SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 10
EL TEATRE LLATÍ:
La comèdia i la tragèdia
Remei Baldó
INTRODUCCIÓ SOBRE EL TEATRE:
 Gènere poètic
Inicis populars: improvisació+ música+dansa
Consolidació com a gènere culte:
 Influència grega
 s. III a. C. Livi Andrònic
 Autors: Plaute i Terenci (comèdia)/ Sèneca
(tragèdia)
Decadència del teatre culte i continuació del
teatre popular: atellana, pantomima i mim
CARACTERÍSTIQUES DEL TEATRE D’INFLUÈNCIA GREGA:
 No té caràcter religiós com el grec (especialment la tragèdia)
Les representacions es feien en festivitats religioses, en
commemoracions de triomfs militars, en funerals de personatges
importants...
Espectacle d’entreteniment, sufragat pels magistrats i organitzat
per un edil que contractava una companyia o grex
Popularitat de la comèdia més que de la tragèdia
Complement d’altres espectacles: circ, amfiteatre,...que li feien
la competència
LES COMPANYIES TEATRALS O GREX:
Dominus: director i productor alhora
El dominus compra l’obra a l’autor
Actors homes, fins i tot en els papers femenins, excepte en el mim
Actors amb poca consideració social, lliberts o esclaus (/Neró)
Cada actor podia fer més d’un paper
Importància de la indumentària, perruques i màscares
Músics i cantants: parts cantades (cantica) amb acompanyament
musical (els actors feien els gestos en silenci mentre els cantants
cantaven el text)/parts recitades amb acompanyament (diverbia)
La música de l'obra l'escrivia un músic, no l'autor del text
EDIFICIS:
Primer edificis de fusta desmuntables
Després edificis de pedra (s. I aC)
Model grec: cavea, orchestra, scaena
Diferències respecte del model grec:
 Vessant de la muntanya ?
 Sistema d’arcs i galeries
 Cavea dividida en tres sectors
 Orchestra semicircular ( no hi ha cor)
 La plataforma de l’escena és més gran
 Frons scenae ( edifici quasi tancat)
A l’aire lliure. Velarium
Representacions amb públic molt bulliciós
SUBGÈNERES DEL TEATRE LLATÍ:
Comèdia de personatges i ambientació grecs (fabula palliata)
Comèdia de personatges i ambientació romans (fabula togata)
Tragèdia de personatges i ambientació grecs (fabula cothurnata)
Tragèdia de personatges i ambientació romans (fabula praetexta)
Major èxit de la comèdia i de la tragèdia de personatges i ambientació grecs
Per què?
LA COMÈDIA LLATINA:CARACTERÍSTIQUES GENERALS
 La majoria de les obres conservades són de f. palliata (noms grecs dels
personatges i ambientació en una ciutat grega)
 Imitació de les obres de la Comèdia Nova grega (Menandre), però amb
música, cant i mímica (Plaute)
 Contaminatio: tractament lliure dels originals grecs, acurtant o allargant els
diàlegs o els monòlegs, afegint personatges d'una altra obra...
 Pròleg que actua com a resum de l’argument i demana l’atenció del públic
 Comèdia d’embolics i confusions amb final feliç
 Temes recurrents: conflicte amorós, retrobament de pares amb fills
perduts, el tema del doble...
 Personatges arquetípics: el vell, el militar, els joves enamorats, l’esclau
astut, la prostituta...
LA COMÈDIA LLATINA: PLAUTE
 Viu entre el s. III i el s. II a.C
 Era un home del poble. Va tindre molt d’èxit.
 Llenguatge col·loquial i molt ric ( jocs de paraules,
acudits, paraules inventades..). Passa de l’insult i
la grolleria al to més líric (parts cantades)
 Intenció: entreteniment sense reflexions morals/
FER RIURE
 Personatges plans i caricaturescos (exagera les
característiques per fer riure: voracitat del paràsit,
arrogància del militar, embadaliment de
l'enamorat...)
 Argument molt mogut
 Protagonisme d’esclaus i paràsits
Va escriure més de cent comèdies. En conservem
21: Mostelaria (La comèdia del fantasma) ,
Aulularia (La comèdia de l'olla), Amphitruo
( Amfitrió, l’única amb argument mitològic), Miles
gloriosus (El soldat fanfarró) , Captivi (Els captius),
Curculius, Pseudolus
LA COMÈDIA LLATINA: TERENCI
 Origen nordafricà. Viu en el s. II a.C
 Cercle dels Escipions: més influència grega
 Autor més proper a la noblesa. Menys èxit
 Algunes obres no es representaren: lectures en
cercles literaris
 Llenguatge més culte
 Personatges amb més profunditat psicològica
 Intenció: fer somriure
 Preocupació moral: humanisme
 Molt admirat en l'Edat Mitjana i el
Renaixement
 Les seues comèdies no són tan mogudes
 Conservem 6 comèdies:
 Adelphoi (Els germans)
 Hecyra (La sogra)
 Eunuchus (Eunuc)
 Andria (La jove d'Andros)
 Heautontimorumenos (El que s'autoflagel·la)
 Phormio (Formió)
LA TRAGÈDIA LLATINA
 Menys èxit que la comèdia
 Moment d’esplendor en l’ època republicana: Livi Andrònic, Nevi,
Enni, Pacuvi i Acci. Fragments
SÈNECA (s. I)
 Vida
 El teatre de Sèneca és d’època imperial i destinat a la lectura
 Model: Eurípides /Fabula cothurnata
 Idees filosòfiques (estoïcisme). Alt contingut moral
 Conservem nou tragèdies: Medea, Fedra, Èdip, Agamemnó...

