6. 3. QUINES SÓN LES LECTURES
PRESCRIPTIVES?
1. Queden molt clares al currículum de
postobligatòria.
2. A primària i secundària obligatòria:
a) També apareixen.
b) No hi ha títols recomanats explícitament.
c) Els centres les escolleixen segons el seu
projecte educatiu.
3. Solen formar part d’una programació vertical
recollida al projecte educatiu o al pla lector del
centre.
JordiDolcet
7. PERÒ..., quines són aquestes lectures
(a primària)?
• Clàssics de la literatura infantil (--)
• Clàssics adaptats (-)
• Obres amb un cert prestigi i/o que poden
esdevenir clàssics (-)
• Novetats literàries (-+)
• Obres literatura infantil que tenen un interès
específic per al centre, però que no tenen un
recorregut llarg que se les pugui considerar
clàssics (++)
Preguntem-nos si serveixen per al nostre propòsit
JordiDolcet
8. 1. Recorregut planificat
2. Lectures contemplades al PL o PLEC
Itineraris de centre
Com les organitzem (o com ho hauríem de fer)?
JordiDolcet
9. 1. Contes populars
2. Àlbums il·lustrats
A Educació infantil i a Cicle Inicial, quines són les
lectures prescriptives (o ho haurien de ser)?
Donaran patrons que es van repetint al
llarg de la literatura (infantil, juvenil,
adulta).
Familiarització amb la sintaxi de la imatge.
Conèixer de les diverses veus del discurs.
Conèixer estructures narratives diferents.
JordiDolcet
11. 5. QUÈ FEM DESPRÉS DE LA LECTURA?
1. Realitzen una fitxa o activitats de
comprensió lectora (12)
2. Fan un resum (10)
3. No se'ls demana res (1)
4. Altres (7)
JordiDolcet
12. Per acabar aquesta primera part...
unes reflexions en veu alta.
1. Paper destacadíssim de les
propostes editorials.
2. Poca presència de conversa.
3. Poca presència de la creativitat.
JordiDolcet
15. SELECCIÓ
(Fons de llibres,
disponibilitat, accessibilitat,
presentació)
“En vull gaudir una altra
vegada.”
Conversa formal i
informal.
RESPOSTA
“LECTURA”
(Temps per a llegir.
Escoltar lectures en veu
alta. Lectura d’un mateix).
ADULT
FACILITADOR
(MEDIADOR)
JordiDolcet
16. Què creieu que se’ns vol
explicar amb aquesta història?
Per què?
JordiDolcet
20. Amb preguntes com aquesta, esperem
una resposta que rebli allò que nosaltres
(els conductors) donem per suposat i que
generalment vol comunicar-nos l’autor.
Si reflexionem, veurem que aquesta
pregunta és a la base de les activitats
que fem després de la lectura: el
lector és un simple RECEPTOR de la
informació.
JordiDolcet
21. 1. CONSIDERACIONS INICIALS SOBRE LA
CONVERSA
1. Compartir l’experiència com a lector.
2. Activitat poc present a l’aula.
És una activitat individual, alhora que
comunitària i col·lectiva. Es donen opinions i
s’escolta i es tenen en compte les dels altres.
És una activitat que pren molt de temps, tant
de preparació com de realització.
JordiDolcet
22. 3. S’aprèn a parlar de llibres conversant.
4. Didàctica de la conversa.
Ensenyar els lectors a parlar de llibres no
s’assoleix en pocs dies.
Preguntes que estableixen el paper del
docent: Amb qui la farem? Quin serà el
tema? Quan es durà a terme? Per què la
volem fer?
JordiDolcet
23. Altres aspectes a tenir en compte
1. Quan de temps ha de passar entre
la lectura i una conversa?
2. Quan ha de durar una conversa?
3. Com fem la lectura sobre la qual
hem de conversar?
4. De què depèn la qualitat d’una
conversa?
JordiDolcet
24. Per què? Què creus que significa
això?De què creus que
tracta realment?
Tell me
Selecció de llibres
Coneixement de l’obra
Ambient de lectura
Relectura
Conversa informal
2. LA CONVERSA SEGONS AIDAN CHAMBERS
JordiDolcet
25. 1. Les preguntes bàsiques.
2. Les preguntes generals.
3. Les preguntes especials.
Amb aquestes preguntes es pot:
a) Compartir l’entusiasme
b) Compartir desconcerts
c) Compartir connexions
Per arribar al coneixement i al sentit de
l’obra, de mica en mica.
JordiDolcet
26. Les preguntes bàsiques
Tell me Els il·lustrats (adaptació)
1. Hi ha alguna cosa
que t’hagi agradat
d’aquest llibre?
2. Hi ha alguna cosa
que no t’hagi agradat?
3. Hi ha alguna cosa
que t’hagi
desconcertat?
4. Hi ha algun patró o
connexió que notis?
1. Hi ha alguna cosa que
t’hagi agradat d’aquest
llibre?
2. Què us ha cridat més
l’atenció?
3. Hi ha alguna cosa que
t’ha desagradat?
4. Hi ha alguna cosa que
t’hagi desconcertat?
5.Heu trobat alguna cosa
estranya en el llibre?
6. Heu trobat alguna cosa
que es repeteixi, un patró?
7. Heu trobat alguna
incoherència?
Ajuden a
centrar el tema
de la conversa.
JordiDolcet
27. Les preguntes generals (I)
S’apliquen a qualsevol text.
Permeten comparar.
Aporten idees noves, informacions i
opinions que reforcen la
comprensió.
Permeten que la conversa avanci.
