

5. Un Viladecans inesperat,
i un llibre imprescindible
“El relat de la lluita per la propietat de la Torre té un centenar de persones, i a l’escenari, a més de les
molt de crònica siciliana, de rics de la ciutat de Bar- quatre persones que havien de parlar, ens acompa-
celona que miren de dalt a baix les vides i intrigues nyaven els retrats dels dos principals protagonistes
de pagesos, de sacerdots de la història: Magdalena
que fan una eina de poder Modolell, la senyora, i
de la seva proximitat als Andreu Samaranch, l’im-
senyors. No falten els in- pagable rector de la par-
gredients de les novel·les ròquia en aquells anys.
per entregues: les senyo- Presidia Joan Pidelaserra,
res riques que balbotegen tinent d’alcalde de l’Ajun-
les seves últimes volun- tament de Viladecans,
tats, els parents pobres i en primer lloc Maria
desnonats per l’oblit dels Victòria Herrero Garcia,
parents rics, masovers vicepresidenta del Grup
sense masia a la mort de Tres Torres, va recordar
la senyora, els morts per les principals activitats i
enverinaments, el bestiar enverinat per mans des- temes en què actualment està ficat el grup. I des-
conegudes, el mossèn sense sotana disfressat de se- prés, anant ja al llibre, José Luis Atienza, vicepresi-
glar per espiar una neboda que s’havia citat amb un dent del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llo-
jove en una font, l’empresonament per error d’un bregat, en va fer una brillant presentació que abans
fals culpable o el fantasma de la secta del Triángulo, ja hem esmentat, i després l’autor, Jaume Lligadas
els maçons”. Vendrell, va parlar dels protagonistes del llibre em-
Això deia José Luis Atienza el passat 2 de juny al marcant-los, però, en unes quantes pinzellades di-
Centre Cultural Sant Joan en presentar el llibre que ríem que col·laterals, que van anar des dels records
ha escrit Jaume Lligadas Vendrell i que ha publicat de la Raval, als records de l’església (“On van els
el Grup Tres Torres. El llibre es diu Viladecans 1915. nens i nenes de Viladecans cada diumenge?” I la
L’herència de Magdalena Modolell, i la seva publicació concurrència, amb bona memòria, va respondre
és, sens dubte, és un esdeveniment important en la amb entusiasme: “A missa, a doctrina i al Centro!”),
recuperació de la nostra memòria ciutadana. per acabar amb el record captivador d’un personat-
José Luis Atienza, en la presentació, deia també que ge també col·lateral: Democràcia Berga, la primera
“d’aquest llibre s’aprofita tot” i, com a exemple, ci- nena batejada civilment a Viladecans. Després, Joan
tava les paraules del pròleg de Josep Campmany Pidelasserra va tancar l’acte amb unes breus reflexi-
en què ens convida a llegir el relat dient que, en ell, ons sobre la nostra història i la nostra realitat actual
“carlins, maçons, republicans i regionalistes aparei- viladecanenca. Cal dir, per als qui vulguin disfrutar
xen i desapareixen de les pàgines amb un inconfu- llegint-les, que les intervencions de José Luis Ati-
sible color local, i ens expliquen que, contràriament enza i Jaume Lligadas es poden trobar a la web del
al que hom podia pensar, Viladecans no era un po- Grup Tres Torres (entreu a www.gruptrestorres.cat;
ble adormit, avorrit i acomodat a l’agricultura”. cliqueu, dintre les notícies, “Una presentació entra-
nyable”, i allà trobareu l’enllaç).
El llibre, doncs, és d’imprescindible lectura per a
tothom qui vulgui conèixer com era el Viladecans I quan semblava que l’acte s’havia acabat… Joan
del qual som hereus, i vulgui conèixer-lo, a més, Bonich va exaltar les masses amb una altra canta-
passant-s’ho bé llegint una història que és com una rella que els nens i nenes baladrejàvem a la porta
novel·la: perquè la història en si ho és, i perquè, de l’església quan hi havia un bateig: “Tireu confits,
alhora, el seu autor ha sabut oferir-nos-la així: de que són podrits, tireu vellanes, que són corcades!
molt bon llegir, i molt apassionant fins i tot. És, sens Si no en voleu tirar, el nen es morirà”, hàbilment
dubte, un llibre que enganxa. modificat per “el llibre no es vendrà”. I des de l’es-
cenari ens van bombardejar a cop de confits.
I cal dir que l’acte de la presentació va estar tam-
bé a l’altura del llibre que es presentava. Vam ser Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 5

6. “Locum nominatum
Canis Vallis Sancti Clementis”
E
l dia 29 d’abril vam pasar la ratlla dels Catalunya de fa 1.000 anys, i per tant com ho pa-
1.000 anys del primer document escrit a saven els viladecanencs de l’època –semblava un
on apareix la denominació de l’origen del avançament dels Capvespres de Ca n’Amat– aques-
nom de Viladecans. ta xerrada va omplir de gom a gom la nova sala
Ja som mil·lenaristas (no mileuristes, encara que se- d’actes del Casal. És clar, tal com ens va explicar,
gur que n’hi ha més d’un), i la veritat és que viure que aquells que habitaven aquestes contrades fa
aquest moment és una cosa irrepetible. El dia de la deu segles, no tenien l’esperança de vida que tenim
festa, va ser com un Sant Jordi, feiner però amb ac- ara, ni tampoc vivien en cases com les nostres amb
tivitats per a tots. M’ha agradat molt veure com a calefacció i aire condicionat, els convenis laborals
poc a poc es veuen més balcons amb els domassos no existien, i bàsicament es treballava per viure.
