1. El crit
Edvard Munch
Galeria Municipal d’Art. Oslo
1893
Postimpressionisme
Precursor de l’EXPRESSIONISME
Edvard Munch
(1863-1944)
2. La nena malalta
1885-1886
La seva infància
a Cristiania (nom
d’Oslo, la capital
de Noruega,
abans de 1927)
va estar
marcada per la
malaltia i la mort
d’una germana,
del pare i d’un
germà, quan ell
era encara un
adolescent.
Aquesta obra
està inspirada
en la mort, per
tuberculosi, de
la seva germana
3. Edward Munch és
el líder de la revolta
contra un art buit,
academicista,
sense sentiments
La mort a l’habitació de la malalta 1893
4. Per Munch, l’objectiu de l’art és
transmetre essencialment els
sentiments d’angoixa, de
pessimisme, de temor, de solitud,
de buidor, d'incomprensió que
sorgeixen davant de la realitat, com
li passa a aquesta jove que encara
es sent perduda davant el canvi que
significa el pas de l’infantesa a
l’edat adulta.
La pubertat
1894
5. " He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al
bell mig d’un prat, un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i sinuosa.
Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del cap d’ell. El
fons és una massa de gent arremolinada –homes grassos que mosseguen les
dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre els braços "
Edvard Munch
La dansa
de la
vida
1899 -1900
6. “ Vaig començar com a
impressionista, però quan van
arribar les violentes tempestes i
les vicissituds de l’època
bohèmia, l’impressionisme no em
va servir. Vaig intentar traduir el
neguit de la meva ànima” .
“L’obligació de l’artista és la donar, a
través dels seus quadres, tot allò més
estimat que hi ha dins seu; la seva
ànima, les seves penes, les seves
alegries, la sang del seu cor”.
7. “El que ha destruït l’art modern són
les grans exposicions, aquests
mercats, la necessitat que un quadre
quedi bé en una paret, que sigui
decoratiu.... Vaig viatjar a París i
moria de ganes de veure el salo.
Creia que em commouria i només he
sentit disgust”.
“Prou de pintar interiors amb
senyores que llegeixen i senyores
que fan mitja. Hem de representar
éssers humans que respiren,
senten, estimen i pateixen. Pintaré
un seguit de quadres d’aquest
tipus. La gent entendrà el seu
caràcter sacre i es traurà el barret
com si estigués a l’església”.
11. "Caminavem amb dos amics pel
passeig -el sol es ponia- de sobte el
cel es tornà roig - jo em vaig parar-
cansat em vaig recolzar a la barana-
sobre la ciutat i el fiord blau fosc
només veia sang i llengües de foc-
els meus amics continuaven
caminant i jo seguia parat al mateix
lloc tremolant de por - i sentia un
bram infinit que penetrava tota la
natura -"
E. Munch
12. El dibuix és La pinzellada
aparentment és ample i pel
descurat i de que fa al color,
traços Munch emprà
maldestres. El tons agressius,
traç li serveix a irreals, que
Munch per reforcen la idea
alliberar les d’angoixa vital.
seves pròpies
ànsies.
La línia dominant
en el quadre és
la corba, que
dóna una
sensació de Els contrastos
dinamisme i cromàtics extrems,
neguit. fets de colors purs,
revelen la profunda
La línia recta i influència de
diagonal de la Gauguin. La gamma
barana de la emprada és reduïda
passarel·la posa pràcticament als
en evidència la colors primaris: el
solitud de la blau, el groc, el
figura i el buit de vermell.
l’espai que
l’envolta.
Línia, dibuix, color i pinzellada
13. Composició
Compositivament l’eix central de la
pintura és la figura perquè totes les
línies semblen convergir cap al cap
que crida, el rostre del qual és falsejat
com si es tractés d’una caricatura.
Mancança de perspectiva, però cal
destacar-ne la profunditat produïda per
la barana del pont que creua
violentament i de biaix l’escena. Dues
siluetes passejant pel pont
contribueixen a donar més profunditat al
llenç.
14. Entre els anys 1893 i 1895, s’instal·la a Berlín, on influencià
enormement els pintors expressionistes (Die Brücke).
Die Brücke
Ernst Ludwig Kirchner