2. INTRODUCCIÓ SOBRE EL TEATRE:
Gènere poètic
Inicis populars: improvisació+ música+dansa
Consolidació com a gènere culte:
Influència grega
s. III a. C. Livi Andrònic
Autors: Plaute i Terenci (comèdia)/ Sèneca
(tragèdia)
Decadència del teatre culte i continuació del
teatre popular: atellana, pantomima i mim
3. CARACTERÍSTIQUES DEL TEATRE D’INFLUÈNCIA GREGA:
No té caràcter religiós com el grec (especialment la tragèdia)
Les representacions es feien en festivitats religioses, en
commemoracions de triomfs militars, en funerals de personatges
importants...
Espectacle d’entreteniment, sufragat pels magistrats i organitzat
per un edil que contractava una companyia o grex
Popularitat de la comèdia més que de la tragèdia
Complement d’altres espectacles: circ, amfiteatre,...que li feien
la competència
4. LES COMPANYIES TEATRALS O GREX:
Dominus: director i productor alhora
El dominus compra l’obra a l’autor
Actors homes, fins i tot en els papers femenins, excepte en el mim
Actors amb poca consideració social, lliberts o esclaus (/Neró)
Cada actor podia fer més d’un paper
Importància de la indumentària, perruques i màscares
Músics i cantants: parts cantades (cantica) amb acompanyament
musical (els actors feien els gestos en silenci mentre els cantants
cantaven el text)/parts recitades amb acompanyament (diverbia)
La música de l'obra l'escrivia un músic, no l'autor del text
5. EDIFICIS:
Primer edificis de fusta desmuntables
Després edificis de pedra (s. I aC)
Model grec: cavea, orchestra, scaena
Diferències respecte del model grec:
Vessant de la muntanya ?
Sistema d’arcs i galeries
Cavea dividida en tres sectors
Orchestra semicircular ( no hi ha cor)
La plataforma de l’escena és més gran
Frons scenae ( edifici quasi tancat)
A l’aire lliure. Velarium
Representacions amb públic molt bulliciós
6. SUBGÈNERES DEL TEATRE LLATÍ:
Comèdia de personatges i ambientació grecs (fabula palliata)
Comèdia de personatges i ambientació romans (fabula togata)
Tragèdia de personatges i ambientació grecs (fabula cothurnata)
Tragèdia de personatges i ambientació romans (fabula praetexta)
Major èxit de la comèdia i de la tragèdia de personatges i ambientació grecs
Per què?
7. LA COMÈDIA LLATINA:CARACTERÍSTIQUES GENERALS
La majoria de les obres conservades són de f. palliata (noms grecs dels
personatges i ambientació en una ciutat grega)
Imitació de les obres de la Comèdia Nova grega (Menandre), però amb
música, cant i mímica (Plaute)
Contaminatio: tractament lliure dels originals grecs, acurtant o allargant els
diàlegs o els monòlegs, afegint personatges d'una altra obra...
Pròleg que actua com a resum de l’argument i demana l’atenció del públic
Comèdia d’embolics i confusions amb final feliç
Temes recurrents: conflicte amorós, retrobament de pares amb fills
perduts, el tema del doble...
Personatges arquetípics: el vell, el militar, els joves enamorats, l’esclau
astut, la prostituta...
8. LA COMÈDIA LLATINA: PLAUTE
Viu entre el s. III i el s. II a.C
Era un home del poble. Va tindre molt d’èxit.
Llenguatge col·loquial i molt ric ( jocs de paraules,
acudits, paraules inventades..). Passa de l’insult i
la grolleria al to més líric (parts cantades)
Intenció: entreteniment sense reflexions morals/
FER RIURE
Personatges plans i caricaturescos (exagera les
característiques per fer riure: voracitat del paràsit,
arrogància del militar, embadaliment de
l'enamorat...)
Argument molt mogut
Protagonisme d’esclaus i paràsits
Va escriure més de cent comèdies. En conservem
21: Mostelaria (La comèdia del fantasma) ,
Aulularia (La comèdia de l'olla), Amphitruo
( Amfitrió, l’única amb argument mitològic), Miles
gloriosus (El soldat fanfarró) , Captivi (Els captius),
Curculius, Pseudolus
9. LA COMÈDIA LLATINA: TERENCI
Origen nordafricà. Viu en el s. II a.C
Cercle dels Escipions: més influència grega
Autor més proper a la noblesa. Menys èxit
Algunes obres no es representaren: lectures en
cercles literaris
Llenguatge més culte
Personatges amb més profunditat psicològica
Intenció: fer somriure
Preocupació moral: humanisme
Molt admirat en l'Edat Mitjana i el
Renaixement
Les seues comèdies no són tan mogudes
Conservem 6 comèdies:
Adelphoi (Els germans)
Hecyra (La sogra)
Eunuchus (Eunuc)
Andria (La jove d'Andros)
Heautontimorumenos (El que s'autoflagel·la)
Phormio (Formió)
10. LA TRAGÈDIA LLATINA
Menys èxit que la comèdia
Moment d’esplendor en l’ època republicana: Livi Andrònic, Nevi,
Enni, Pacuvi i Acci. Fragments
SÈNECA (s. I)
Vida
El teatre de Sèneca és d’època imperial i destinat a la lectura
Model: Eurípides /Fabula cothurnata
Idees filosòfiques (estoïcisme). Alt contingut moral
Conservem nou tragèdies: Medea, Fedra, Èdip, Agamemnó...