del mil·lenari, això fa festa, i seria bo que d’aquí a No tenien cap dret (només el de defensa contra els
la cloenda de les festes del mil·lenari, per la Festa atacs dels invasors) i tot eren obligacions. La veritat
Major d’estiu, els balcons lluïssin majoritàriment és que si no eres el senyor feudal, no tenies gaires
aquests estendards que mostren que estem de cele- privilegis. L’acte va començar amb un video fet per
bració i que estem contents. Viladecans TV, sobre el Cartulari de Sant Cugat, que
és el lloc on apareix la ja famosa frase del “locum
Els actes de celebració més importants van ser l’ex-
nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”.
posició que es va fer al nou Casal d’Entitats Pablo
Picasso, amb documents originals de la història de Com tota festa d’aniversari, la cloenda va ser a la
Viladecans –excepte el Cartulari de Sant Cugat que plaça de la Vila, amb el pastís del mil·lenari, fet con-
és una reproducció– i on es podien veure un plà- juntament per tots els pastissers de Viladecans.
nol de Viladecans de 1852, i l’acta de constitució del Penso que aquesta festa ha aconseguit que molta
primer ajuntament democràtic desprès de la dicta- gent hagi conegut una mica més Viladecans, que
dura, entre d’altres. sàpiga dels seus origens i que, per tant, que tots ens
Més tard va parlar Agustí Alcoberro, director del l’estimen una miqueta més.
Museu d’Història de Catalunya, sobre com era la Vicenç Castelló Solina
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 6

7. Pensant en la campanya
P
otser tot ja està dit i no cal desvetllar l’interès per la vida el tema. Però cal fer moltíssima
val la pena afegir-hi ciutadana, cosa que va a la con- pedagogia. I no deixar-se portar
grans coses més. Però a tra del creixent individualisme i per cap comentari poca-solta que
mi la campanya i els re- del poder dels grans mitjans de desvetlli aquesta mena de com-
sultats electorals encara em fan comunicació. Unes llistes obertes plicitat racista. Perquè això ali-
rumiar, més enllà de comentar sense aquest requisit no serien ga- menta el monstre.
que quina pena que l’abstenció rantia de res, perquè continuarien
a la nostra ciutat sigui tan gran estant en mans de qui tingués di- 3. Els nous mitjans
i que el més lamentable de tot ners per fer-se veure més. Aquesta ha estat probablement la
és que el racisme hagi obtingut campanya on més s’ha treballat
un escó, i amb ell recursos eco- 2. El racisme guanya adeptes
el facebook i el twitter, com a ele-
nòmics i un altaveu segur a cada Ben poca gent que ha votat PxC
ments ja de fàcil accés per a tot-
ple municipal. a Viladecans deu reconèixer-ho
hom. Només, com a usuària de
públicament, perquè està mal
1. La participació ciutadana no vist. Però molta gent deu fer-se
és gaire valorada seu un eslògan que desgraciada-
M’ho ha fet pensar el resultat ob- ment ha estat ben trobat: primer
tingut per ERC. Segur que han els de casa.
tingut les seves batalletes inter- És molt difícil, i més en temps
nes, a més a més de la desfeta de crisi, lluitar contra els preju-
general. Però és innegable que dicis racistes. Pocs prejudicis es
molta gent que anava a les seves presenten en format directament
llistes és gent activa a la ciutat, Goebbels. Algun sí, però. A la
prou coneguda, que treballa molt Fira de Sant Isidre, aquest partit
desinteressadament a moltes en- repartia fulletons afirmant que el
titats. El mateix es pot dir d’altres prototip d’un violador és un mar-
partits (penso en CiU, per exem- roquí de 19 anys. El mateix cap tres comptes del Facebook, vull
ple), però de qui segur que no es de setmana que el blanquíssim i dir que alguns candidats que en
pot dir és del PP, que ha obtingut occidentalíssim Strauss-Kahn era principi em desvetllaven sim-
un increment notable de vots. I detingut… Deia que la majoria de patia han acabat convertir-se en
no deu haver estat precisament missatges racistes són més enco- una cosa insuportable per l’abús
per la seva rellevant actuació a berts. Passen per acudits o refe- del tema. Rebre tres missatges
Viladecans o per la implicació rències teòricament inofensives, al dia d’algun candidat cantant
dels seus candidats en la marxa però que van calant endins. Són els seus propis goigs, i amb una
de la ciutat, sinó per la baixada referències que costa molt eradi- colla d’acòlits que van repetint:
del PSOE i una curiosa millor va- car i que a més mai no estan de- m’agrada, és el millor, fatiga més
loració de Rajoy i els seus - alguns mostrades amb dades. Sempre hi que els anuncis a la tele. No m’es-
molt corruptes- candidats. ha un familiar que segur que ho tranyaria que en algun cas hagués
La baixa implicació dels ciuta- sap: i sap que la major part dels tingut efectes contraproduents.
