1. Els mecanismes interns més freqüents de formació de mots són:
DERIVACIÓ, COMPOSICIÓ, PARASÍNTESI I HABILITACIÓ
1.- DERIVACIÓ
Procés que consisteix a afegir un afix al lexema. Si l’afix va posposat al
radical, l’afix s’anomena sufix i el fenomen s’anomena sufixació (artista) i si
va anteposat, l’afix s’anomena prefix i el fenomen prefixació. (prefabricar).
Cal diferenciar la Derivació de la flexió, que únicament aporta morfemes
gramaticals i, per tant, la informació afegida és de tipus lingüístic : casa,
cas-es, alt, alt-es, alt-a, xarr-a-rem (morfemes flexius) / cas-eta (morfema
derivatiu)
MORFEMES DERIVATIUS
Són morfemes lligats que necessàriament s’ha de combinar amb un lexema
perquè no tenen autonomia fora de la paraula però sí expressen alguna
modificació de sentit (xicotet) o categoría (blanc > blancura).
Segons la posició que ocupen:
a) Prefixos: afixos que van anteposats al radical i menys freqüents que
els sufixos (infidel, transportar)
b) Infixos: s’insereixen dins el mot ( femater, llenyater). No tenim
infixos pròpiament dits, sinó impropis: llibr-et-et (que en realitat és
un lexema + 2 sufixes) o im-mob-il-itz-ar ( lexema + 1 prefix + 2
sufixos)
c) Sufixos: van posposats al radical (cotxàs, xiquet, femater,
massatgista)
PREFIXOS
Molts dels prefixos que s'usen en català vénen d'una preposició o d'un
adverbi llatí. La majoria no canvia la categoria gramatical de la paraula,
només en modifica el significat, per exemple: fer(verb) – desfer (verb), on
des- significa "el contrari". El prefix acostuma a escriure's formant un tot
amb l'arrel de la paraula primitiva (no derivada) tot i que hi ha llengües que
separen els seus components morfològics gràficament. Veure annex
SUFIXOS:
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els
fenòmens de derivació i flexió. A diferències d'altres morfemes
gramaticals, el sufix pot canviar la categoria morfològica de la paraula a
2. la qual s'adjunta i acostuma a afegir un matís que canvia també el seu
significat. (caseta(“diminutiu”), util>utilitzar ( adj>Vb)
Els sufixos es poden classificar en sufixos lèxics i en sufixos valoratius.
Els sufixos lèxics (derivativos obligatorios en castellano) imponen la
categoria lèxica i un significat relacionat amb aquesta categoria al mot
derivat. Són sufixos lèxics, per exemple, -itzar de fertilitzar i harmonitzar,
o –ista : dent> dentista.
Els sufixos valoratius (derivativos apreciativos en castellano),no
determinen la categoria del radical i, en sentit estricte, no creen mots amb
un significat lèxic diferent, sinó que es limiten a aportar un matís
semàntic relacionat amb la grandària o amb una valoració de caràcter
subjectiu. Són sufixos valoratius els augmentatius ( homenàs), diminutius
( drapet),despectius (gosarro) i superlatius ( boníssim, celebèrrim)
INFIXOS:
Els infixos són un tercer tipus d’afixos derivatius que s’insereixen entre el
radical i el sufix, i que no aporten cap significació específica al derivat o
bé li aporten una significació de tipus valoratiu.. No en poden prescindir,
com tampoc no hi pot mancar un sufix que els segueixi: és a dir, de rata
es forma ratolí, però no es pot formar ratí ni ratol.
Excepcionalment, els mots derivats presenten determinades marques
flexives entre el radical i els sufixos derivatius. Sens dubte, el cas més
significatiu és el dels adverbis que acaben en el sufix -ment, els quals es
formen a partir d’adjectius flexionats en femení i, per tant, a partir
d’adjectius que, si són variables, presenten la marca flexiva -a: ràpidament,
tranquil·lament. Les marques flexives també apareixen en els derivats
formats per un radical verbal i un sufix començat per consonant, en els
quals es manté la vocal temàtica per tal d’evitar seqüències de dues o més
consonants: cantador, rebedor, regidor.
