2. Totes les ciutats romanes tenien diversos complexos termals, segons la seua importància i
riquesa. En les termes els ciutadans no sols cuidaven la seua higiene, sinó que també es
relacionaven socialment i feien esport. Per això les termes solien disposar de biblioteca,
sales de reunions i espai per a fer esport. Malgrat que eren unes instal·lacions que
necessitaven molta aigua i molts esclaus per al manteniment, l’entrada a les termes
públiques solia ser molt barata o inclús gratuïta. Els santuaris també solien disposar d’unes
termes com a part dels seus rituals, com és el cas del santuari de Mura, a Llíria (València).
Restes arqueològiques i reconstrucció de
les termes de Llíria (València)
LES TERMES O BANYS PÚBLICS ROMANS
3. Els ciutadans solien anar a
diari a les termes i passaven
hores banyant-se,
conversant, llegint o fent
esport. Portaven els seus
propis ungüents per als
massatges, sandàlies de
fusta, perquè el sòl cremava
en algunes estànces, i
estrígils, instruments de
metal essencials per a la
higiene, amb els quals es
raspaven tot el cos. En
l’interior de les termes
anaven nus.
En principi homes i dones
es banyaven en termes
separades o en horaris
diferents, les dones de matí i
els homes de vesprada.
De vegades les termes es construïen en llocs on hi
havia fonts termals, amb propietats medicinals, com
és el cas de les de Caldes de Montbui, a Catalunya o
les de Las Burgas de Ourense, a Gal·lícia, però el
més freqüent era que l’aigua arribara a través dels
aqüeductes des dels manantials a les termes de la
ciutat.
5. PARTS DE L’EDIFICI
Mens sana in corpore sano
palaestra
apodyterium
praefurnium
hipocaustum
labrum
sala de
lectura
frigidarium
tepidariumcaldarium
6. PARTS DE L’EDIFICI
1.Caldarium o sala de banys calents Alveus o banyera d’aigua calenta
3.Tepidarium o sala temperada Labrum o font per a refrescar
4.Frigidarium o sala de banys freds Natatio o piscina a l’aire lliure
5.Apodyterium o vestidor Laconicum o sauna
7.Palaestra o pista esportiva
8.Sala de lectura
7. APODYTERIUM O VESTIDOR
Solia estar a l’entrada de les
termes. Era un vestíbul amb un
banc de pedra i fornícules, una
mena de taquilles, on deixaven la
roba, els ungüents, els
estrígils...sota la vigilància dels
esclaus.
Els estrígils
servien per a
llevar-se l’oli, els
ungüents i la
suor després de
fer exercici,
abans de
banyar-se.
8. PALAESTRA O PALESTRA
Era un espai a l’aire lliure
rodejat per un pòrtic amb
columnes per a practicar els
exercicis físics i gimnàstics.
En els complexos termals
grans podia tindre una
piscina d’aigua freda o
natatio per a després de
l’exercici i abans dels banys
termals.
Palestra de les termes de Segòbriga
(Cuenca)
Palestra de les termes d’Estàbies,
Pompeia
9. FRIGIDARIUM
Era la sala reservada als banys freds, un espai sense calefactar
immediatament posterior al apodyterium o vestidor. Seria, doncs, la
primera sala de banys en accedir a les termes. Podia tenir un alveus o
banyera o, si el complex termal era gran, una mena de piscina amb
esgraons que servien per a accedir i per a seure.
Frigidarium de les termes romanes
de Caesaraugusta
10. TEPIDARIUM
Sala que tenia una temperatura tèbia, utilitzada normalment per a
massatges. Era la zona de pas a la part calenta de les termes, com podem
vore en aquesta reconstrucció de les termes de Carthago Nova
(Cartagena)
11. CALDARIUM
Sala de banys calents. Solia tindre
una piscina o banyera calenta
(alveus) i una font circular d’aigua
freda o labrum per a refrescar-se.
Caldarium d’unes termes de Pompeia
Reconstrucció virtual del caldarium de les
termes de Segóbriga, amb alveus o
banyeres d’aigua calenta
12. LACONICUM O SUDARIUM
Habitació per als banys de vapor semblant a la nostra sauna. Solia tenir
forma circular, amb un banc corregut, per a seure.
Laconicum de les termes romanes d’Évora (Portugal)
13. SISTEMA DE CALEFACCIÓ O HYPOCAUSTUM
L’aigua calenta de les termes i la calefacció s’obtenia mitjançant forns de llenya o
praefurnium situats als baixos de l’edifici. L’aire calent circulava per sota del pis,
que estava situat sobre uns pilars o arcs de rejoles, i per dins de les parets, que
podien tindre tubs per on passava l’aire calent.
14. HYPOCAUSTUM
Aquest sistema de calefacció permetia el repartiment
uniforme de la temperatura i l’escalfament d’estances
de grans dimensions. El forn es carregava de llenya
dos o tres vegades al dia i la temperatura de les
estances podia superar els 25º C.
16. Plànol, maqueta i vista actual
de les termes de Caracalla
(Roma). Es diuen així perquè
van ser manades construir per
l’emperador Caracalla, al
voltant de l’any 217; tenien un
aforo de mil sis-cents usuaris.
El sòl de l’edifici estava ple de
mosaics i les parets pintades
amb frescos.
DIVERSOS COMPLEXOS TERMALS
17. Les termes romanes de Bath a
Anglaterra, construïdes al costat d’un
manantial d’aigües termals, foren
abandonades al s. VI. Els edificis
actuals són de l’Edat Moderna.
Restes arqueològiques de les termes
Suburbanes de Pompeia
18. Tenen alguna cosa en comú els spa de l’actualitat
amb les termes romanes?
Actualment anomenem spa un establiment de salut i d’oci, que
ofereix tractaments o teràpies, utilitzant com a base principal l’aigua,
però, a diferència dels balnearis, l’aigua utilitzada no està qualificada
com a medicinal.
Sobre l’origen de la paraula spaparaula spa hi ha dos hipòtesi. Alguns diuen
que ve del poble belga Spa, que era conegut a l’època romana pels
banys d’aigües termals. D’altres pensen que ve de l’acrònim en llatí
de la frase salus per aquam ( salut a través de l’aigua). A partir del s.
XVII la paraula spa es generalitza com a nom comú per a font termal
o balneari en anglés i d’ahí s’estén a altres llengües.
La paraula balneari deriva de la llatina balneus, que s’usava per a
denominar els banys privats.
