1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
46 Any 5
15 de juliol de 2011
Publicació independent d’informació i opinió
Bon estiu!
Des del Punt de Trobada us desitgem un bon estiu. A l’agost, com és costum, no surt la revista,
i quan hi tornem, a mig setembre, l’estiu estarà a punt d’acabar-se. O sigui que, com tots fem
aquests dies quan ens acomiadem dels companys de feina, o dels veïns si marxem uns dies,
deixeu-nos desitjar-vos, a la molta gent que ens feu l’honor de rebre i llegir aquestes pàgines
que són de tots, un bon estiu.
Seria, segur, molt il·lustratiu, poder saber a què dediquem els viladecanencs i viladecanenques
aquests dies de calor. Quanta gent marxa i quanta gent es queda aquí, quanta gent fa petites
escapades i quanta gent se’n va a llocs exòtics, quanta gent reposa i quanta es passa els dies
buscant alguna feineta ni que sigui petita i mal pagada, quina mena d’activitats d’entreteniment
i d’airejament personal busca cadascú, per quins motius cadascú fa una cosa o una altra… Vila-
decans és sens dubte una ciutat molt complexa i aprendríem molt de nosaltres mateixos sabent
com omplim aquests dies estivals.
Però en tot cas, encara que no ho puguem saber, sí que ens pot ser útil pensar en aquesta gran
diversitat. I, sabent-ho, sentir-nos formant aquesta col·lectivitat que ha de treballar molt per ser
més cohesionada, més de tots –atenció: tots vol dir tots, sense excloure ningú–, més igualitària,
més rica d’aquells valors que valen la pena…
I aquest desig de bon estiu no pot acabar, naturalment, sense recordar que, quan aparegui el
proper número de la revista, ja haurà tingut lloc un esdeveniment central en la nostra vida
ciutadana, i que hem d’aconseguir que cada cop ho sigui més. És la Festa Major, naturalment.
Entorn del 8 de setembre, ens trobarem a molt diverses activitats. I trobant-nos, refermarem la
nostra voluntat de ser ciutat, i de fer que la ciutat sigui de tots. El Mamut, que ja ha esdevingut
un punt de referència bàsic de la nostra identitat, ens el trobarem per segon any en l’acte de
després del pregó i, només faltaria, a la Mamullada. I el disfrutarem plegats, com disfrutarem
de totes les altres invitacions festives que compartirem amb totes les ganes. Bon estiu!
Sumari Equip de redacció
2 Un nou cicle per a Viladecans. Carles Ruiz Anna Besora
4 Neix Òmnium Viladecans. Agustí Martí M. Carmen Castellano
Maria Comas
5 La catifa de Corpus: tot té un perquè. Joan Bonich Josep Ginjaume
6 El “Ministerio” imposa el Passeig Marítim de Viladecans. Ri- Josep Lligadas
card Caba Miguel de la Rubia
Mercè Solé
7 Resposta a dos articles. Mª Àngels Murlà
(els quals, tot sigui dit, no compartim
8 Carta abierta a la alcaldía. David Rebollo necessàriament les opinions que en
aquest butlletí es puguin expressar).
9 L’independentisme i la llengua catalana.Josep Lligadas
La distribució d’aquest butlletí es fa
10 Llegada de los niños saharauis. Rosa Mercader per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
11 Quan macar-se no vol dir fer-se maco. Josep Lligadas comuniqueu. I si voleu que li envi-
13 Consciència de classe i diversitat. Mercè Solé em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
14 Vull seguir estant orgullosa del meu sistema sanitari. Bàrba- Si voleu enviar articles per publicar,
ra Lligadas tingueu en compte que han d’anar
15 La mirada aguda: Xatrac menut. Eio Ramon signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
16 Les nostres entitats:La Federació d’Associacions de Pares tenir abans del dia 8 de cada mes.
d’Alumnes de Viladecans. Mª Àngels Murlà El nostre correu electrònic:
17 Històries viladecanenques: Carles Navales – el Noi del Vi- puntviladecans@telefonica.net
dre. Andreu Comellas El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
19 Conèixer Viladecans: L’emissió de paper moneda local
Segueix-nos al Facebook
durant la guerra civil. Jaume Lligadas

2. Un nou cicle per a Viladecans
S
’ha iniciat una nova legislatura municipal. ha de ser l’objectiu principal de l’acció política, al
En primer lloc, crec que cal donar les gràcies servei de la qual està el model econòmic, fiscal, i de
a tots els ciutadans i ciutadanes que ens han govern.
donat recolzament i felicitar totes les forces Viladecans ha de caminar en la direcció de garantir
polítiques que han obtingut representació perquè als seus ciutadans i ciutadanes un marc de progrés
expressen el parer d’una part important de la gent social, de qualitat de vida, d’oportunitats de futur
de Viladecans. Malauradament hi ha nombroses en l’ocupació o la iniciativa emprenedora. Per això
persones que no han expressat el seu vot, o que crec que aquests quatre anys seran claus en el futur
les opcions de la seva preferència no han obtingut de la ciutat, perquè han d’orientar la sortida de la
prou vots per estar presents al ple municipal, i tot crisi i el desenvolupament de la ciutat en aquesta
això ens ha de fer pensar. En tot cas ni ha una dada direcció de futur, amb respostes polítiques pròpies
curiosa: en els llocs on la participació ha estat més del segle XXI i dels nous problemes que se’ns
alta, la dreta ha obtingut una representació més presenten, alguns d’ells, més que nous, continuïtat
forta (Madrid, València...). Sens dubte, més enllà de les velles contradiccions de la societat en que
de les propostes i circumstàncies locals, la situació vivim.
econòmica i les dificultats derivades de la crisi, han
Viladecans està avui més preparada que en èpo-
estat també molt presents en les decisions de vot
ques anteriors per sortir i encarar la sortida de la
preses pels electors.
crisi. Hem de ser capaços d’utilizar aquesta força
S’equivocaria qualsevol governant que oblidés que per continuar garantint tant l’equilibri i la cohesió
en aquests moments de dificultats per a moltes fa- entre els seus barris, com les polítiques socials que
mílies, l’economia i les actuacions per millorar les afavoreixin la igualtat d’oportunitats i l’ascens so-
condicions per sortir de la crisis, han de ser la prio- cial, i en especial l’educació, per a mi la més estra-
ritat absoluta. Avui no només ens enfrontem a una tègica d’elles i malauradament, malgrat l’esforç fet,
crisis profunda de la qual hem de sortir amb allò la que menys depèn dels ajuntaments. Ho farem, i
que els economistes han anomenat un patró diferent ho farem amb un govern fort i compartit amb els
de creixement, sinó que ens enfrontem a un canvi companys d’ICV-EUiA, amb els quals coincidim en
profund dels estils de vida, la forma de produir, i la convicció que Viladecans ha de mirar cap enda-
fins i tot la de relacionar-se. La política i els polítics vant, cap al futur, per tal d’abordar els reptes que te-
no podem pensar que les formes d’organització, de nim. No són quatre anys més. Tinc el convenciment
gestió pública, o de relació amb la comunitat, poden que s’inicia un nou cicle polític del qual Viladecans
ser les mateixes que en el segle pasat. I també penso serà capdavantera en nous models polítics, progrés
que més que mai l’acció transformadora per tal de econòmic, i polítiques socials per tal de garantir les
garantir l’ascens social i la igualtat d’oportunitats oportunitats per a tots.
Carles Ruiz Novella
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 2