Els infixos més freqüents són aquests:
-all- ceb-all-ut, pig-all-at
-uss- embarb-uss-ament, cant-uss-ejar
-an- jug-an-er, crid-an-er
-ar- cant-ar-ella, flam-ar-ada, tomb-ar-ella
-atx- esprim-atx-at
-ass- enjog-ass-ada, allarg-ass-at
-at- vil-at-à, lleid-at-à
3. -et- pell-et-er, bosqu-et-à
-in- blanqu-in-òs, emblanqu-in-ar
-isc- plov-isqu-ejar, endorm-isc-ar
-iss- aferr-iss-ar, carn-iss-er, pobr-iss-ó
-ol- cas-ol-à, fred-ol-ic, rat-ol-í
DERIVACIÓ PER PREFIXACIÓ : PREFIXOS VERBALITZATS I
PREFIXOS ASPECTUALS
Hi ha dos tipus de derivació per prefixació :
1.- La prefixació en què els prefixos imposen el seu significat al lexema
al qual s’afigen. EL lexema del derivat per prefixació sol ser un nom, un
adjectiu, un verb o un adverbi :
Principals prefixos :
A- En- (em-)
-posar en : arraconar
-posar : avergonyir
Esdevenir : alleugerir
-posar-se de : agenollar
- posar en : embutxacar
-posar : ensucrar
-esdevenir : ennuvolar-se
-també pot fer variar el significat
d’alguns noms i verbs, o afegir-hi
algún matís semàntic :
nomenar/ anomenar
baixar / abaixar
-també pot fer variar el significat
d’alguns noms i verbs, o afegir-hi
algun matís semàntic :
Creuar/ encreuar
Murallar / emmurallar
2.- La prefixació mitjançant prefixos aspectuals que afigen algun tret
semàntic sense variar la categoria gramatical :
Negació
a-: associal
no : no-violència
Falsedat
Pseudo- : pseudoderivat
Posició contrària
Anti- : antiimperialista
Contra- ; contraindicació
Des- : desigualtat
Dis- : discontinu
In(im,il-, il-) inadequat
Confluència
Con-(com-, col-,cor-,co-) coautor
Quantificació
Arxi- : arximilionar
Mig- : migpartit
Quasi- : quasiperfecte
Semi- : semidéu
Repetició
Bes : besnét
Localització espaiotemporal
Ante-/avant- : antesala
4. Bi- : bisíl.laba
Re- : reincident
Circum- : circumval.lació
En- : enclavar
Valoració qualitativa
Ben- : benparlat
Mal- : malparlat
Entre-(inter-, intra-) interlocutor
Ex- : excloure
In- : incloure
Infra : infravalorar
Post- : postverbal
Pre- : presocràtic
Sobre-(super-, supra-) suprarenal
Sota-/sub- : subsòl
Sots-/vice- : vicerector
Ultra- : ultrasònic
DERIVACIÓ PER SUFIXACIÓ : La verbalització i l’adverbialització
LA VERBALITZACIÓ és el resultat de convertir una latra categoria
grmatical (nom, adjhectiu, verb, adverbi) en un verb, mitjançant la
utilitzacxió de sufixos.
Distingirem entre la verbalització que resulta d’afegir a un lexema el
corresponent morfema verbal
-AR (nominal) creu > creuar
(adjectiu) alegre > alegrar
(adverbi) davall > davallar
I la verbalització que resulta d’introduir entre el lexema i el mateix
morfema verbal :
VERBS DERIVATS DE NOMS, ADJECTIUS, VERBS I ADVERBIS :
VERBS DERIVATS DE NOMS VERBS DERIVATS D’ADJECTIUS
-EG- :pedregar
-EJ- :eguitejar
-IFIC : classificar
-ITZ- :ramatitzar
-EJ- clarejar
-IFIC - :ustificar
-IT- facilitar
-ITZ- rendibilitzar
VERBS DERIVATS DE VERBS
(infixos aspectuals)
VERBS DERIVATS D’ADVERBIS
5. -ASS-: allargassar
-EJ - palpejar
-INY-: arrapinyar
-ISC- : plovisquejar
-OT- : xerrotejar
-UC - : menjucar
-USS- : cantussejar
- EJ- : sovintejar
L’ADVERBIALITZACIÓ és el resultat de convertir un adjectiu en un
adverbi. Mitjançant la utilització del sufix –ment. Recorda que els
adjectius poder ser d’una o dos terminacions i cal utilitzar el femení per
a després afegir-li el sufix. Ex : covard. Covardment
2.- COMPOSICIÓ
Es basa en la unió de lexemes ja existents per a crear un mot nou. El
resultat, la paraula composta té un significat propi i no cincidirà
necessàriament amb la suma dels significats independents, de manera
que quan diem tastaolletes, no és un apersona que taste olletes , sinó un
inconstant
A) Segons la categoría de la paraula creada podem parlar de composició
nominal (gratacel), adjectival ( civicopolític) i verbal ( primfilar) .