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

La comedia llatina
La comedia llatinaLa comedia llatina
La comedia llatina
 
Anàlisi Hamlet
Anàlisi HamletAnàlisi Hamlet
Anàlisi Hamlet
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 
Lírica llatina
Lírica llatinaLírica llatina
Lírica llatina
 
Horaci
HoraciHoraci
Horaci
 
Literatura llatina i
Literatura llatina iLiteratura llatina i
Literatura llatina i
 
Sagunt 2011
Sagunt 2011Sagunt 2011
Sagunt 2011
 
La èpica llatina
La èpica llatinaLa èpica llatina
La èpica llatina
 
La èpica llatina
La èpica llatinaLa èpica llatina
La èpica llatina
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
 
Llatí
LlatíLlatí
Llatí
 
Comedia llatina
Comedia llatinaComedia llatina
Comedia llatina
 
Virgilio
VirgilioVirgilio
Virgilio
 
El feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaEl feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadoresca
 
Dossier Horaci
Dossier Horaci Dossier Horaci
Dossier Horaci
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
UNITAT 1. LITERATURA CAT. 1R BATX
UNITAT 1. LITERATURA CAT. 1R BATXUNITAT 1. LITERATURA CAT. 1R BATX
UNITAT 1. LITERATURA CAT. 1R BATX
 
Épica griega
Épica griegaÉpica griega
Épica griega
 
Anunci Literatura Universal
Anunci Literatura UniversalAnunci Literatura Universal
Anunci Literatura Universal
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 

Similar a Teatre roma

Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
melon111
 
El LèXic Del Teatre
El LèXic Del TeatreEl LèXic Del Teatre
El LèXic Del Teatre
alagora
 
Comèdia llatina copia
Comèdia llatina   copiaComèdia llatina   copia
Comèdia llatina copia
Monica Ruiz
 
C01_Òpera
C01_ÒperaC01_Òpera
C01_Òpera
pepotam
 
Els gèneres literaris
Els gèneres literarisEls gèneres literaris
Els gèneres literaris
lluna
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
erosyoli
 
El Teatre Grec
El Teatre GrecEl Teatre Grec
El Teatre Grec
miliki
 
Poesiaepica
PoesiaepicaPoesiaepica
Poesiaepica
Sergi
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
mpique1
 