3. Al Mamut
cada cop som més!
A la Coordinadora del Mamut cada cop som més
entitats adherides. Actualment n’hi ha 23, de moltes I, a més, fer-se Mamutaire
menes i procedències: culturals, del món del lleure,
educatives, esportives, socials… Però en volem ser d’Honor… és tot un honor
moltes més. O sigui que des d’aquí fem una crida
a totes les entitats viladecanenques perquè s’apun- Una altra forma important de col·laborar amb el
tin a la Coordinadora. L’únic que s’exigeix és això: Mamut és fer-se Mamutaire d’Honor. Comerços,
apuntar-s’hi. I, després, en funció de les possibili- entitats, partits polítics, persones individuals…
tats i ganes, col·laborar-hi en el que es vulgui i pu- amb una aportació de 50 € rebreu un diploma acre-
gui. Si voleu apuntar-vos a la Coordinadora, escri- ditatiu i també 25 mocadors del Mamut perquè els
viu-nos a l’adreça electrònica mamutviladecans@ repartiu. Si voleu ser Mamutaires d’Honor, escri-
gmail.com i ens posarem en contacte amb vosaltres. viu-nos també a mamutviladecans@gmail.com i ens
Les entitats que actualment formen la Coordinado- posarem en contacte amb vosaltres. Els Mamutaires
ra són aquestes: d’Honor actualment són aquests:
• Associació Viladecans Punt de Trobada
• Forn del Mig
• Grup Tres Torres
• Calçats Daniel
• Diables de Viladecans
• Llibreria Els Nou Rals
• Agrupament Coral La Lira
• Modes Constanci
• Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer
• Hobbit Viatges
• Amics de la Sardana de Viladecans
• Carns Nati
• Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàl-
gia i SFC • Cal Sei
• Agrupament Escolta i Guia Garbí • Fusteria Ebenisteria Alcaraz
• Agrupament Escolta L’Espiga • Rost-Serv, S.L.
• Agrupament Escolta Sant Joan • Viladecans Punt de Trobada
• Centro Cultural Raíces de Andalucía • Grup Tres Torres
• Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga • Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia
i SFC
• Cor Som i Serem
• Centro Cultural Raíces de Andalucía
• Club de Pensionistas y Jubilados Alba-rosa
• Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra Norte
• Centro Cultural Recreativo Andaluz Sierra Norte
• Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga
• Associaciació per a la integració de persones amb
discapacitat (ASDIVI) • Parròquia de Santa Maria Magdalena
• Càritas Interparroquial de Viladecans • Esquerra Republicana de Catalunya
• Club Bàsquet Femení Viladecans Sports • Convergència i Unió
• AMIC-UGT • Iniciativa per Catalunya Verds
• Associació de Falconeria Baix Llobregat • Partit dels Socialistes de Catalunya
• Peña Bética Gavá y Viladecans • Esquerra Unida i Alternativa
• AMPA del Col·legi Públic Montserratina • Partit dels Comunistes de Catalunya
• AMPA del Col·legi Públic Marta Mata
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 3

4. ÒMNIUM CULTURAL:
PASSIÓ PEL PAÍS
Fa 50 anys, Lluís Carulla, Pau Riera, Fèlix Millet, Joan
Vallvé i Joan Baptista Cendrós signaven l’acta de
constitució d’Òmnium Cultural. L’entitat naixia en un
moment polític, social i cultural tenyit de blanc i negre;
un moment en què qualsevol mostra de catalanisme era
un atemptat i una provocació. Davant de les dificultats,
van demostrar una gran dosi de generositat, valentia,
sentit de país i visió de futur. És per aquest motiu que
avui creiem imprescindible aprofitar el nostre aniversari
per recordar-los i fer-los un merescut homenatge.
Els cinc fundadors representen aquell cor que fa mig segle
La rebuda i lectura del manifest de la Flama del Canigó el tornava a bategar. Van ser l’energia propulsora perquè
passat 23 de juny va ser el primer acte organitzat per Òmnium
el projecte comencés a caminar. Després dels primers
Viladecans (foto: Eio Ramon).
batecs, es va desenvolupar una altra part fonamental: el
Neix Òmnium Viladecans cos. Allò que havia de permetre assolir els objectius que
l’entitat anhelava. I és en aquest punt on cal subratllar
la contribució i el paper absolutament fonamental que
E
l passat mes de desembre de 2010 Viladecans va aco- han tingut les seus territorials d’Òmnium.
llir la celebració de la Nit de Santa Llúcia amb el lliu- El camí arrencava a Terrassa el 1968 amb la primera
rament dels premis de les Lletres Catalanes 2010 or- seu territorial de l’entitat. Més tard vindrien les seus
ganitzat per Òmnium Cultural. Un grup de persones de Mataró, Osona, Granollers i Sabadell. Els anys
i entitats de la ciutat van rebre l’encàrrec d’Òmnium d’orga- han consolidat una estructura territorial a Sant Cugat
nitzar una jornada prèvia amb tota mena d’activitats culturals: del Vallès, la Selva, el Baix Llobregat, el Solsonès, l’Alt
Empordà, l’Alt Penedès, l’Alt Urgell, l’Anoia, Badalona,
jocs, xerrades, conta contes, concerts d’en Bitxe i d’en Manu
el Bages, el Baix Camp, el Berguedà, la Garrotxa, el
Guix, poesia, cercavila amb gegants, gegantons i el Mamut; fi-
Gironès, Lleida i Terres de Ponent, Rubí, el Tarragonès,
nalitzant amb un concert coral i un vermut, amb l’objectiu que
Terrassa, Terres de l’Ebre i l’Hospitalet de Llobregat. De
Viladecans anés fent caliu per a celebrar la Festa de les Lletres la mateixa manera, estem treballant per articular noves
Catalanes patrocinada per Òmnium Cultural. seus al Garraf o al Ripollès per tal de poder completar
Fruit d’aquest treball i engrescats per la seu del Baix Llobregat la nostra presència arreu de les comarques.
d’Òmnium Cultural, es va animar a la trentena de socis de Vi- Més enllà de Catalunya, seguim col·laborant amb els
ladecans a crear una Secció Local de l’entitat. companys i companyes d’Òmnium l’Alguer i Òmnium
Òmnium Cultural a Viladecans neix per treballar per a la promo- Catalunya Nord, alhora que impulsem projectes amb
ció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la iden- l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià
titat nacional de Catalunya a la ciutat. En l’actualitat una tren- en el marc de la Federació Llull.
tena de socis arrelem el projecte a Viladecans, juntament amb Les passes que hem fet per arribar fins on hem arribat
un bon equip de persones i entitats de la ciutat amb la voluntat només s’entenen si pensem en totes les persones que
d’esdevenir el punt de trobada de la societat civil. Una casa des de diferents punts del Principat han fet un treball
comuna generadora d’idees i projectes que permetin afrontar anònim a favor de la llengua i de la cultura catalanes.
els nous reptes que planteja una societat canviant i en constant Com un cos harmoniós i ben sincronitzat, les seus
evolució dins de Viladecans i la Catalunya del segle XXI. És territorials són avui el pols d’una entitat que és viva i
per això que Òmnium ha obert una nova etapa amb la qual vol que vol esdevenir una referència civil de present i de
prendre la iniciativa de portar més enllà, en aquest cas a la dele- futur en la defensa dels interessos de Catalunya.
gació territorial del Baix Llobregat, la llengua, la cultura i el país. Avui tenim reptes de país molt importants que ens
Tots aquells que us engresqueu a voler ajudar a dinamitzar inclouen a tots i que fa només un any vam posar sobre
aquest projecte, podeu fer-vos soci a: http://www.omnium. la taula en la manifestació pel dret a decidir que va
cat/www/omnium/ca/socis.html omplir els carrers de la capital catalana. Cinquanta
anys després del nostre naixement, avui afrontem una
Òmnium Viladecans es reuneix cada primer dijous de mes a nova transició que ens obliga a tots a mirar endavant,
les 8 del vespre a l’Ateneu d’entitats Pablo Picasso. a defensar amb fermesa la nostra llengua davant de
Enguany Òmnium Cultural celebra el seu 50è. Aniversari i les contínues agressions que estem patint, a reclamar
volem compartir amb vosaltres l’article commemoratiu de més quotes de sobirania cultural, política i econòmica.
la nostra presidenta la Sra. Muriel Casals, que us oferim a Aquí és on Òmnium vol invertir tota la seva energia,
continuació. com sempre ha fet, perquè queda molt camí per fer
i el volem fer junts; avui i els propers cinquanta anys.
Agustí Martí
Muriel Casals
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 4