dans, no només en els partits sinó ajuts socials va als immigrants,
En fi, la millora de la democrà-
en entitats de tota mena, rebaixa que no paguen impostos (!), que
cia no passa per miracles de la
allò que encara podria ser patri- legalment tenen no sé quins pri-
regeneració dels altres (dels par-
moni de ciutats petites i mitjanes: vilegis… Em consta, perquè jo
tits o de qui sigui), passa per un
el coneixement i valoració dels mateixa en uns mesos en què
increment de la nostra participa-
candidats (no només dels caps vaig treballar a l’ajuntament en
ció ciutadana. I ja hem vist que
de llista) per allò que són i que aquest tema vaig intentar apor-
la corrupció i el racisme donen
fan, a part de les sigles de la can- tar dades que ho desmentissin,
vots. Doncs a mi no m’importa
didatura en què es presenten. Al que molta gent, malgrat l’evi-
continuar treballant amb els mi-
marge que els partits haurien de dència, continua creient allò que
noritaris i els perdedors. Per la
millorar en moltes coses, al mar- vol creure. Ara tant l’Ajuntament
salut i ètica col·lectives.
ge que les llistes obertes segura- de Barcelona com la Generalitat
ment serien una molt bona cosa, han posat en marxa webs contra Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 7

8. No hay dos sin tres, pluralismo:
pros y contras del burka y el tanga
M
uy interesantes lecturas las de Marta Pombo y Mercè
Solé, ambas en Punt de Trobada de anteriores ediciones.
A pesar de las apariencias, ambos artículos son parte de
un mismo problema y no una diferencia de criterio, en-
contrándolos ciertos y complementarios.
Para tener la autoridad y me refiero a la autoridad que da el conocimi-
ento y no la autorización de uso del poder y la fuerza, para proceder
al dictamen de una prohibición, primero debería estar seguro de que
es una medida igualitaria.
Doy con esto la razón a Mercè Solé a que no podemos pedir a los
demás que hagan lo que no prohibimos en nosotros mismos, cam-
biando el burka por el tanga y las demás referencias que relegan a
“mujer florero” con las promesas de una facilidad en ciertos accesos
sociales, muy discutibles.
Si bien el apasionado escrito de Marta Pombo no cayó en la similitud
de esta otra “costumbre cultural” tan similar e indeseable a la vez,
posiblemente porque es mas fácil ver la paja en el ojo del vecino que la
viga en el propio, Mercè Solé obvia el peligro de la permisividad que
no atajando las desviaciones cívicas que se detecten a tiempo para que
no se vuelvan costumbres semiaprobadas por la ausencia de criterio
contrario.
Para que la prohibición dé lugar a mártires debe existir una injusticia
como la que hemos visto que penalice a una por ser una costumbre
extraña y sea permisiva con las nuestras, de ahí la necesidad de ser
imparciales.
La identificación de unos límites coherentes de algo tan entramado
como lo meramente costumbrista a lo realmente cultural y positivo es
una prioridad. Identificar que es realmente vejatorio y denigrante y
perjudicial y tomar las medidas oportunas.
Mucho se habla sobre políticas de acercamiento cultural y cohesión.
de la búsqueda de medios de diálogo donde se acerquen posturas y a
la comprensión y ayuda al inmigrante. Al parecer creen equivocada-
mente en una falta de educación o políticamente incorrecto hacer ver
que también tiene que existir una reciprocidad por parte del recién in-
tegrado, empezando por compartir aquello de allá donde fueres haz
lo que vieres, eso si, evitando los males que ya arrastramos aquí.
David Rebollo
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 8

9. Los planteamientos de las AMPAS
de libros, así como de gestionar
unas grandes carrozas de Carna-
val, y grandes fiestas de final de
curso etc.
Sí que entiendo, que entre otras
muchas cosas, el Ampa tiene
que estar para dar solución a es-
A
tos problemas que actualmente
ntes de empezar a tienen los padres y madres, de
dar mi opinión cerca- dónde dejar a los hijos durante
na sobre los plantea- las diez horas en las que están
mientos de las Ampas trabajando, pero luego llega la
y de su Federación en Viladecans, hora de la verdad y el deber de
quiero ante todo expresar mi gra- actuar ante graves problemas, sexta hora, la reducción de inver-
titud a aquellos padres y madres como una entidad ciudadana de sión en los centros públicos, la
que colaboran y apoyan la labor Viladecans más, y no se ven, no pérdida y retroceso en la calidad
de estas entidades, y sobre todo se pronuncian, no se oyen. Con- de la educación pública, etc.
a aquellas personas que osten- cretamente, yo como padre de Creo que este debe de ser el mo-
tan los cargos de Presidente/a y un alumno, y perteneciente a un mento importante de ver a las
Secretario/a y otros en las mis- Ampa de Viladecans, me parece Ampas y su federación de Vi-
mas, por la enorme aportación increíble ver como este Ampa ladecans, enseñando y mostran-
de trabajo y tiempo personal que no se adhiere, por decisión de la do para qué deben estar traba-
dedican a las mismas. FAPAV de Viladecans, a un ma- jando y dedicando ese tiempo
Dicho lo anterior, no quiero pre- nifiesto ciudadano y cívico en personal de dedicación. Espero
tender que este artículo sea una Viladecans, propuesto por un que las Ampas y su federación de
dura crítica del trabajo realizado gran número de entidades cul- Viladecans, estén en los foros de
por aquellas personas que están turales, de ciudadanos y cívicas, encuentro con el resto de entida-
colaborando, trabajando y dedi- contra el racismo y la xenofobia, des y formaciones ciudadanas y
cando su tiempo en las Ampas, además de no dar ninguna expli- cívicas para mejorar Viladecans,
pero sí quiero expresar, que ese cación y motivo al respecto. Pero y más concretamente en el apoyo
trabajo y dedicación va dirigido todo no queda ahí, ahora ante la de uno de las mayores problemas
a actuaciones, proyectos y activi- grave situación de recortes en la que nos hemos encontrado en
dades de poco calado formativo educación pública, y más concre- Viladecans en mucho tiempo, y
y cívico, dando más importan- tamente, aprovechando las movi- es la defensa del Hospital de Vi-
cia en acabar dando servicios mientos populares y de la ciuda- ladecans, que como otra entidad
de “guardería” de alumnos del danía y entidades de Viladecans, más de Viladecans debe de estar
Ampa, a través de los servicios parece ser que tampoco están y si dando su apoyo y en movimien-
de recogida, actividades extraes- al final acaban estando será con to unitario frente a todos los re-
colares, etc. a cubrir las necesida- bastante retraso, en el apoyo de cortes que nos están aplicando al
des de los papás y mamás de so- la eliminación de esos recortes, sector público.
