1. Barcelona, desembre de 1942
Estimada Julieta.
M'ha fet molta alegria rebre la teva carta,ja que no sabia res de
tu des de feia moltíssim temps i havia pensat tantes
coses..tantes vegades en tu, en on devies ser, en què et deuria
haver passat...

2. Estic molt contenta que al final puguis ser feliç , però mai no
m’hauria imaginat que haguessis anat a parar ta lluny! Ara bé, si
penso en la teva força, en les teves ganes de viure, res no
m’estranya.

3. Ara et parlaré de mi. Es pot dir que la meva felicitat està a
mitges , perquè encara que es pot dir que estic bé sempre em
faltarà en Quimet, no ben bé ell físicament sinó aquell amor
que em feia accelerar el cor, l’amor del començament amb ell
perquè al final era molt diferent .. Però,si penso que això no pot
tornar, per la resta soc molt feliç amb l'Antoni i el nens.

4. Les coses aquí,a Catalunya, van molt millor, encara que hi ha
gent que encara ho té molt difícil tot ha millorat tot des de l'última
vegada que et vaig veure. Tot menys els nostres cors, que han patit
ferides inesborrables.

5. Ara mateix treballo amb l'Antoni , l'ajudo perquè la botiga
vagi millor i m'ocupo de la casa, però tinc una minyona que
fa la major part de la feina.

6. Per cert , et parlo de l’Antoni i t’he de dir que és el meu marit.. no t'ho
he dit però em vaig casar , no podia tirar endavant sola, ja saps que jo
mai no he tingut la teva força.
Sí, Julieta,visc al mateix barri on tot va començar , però a casa de
l'Antoni i el nens ja són bastant grans. Tots dos estudien i la Rita ja és
una noieta. N’estic molt orgullosa.

7. M'ha fet molt feliç tenir noticies de tu i del teu soldat. No cal dir que m'agradaria
tornar a veure't, estimada, ja que trobo a faltar una amiga de debò. Molts
petons a tu i al teu estimat soldat. Escriu-me aviat.
Natàlia.

8. •
P.D: Dues coses, primera la senyora Enriqueta està bé, però ja és molt gran, i
segona, teniu pensat tornar algun dia?