5. La catifa de Corpus: tot té un perquè
L
a catifa, que en diem de “Corpus”, i que
actualment fem en el carrer Àngel Gui-
merà, no té cap connotació religiosa en
aquests moments sinó que és una festa
popular i lúdica.
El carrer Àngel Guimerà, com d’altres a Viladecans,
té la tradició de fer catifes des de ja fa molts anys.
El motiu de reprendre aquesta tradició no fou cap
altre que el reivindicatiu.
El veïns del carrer situats al costat del Jardí Munici-
pal, tenien sobre les seves cases un pla general que
les enderrocava i que l’equip de govern municipal
d’ aquell moment volia fer efectiu.
Veïns i ciutadans de Viladecans vàrem creure que
era una temeritat fer el projecte que en aquell mo-
ment es presentava i per tal de fer reflexionar els
nostres governants es va crear una plataforma que
l’anomenàrem “Plataforma del Casc Antic”.
Una de tantes activitats que en aquell moment và-
rem fer fou la catifa, i la primera catifa feta per la
“Plataforma del Casc Antic”, en aquell moment sí
que en la festivitat de Corpus, no fou altre que el
perfil de les cases del carrer Àngel Guimerà, preci-
sament, el perfil d’aquelles cases que es pretenien
enderrocar; un dibuix que es va convertir en el lo-
gotip del grup i que ja per sempre ens ha acompa-
nyat.
Avui fer la catifa s’ ha convertit en una activitat lú-
dica, veïnal, i per nosaltres és tot un plaer poder fer-la, malgrat ser una mica cansat, tot val a dir-ho, però
val la pena l’esforç, perquè d’ aquesta manera mantenim viva una tradició del nostre poble, iniciada pels
nostres avis i pares, i que ens agradaria que fos compartida per més veïns de la ciutat. L’ any vinent, hi
esteu tots convidats!
Joan Bonich
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 5

6. El “Ministerio” imposa el
Passeig Marítim de Viladecans
F
ruit d’una jugada Han anat directament al “Minis- d’euros al passeig marítim de Vi-
mestra, l’ajuntament terio de Medio Ambiente y Me- ladecans, sense encara haver gas-
de Viladecans ha dio Rural y Marino, la Dirección tat ni un euro. Justament 3 mili-
aconseguit que es tramiti General de Sostenibilidad de la ons d’euros és el cost de les obres
el projecte urbanístic anomenat Costa y del Mar”. Ens que, amb que ara es proposen.
“Projecte Executiu del front bons contactes dels responsables El projecte descriu un passeig
marítim de Viladecans. Fase 2. de projectes al litoral de Vilade- marítim fet de formigó, d’uns 580
Passeig Marítim, Tram I T.M. de cans, que han treballat per aquest metres, que anirà des de l’apar-
Viladecans”. ens amb anterioritat, han aconse- cament de la Murtra fins a la
Aquest mateix projecte havia es- guit forçar la Generalitat a trami- sortida a mar del camí de les Fili-
tat presentat dos cops per l’ajun- tar el passeig marítim. pines, i es farà sobre les piscines
tament de Viladecans a l’organis- Fer veure que és l’estat espa- de l’antic càmping de la Ballena
me competent de la Generalitat, nyol qui fa el passeig marítim, a Alegre. Sembla que els cotxes no
però, cap de les vegades, no ha menys d’un any de les eleccions hi tindran accés, i s’acondiciona-
estat aprovat per la Generalitat, generals, saltant-se les necessitats rà l’edifici del càmping per a un
perquè considerava que, abans reals del territori, és un greu er- ús encara per definir. Finalment,
d’aprovar-lo, s’havia d’aprovar ror que acabarem patint els ciuta- unes passarel·les de fusta con-
el pla especial del Delta del Llo- dans i sobretot el nostre territori. nectaran el passeig marítim amb
bregat, puntualitzant que no és A més, el 29 de gener de 2009 el la platja integrades en l’entorn
coherent aprovar projectes par- ple del ajuntament de Viladecans dunar.
cials sense tenir en compte l’im- va aprovar: “promoure un debat Segurament trigarem encara anys
pacte de la totalitat de projectes públic sobre el projecte construc- en veure fet el passeig marítim,
a la zona. tiu del front marítim de Vilade- però el projecte que sembla
Projectes com el Barça Parc, cans”, cosa que no s’ha fet; per estar ja aprovat, com sempre, el
les 200 Ha. de sobre l’autovia, contra, el que sí que s’ha fet és podrien haver fet millor, amb la
o el mateix passeig marítim, que el passat 19 de juny van es- participació que el ple va pactar
s’haurien de planificar alhora cenificar la festa de celebració del i tenint en compte les necessitats
per pal·liar problemes d’impacte primer pas del passeig marítim, del territori. Com veieu, les coses
mediambientals i de mobilitat, amb un projecte encara sobre la continuen fent-se malament...
que poden afectar a el ja tan taula i incomplint el seu compro-
Ricard Caba i Calbet
degradat i agredit delta del mís perquè no hi ha hagut cap
Llobregat. debat públic.
Què han fet doncs, davant aques- Fa anys que els pressupostos ge-
ta negativa de la Generalitat? nerals de l’estat destina 3 milions
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 6