lucionarles el “grave problema” que conllevan la reducción de
de vestuario, y el de la compra profesores, la eliminación de la Carlos Antonio de la Rubia Campillo
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 9

10. Quan una borrassa no és una burra
grossa ni un corraló un corral petit
(o unes quantes paraules en perill d’extinció, 2)
C
ontinuem recordant pa- ru”). Doncs del drap que es posa
raules. Ja deia en el nú- sota el cul es passa a significar el
mero passat del Punt de cul pròpiament dit.
Trobada que d’aquestes Refilet. Vol dir la filigrana musi-
paraules en perill d’extinció, o ja cal que es fa posant diverses no-
totalment extingides, n’hi ha força tes lleugeres en una sola síl·laba,
de referides al món agrícola, però de manera semblant als cants dels
també d’altres orígens. I algunes, ocells. I de fet, s’utilitzava per llo-
com veurem aquí, d’origen tan ar algú quan cantava alguna cosa
sofisticat que sembla mentida que difícil, i sobretot quan era amb un
s’utilitzessin a Viladecans. Doncs to alt. No sé jo si aquesta paraula
bé, comencem per les dues parau- la continua fent servir ningú. Pot-
les que cito en el títol. ser és que ara la música ens arriba
Borrassa. En aquesta paraula, la o dels aparells, i no de les ganes de
de la primera síl·laba, com que és cantar de les persones.
àtona, es pronuncia u. O sigui que Arrupir-se, arrupit. Arrupir-se
algú podria pensar, efectivament, vol dir encongir-se sobre si ma-
que es tracta d’una burra grossa. teix, doblegant la columna i els
Doncs no. Segons els diccionaris, genolls. Un es pot arrupir de fred,
una borrassa és una tela que ser- de por, o bé per amagar-se. Tant el
veix per aplegar les olives o per El Corraló, que uneix el carrer del Sol verb com l’adjectiu corresponent
portar-hi algun tipus de verdura i el del Pare Artigas. els tenim bastant perduts.
o coses similars. A Viladecans, era
Fermar. Vol dir lligar una bèstia
una roba de sac o d’altres tipus,
Sanfaçon. Aquesta és la paraula amb una corda o una cadena a
que servia per tapar el carro, o per
més sofisticada que recordo ha- una anella o a qualsevol altre lloc,
estendre a terra per triar monge-
ver sentit a Viladecans. No sé com per tal que no pugui fugir: fermar
ta, o per altres usos per l’estil. Jo
havia pogut arribar aquí. Ve del un gos, fermar el cavall.
l’ús més habitual que recordo de
casa meva era per tapar els coves francès “sans-façon”, que vol dir Forc d’alls, o de cebes. És una tre-
plens de verdura per portar-los a “frescura” o “desvergonyiment”. na d’espart (o d’algun altre mate-
vendre. I l’havia sentit utilitzar sobretot rial similar), normalment doble i
en l’expressió “Quina sanfaçon!” ajuntada per la punta, per mitjà
Corraló. El Diccionari de la Llen-
que volia dir, òbviament, “Quina de la qual es penjaven els alls o les
gua Catalana defineix aquesta pa-
barra!”. cebes. No sé jo si aquest sistema
raula com un atzucac, un carrer
Culero. Un curiós eufemisme per continua utilitzant-se encara.
sense sortida. I en canvi, el Dicci-
onari Català Valencià Balear, que evitar dir “cul”, i que s’utilitzava Feixiner. Un feixiner és el lloc on
acostuma a estar més atent a les sobretot per parlar amb els nens i es guarden les feixines, sobretot
peculiaritats lingüístiques dels di- nenes. En català correcte seria “cu- per anar-les cremant a la llar de
versos llocs, diu que un corraló és ler”, però ja explica el Diccionari foc. I una feixina és un feix de lle-
un carrer curt i estret. I explica que Català Valencià Balear que una de nya prima. La curiositat, almenys
aquesta paraula es fa servir a Sant les accepcions de la paraula “cu- per a mi, és que, mentre que la
Feliu de Llobregat, entre altres ler”, la que el diccionari defineix, paraula “feixiner” la recordo molt
llocs. Doncs sí, entre aquests al- gairebé poèticament, com “drap de sentir-la utilitzar, en canvi no
tres llocs també a Viladecans. Així que es posa sota el culet dels in- recordo gens la paraula “feixina”:
és, per exemple, com és conegut fants de pit, per a recollir-ne l’ex- en dèiem, simplement, feix de lle-
el carrer curt i estret que uneix els crement”, s’utilitza sobretot en la nya.
carrers del Sol i del Pare Artigas, forma acastellanada “culero”, que
Josep Lligadas Vendrell
just per sobre de Ca l’Almirall. pronunciada en català sona “cule-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 10

11. Troballa
misteriosa
Són rituals? Són ofrenes? De tant en tant apareixen
en algun indret de Viladecans taules parades com
aquesta, fotografiada l’abril passat prop de la masia
de Cal Simon.