Composició Nominal
a) lexema nominal + lexema nominal = paper moneda
b) lexema nominal + lexema adjectival = pellroja
c) lexema nominal + lexema verbal = paracaigudes, gratacel
Composició adjectival
a) lexema nominal + lexema adjectival = panxa-content
b) lexema adjectival + lexema adjectiva = civicopolític
Composició verbal
a) lexema nominal + lexema verbal = corprendre
b) lexema adjectival + lexema verbal = primfilar
3.- PARASÍNTESI
Es poden interpretar de dues maneres diferents:
6. 1.-Aquelles que inclouen dues o més paraules compostes + un sufix
derivatiu, contenen composició i derivació alhora: radio+comunica+ció).
2.-Aquelles paraules derivades que es formen amb l’addició d’un prefix i
un sufix, amb la particularitat que llevant el prefix o el sufix, la paraula
no existeix: malalt> emmalaltir ( no existeis ni emmalalt, ni malaltir)
4.- HABILITACIÓ
Mecanisme de caràcter sintàctic que fa que usem una determinada paraula
dins l’oració amb una categoria gramatical diferent de la que li és pròpia.
D’aquesta recategorització, se’n sol modificar el significat. Així parlem del
sopar o del dinar (originàriament verbs) o admirem un Picasso (nom propi),
escoltem una dita (verb) o aplaudim el bo (adjectiu) de la pel.lícula.
Paraules habilitades com a subtantius
-ADJECTIUS
Home savi- Un savi
Tela impermeable – Un impermeable
-ADVERBIS
Demà anirem al teatre- El demà es desconegut
CONJUNCIONS
Núria està descontenta perquè no ha aprovat.- El perquè no m`interessa
NUMERALS
Un Peugeot tres-cents set – Un tres-cents set
PREPOSICIONS
Pere es manifestà contra la pena de mort - Has de conéixer els pros i els
contres de la teua decisió
PRONOMS
Jo estudie valencià – El jo poètic d’una poesia
SUBSTANTIUS
a) Noms propis habilitats com a comuns : El pintor Picasso- He
comprat un Picasso
b) Noms d’empreses, marques, models : L’empresa Nokia – M’he
comprat un Nokia
VERBS
a) Infinitiu : dinar – el dinar de Nadal
b) Participis : rebut (rebre) – el rebut de la llum
c) Gerundis : suavitzant (suavitzar) – el suavitzant de la roba
Paraules habilitades com a adjectius
SUBSTANTIUS
Una taronja – el color taronja
PARTICIPIS
7. Destrossat (destrossar) – un joguet destrossat
Paraules habilitades com a adverbis
ADJECTIUS
Home prim – filar prim
CLASSIFICACIÓ DE LES PARAULES
Tradicionalment, es divideixen en lèxiques (noms, adjectius, verbs i
adverbis) i gramaticals (preposicions, conjuncions i determinants).
Tenint en compte si poden o no actuar sense morfemes gramaticals, les
paraules es classifiquen així:
1.-Variables o flexibles són aquelles categories que poden rebre
morfemes gramaticals: Substantius: tren, taula. Adjectius: alt, altíssim.
Determinants: aquest, aquesta, aquests, aquestes, el, la. Pronoms: meu,
meua. Verbs: ballar, ballaré.
2.-Invariables són aquelles que no ademten morfemes gramaticals, és a dir,
no varien la seua forma. Són els adverbis: bé, lluny. Les preposicions: per,
amb. Les conjuncions: o, ni, i, que. Les interjeccions: eh?, oi!. I alguns
quantificadors del nom: cap, massa, prou. Aquestes no es poden dividir en
morfemes.
Respecte els morfemes (classificació morfològica) que hem vist es
classifiquen així :
1.-Primitives: Són les que consten d’un lexema o d’un lexema més un sufix
flexiu o desinencial i que no porta morfemes derivatius. Exemple: tren, pa,
xica.
2.-Derivades: Són les paraules que afegeixen a l’arrel un prefix o un sufix
derivatiu o apreciatiu. Exemple: taul-eta, xicalla, encerclar.
3.-Compostes: Són les paraules que s’han format amb dues o més arrels o
morfemes lèxics. Exemple : parallamps (para+ llamps), agredolç (agre +
dolç).
4.- Parasintètiques: ja vistes
EXERCICIS PER A PRACTICAR
Amb l’ajuda del diccionari, digues la diferència entre aquestes parelles i
després escriu una oració amb cadascuna d’elles.