7. Resposta a dos articles
B
ona tarda, em dirigeixo a ser lúdico-esportives i no han de tenir
vosaltres per respondre un contingut de caràcter lectiu.
a dos articles publicats
a la vostra revista n. 45 També formem part del Consell
de Viladecans Punt de Trobada. Escolar, que es l’òrgan de govern
Els articles en questió són “Los de l’escola, on tenim també
planteamientos de las AMPAS”, oportunitat d’intervenció en el bon
de Carlos Antonio de la Rubia, i funcionament i qualitat educativa
“Les nostres entitats: El AMPA del del centre.
Colegio Público Montserratina”, de
En referència a la nostra adhesió a
Begoña Manrique.
un manifest (polititzat totalment),
Primer em presentaré, sóc M. Àn- hem de dir que FAPA Viladecans sí
gels Murlà González, ac- que es va adherir a un manifest con-
tual presidenta de FAPA tra la xenofòbia i el racisme emès per
Viladecans (la Federació FAPAC (Federació d’Associacions
d’Associacions de Pares de Pares d’Alumnes de Catalunya),
d’Alumnes de Viladecans) i que també hem estat presents als
i durant molts anys he es- moviments contra les retallades.
tat formant part de l’AM-
PA de l’Escola Pau Casals, Per acabar, dir que les AMPA i FAPA
concretament nou cursos. Viladecans, treballem contínuament
Quan llegeixo aquest ti- la vessant educativa en totes les se-
pus d’opinions, em dol ves activitats, respectant i fomen-
molt que persones que no tant el respecte al medi ambient, la
han estat mai vinculades a igualtat i la solidaritat com a eixos
les AMPA, tinguin la bar- transversals de les activitats que
ra de donar opinió sobre s’organitzen, dirigides a mares, pa-
el que fan i deixen de fer res i alumnes de tots els centres pú-
i a sobre, no estiguin gens blics del nostre municipi.
informats. M’agradaria afegir, encara, que
FAPA i les AMPA fan una tasca molt
A les AMPA es fan mol- important també als cursos de for-
tes més coses que festes, mació de pares i mares que ens sub-
distribució de llibres i de venciona l’Ajuntament de Vilade-
roba. Les activitats sí que cans, escollint els temes i tallers que
les han de gestionar les AMPA, per- ens demanen pares i mares, organit-
què som la representació de les fa- zant els horaris, dies, lloc on es de-
mílies i responsables dels infants en semvolupen i a final de curs fent una
horari extraescolar. A més a més les memòria sobre l’interès i la partici-
AMPA són les que han de demanar pació del cursos.També afegir que,
les subvencions que s’atorguen per gràcies a la lluita i reividicacions de
activitats i projectes que es fan fora les AMPA, en el seu moment, ara
d’horari lectiu, perquè l’escola no ho tenim tres escoles més al municipi
pot fer (a cada escola ja els hi arriben i estem treballant perque el cinquè
unes partides per despeses de mate- institut també sigui una realitat.
rial, telèfon, llum, etc.). Les activi-
tats que s’ofereixen, “per si aquestes Mª Àngels Murlà
dues persones no ho saben”, han de
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 7

8. Carta abierta a la alcaldía
Señor Alcalde:
Discúlpeme que crea que puedo hacerle perder su tiempo por el mero hecho de comprar un
piso aquí y residir con mi familia pagando el triste diezmo que casi ni llega a un sueldo.
No sé cómo puede afrontar los muchos gastos que arrostra nuestra ciudad derrochadora,
si no fuese por esa sanísima agua que no puede clorarse más, ni en esos impuestos de
movilidad añadidos, en los cuales, seguramente por mi indolencia distraída, no le recuerdo
haber visto usar nunca… ni perder. Al parecer no tengo una memoria eidética.
Discúlpeme también por no agradecerle lo suficiente el maravilloso ajardinamiento del
parque Can Ginestar, justo delante de mi ventana, ahora el viejo y sombrío bosque se
ha llenado del griterío de niños jugando, el rodar de los scates, las multitímbricas voces
cambiantes de los adolescentes en sus fortíssimos a cualquier hora, los botellones a me-
dianoche, las reyertas, el incomparable marco
de fin de fiesta de las salas de ocio cercanas,
las despedidas a las tantas, de calle a calle para
ahorrarse el sms.
Usted, en su infalible sabiduría, conocedor de
los hechos acontecidos durante la ejecución de
la obra, en el que este molesto vecino quejica
no dejaba de llamar a la policía municipal por
los ruidos producidos por el vigilante noctur-
no, contratado al parecer para hacer barbacoas
junto al bosque, poner música ambiental con
el coche a los vecinos para relajarles de los tra-
bajos realizados con maquinarias pesadas du-
rante el día y vigilar su caravana desde dentro,
en compañía de su novia o mujer y créame que
cumplía bien su contrato. Al pobre no le dejaba
trabajar a gusto puesto que el grupo electróge-
no era más grande que la caravana y egoísta
de mí me creía con más derecho a dormir que
el pobre vigilante.
Con esta sabiduría ha decidido no poner vigi-
lancia que pueda molestar a cualquier vecino o a mí, enriqueciendo la interacción ciuda-
dana, la música y sus escalas acromáticas y la libertad… en su sentido más amplio.
Así mismo debo pedir disculpas por no saber ver como usted, que es cierto que la mayoría
de las personas son buenas y educadas, al contrario de lo que yo temía, tan solo es que en
mi ceguera, su neo percepción de la reescritura de los códigos morales y de circulación
he quedado totalmente descolgado de su conceptual percepción, por lo que le ruego, que
tenga a bien enviarme un nuevo manual, donde me aclare cuando circular en sentido
contrario ”pero solo un cacho” es válido. Y cuando aparcar en línea amarilla ”pero solo es
un momento” también lo es entre los muchos casos.
Finalmente pido humildemente disculpas por haber realizado preguntas antes de las
elecciones sobre estas y otras cuestiones tan difíciles de responder con honestidad y tan
fáciles mintiendo a las que se refirió con un responderé. No solo ya llega tarde sino que
posiblemente tiene todos los números para empeorarlo.
David Rebollo
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 8

9. L’independentisme
i la llengua catalana
E
l diumenge 10 de juliol vaig ser a la festa de final de curs de
l’escola on el meu germà Jordi aprèn a tocar la guitarra. Un
espectacle de tres hores en el qual les úniques paraules en català
que es van sentir van ser les de la cançó “Puff era un drac màgic”,
que el meu germà va acompanyar a la guitarra i va cantar juntament amb
un grup de nois i noies. Ni una sola paraula més en català. Tres minuts
durant tres hores. Déu n’hi do.
Després, al migdia, a les notícies de TV3, vaig veure la llarga propaganda
que van fer de l’aniversari de la manifestació contra la sentència del
Constitucional que retallava l’Estatut. Una manifestació que, segons TV3,
va ser una “manifestació sobiranista”. Jo no hi vaig poder anar, perquè
no em trobava bé, però juraria que la majoria de gent que hi va anar no
era “sobiranista”, és a dir, no reclamava
la independència de Catalunya. Els que
més es feien notar sí que la reclamaven,
però no la majoria. I ens van posar
sengles declaracions dels aleshores
presidents de la Generalitat i del
Parlament, Montilla i Benach, donant el
principal relleu a les de Benach, que ja
es pot imaginar què va dir.
Estem en un país cada cop més esquinçat.
Ami em sembla un desastre, això dels tres
minuts sobre tres hores. Però al mateix
temps, em sembla igualment tràgic que
es vagi creant el clima que els “bons
catalans” han de ser independentistes.
I que, en el cas de la llengua catalana,
la seva defensa s’associï cada cop més a
l’independentisme.
Jo no sóc independentista, i crec que he
treballat força per la llengua, i em fa mal aquest clima segons el qual si no
ets independentista no defenses bé la llengua. Però encara em fa més mal
una altra cosa. I és que jo estic convençut que cal lluitar tant com sigui pos-
sible perquè coses com les d’aquesta festa de final de curs cada cop passin
menys, i fer molta pedagogia perquè els sectors on costa que el català hi
penetri es vagin conscienciant que la llengua catalana és un bé col·lectiu
al qual tothom hauria de donar suport. Però penso que, com més es vegi
associada la llengua catalana a la independència de Catalunya respecte a
Espanya, més difícil serà que aquests sectors s’obrin a voler incorporar la
llengua catalana a la seva activitat. Això és el que em fa més mal, perquè si
anem per aquest camí poc bé li farem a la llengua catalana.
Jo crec que els independentistes, en el tema de la llengua, haurien de
saber posar l’interès del país per davant de les seves particularsopcions
polítiques.
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 9

