SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 14
El crit
Edvard Munch
Galeria Municipal d’Art. Oslo
1893
Postimpressionisme
Precursor de l’EXPRESSIONISME




     Edvard Munch
      (1863-1944)
La nena malalta
1885-1886




 La seva infància
 a Cristiania (nom
 d’Oslo, la capital
 de Noruega,
 abans de 1927)
 va estar
 marcada per la
 malaltia i la mort
 d’una germana,
 del pare i d’un
 germà, quan ell
 era encara un
 adolescent.


 Aquesta obra
 està inspirada
 en la mort, per
 tuberculosi, de
 la seva germana
Edward Munch és
el líder de la revolta
contra un art buit,
academicista,
sense sentiments




                         La mort a l’habitació de la malalta   1893
Per Munch, l’objectiu de l’art és
transmetre essencialment els
sentiments d’angoixa, de
pessimisme, de temor, de solitud,
de buidor, d'incomprensió que
sorgeixen davant de la realitat, com
li passa a aquesta jove que encara
es sent perduda davant el canvi que
significa el pas de l’infantesa a
l’edat adulta.




      La pubertat
               1894
" He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al
    bell mig d’un prat, un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i sinuosa.
     Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del cap d’ell. El
    fons és una massa de gent arremolinada –homes grassos que mosseguen les
    dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre els braços "
                                                                          Edvard Munch




La dansa
de la
vida
1899 -1900
“ Vaig començar com a
  impressionista, però quan van
 arribar les violentes tempestes i
     les vicissituds de l’època
bohèmia, l’impressionisme no em
va servir. Vaig intentar traduir el
    neguit de la meva ànima” .




                                      “L’obligació de l’artista és la donar, a
                                      través dels seus quadres, tot allò més
                                      estimat que hi ha dins seu; la seva
                                      ànima, les seves penes, les seves
                                      alegries, la sang del seu cor”.
“El que ha destruït l’art modern són
                                         les grans exposicions, aquests
                                       mercats, la necessitat que un quadre
                                         quedi bé en una paret, que sigui
                                         decoratiu.... Vaig viatjar a París i
                                        moria de ganes de veure el salo.
                                       Creia que em commouria i només he
                                                  sentit disgust”.




“Prou de pintar interiors amb
senyores que llegeixen i senyores
que fan mitja. Hem de representar
éssers humans que respiren,
senten, estimen i pateixen. Pintaré
un seguit de quadres d’aquest
tipus. La gent entendrà el seu
caràcter sacre i es traurà el barret
com si estigués a l’església”.
L'endemà   1895
Madonna   1893 -1894
Ansietat   1894
"Caminavem amb dos amics pel
passeig -el sol es ponia- de sobte el
cel es tornà roig - jo em vaig parar-
cansat em vaig recolzar a la barana-
sobre la ciutat i el fiord blau fosc
només veia sang i llengües de foc-
els meus amics continuaven
caminant i jo seguia parat al mateix
lloc tremolant de por - i sentia un
bram infinit que penetrava tota la
natura -"
                             E. Munch
El dibuix és                                 La pinzellada
   aparentment                                  és ample i pel
   descurat i de                               que fa al color,
       traços                                   Munch emprà
 maldestres. El                                tons agressius,
 traç li serveix a                               irreals, que
    Munch per                                  reforcen la idea
   alliberar les                               d’angoixa vital.
  seves pròpies
      ànsies.

La línia dominant
 en el quadre és
  la corba, que
     dóna una
   sensació de                                Els contrastos
   dinamisme i                             cromàtics extrems,
      neguit.                              fets de colors purs,
                                           revelen la profunda
La línia recta i                               influència de
diagonal de la                             Gauguin. La gamma
barana de la                               emprada és reduïda
passarel·la posa                             pràcticament als
en evidència la                             colors primaris: el
solitud de la                                blau, el groc, el
figura i el buit de                               vermell.
l’espai que
l’envolta.
                      Línia, dibuix, color i pinzellada
Composició
             Compositivament l’eix central de la
             pintura és la figura perquè totes les
             línies semblen convergir cap al cap
             que crida, el rostre del qual és falsejat
             com si es tractés d’una caricatura.