Maria Comas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 11

12. Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 12

13. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Fotja amb cries
Viladecans, 15/05/2011. Reverva Natural Remolar-Filipines
La fotja vulgar (Fulica atra) és una espècie comuna a les zones humides dels Països Catalans. S’alimen-
ta principalment de vegetals com rails de plantes aquàtiques i tiges joves. Complementen la dieta amb
algun insecte o mol·lusc. Pon 6 – 9 ous de color crema, clapats de negre, que cova 21 – 24 dies. Els
pollets abandonen el niu al poquet de nàixer i romanen amb llurs pares fins unes 8 setmanes.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 13

14. les nostres entitats
El AMPA del colegio público
Montserratina
M
e han dado la opor-
tunidad de escribir
un artículo sobre las
actividades que se
realizan en un Ampa, pues bien,
voy a redactar las actividades
que se realizan en el Ampa del
colegio público donde mi hijo
cursa estudios y en la que estoy
involucrada.
Por la mañana hay un aula donde
se realiza el servicio de acogida, el
horario es de 8:00-9:00h.
Por las tardes se realizan diversas
actividades extraescolares, de ca- cursos de formación gratuitos que Comentar, que la mayoría de los
rácter deportivo, piscina, fútbol, se imparten a padres y madres re- padres que tienen a sus hijos reali-
patinaje, etc. lacionados con diferentes temas zando actividades extraescolares,
La llegada del otoño se recibe me- de gran interés para enriquecer la piensan erróneamente, que son
diante una fiesta de la Castañada, educación de nuestros hijos, es la actividades de obligado cumpli-
se hace una merienda exponiendo actividad de formación de padres miento por parte del Ampa.
los diferentes frutos del otoño que y madres. Mencionar que éstas actividades
son repartidos por una madre que Otra actividad gratuita es la rela- se realizan gracias a un número
hace de castañera. cionada con un curso de catalán, muy reducido de padres y madres
Para Navidad se organiza una para padres y madres, para enri- voluntarias de todo el colegio, y
chocolatada para todo el colegio, quecer el lenguaje tanto oral como sobre todo, gracias a la Presidenta
junto con la llegada del Papá Noel escrito. que realiza una labor de plena de-
que reparte juguetes a los niños. A final de curso se realiza la venta dicación sin ánimo de lucro.
Se realiza una fiesta para carnaval, de libros del curso siguiente, re- Es muy importante hacer entender
para la cual, se realiza y se monta novación del carnet de socio, y la a los padres y madres de alumnos,
una carroza, con los disfraces rela- socialización de libros. Otra labor que las Ampas son ellos, y que la
cionados con el tema a participar. que se realiza es la venta de ves- obtención de los objetivos depen-
tuario del colegio. de de ellos y no de los pocos vo-
En abril llega Sant Jordi, y con ello
Durante el año se realizan por luntarios que estamos, así como
la fiesta de la rosa y de los libros,
voluntarios manualidades que se de hacer entender a las propias
se venden rosas y se realiza un
van colocando por todo el colegio Ampas, que tienen otras obliga-
mercadillo medieval con manua-
para hacerlo más confortable y di- ciones de cumplimiento, como es
lidades realizadas por los niños
dáctico. el caso de involucrarse en activi-
de todos los cursos, y se exponen
dades educativas, tan importantes
en paradas en el teatro del cole- Estas son las actividades que se
como la lucha contra la xenofobia
gio, voluntarios van por las clases realizan en el Ampa del Colegio
y racismo, la multiculturalidad, la
leyendo cuentos a los niños. público Montserratina, a la cual
paz, el medio ambiente, etc. que
Para fin de curso se realiza una pertenezco, independientemente
parece ser están olvidadas en las
fiesta de despedida del curso. que en el resto de Ampas de Vi-
agendas de las Ampas.
ladecans desarrollen otro tipo de
Otra actividad que es de gran
actividades. Begoña Manrique
interés y poco valorada, son los
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 14

15. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Tomás Ochoa, campaner heterodox
N
o és que ho sàpiga mas- l’Eusebio i el Máximo varen haver
sa gent, però no fa mal de deixar de ser part dels sis-cents
saber-ho, que durant habitants del municipi de Retortillo
molts anys tothom va de Soria, i venir-se a sumar als qua-
ser cridat a missa, a resar l’àngelus, tre mil del Viladecans de llavors. Els
a rosari els vespres, a batejos, a en- Ochoa podien haver triat Madrid o
terraments i funerals, per un ateu qualsevol altra ciutat més propera,
que amb impecable puntualitat feia però en el fenomen migratori la
el toc de campanes de la parròquia majoria té un precedent a seguir, i
de Sant Joan. en aquest cas, la persona vinguda
Fer-les picar o repicar ja sigui vol- anys abans a guanyar-se el pa entre
tejant, gronxant o simplement es- nosaltres, havia estat la bonassa de
tampant el batall contra les vores, la Valentina, germana d’en Tomás i
des de mitjans dels anys cinquanta besàvia dels meus nebots Judit i Ro-
fins després de l’electrificació però ger Amat.
