1. Equador , abril del
1942
Estimada Colometa .
En primer lloc sé que t’estranyara
molt rebre la meva carta des de tant
lluny . Si, no vas errada sóc a
l’Equador i estic bé i molt feliç .
Espero que la vida t’hagi anat com
minim igual de bé que a mi , que te
n’hagis sortit i que el nens estiguin
bé .
Tinc moltes ganes de tenir notícies
teves i de saber com estan les coses a
Catalunya. I tu? Treballes? Has

2. Vius al mateix lloc? Van a escola els
nens? I la senyora Enriqueta?...
La meva vida aquí es molt millor.
Després de passar moltes penúries,
vaig travessar la frontera, vaig estar
a França i després amb un grup que
vam conèixer, vam creuar l’oceà i vam
arribar fins a l’Equador. En aquest
grup hi havia el meu soldat, el soldat
de qui et vaig parlar l’última vegada
que ens vàrem veure. Visc amb ell i
sóc molt feliç.

3. En aquest país s’ hi està molt bé i la
gent és molt simpàtica i agradable i
un del menjars tipics es el “ceviche
“ , que està molt bo .
Natàlia, espero que tot estigui bé,
que hagis pogut sortir del pou en què
et trobaves i que em recordis tan com
jo a tu .
Petons a ls nens i una gran abraçada
per a tu. Espero que em responguis
aquesta carta .