             Mancança de perspectiva, però cal
             destacar-ne la profunditat produïda per
             la barana del pont que creua
             violentament i de biaix l’escena. Dues
             siluetes passejant pel pont
             contribueixen a donar més profunditat al
             llenç.
Entre els anys 1893 i 1895, s’instal·la a Berlín, on influencià
enormement els pintors expressionistes (Die Brücke).
                                                                   Die Brücke




                                                                  Ernst Ludwig Kirchner

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
 
Sol ixent. Impressió
Sol ixent. ImpressióSol ixent. Impressió
Sol ixent. Impressió
 
Kandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IVKandinsky: Composició IV
Kandinsky: Composició IV
 
Monet.Sol ixent
Monet.Sol ixentMonet.Sol ixent
Monet.Sol ixent
 
Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.
 
Nit estel.lada
Nit estel.ladaNit estel.lada
Nit estel.lada
 
La nit estelada
La nit esteladaLa nit estelada
La nit estelada
 
Unitat 34 CaracteríStiques Generals Del Postimpressionisme
Unitat 34  CaracteríStiques Generals Del PostimpressionismeUnitat 34  CaracteríStiques Generals Del Postimpressionisme
Unitat 34 CaracteríStiques Generals Del Postimpressionisme
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
11.Pollock
11.Pollock11.Pollock
11.Pollock
 
Delacroix
DelacroixDelacroix
Delacroix
 
12 La nit estrellada
12 La nit estrellada12 La nit estrellada
12 La nit estrellada
 
David. Jurament Horacis
David. Jurament HoracisDavid. Jurament Horacis
David. Jurament Horacis
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
15 Composició IV
15 Composició IV15 Composició IV
15 Composició IV
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
16a . p. cézanne. jugadors de cartes
16a  . p. cézanne. jugadors de cartes16a  . p. cézanne. jugadors de cartes
16a . p. cézanne. jugadors de cartes
 

Similar a 14 El Crit (20)

E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
Fitxa 78 el crit
Fitxa 78 el critFitxa 78 el crit
Fitxa 78 el crit
 
L'expressionisme
L'expressionismeL'expressionisme
L'expressionisme
 
El crit
El critEl crit
El crit
 
El Crit
El CritEl Crit
El Crit
 
Expressionisme
ExpressionismeExpressionisme
Expressionisme
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantg
 
8. pintura barroca
8.  pintura barroca8.  pintura barroca
8. pintura barroca
 
Monet / Manet
Monet / ManetMonet / Manet
Monet / Manet
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
La Expressivitat Del Color
La Expressivitat Del ColorLa Expressivitat Del Color
La Expressivitat Del Color
 
2.Matisse. Ratlla Verda
2.Matisse. Ratlla Verda2.Matisse. Ratlla Verda
2.Matisse. Ratlla Verda
 
Art i emocions
Art i emocionsArt i emocions
Art i emocions
 
Manet
ManetManet
Manet
 
Impressionisme
ImpressionismeImpressionisme
Impressionisme
 
De Kooning: Dona II
De Kooning: Dona IIDe Kooning: Dona II
De Kooning: Dona II
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Manet
ManetManet
Manet
 
Impressionisme
ImpressionismeImpressionisme
Impressionisme
 
Lapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
Lapinturaalsegle Xx · IesmontiliviLapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
Lapinturaalsegle Xx · Iesmontilivi
 

Más de Ramon Pujola

Más de Ramon Pujola (20)

03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
03d hfa's
03d hfa's 03d hfa's
03d hfa's
 
03c hfa's
03c hfa's03c hfa's
03c hfa's
 
arapacis
arapacisarapacis
arapacis
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
03a hfa's
03a hfa's 03a hfa's
03a hfa's
 