abans de l’automatització dels tocs, Amb aquest benvolgut toca-cam-
fou cosa d’en Tomás Ochoa i els seus panes es complí, més que amb nin-
fills. Vivia al carrer de la Muntanya, ra árida y fria” que cantava l’Anto- gú, la dita de “no es pot estar a missa
cantonada amb Rera Església, més nio Machado…, ¿ara sí?... D’acord. i repicant”, senzillament, perquè a
a prop que ningú del presbiteri i la Continuem doncs.– El poble al seu missa no hi anava mai. Bo i ser-ne el
porta de la torre. escut hi té una picota, altrament dit convocant, només el trobaves dins
En Tomás va substituir en Nuri, “rollo”. Curiosament, aquesta co- l’església a l’enterrament de cone-
carreter i boter de la Raval que se lumna al mig de la plaça que expo- guts i poques vegades més; quan
n’havia fet càrrec l’any 1954, des- sava reus sentenciats i caps tallats succeïa això, algún fill li havia de
prés de la mort d’en Baldiri Miracle. d’ajusticiats, fins els anys trenta no fer la feina. Al Máximo, el petit, li
Un renec d’en Nuri seguit d’una va ser substituida per una farola tocà més que a cap altre. En Tomás
plantofada rectoral, havia finiquitat que va regalar, personalment, el di- Ochoa de Miguel per a molta gent
una relació més o menys contrac- putat Artigas Arpón del Partit Re- era una persona una mica rara…
tual i entronitzava un descregut al publicà Radical Socialista. estranya. En realitat, però, era un
campanar. En Tomás Ochoa pensà tros de pa. Una persona irreducti-
En els primers moments de l’alça- blement allunyada de l’ortodòxia
que l’única manera de suportar el ment de 1936, el metge Don Atilano
rebombori que tenia a les orelles oficial a la qual tots ens vèiem abo-
García, un agricultor, el ferrer i el cats, un campaner que mai no va
seria protagonitzant-lo ell mateix, sabater del poble varen estar a punt
amén de guanyar-se algun caleró, i anar pel món a toc de campana. Era
de ser afusellats, a la paret del ce- d’esquerres, panteista, vegetarià,
no deixà passar l’oferiment de mos- mentiri, a falta del “rollo”, és clar.
sèn Ramon Saborit de ser el toca- trofòleg (que no sé que vol dir), na-
Afortunadament, el caporal Can- turista radical, higienista, pacifista, i
campanes. talapiedra de la guàrdia civil s’in- més… coses, però sense escarafalls,
El matrimoni Ochoa-Ortega i els terposà entre víctimes i botxins i amb senzillesa. Discretament en els
seus fills varen venir a viure a Vi- els deslliurà de la picota, però s’ha- seus primers temps a Viladecans,
ladecans l’any 1947. Havien sortit gueren d’empassar divuit mesos de manera més manifesta a partir
de Retortillo, poble que ara té poc de presó, sense judici, simplement dels anys setanta i els últims anys
més de cent habitants. Està al peu per ser fefaentment d’esquerres. El de la seva vida de manera militant.
de la Sierra de Pela, al costat del riu sabater era en Tomás Ochoa. El fet Va morir l’any 1991. Tenia vuitan-
Talegones, a la diòcesi del Burgo de d’estar com estava a la llista dels ta-nou anys. El recordo a la fi dels
Osma, al capdavall de Castilla la Vi- “dolents” del règim franquista, anys setanta i els vuitanta, baixant
eja, a la “ruta de la Lana”, en el “ca- d’una banda, el seu ofici en un po- per la Rambla, Angel Guimerà o
mino del Cid”... –¿Què encara us ble tan petit, de l’altra, i amb massa Sol, amb els pantalons arremangats
costaria de trobar…?, Val. Canviem poca terra per cultivar i poder ali- pel damunt dels turmells si era es-
els referents, vejam: és allà…, pels mentar els quatre fills, el matrimoni tiu, arrossegant el seu carret d’anar
“Campos de Soria”…, aquella “tier- Ochoa i el Gumersindo, el Tomás,
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 15

16. a comprar queviures en el qual més la mitjana que no té nom; sempre i
que queviures hi duia un fotimer quan el rum-rum de cap vehicle a
d’exemplars de la revista-llibret na- motor, massa proper, impunement
turista ¡Regenérate!, escrita i editada incorporat al paisatge sonor, no t’ei-
pel profesor Nicolás Capo. Una re- xordi les orelles i les silenciï.
vista que tant et parlava de les vir- Si volguéssiu i poguéssiu escoltar
tuts de les “borrajas y acelgas contra el toc de l’Àngelus del migdia del
el estreñimiento crónico”, com del campanar de Sant Joan, sempre
vegetarianisme de Simón Bolivar, i sentireu els cops de mall uns mi-
de la “cura de uvas” tant com del nuts després de passades les dotze,
pensament del filòsof Spinoza. En per no confondre’ls amb els auto-
Tomás Ochoa te la mirava de ven- màtics del propi rellotge, que a dia
dre per cinc duros i si no ho aconse- d’avui també sonen. I menys enca-
guia allà mateix arrencava una con- ra, tot sigui dit, per no solapar-se
versa alternativa sobre la capacitat amb aquelles altres pobres campa-
de les llimones per curar-ho tot, o nes del rellotge de l’Ajuntament, a
sobre el naturisme d’en Pau Casals la torre Modolell, originàries de la
i en Mahatma Gandhi… parròquia i que van anar a parar on
Doncs sí, aquest home més arregla- són ara de resultes de la crema de
dor de sabates velles que venedor voltejar, les tres alhora una bona es- l’església l’any 1936.
