2. RESUM DEL MITE SEGONS LES METAMORFOSIS D’OVIDIRESUM DEL MITE SEGONS LES METAMORFOSIS D’OVIDI
Faetó era fill d’Helios ( el Sol, identificat amb Apol·lo, anomenat també Febo “El Brillant”) i
de la mortal Clímene. Quan era jove, un amic seu va posar en dubte que Hèlios fora son
pare. Clímene el va enviar al palau d’Helios, que, per tal de demostrar-li l’afecte patern, li
va prometre que li concediria allò que demanara. Faetó li va demanar conduir el seu carro
a través del cel durant un dia. Helios, horroritzat, s’hi va oposar, però ja era massa tard;
havia de complir la seua promesa. Aleshores li va donar consells per tal d’evitar
desgràcies: subjectar les regnes fortament, refrenar els cavalls perquè no es
descontrolaren, no eixir-se’n del camí habitual, no pujar massa amunt per no cremar el cel,
ni baixar massa, per no cremar la terra... Faetó intentà seguir els seus consells, però molt
prompte els cavalls s’adonaren que l’auriga (conductor del carro) no era el de sempre, que
pesava menys i es van descontrolar. S’acostaren massa a la terra i produïren incendis,
deserts, cremaven les criatures i van ennegrir la pell de molts habitants (raça negra). La
Terra, angoixada pel desastre, demanà la intervenció de Júpiter, que fulminà Faetó amb un
llamp. El seu cadàver caigué a la vora del riu Erídan (Po), on les seues germanes les
Helíades el ploraren durant molt de temps, fins convertir-se en arbres per la pena (salzes o
xops, segons les versions). Les seues llàgrimes es transformaren en ambre (=ámbar) i
caigueren a terra i al riu. Acudí també a plorar Cicne, un amic íntim de Faetó, que es
transformà en ocell (cigne), un ocell que vola baixet, escarmentat de la desgràcia de Faetó
i que –segons diuen alguns- canta abans de morir (el cant del cigne), com avisant de la
desgràcia. Al dia següent, Helios, de dol i molt disgustat per l’actitud de Júpiter, que
considerava desmesurada, es va negar a complir la seua funció i no va traure el seu carro.
Les divinitats, espantades per la foscor, van anar a consolar-lo i el mateix Júpiter li demanà
perdó. Resignat, Helios, tornà a la seua tasca habitual.
3. INTERPRETACIÓ DEL MITEINTERPRETACIÓ DEL MITE
Amb aquest mite explicaven els grecs, quan encara no existia el pensament
científic, la causa del fet que al nord d’Àfrica hi haguera el gran desert del
Sàhara i que la majoria dels habitants d’Àfrica foren de raça negra.
Però l’aspecte més interessant del mite és la lectura moral: cadascú ha
d’estar en el lloc que li correspon i no intentar assumir un paper que està per
damunt de les seues possibilitats, perquè, aleshores, és castigat pels déus.
Això és un tòpic de totes les religions. Faetó intentava igualar-se a un déu
(Helios, son pare), però el seu status no era diví, en tot cas semidiví (sa
mare era mortal), i per això fou castigat.
Es poden fer també altres lectures: no s’ha de deixar en mans d’una persona
que no està preparada un càrrec que implica una gran responsabilitat,
perquè això pot perjudicar molta gent.
Per altra part, aplicat a les relacions humanes, el mite ens vol fer veure que
és un error per part dels pares deixar que els fills facen el que vulguen amb
tal de no disgustar-se amb ells. Els pares, com a persones adultes, han
d’educar, no consentir.
Per a nosaltres, a banda de les lectures morals, és un relat bell, amb una
repercussió important en la història de l’art.
4. Diverses imatges d’Helios
conduint el seu carro amb la
corona de rajos solars
Relleu troià d’Helios
conduint el seu carro, en el
Museu de Pèrgam, Berlín
8. Faetó, colpejat pel llamp de Zeus,
cau del carro d’Apol·lo, 1555. Jean
Mignon
Luca Giordano, La caiguda de Faetó, s. XVII.
Apareix el riu Eridanus (Po), representat com
un deu antropomòrfic amb un rem i també les
Helíades, germanes de Faetó, filles d’Hèlios.
9. Caiguda de Faetó, Johan Liss, 1624,
National Gallery of London. Les
Helíades i el riu Erídanus
12. La caiguda de Faetó, circa 1600, Hans von Aachen. Apareix Faetó suplicant en el
palau de Helios que li deixe el carro; apareix Zeus fulminant-lo, damunt d’una àguila.
També el riu Erídanus, les Helíades transformant-se i el seu amic Cicne transformat en
ocell. (cigne)
15. Les germanes de Faetó i Cicne en el riu
Erídanus. Les llàgrimes es converteixen
en àmbre i cauen al riu , 1572, Santi di
Tito.
Un carruatge anomenat Faetó,
en record del personatge
mitològic
Els salzes o els xops, arbres en què es
transformaren les Helíades