Similar a Teatre roma (20)

Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
 
Teatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia gregaTeatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia grega
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romà
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romà
 
La comèdia
La comèdiaLa comèdia
La comèdia
 
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
Llatí part de nil lópez (treball comèdia)
 
El LèXic Del Teatre
El LèXic Del TeatreEl LèXic Del Teatre
El LèXic Del Teatre
 
Comèdia llatina copia
Comèdia llatina   copiaComèdia llatina   copia
Comèdia llatina copia
 
C01_Òpera
C01_ÒperaC01_Òpera
C01_Òpera
 
El romanticisme musica i teatre
El romanticisme musica i teatre El romanticisme musica i teatre
El romanticisme musica i teatre
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)
 
Els gèneres literaris
Els gèneres literarisEls gèneres literaris
Els gèneres literaris
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
 
El Teatre Grec
El Teatre GrecEl Teatre Grec
El Teatre Grec
 
Poesiaepica
PoesiaepicaPoesiaepica
Poesiaepica
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 

Más de Remei Baldó Asensi

Más de Remei Baldó Asensi (20)

Termes romanes20
Termes romanes20Termes romanes20
Termes romanes20
 
Les nou muses20
Les nou muses20Les nou muses20
Les nou muses20
 
Origens roma2020
Origens roma2020Origens roma2020
Origens roma2020
 
Italia antiga2020
Italia antiga2020Italia antiga2020
Italia antiga2020
 
Deus basic
Deus basicDeus basic
Deus basic
 
Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020
 
Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21
 
Calendari2020
Calendari2020Calendari2020
Calendari2020
 
Faeto
FaetoFaeto
Faeto
 
Perseu
PerseuPerseu
Perseu
 
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
 
Lucius puer romanus
Lucius puer romanusLucius puer romanus
Lucius puer romanus
 
Calendari
CalendariCalendari
Calendari
 
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
 
Juli cesar1
Juli cesar1Juli cesar1
Juli cesar1
 
Faetont
FaetontFaetont
Faetont
 
Termes romanes15
Termes romanes15Termes romanes15
Termes romanes15
 
Les nou muses15
Les nou muses15Les nou muses15
Les nou muses15
 
Origens roma2019
Origens roma2019Origens roma2019
Origens roma2019
 
Hercules
HerculesHercules
Hercules
 

Teatre roma

  • 1. EL TEATRE LLATÍ: La comèdia i la tragèdia Remei Baldó
  • 2. INTRODUCCIÓ SOBRE EL TEATRE:  Gènere poètic Inicis populars: improvisació+ música+dansa Consolidació com a gènere culte:  Influència grega  s. III a. C. Livi Andrònic  Autors: Plaute i Terenci (comèdia)/ Sèneca (tragèdia) Decadència del teatre culte i continuació del teatre popular: atellana, pantomima i mim
  • 3. CARACTERÍSTIQUES DEL TEATRE D’INFLUÈNCIA GREGA:  No té caràcter religiós com el grec (especialment la tragèdia) Les representacions es feien en festivitats religioses, en commemoracions de triomfs militars, en funerals de personatges importants... Espectacle d’entreteniment, sufragat pels magistrats i organitzat per un edil que contractava una companyia o grex Popularitat de la comèdia més que de la tragèdia Complement d’altres espectacles: circ, amfiteatre,...que li feien la competència
  • 4. LES COMPANYIES TEATRALS O GREX: Dominus: director i productor alhora El dominus compra l’obra a l’autor Actors homes, fins i tot en els papers femenins, excepte en el mim Actors amb poca consideració social, lliberts o esclaus (/Neró) Cada actor podia fer més d’un paper Importància de la indumentària, perruques i màscares Músics i cantants: parts cantades (cantica) amb acompanyament musical (els actors feien els gestos en silenci mentre els cantants cantaven el text)/parts recitades amb acompanyament (diverbia) La música de l'obra l'escrivia un músic, no l'autor del text