10. Llegada de los niños saharauis
H
an llegado a Viladecans los
días 3 y 4 de julio los seis
niños saharauis a pasar
un verano con familias de
acogida en un proyecto coordinado
con ACAPS. Los niños forman parte de
un proyecto “Vacaciones en Paz” que
organiza el Frente Polisario con el soporte
de las asociaciones solidarias, entidades,
organismos y ayuntamientos.
Los niños son los más afectados por las
dificultades de vida de los campamentos
de refugiados, no tienen cubiertas las ne-
cesidades básicas para su desarrollo per-
sonal. El estar con las familias de Vilade-
cans es una manera de ser más afectiva
nuestra solidaridad con el pueblo sahara-
ui. El proyecto quiere fomentar e impul-
sar el acercamiento entre el pueblo saha-
raui y nuestro país, así como dar apoyo Los niños acogidos en la comarca pasarán diversas
político al proceso de autodeterminación revisiones médicas y participarán en casals de vera-
del pueblo saharaui. El 17 de julio se hará no y varias actividades en Viladecans. El Ayunta-
a Barcelona una manifestación solidaria miento de Viladecans da su apoyo a este proyecto.
con el pueblo saharaui para pedir la solu-
Rosa Mercader
ción justa del conflicto.
Vols portar el mamut al cotxe, o a la
moto, o a la bici, o a la carpeta?
Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs,
toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per
tres euros pots:
a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!)
b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa.
c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o
carpeta.
Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de
Sant Joan, o a l’Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 10

11. Quan macar-se no vol dir fer-se maco
(o unes quantes paraules en perill d’extinció, 3)
C
ontinuem amb el
repàs de paraules
que abans formaven
part del vocabulari
viladecanenc i que ara estan en
clara reculada o directament
desaparegudes. Aquesta és la
tercera entrega, i encara ens
queden paraules per un número
més, o potser dos. Si teniu paraules
per afegir a la llista, ja ho sabeu,
escriviu-nos a puntviladecans@
gmail.com. Som-hi.
Macar, macar-se. Com dèiem
al títol, macar-se no vol dir fer- Dues eixides de cases pageses del carrer de la Muntanya, ara reconvertides
se maco. Fixem-nos en aquestes del seu antic ús.
dues frases: “La fruita és maca n’acostuma a dir pati. I de fet, les temps del compte en una cosa,
quan està acabada de collir” ; “la eixides de les cases pageses de entretenir-se i fer tard, etc.: “No et
fruita es maca si li dónes un cop”. Viladecans, un cop perduda la torbis, que t’estem esperant!”.
En el primer cas, vol dir que seva funció original, s’anomenen Déu la guard. Una forma de
la fruita és bonica; en el segon, així, pati. Però eixida sona molt salutació molt habitual abans
que la fruita queda danyada per millor. era el “Déu vos guard”. Però
efecte, posem per cas, d’haver
Barri. Qualsevol eixida té un barri aquesta salutació tenia també
caigut a terra o perquè ha estat
que la tanca. Ja en vam parlar en una altra forma, menys comuna,
traslladada poc cuidadosament.
el número 32 del Punt de Trobada. I i certament curiosa: “Déu la
Macar vol dir causar dany a
és que, tot i el sentit ara més comú guard”. “Déu vos guard” s’adreça
algun cos viu (animal o vegetal)
de la paraula barri, que significa a algú, home o dona, a qui
donant-hi cops o rebregant-lo.
un nucli agrupat de cases, barri tractem de vós, mentre que “Déu
S’utilitza amb les persones o els
també vol dir la porta o reixat la guard” s’adreça a una dona,
animals (“de la patacada que
que tanca l’eixida de qualsevol a qui tractem de vostè. És a dir,
em vaig donar, vaig quedar tot
casa pagesa, per on entraven “Déu vos guard” vol dir “Déu us
macat”), però sobretot per a les
i sortien els carros per anar al guardi a vós”, i “Déu la guard”
plantes, i més concretament, com
camp. El carrer del Pare Artigas vol dir “Déu la guardi a vostè”.
hem vist, per a la fruita.
va ser conegut com “el carrer dels Però tant una forma com l’altra
Eixida. Jo crec que és una de barris”, perquè les cases pageses van acabar perdent el seu sentit
les paraules més interessants del carrer de la Muntanya i el original i estricte, i s’utilitzaven
i boniques que a Viladecans carrer del Sol tenien totes la seva com a salutació en qualsevol cas.
s’utilitzaven molt, i que caldria sortida per darrere que donava a
recuperar. Eixida és una paraula À Maria! I per acabar, una altra
Pare Artigas, i tot el carrer era, per
que prové del verb eixir, que forma de salutació, encara més
tant, un seguit de barris.
vol dir sortir, i per tant el seu curiosa. S’utilitzava sobretot
Torbar-se. Torbar i torbar-se té als quan s’entrava a les cases, que
sentit originari és sortida. Però
diccionaris un sentit primer que tenien la porta oberta, per avisar
el sentit que aquí tenia és el d’un
és el d’alterar la serenitat, preocu- els que eren a dins. L’exclamació
espai situat a la part posterior de
par-se, sentir-se incòmode. Però prové de l’expressió religiosa
les cases, que servia per orejar
aquest sentit primer em sembla “Ave Maria”, i la “À” inicial es
la casa, tenir-hi el bestiar i els
que no l’havia sentit mai a uti- pronuncia tònica, és a dir, forta,
estris del camp, plantar-hi flors
litzar a Viladecans. El sentit que com la “a” de “art” o de “all”.
o alguna parra o figuera, jugar-
aquí es feia servir, i que ara està
hi les criatures… Ara, d’això, se Josep Lligadas Vendrell
força perdut, era el d’invertir més
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 11

12. Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 12

13. Consciència de classe i diversitat
D
eu ser antiquat. Avui que em fa mal. Perquè penso que
ja no es parla de llui- es pot fer una bona -i imprescindi-
ta de classes. Marx ble- defensa de la diversitat cultu-
ha quedat arxivat a la ral, de la cultura catalana, i de la
calaixera, i el pas de la indústria gestió arrelada al territori dins del
als serveis, la fragmentació labo- marc europeu sense necessitat de
ral, l’accés als béns de consum i trencar la cohesió social. O potser
l’arribada de la immigració han perquè no em fa cap gràcia una
canviat el context de tal manera independència amb alguns per-
que el perfil de les classes soci- sonatges catalaníssims sense cap
als ha quedat desdibuixat. Sem- sensibilitat social ni democràtica
bla de mal gust recordar la seva a jutjar pel seu comportament. I la
existència, i encara més després independència no garanteix per sí
de la caiguda del mur i del co- sola la resolució de qüestions glo-
neixement de com funcionava el bals importantíssimes relaciona-
socialisme anomenat “real”, però mantenir, i que els deures demo- des amb la cultura i l’economia. Hi
mentrestant, mentre abandonà- cràtics són per complir-los. ha, doncs, per a mi, un triple objec-
vem la consciència, el terme i el Les solucions no són fàcils i, com tiu: millorar l’autogovern, garantir
concepte, les desigualtats socials ens han recordat els indignats, la cohesió social i redistribuir la ri-
en el món han anat creixent. I les passen per una renovació de la quesa a favor dels més pobres.
condicions laborals han anat em- democràcia, per una democràcia Sóc d’una generació que aspirava
pitjorant molt i molt: temporalitat real des del compromís, la solida- romànticament a fer caure les fron-
dels contractes, marginació dels ritat i l’honestedat. I això exigeix teres i que encara disfruta quan
joves, subcontractacions a man- pensar, crear, lluitar des del bé passa d’un país de la comunitat
ta, increment de l’economia sub- comú. europea a l’altre sense consciència
mergida, creixement expo-nencial A mi m’agradaria recuperar el de duana. I això encara és dins del
dels accidents laborals… Rematat concepte “consciència de classe”, meu subconscient. Per això crear
tot plegat per una crisi global, la en aquest sentit que sempre ha nous compartiments em sembla
factura de la qual en els països tingut dins del moviment obrer: deplorable. Penso que els reptes
rics paguen treballadors, aturats i d’anar a la una perquè tots i totes de debò són recuperar la sobira-
jubilats. En els països pobres, cal- (no només “els meus”) duguem nia dels governs elegits democrà-
drà canviar la categoria social que una vida digna. I encara més, a ticament per damunt dels poders
fem servir. Perquè ja no es tracta mi m’agrada allò de “l’internacio- econòmics, fer disminuir les de-
de treballar, sinó de subsistir. nalisme proletari”. És a dir, l’anar sigualtats i acabar amb la fam en
Jo crec que els treballadors més enllà de les fronteres, el cons- el món, promoure les cultures lo-
ens hem autoenganyat col- truir amb els homes i dones tre- cals, i preservar el medi ambient.
lectivament. Hem perdut iden- balladors (o aturats, o lumpen, Gens fàcil. Però no es pot fer si no
titat, ens hem deixat portar per posats a fer) de tot el món. Cosa es compta amb la voluntat d’una
la mandra a l’hora de mantenir que té molt de sentit en temps de majoria d’afectats. De tot el món.
determinats drets laborals (que globalització econòmica. En totes les llengües.
lluitin els sindicats en lloc nostre, Però això també està passat de Els conceptes “lluita de classes” i
com si ells tinguessin una vareta moda. Perquè ara a Catalunya hi “consciència de classe” necessiten
màgica!), ens hem distret, vaja. ha la percepció que és més im- un aggiornamento, posar-se al dia,
Per desencís, però també per cau- portant la identitat nacional que desempallegar-se dels mals usos
ses molt més complexes, vincu- la identitat de classe, cosa que no que de vegades també se n’ha fet.
lades a una forma d’entendre la comparteixo, i alguns nacionalis- Però crec que hem de recuperar el
vida –pròpiament una “ideolo- mes espanyols i catalans tendeixen motor de la identitat, la solidaritat
gia”, la dominant– que propugna a presentar el veí com a adversari o i la creativitat de la tradició obrera
l’individualisme i ens fa passar de fins i tot com a enemic, amb la vis- internacionalista.
ciutadans responsables a clients ceralitat i l’esquinçament que tot
compulsius, poc conscients que Mercè Solé
plegat comporta. He de reconèixer
els drets costen d’adquirir i de
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 13

14. Vull seguir estant orgullosa
del meu sistema sanitari
T
enim un sistema sanita-
ri de referència, un sis-
tema universal i públic
que garanteix un dret
fonamental a tota la ciutadania.
Hem d’estar orgullosos i orgullo-
ses d’haver-lo aconseguit, perquè
ningú ens l’ha regalat. Però pre-
cisament per això no ens podem
deixar prendre aquest dret.
A Viladecans estan aturant l’hos-
pital, un hospital sobre-carregat
i extremadament eficient en base
als pocs recursos de que disposa.
Un hospital on es presta un ser-
vei excel·lent, a pesar de ser l’únic
hospital amb quatre llits per habi-
tació. d’urgència, però les informacions En funció a la resposta que rebem
Per això el dia 16 de febrer són desconcertants i arriben amb –que serà d’aquí a un parell
vàrem presentar al Parlament comptagotes a la ciutadania. Per de mesos, ja que la celeritat i
una proposta de resolució que això des d’Esquerra Republicana la facilitat de la tasca als altres
deia “El Parlament de Catalunya de Catalunya a Viladecans hem grups parlamentaris no està
insta al Govern de la Generalitat presentat una pregunta per escrit caracteritzant la feina de l’actual
a (1) mantenir en la programació al Govern, per tal que ens aclareixi Govern– presentarem noves
de nous equipaments sanitaris quina planificació de serveis iniciatives, per tal de lluitar amb
públics l’ampliació de l’hospital d’urgència implantaran a la zona les eines que la democràcia ens
de Viladecans i a (2) obrir un de l’hospital de Viladecans, no proporciona en favor dels drets de
procés de diàleg amb els municipis només per a l’estiu, sinó també a la ciutadania. Per tal de mantenir,
afectats, en el marc del Consorci partir de l’inici del nou curs: preservar, un dret tant preuat com
Govern Territorial de Salut (GTS) • Quins centres d’atenció és el de la salut pública.
Baix Llobregat Litoral.” Aquesta continuada d’atenció primària Tot i així, no podem oblidar que
iniciativa parlamentària fou tindran modificacions d’horaris, si fóssim independents, aquest
aprovada a la Comissió de Salut, temporals o definitius, a partir problema no el tindríem, perquè
en seu parlamentària, el passat 26 del mes de juliol als municipis disposaríem de tots els nostres
de maig. de Begues, Castelldefels, Gavà, recursos i el govern no podria
Ara bé, sembla ser que el Govern Sant Climent de Llobregat i posar l’excusa de la manca de
de la Generalitat fa oïdes sordes a Viladecans? recursos per retallar drets. Només
les decisions del Parlament quan • Quines modificacions seran no- cal veure les declaracions que
no els són favorables, un altre més durant l’estiu i quines defi- va fer recentment el prestigiós
exemple en seria la sisena hora, nitives? acadèmic i referent internacional
però aquest és un altre debat. Per Guillem López Casanovas: “Amb
• Per quines raons?
això cal que no deixem passar el pacte fiscal, Catalunya tindria un
• Amb quines alternatives? superàvit de 2.000 milions d’euros en
aquest fet, que fem complir allò
• Quin ha estat el procés sanitat”. Imagineu-vos si, a més a
que el poder legislatiu del país va
participatiu amb els consistoris, més, tinguéssim un estat propi!
aprovar.
els governs territorials de salut
Però sembla ser que amb i els representants del personal, Bàrbara Lligadas
l’hospital no en tenen prou, dels usuaris i dels veïns
ara estan eliminant els serveis afectats?
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 14

15. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Remolar-Filipines 28/05/11
Fa 24 cm de llargària i 41-47 d’envergadura alar. Amb el bec groc i la punta negra, el
front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental. Mostra
una gran facilitat per al vol i la tècnica de cacera consisteix a llançar-se en picat, cap-
bussar-se i enxampar els peixos sota l’aigua. Font: Viquipèdia.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 15

16. les nostres entitats
La Federació d’Associacions de
Pares d’Alumnes de Viladecans
(FAPA Viladecans)
L
a FAPA Viladecans es va crear com a
coordinadora l’any 1979. Un grup de membres
de diferents col·legis públics van tenir la
necessitat de fer-ho, perquè l’educació tenia
unes mancances molt òbvies en aquells temps.
Més endavant es constituiria com a Federació, atès que
cada cop eren més els associats. Actualment, som totes
les escoles públiques i dos IES de Viladecans els que
formem la Federació i fins i tot s’ha aconseguit portar
la FAPA fora del municipi, ja que hi ha un delegat de la
Junta de la FAPA que pertany a la Junta Directiva de la
FAPAC (Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes
de Catalunya) i forma part de la subdelegació del Baix
Llobregat.
Tenim representació al Consell Escolar Municipal, a
la Comisió de garanties d’escolarització i matriculació
escolar i al programa Entrellaça (que promou la
multiculturalitat). Tenim una reunió mensual tots el
membres de l’associació i també els membres de la
junta permanent. Una vegada l’any, coincidint amb la
finalització del curs, organitzem una Trobada d’AMPA
per fer una valoració del curs i aprofitem per passar
una bona estona plegats per acomiadar-nos fins el curs
vinent.
El nombre de socis actuals és de 16.
Les nostres finalitats són:
• Promoure la participació de les AMPA per aconseguir una escola pública
participativa, plural, laica, integradora i de qualitat. Fer cursos d’assessorament
i formació als membres de les AMPA.
• Promoure les candidatures als consells escolars. Promoure l’esport en el temps
lliure (ajudant a adscriure’s al “Pla Català de l’Esport” en el programa “Esport
a l’Escola”) i l’intercanvi cultural de tots els alumnes de les escoles públiques de
Viladecans.
La seu de FAPA Viladecans és a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso, Passatge Sant
Ramón 2, Viladecans.
Mª Àngels Murlà
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 16

17. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Carles Navales – el Noi del Vidre
N
omés tenia nou anys cofundador de la Cooperativa
quan protagonitzà la Vidriera de Cornellà, fàbrica
seva primera acció sin- creada l’any 1932 per la gent
dical. Fou pel setembre de Joan Peiró, aquell vidrier
de l’any 1962, durant la vaga de anarcosindicalista amic i company
la Siemens, la que esdevingué una d’un dels protagonistes de la vaga
de les primeres fites del moviment de La Canadenca de l’any 1919, en
obrer de postguerra. Mn. Josep Salvador Seguí, el Noi del Sucre. En
Bach i Moles, rector molt conser- Navales era nét d’aragonesos. Els
vador de la parròquia de Sant Mi- avis materns s’havien instal·lat a Sant
quel al barri del Pedró de Cornellà, Andreu de Barcelona i els paterns
havia acabat detingut al “cuarteli- a Viladecans a començament del
llo” per un guàrdia civil que havia 1900, abans d’arrelar definitivament
aconseguit atrapar pel braç, en el a Cornellà de Llobregat. El “noi del
moment d’entrar en sagrera, un va- vidre” ha estat enterrat a la seva
guista que fugia d’una càrrega. El estimada ciutat després d’haver de cinefòrums a tots els barris
rector des de dins l’estirava de l’al- mort d’un fulminant atac de cor a de Cornellà, on feia de ponent.
tre braç, tot dient al benemèrit: “Si l’estació de Flaçà, devora Girona. En tenia 19 quan va ser escollit
se lo ha de llevar a él, deberá llevar-me Esperava el tren que l’havia de dur representant sindical i secretari del
a mi también”. El mossèn, que acabà a la trobada quinzenal amb els seus Jurat, a la fàbrica ELSA, resultant
trincat, deixà oberta la porta par- amics Gómez Acosta i López Bulla. de l’antiga Cooperativa Vidriera,
roquial als vaguistes. Dies després, Separat de la seva parella, tenia un que llavors tenia 900 treballadors.
estava en Carles xafardejant en- fill de nom Gabriel i vivia des dels Hi anava per lliure, al marge
curiosit una reunió d’una vintena anys noranta de lloguer a l’antiga encara de les Comissions Obreres.
d’ells, dins l’església, quan entrà un rectoria de Colomers, un petit po- Un fet cabdal d’aquell any 1971
treballador corrent i cridant que ve- ble de l’Empordà on podia conju- li féu pujar més graons el grau de
nien els guàrdies. No podent, ni sa- gar vida solitària i vida social en consciència i compromís social, va
bent sortir-ne, el nen els manà que xarxa. Com el “noi del sucre” creia ser per la riuada del Llobregat que,
el seguissin. Ell sabia que hi havia que l’emancipació dels treballadors a la fi de l’estiu, inundà tots els
una finestra al cor. Estava oberta i vindria, de manera important, de la baixos de Cornellà. A ell, l’onada
per ella podrien sortir, donava a les mà de la cultura. Per tant, llegia de l’arreplegà a Almeda i allà es quedà
Escoles Parroquials. Baixaren doncs tot i de tot en sabia. Devorava jazz, vivint fins que tot fou arreglat.
les escales i a continuació entraren flamenc i clàssica a tort i a dret. La De la mobilització, coordinació i
al despatx del director on hi havia seva vocació frustrada, la cinema- solidaritat entre veïns i treballadors
una altra finestra que anava a parar tografia, la compensà visionant i en la que es va submergir en sortiren
a un altre carrer. Per allà s’escapo- col·leccionant pel·lícules a dojo. Era fundades les Comissions de Barris i
liren tots. Ell tornà al portal parro- molt culte i tot el que s’empassava Fàbriques que arrencaren la lluita
quial per veure el pam de nas dels ho convertia en reflexió que acaba- per la canalització del riu i noves
desconcertats civils que no troba- va plasmant en articles a diversos mobilitzacions veïnals.
ven ningú. diaris catalans i per damunt d’ells Tanta frenesia només podia acabar
Amb la retenció de Mn. Bach i a “La Factoria”, la revista digital de en un lloc: la presó. A la matinada
l’acomiadament final de quaranta- pensament social, creada l’any 1997 d’un diumenge de febrer del 1972
dos treballadors, alguns d’ells pares i editada per ell mateix. la policia el va anar a buscar a casa.
d’amics seus, aquest nen juganer Als 17 anys, després de passar per A ell i a set sindicalistes més. L’en-
de la plaça del Trinquis, prengué l’Orfeó Catalònia, aportant-hi nous demà dilluns estava prevista una
consciència de l’existència de la aires, s’integrà al Centre Social jornada de lluita de treballadors i
injusticia. del barri d’Almeda. Des d’allà va estudiants, en solidaritat amb les
En Carles Navales Turmos morí participar en l’organització de la fàbriques en conflicte i contra la
el passat 17 de juny. Nascut a la fi Setmana de la Joventut de l’any nova llei d’educació. A Via Laietana
de l’any 1952, era fill d’un obrer 68 i va impulsar l’organització fou torturat. Curiosament, per un
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 17