JordiDolcet
28. Les preguntes generals (II)
* Has llegit altres històries com
aquesta?* Abans de llegir, quan us he ensenyat el
llibre, de què heu pensat que tractaria?
Ara que l’heu llegit, ha estat el que
esperàveu?* Què diríeu als vostres amics d’aquest
llibre? Us ha sorprès alguna cosa de les
que han dit els vostres companys?
* Quantes històries diferents (tipus
d’història) pots trobar en aquesta història
que has llegit?
JordiDolcet
29. Les preguntes especials (I)
Són específiques per a cada llibre.
Ajuden al lector a descobrir les
particularitats de cada llibre.
Fan referència al llenguatge, als
personatges, a les il·lustracions, a
l’espai, al temps...
No totes les preguntes especials
poden utilitzar-se per a tots els
textos. Cal mesurar-ho bé i preparar-
les d’avançada.
JordiDolcet
30. Les preguntes especials (II)
* En quant de temps transcorre aquesta
història?
* Sobre qui tracta aquesta història?
* Quin personatge et sembla més
interessant?* On passa la història?
JordiDolcet
31. Només sobre l’àlbum il·lustrat
Àmbits per a la redacció de les preguntes:
a) Àlbum com a format
b) Referent popular
c) Gènere
d) Personatges
e) Format + Imatge
3. PROPOSTA DEL GRUP GRETEL (UAB)
JordiDolcet
32. Àlbum com a format
- Havíeu vist algun llibre com aquest? Quin? A on?
- Què us ha semblat el llibre? Per què?
- Amb l’ il·lustració de la portada podríeu anticipar
de què es tractarà el conte?
-Coneixíeu a l’autor d’aquest llibre?
(en cas que sí)
-Quins títols més coneixeu? /
els heu llegit / com els heu conegut?
JordiDolcet
33. Referent popular
-Us recorda alguna altra història?
(en cas que sí)
- Com la coneixeu?: l’heu vist/ llegit/us l’han explicat? On
l’heu vist? Qui us l’ha explicat? (amb la idea de saber si tenen
el referent a través del cinema o de la lectura o de l’oralitat)
-Què hi ha igual? (família d’ànecs amb un dels membres
diferent, decisió de l’ànec o del cocodril de trair a la seva
família, acceptació del cocodril per la seva família o no
acceptació de l’aneguet lleig pels seus germanets...)
(en cas que no)
- Donar pistes: una ànega incubant els ous, quan s’obren els
ous un és diferent dels altres)
- Coneixeu algun altre conte o història que hagi estat versionat
(modificat)?
JordiDolcet
34. La resta d’apartats els podeu veure en el
document que se us ha lliurat.
La seva elaboració es va fer en el marc
del curs telemàtic del Programa de
Biblioteques Escolars “Puntedu”:
EL GUST PER LLEGIR DES DE LA
BIBLIOTECA ESCOLAR
JordiDolcet
35. El docent ha de donar eines per a la
comprensió de l’àlbum il·lustrat com
a gènere i evitar abusar de la lectura
guiada.
La proposta del grup GRETEL permet
que l’alumne esdevingui un bon
lector autònom d’àlbums il·lustrats.
JordiDolcet
36. 1. Activitat de lectura.
2. Es comparteix la comprensió.
3. Es construeix col·lectivament el
coneixement.
4. LES TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES
JordiDolcet
40. •Relats d’històries
•Imatge, so, vídeo
•Petita pel·lícula (resultat)
1. LES NARRACIONS DIGITALS
(STORYTELLING)
Bernard Robin identifica els 7
elements originals per a una
història digital.
JordiDolcet
43. 1. Enfocar l’atenció dels alumnes en
la història que volen explicar
deixant en segon pla els mitjans
digitals.
2. Emprar la narració digital per
promoure en els alumnes
l’expressió escrita, oral,
audiovisual, el pensament crític...
4. DOS PRINCIPIS BÀSICS
JordiDolcet
44. 5. COM HO FEM?
JordiDolcet
LES FASES QUÈ S’HA DE FER?
1. Lectura, tèrtúlia i
fixació dels elements
narratius.
2. Apropar-se al relat
digital que es vol fer.
3. Conceptualització i
planificació.
4. Guió / Storyboard
5. Producció i
postproducció.
6. Difusió.
A. Motivar-los.
B. Fer un treball previ
sobre la il·lustració i la
tècnica.
C. Lectura.
D. Gramàtica de la
història.
E. Creació de la història.
F. Penjar-ho al bloc /espai
47. 8. EL GUIÓ GRÀFIC (STORYBOARD)
JordiDolcet
Presentació ordenada de dibuixos,
fotografies i textos, cadascun dels
quals resumeix un esdeveniment
important de la narració.
48. 1. Creació d’escenaris
2. Muntatge d’escenes
3. Fotografies
4. Àudio
5. Muntatge audiovisual
6. Música
9. PRODUCCIÓ I POSTPRODUCCIÓ
JordiDolcet
Experiència Escola Lavínia (Barcelona).
Extret de’Ana Teberosky
50. a. Estructura d’un text narratiu.
b. Redactar un text (escriptura).
c. Narrar un text (narració oral).
d. Cercar els recursos necessaris.
e. Edició multimèdia.
f. Desenvolupar competències i
coavaluar-les.
g. Afavorir la creativitat.
h. Aprendre junts.
11. QUÈ PERMET LA REALITZACIÓ D’UN
RELAT DIGITAL?
JordiDolcet
51. Gràcies per la vostra
atenció
www.reporteducacio.cat
biblioreport1.blogspot.com
JordiDolcet
Ara només queda provar-ho.
Segur que us en sortiu.