de noves, cada dia gastava les se- tona, les diades de Nadal, Pasqua,
Acabo. En Tomás Ochoa, les vega-
ves pujant i baixant dues vegades, Ascensió, Pentecosta, Corpus, Mare
des que pogué votar a Retortillo de
com a mínim, els cent onze graons de Déu d’Agost i Festes Majors. En
Soria, durant la República, ho féu
del campanar de Sant Joan. L’una aquell temps, calien dues persones,
per les esquerres i el Front Popular.
al migdia i l’altra cap el tard, per com a mínim, per fer-ho. Eixorda-
A Viladecans sempre pel PSUC.
convidar-nos a resar l’Àngelus. El ven d’allò més. En una d’aquestes
Avui, no sé pas per qui ho faria, o
toc d’oració, ben tocat, consisteix en diades, havent pujat jo a dalt del
si faria campana a l’hora d’anar-
quatre sèries de tres cops de mall o campanar a tafanejar, amb permís
hi, però de segur que de fer-ho, ho
batall amb la campana petita, per de Mossèn Ramon evidentment, i
continuaria fent per qui realment
cada una de les quatre jaculatòries ja funcionant de manera electròni-
es preocupés de satisfer els can-
i avemaria pertinent que les acom- ca, algú va accionar l’interruptor de
vis necessaris sense els quals els
panya, i una sèrie de nou o més volteig i repicada de les tres alhora i
problemes persisteixen, les crisis
amb una campana més grossa, en el les vaig aguantar estoicament espa-
s’aguditzen i les esperançes s’esfu-
temps de resar tres Gloria Patri. (Hi ordit amb la boca oberta, sense cór-
men. Quan caminant pel carrer de
ha campaner que en toca o tocava rer escales avall, bo i pensant en la
la Muntanya recordo l’Ochoa se’m
trenta tres, per l’edat de Crist). sordesa del pobre campaner. Però,
fa present amb aurèola profètica,
no. En Tomás fill, em va assegurar
El record d’en Tomás Ochoa tocant voltejant a toc de tro i de tempes-
que en Tomás pare mai no va sor-
campanes, em trasllada a mi i a uns ta la gran Angelona, reclamant-nos
dejar.
quants que em podeu llegir, a quan una ràpida transició vers una vida
de petits ens convocava a barallar- Fins a la fi dels anys cinquanta, tots molt més solidària i molt més res-
nos per recollir els confits barrejats aquests tocs dels Ochoa podies se- pectuosa amb humans i natura, i a
amb calderilla, que els padrins llan- guir-los nítidament des del Camí la “sobrietat compartida” que deia
çaven a la mainada per les escales Ral, des de Cal Simon, i fins i tot, aquell màrtir per beatificar anome-
de l’atri parroquial, en sortir dels des de Can Seguí; el toc de migdia nat Ellacuría.
batejos de diumenge. La durada del només si encara no havia entrat la
A fi d’aturar el galop de càrrega
volteig era proporcional a la propi- marinada. A l’estiu, les campanades
dels quatre genets que haurien
na que rebia el campaner, i amb la de l’Àngelus, semblaven reclamar
d’enviar a pastar fang aquesta ci-
durada podíem esbrinar la quanti- la vinguda d’aquest ventet refres-
vilització, creguda exclusivament
tat de peces de cinc i deu cèntims cant que després retornàvem a mar,
de si mateixa, entestada en fer vida
a arreplegar. En la mateixa trifulca, ben rescalfat, entrat el capvespre,
com si ningú es degués a ningú i
començàvem a fer càlculs si seria de en forma de vent terral. Amb el toc
adoradora de qualsevol vedell d’or,
pipes, de xufles, de cacauets o de d’oració de cap al tard començava
fóra bo d’atendre les batallades
res, la paperina que podríem com- l’hora de prendre la fresca i trobar-te
d’en Tomás, no sia que haguéssim
prar-nos a la mitja part de la doble amb el veïnat. Avui la meravellosa
d’escoltar massa aviat els angelets
sessió de cinema al Centre Parro- contaminació acústica, justet justet,
de les set trompetes.
quial, complementària dels dos o deixa sentir una mica més enllà de
tres confits. Però l’evocació més la Torre Roja i l’Hospital el so de la Andreu Comellas
emocionant per a mi, és sentir-les petita anomenada Baldirona, i el de
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 16

17. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
La sequera i la inauguració
del cementiri l’any 1868
E
n el número 29 d’aquesta revista, publicat
el gener de 2010, parlàvem del cementiri
i intentàvem esbrinar la data en què va
ser beneït. Mossèn Samaranch havia es-
crit diverses notes sobre el trasllat del cementiri de
l’església parroquial a l’ermita de Sales, però en-
lloc hi feia constar la data de la seva benedicció,
és a dir, de la seva inauguració oficial. La data que
buscàvem havia de ser posterior a l’any 1866, any
de l’inici dels tràmits per a la seva construcció. Fi-
nalment, la clau ens la va donar un trosset de paper
posat entre els fulls del llibre d’òbits (és a dir, de
difunts). Així és com ho explicàvem en l’article de
gener de 2010:
“Hem continuat la recerca en el llibre d’òbits, consultant
totes les inscripcions des de 1866 fins a 1870 i tampoc
no hi hem trobat cap referència. Un tros de paper en-
tre les pàgines 141 i 142, on es troben els òbits d’abril
de 1868, ens dóna la clau. Aquest tros de paper és una
nota de mossèn Andreu Samaranch –la seva cal·ligrafia
és inconfusible–, i diu: “Bendecido 13 Abril (Lunes de
Pascua) de 1868”.