18. comissari que també es deia Nava- per primordial. Acció i organització tot de tots, si mirant de resoldre
les. Complerts tres mesos de pre- sindical feren un salt qualitatiu en problemes li calia desdramatitzar,
só preventiva a la Model, el TOP aquella vaga i a la fi, el sindicat ver- cosa que li va reportar més d’una
(Tribunal de Orden Público) l’acabà tical havia quedat mig esventrat. Es incomprensió.
absolent en judici a Madrid, gràci- guanyà el reivindicat per al conjunt La tercera va ser quan l’any 96 o 97
es, sobretot, a una mentida pietosa dels treballadors però en Carles vingué a Viladecans a presentar el
del testimoni Mn. Jaume Rafanell, quedà al carrer. Tres anys després seu “Ciudadano Mohamed”. Llibre
rector de la parròquia de Santa Ma- seria amnistiat. escrit sobre l’experiència viscuda a
ria de Cornellà. Rebentada, amb pressions externes, Girona com a assessor del gover-
Com que no tenia cap ganes de tor- la possibilitat de fer un Congrés nador civil en matèria d’immigra-
nar a la Model, cada cop que corria Sindical a Espanya per traspassar ció i com a coautor de l’anomenat
el risc de ser detingut s’esfumava. l’OSE als treballadors i un cop le- “Informe Girona”. Aquest informe
En els dies de les mobilitzacions galtzats els minisindicats, ep! els acabà a la taula de tota mena de di-
pel “Proceso 1001” de desembre uns més tard que els altres, és clar rectors generals, bisbes, consellers,
de l’any 1973, contra Marcelino Ca- (off course, aus der bahn, por supues- caps de policia i parlamentaris.
macho i la resta de companys, la po- to), en Carles Navales esdevingué Amb les cinquanta propostes que
licia el volgué tornar a detenir. No el fins l’any 1982, el que mai hauria s’hi feien, es va poder conformar el
trobà a ca seva i acabà passant vuit volgut ser, Secretari Comarcal de punt de partida per al consens entre
dies amagat a ca meva. Malgrat dir, CC.OO. Càrrec del qual fou subs- tots els agents implicats en el tema
a la seva autobiografia: “ me refu- tituït per l’Emilio García (León de migratori. Recordo com xerrant so-
gié en la masia de Antonia Doñate, Fergat), un altre que tampoc no ho bre el tema, tot sopant, evocàrem
toda una delicia de mujer, que…” , volia ser. Això sí, ambdós sempre l’Abbé Pierre, fundador dels “Dra-
podia haver dit, per ser més exac- arremangats. paires d’Emaús”, i Roger Garaudy,
te i precís: “en casa del payés Joan De les diverses vegades que me les demostrant-me el molt que en sabia
Comellas de Viladecans, donde su vaig fer i topar amb ell, en ressaltaré no solament d’ells sinò de tot el re-
esposa Antonia, toda una delicia tres (amb tres n’hi ha prou) per aju- latiu a exclusió i marginació, la gran
de mujer, que... “ Però és igual. La dar a ressenyar-lo una mica més. sensibilitat que tenia envers els mo-
qüestió és que pogué aprofitar el viments socials i el seu compromís
La primera, l’any 1978. Acompanyat
meu llit buit, el meu lloc a taula, els com a mediador en conflictes. No
d’en José Botella com a guionista,
llibres del pare (Verdaguer, Mara- és perquè si, que ho dic. Fent-se
amb una màquina Super-8 vàrem
gall, Ruyra…) i els discos dels ger- acompanyar per ma mare l’Antò-
passar una tarda d’estiu filmant els
mans. Jo m’estava a Lleida fent el nia Doñate, visità, aquells mateixos
racons del riu Llobregat, des del
soldat. El pare i mare ja sabien prou dies, molts dels establiments immo-
Pont del Diable de Martorell fins els
bé el que era passar per “Via Laie- biliaris de lloguer de pisos a Vilade-
meandres de Sant Boi i Cornellà. Jo
tana”, gràcies a les detencions de cans i a quants propietaris amb dis-
només hi anava de xofer perquè en
ma germana Maria i del meu cosí ponibilitat pogueren, preguntant
Navales mai tingué cotxe ni carnet.
Ignasi Doñate i sabien també quina per la predisposició a llogar pis als
Fou home de serveis públics. Allà
era de la “feina” d’en Carles a la co- inmigrats marroquins. Constatant
vaig constatar el seu saber cinema-
marca del Baix. vergonyoses negatives, els recla-
togràfic i l’estima per la seva i nos-
L’any 1974, el Baix Llobregat bullia mava respectuosament, però sense
tra comarca.
sindicalment. El desbordament de embuts, un canvi d’actitud, sota
La segona, l’any 1980, quan vaig di- pena de que el barri de Sales acabés
la CNS per un moviment obrer que
mitir de regidor de l’Ajuntament de essent un gueto.
aprofitava tota escletxa legal era
Viladecans. En la carta a l’alcalde
un fet i, de mica en mica, s’anava Després vingué la seva revista “La
Masgrau, a les raons personals, hi
obrint pas l’anomenada “Intersin- Factoria”. “La revista catalana de
mal barrejava les poques ganes de
dical” com a estructura represen- pensamiento social más leída en el
continuar essent company de par-
tativa i unitària dels obrers en llui- mundo” com diu el subtitol. Alegre
tit dels qui recolzaven la invasió de
ta, pel damunt de qualsevol mena i trista veritat la del seu to irònic.
l’Afganistan per l’URSS, i hi afegia
d’organització legal o il·legal. És Dic jo que la comissió del nomen-
també la meva incapacitat de trobar
mitjançant aquest instrument com clàtor dels carrers de Viladecans (si
solucions als problemes municipals
s’arriba a la Vaga General de pri- existís, que no ho sé) podria posar
que només era mig capaç de defi-
mers de juliol. En solidaritat amb la en cartera el Carrer Noi del Vidre
nir. Quan l’amic Atienza li donà a
vaga d’ELSA, amb la de la SOLVAY per fer, tard o d’hora, companyia
llegir la carta al Carles, que havia
de Martorell que ja durava 50 dies i al Carrer Noi del Sucre. N’és més
vingut a veure què passava, en aca-
en lluita pel Conveni Comarcal del mereixedor, em sembla a mi, que el
bar, esclatà amb un irònic: “Vaya,
Metall. Més de 400 empreses hi va- Marquès d’Estella que encara penja
otro intelectual que se nos va”, se-
ren participar. El “Noi del Vidre”, a una cantonada.
guit d’una sarcàstica rialla. I és que
que tenia 22 anys, hi tingué un pa-
sempre reia. Se’n reia de tot, fins i
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 18

19. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
L’emissió de paper moneda local
durant la guerra civil
D
avant de l’escassetat de moneda fraccio-
nària en el període de la guerra civil de
1936 a 1939, la majoria d’ajuntaments
catalans van emetre el seu propi paper
moneda amb l’objectiu de suplir aquesta mancan-
ça. Els governs locals s’emparaven en la modifica-
ció de la llei municipal catalana del dia 9 d’octubre
de 1936, la qual els donava capacitat organitzativa
autònoma en diversos àmbits de la vida local, entre
ells l’econòmic i administratiu. No és que tingues-
sin capacitat per emetre moneda legal, sinó que el
que feien era garantir un dipòsit en bitllets oficials
que posteriorment era convertit en paper moneda
local fraccionari.
Tot això ve explicat en el llibre d’Antoni Turró i
Martínez titulat Les emissions monetàries oficials de la
guerra civil (1936-1939). Antoni Turró també explica
que a Viladecans es va acordar en la sessió del Con-
sell Municipal del dia 14 de maig de 1937 emetre
un total de trenta-set mil cinc-centes pessetes en bit-
llets d’una pesseta, cinquanta cèntims i vint-i-cinc
cèntims.
Aquests bitllets vindrien a mesurar d’alçada com
els actuals de vint, deu i cinc euros però una mica
més curts de llargada. A la part esquerra de l’anvers
hi trobem una imatge de la Torre Modolell amb la
torreta del rellotge aleshores recentment construïda
a partir de la maquinària i les campanes provinents
del campanar de l’església que havia estat incendia-
da a finals de juliol de 1936. Al mateix anvers també
s’hi veu una imatge de la Torre del Baró així com les La posada en circulació d’aquest paper moneda no
signatures de l’alcalde Llorenç Puig, del conseller es va fer efectiva fins el mes de novembre de 1937,
(regidor) de finances Mariano Sanjuán i del secre- sis mesos després de ser aprovat pel consell muni-
tari Jaume Pugès. Al revers hi veiem una represen- cipal, i va durar fins que un decret de principi de
tació de l’activitat econòmica principal del Vilade- l’any 1938 del govern central presidit per Manuel
cans d’aquells temps que era l’agricultura, amb la Azaña va posar fi a la circulació d’aquests bitllets
imatge d’un pagès llaurant la terra amb un parell locals. És a dir, que entre una cosa i l’altra, van ser
de cavalls. En els extrems superiors hi trobem el se- pocs els mesos que es van mantenir en circulació.
gell del consell municipal, en una banda imprès i a
Jaume Lligadas Vendrell
l’altra en relleu.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 46 - Juliol 2011 19