02b hfa's
02b hfa's02b hfa's
02b hfa's
 
02ahfats
02ahfats02ahfats
02ahfats
 
01 hfa's
01 hfa's01 hfa's
01 hfa's
 
Judaisme
Judaisme Judaisme
Judaisme
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
 
Les primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiquesLes primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiques
 
Passejant per Besalú
Passejant per BesalúPassejant per Besalú
Passejant per Besalú
 
Un dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de RipollUn dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de Ripoll
 
El pont de Besalú
El pont de BesalúEl pont de Besalú
El pont de Besalú
 
Gaudi
GaudiGaudi
Gaudi
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 

Último

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

14 El Crit

  • 1. El crit Edvard Munch Galeria Municipal d’Art. Oslo 1893 Postimpressionisme Precursor de l’EXPRESSIONISME Edvard Munch (1863-1944)
  • 2. La nena malalta 1885-1886 La seva infància a Cristiania (nom d’Oslo, la capital de Noruega, abans de 1927) va estar marcada per la malaltia i la mort d’una germana, del pare i d’un germà, quan ell era encara un adolescent. Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana
  • 3. Edward Munch és el líder de la revolta contra un art buit, academicista, sense sentiments La mort a l’habitació de la malalta 1893
  • 4. Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat, com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de l’infantesa a l’edat adulta. La pubertat 1894
  • 5. " He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al bell mig d’un prat, un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i sinuosa. Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del cap d’ell. El fons és una massa de gent arremolinada –homes grassos que mosseguen les dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre els braços " Edvard Munch La dansa de la vida 1899 -1900
  • 6. “ Vaig començar com a impressionista, però quan van arribar les violentes tempestes i les vicissituds de l’època bohèmia, l’impressionisme no em va servir. Vaig intentar traduir el neguit de la meva ànima” . “L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.
  • 7. “El que ha destruït l’art modern són les grans exposicions, aquests mercats, la necessitat que un quadre quedi bé en una paret, que sigui decoratiu.... Vaig viatjar a París i moria de ganes de veure el salo. Creia que em commouria i només he sentit disgust”. “Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen. Pintaré un seguit de quadres d’aquest tipus. La gent entendrà el seu caràcter sacre i es traurà el barret com si estigués a l’església”.
  • 8. L'endemà 1895
  • 9. Madonna 1893 -1894
  • 10. Ansietat 1894
  • 11. "Caminavem amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- de sobte el cel es tornà roig - jo em vaig parar- cansat em vaig recolzar a la barana- sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc- els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por - i sentia un bram infinit que penetrava tota la natura -" E. Munch
  • 12. El dibuix és La pinzellada aparentment és ample i pel descurat i de que fa al color, traços Munch emprà maldestres. El tons agressius, traç li serveix a irreals, que Munch per reforcen la idea alliberar les d’angoixa vital. seves pròpies ànsies. La línia dominant en el quadre és la corba, que dóna una sensació de Els contrastos dinamisme i cromàtics extrems, neguit. fets de colors purs, revelen la profunda La línia recta i influència de diagonal de la Gauguin. La gamma barana de la emprada és reduïda passarel·la posa pràcticament als en evidència la colors primaris: el solitud de la blau, el groc, el figura i el buit de vermell. l’espai que l’envolta. Línia, dibuix, color i pinzellada
  • 13. Composició Compositivament l’eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies semblen convergir cap al cap que crida, el rostre del qual és falsejat com si es tractés d’una caricatura. Mancança de perspectiva, però cal destacar-ne la profunditat produïda per la barana del pont que creua violentament i de biaix l’escena. Dues siluetes passejant pel pont contribueixen a donar més profunditat al llenç.
  • 14. Entre els anys 1893 i 1895, s’instal·la a Berlín, on influencià enormement els pintors expressionistes (Die Brücke). Die Brücke Ernst Ludwig Kirchner