Efectivament, el dia 13 d’abril de 1868 va ser dilluns de
Pasqua, i com era costum es va celebrar l’aplec de l’ermi-
ta de Sales, celebració que es va voler fer coincidir aquell
any amb la benedicció del nou cementiri”.
Doncs bé, hem trobat al Diario de Barcelona del dia
15 d’abril de 1868, la crònica d’aquesta benedicció, muy concurrida capilla. Este año tenian los habitantes
la qual no només ens confirma la data que mossèn de aquella agrícola población un motivo especial que les
Samaranch ens havia deixat en aquell tros de paper, conducía á los pies de su celestial Patrona; tal es el pedir
sinó que a més a més ens explica una greu sequera su intercesion para alcanzar del cielo la lluvia necesa-
que es va patir a tot el país. L’article diu així: ria para sus trigos agostados por la pertinaz sequia (ens
pensàvem que això de “pertinaz” era propi de l’èpo-
“Escriben de Viladecans que el lunes tuvo lugar en aquel
ca franquista, però pel que es veu la cosa ja venia de
pueblo una funcion memorable para sus habitantes. Ter-
temps). Por esto vióse á la poblacion en masa dirigirse
minada la cerca de un cementerio que sustituya al redu-
á la ermita y llevarse procesionalmente á la Virgen á la
cido que actualmente servia junto á la iglesia parroquial,
parroquial en donde continuaran diariamente las roga-
procediose á su solemne bendicion. Y como, según los
tivas. Asistió á la funcion, ademas del cura y el vicario
planos del señor arquitecto del distrito, servirá de capilla
de la parroquia, el cura-párroco de San Clemente; y la
para el cementerio la muy antigua iglesia de Ntra. Sra.
mayor parte de los habitantes iban con el hacha rezando
De Salas, ermita á la que aquel pueblo va con mucha fre-
el santo Rosario en los intermedios de unas piadosas le-
cuencia y devocion, ya que el lunes de Pascua la parro-
trillas que cantaban algunos aficionados acompañados de
quia va allá anualmente en romeria, se reunieron aquel
la orquesta del mismo pueblo. Dios quiera oir los clamo-
dia de los pueblos vecinos mas de dos mil personas, ansi-
res de aquellos pobres labradores y darles la lluvia”.
osas á la vez de presenciar la ceremonia para la bendicion
de un cementerio y de honrar á la Santisima Virgen en su Tot un hivern sense pluges havia portat una gran
sequera que podia perjudicar greument la collita
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 17

18. de cereals, un conreu que era bàsic en el Viladecans
de l’època. Les collites tardanes de blat de moro,
mongeta i patata de Viladecans, Gavà i Castellde-
fels també estaven amenaçades i la poca aigua que
va caure al juliol, va ser en forma de pedra al nord
de la nostra comarca. L’escassetat portava fam i ma-
lalties, i és per això que els ciutadans organitzaven
rogatives per demanar al cel la vinguda de les plu-
ges. Era tal la sequera que fins i tot, segons diuen
les cròniques de l’època, al febrer el salt d’aigua de
Gualba al Montseny ja s’havia quedat gairebé sec.
Tot plegat no es va resoldre fins a la tardor amb les
pluges pròpies d’aquesta època de l’any.
Segurament, us haurà cridat l’atenció a l’article del
Diario de Barcelona, el fet de que a la processó els
viladecanencs portessin “hachas” per reclamar l’ai-
gua que tanta falta els feia. El cert és que a nosaltres
també se’ns ha fet difícil imaginar aquells pagesos
carregats amb destrals i cantant unas “piadosas le-
trillas”. Fins i tot ens ha vingut la temptació de por-
tar la imaginació al límit, imaginant-nos els pagesos
tots menuts amb llargues barbes i amb una destral
a coll tots posats en filera i cantant com si fossin
personatges sortits d’un conte infantil.
El cas és que la utilització de les destrals com a ele-
ment propi d’aquest tipus de processons, ens era
completament inèdit i desconegut. De fet no aca-
bàvem de trobar-li el sentit, fins que ens van alertar
de que en castellà el mot “hacha” tenia més d’un sig-
nificat. És clar!, el que portaven els nostres besavis
no eren destrals sino atxes, és a dir torxes o ciris
(sort que al Grup Tres Torres tenim gent que està en vam parlar fa un parell de mesos, els viladeca-
per tot). nencs anaven cantant les “piadosas letrillas” amb
Així doncs, ara ja ho veiem tot més clar. A la proces- què l’articulista, amb tota seguretat, es deu referir
só, els feligresos duien ciris o potser torxes, porta- als Goigs de la Mare de Déu de Sales: “Vostres
ven la imatge de la Mare de Déu dalt d’un baiard i sants goigs remembrant, cantarem, Verge Sagrada;
acompanyats d’aquella mateixa orquestra que ja us ajudau el suplicant, de Sales nostra advocada.
Jaume Lligadas Vendrell
Vols portar el mamut al cotxe, o a la
moto, o a la bici, o a la carpeta?
Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs,
toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per
tres euros pots:
a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!)
b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa.
c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o
carpeta.
Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de
Sant Joan.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 18