  • 5. EDIFICIS: Primer edificis de fusta desmuntables Després edificis de pedra (s. I aC) Model grec: cavea, orchestra, scaena Diferències respecte del model grec:  Vessant de la muntanya ?  Sistema d’arcs i galeries  Cavea dividida en tres sectors  Orchestra semicircular ( no hi ha cor)  La plataforma de l’escena és més gran  Frons scenae ( edifici quasi tancat) A l’aire lliure. Velarium Representacions amb públic molt bulliciós
  • 6. SUBGÈNERES DEL TEATRE LLATÍ: Comèdia de personatges i ambientació grecs (fabula palliata) Comèdia de personatges i ambientació romans (fabula togata) Tragèdia de personatges i ambientació grecs (fabula cothurnata) Tragèdia de personatges i ambientació romans (fabula praetexta) Major èxit de la comèdia i de la tragèdia de personatges i ambientació grecs Per què?
  • 7. LA COMÈDIA LLATINA:CARACTERÍSTIQUES GENERALS  La majoria de les obres conservades són de f. palliata (noms grecs dels personatges i ambientació en una ciutat grega)  Imitació de les obres de la Comèdia Nova grega (Menandre), però amb música, cant i mímica (Plaute)  Contaminatio: tractament lliure dels originals grecs, acurtant o allargant els diàlegs o els monòlegs, afegint personatges d'una altra obra...  Pròleg que actua com a resum de l’argument i demana l’atenció del públic  Comèdia d’embolics i confusions amb final feliç  Temes recurrents: conflicte amorós, retrobament de pares amb fills perduts, el tema del doble...  Personatges arquetípics: el vell, el militar, els joves enamorats, l’esclau astut, la prostituta...
  • 8. LA COMÈDIA LLATINA: PLAUTE  Viu entre el s. III i el s. II a.C  Era un home del poble. Va tindre molt d’èxit.  Llenguatge col·loquial i molt ric ( jocs de paraules, acudits, paraules inventades..). Passa de l’insult i la grolleria al to més líric (parts cantades)  Intenció: entreteniment sense reflexions morals/ FER RIURE  Personatges plans i caricaturescos (exagera les característiques per fer riure: voracitat del paràsit, arrogància del militar, embadaliment de l'enamorat...)  Argument molt mogut  Protagonisme d’esclaus i paràsits Va escriure més de cent comèdies. En conservem 21: Mostelaria (La comèdia del fantasma) , Aulularia (La comèdia de l'olla), Amphitruo ( Amfitrió, l’única amb argument mitològic), Miles gloriosus (El soldat fanfarró) , Captivi (Els captius), Curculius, Pseudolus
  • 9. LA COMÈDIA LLATINA: TERENCI  Origen nordafricà. Viu en el s. II a.C  Cercle dels Escipions: més influència grega  Autor més proper a la noblesa. Menys èxit  Algunes obres no es representaren: lectures en cercles literaris  Llenguatge més culte  Personatges amb més profunditat psicològica  Intenció: fer somriure  Preocupació moral: humanisme  Molt admirat en l'Edat Mitjana i el Renaixement  Les seues comèdies no són tan mogudes  Conservem 6 comèdies:  Adelphoi (Els germans)  Hecyra (La sogra)  Eunuchus (Eunuc)  Andria (La jove d'Andros)  Heautontimorumenos (El que s'autoflagel·la)  Phormio (Formió)
  • 10. LA TRAGÈDIA LLATINA  Menys èxit que la comèdia  Moment d’esplendor en l’ època republicana: Livi Andrònic, Nevi, Enni, Pacuvi i Acci. Fragments SÈNECA (s. I)  Vida  El teatre de Sèneca és d’època imperial i destinat a la lectura  Model: Eurípides /Fabula cothurnata  Idees filosòfiques (estoïcisme). Alt contingut moral  Conservem nou tragèdies: Medea, Fedra, Èdip, Agamemnó...