Aplaçar/emplaçar
Bastar/abastar
8. Batre/abatre
Dormir/adormir-se
Greixar/engreixar
Guaitar/aguaitar
Pujar/apujar
Raonar/enraonar
Semblar/assemblar-se
Senyalar/assenyalar
A partir de les paraules següents, fes un verb utilitzant els prefixos a,
en-(em)
EX : lleuger- alleugerir
Barat, brut, car, catifa, cec, gàbia, lluny, pitjor, prop, vernís
Digues, de cada paaula que apareix en la graella, quin és el prefix que
s’ha d’utilitzar i el tret semàntic que aporta :
Paraula Prefix Tret semàntic
Contrallum
Arxielaborat
Avantproject
Benplantat
Bescanviar
Bilingüe
Convivència
Il.legible
Immoral
Intravenós
Malviure
prehistòria
Contra- Posició contrària
Amb l’ajuda del diccionari, digues la diferència entre aquestes parelles i
després escriu una oració amb cadascuna d’elles.
Aplaçar/emplaçar
Bastar/abastar
Batre/abatre
Dormir/adormir-se
Greixar/engreixar
Guaitar/aguaitar
Pujar/apujar
Raonar/enraonar
9. Semblar/assemblar-se
Senyalar/assenyalar
A partir de les paraules següents, fes un verb utilitzant els prefixos a,
en-(em)
EX : lleuger- alleugerir
Barat, brut, car, catifa, cec, gàbia, lluny, pitjor, prop, vernís
Digues, de cada paaula que apareix en la graella, quin és el prefix que
s’ha d’utilitzar i el tret semàntic que aporta :
Paraula Prefix Tret semàntic
Contrallum
Arxielaborat
Avantproject
Benplantat
Bescanviar
Bilingüe
Convivència
Il.legible
Immoral
Intravenós
Malviure
prehistòria
Contra- Posició contrària
Escriu verbs a partir dels morfemes derivatius dels quadres :
Agre : exemple :
Agonia : feliç :
Buit : fum :
Butxaca : lluny :
Clar : negociar :
Dèbil : negre :
Esclatar : olor :
Escriu els adverbis derivats dels adjectius següents :
Adequat : feble :
Alegre : fidel :
Anàleg : roí :
pobre : seriós :
Audaç : regular :
Bo : traquil :
10. Comú. Constant
Dolç : trist :
Habilita la paruala en negreta a una altra categoria gramatical tot fent
una oració
Ex : Vi de Rioja – M’he demanat un rioja
Menjar dolç
Esmorzar :
El segon pis :
Volkswagen Golf TDI :
Una rosa :
Fet (fer) :
Corrent (córrer)
Edifici alt :
Vull cridar però no puc :
Full diari :
Digues quina és la categoria gramatical original de les següents paraules
habilitades. Ex : És un xiquet mimat – participi ( en la frase queda
habilitat com a adjectiu).
He comprat un Miró
Vull estudiar l’Italià
L’estudiant va comprar molts llibres
Té un mocador carabassa
No sabria dir-te el perquè de la seua decisió
¿Quin ample té eixa porta ?
Vaig a prendre una tònica
JO sóc de la quinta del setanta-dos
És un ignorant
Li han regalat un audi
Classifica les següents paraules en la graells segons el tipus de
composició.
Autopista, bonaventura, celobert, escalfacadires, ferrocarril, gratacel,
guardabarrera, migdia, milhomes, ploramiques, radionovel.la, terratrémol
Unix les paraules i después escriu el nom compost corresponent
Primer component Segon component Nom compost
Hispà
Agre
americà
baix
hispanoamericà
11. Cama
Cap
Cara
Clar
Gresc
Llengua
Maternal
Tot
valencià
brut
dolç
infantil
llarg
parlant
poderós
romà
tort
vident
Recorda’t de les regles del guionet i aplica-les en els següents mots.
audio visual escura dents mal nom
Barba roig foto còpia pèl llarg
Car vendre guarda roba penya segat
Despús demà labio dental sud oest
Analitza morfològicament , descriu el procés morfològic, classifica-les i
posa un exemple paregut
Terrorista desconnexió Reboniques
Lleialtat antibel.licista Cullerada
Eficacia asimètric Pocavergonya
Avarícia antidroga Aiguaneu
Atención pacifismo cavalleresc
Peuàs pacific besnét
Portella desamor giravolt
Barretina prehistòria gegantina
Aiguaneu Xiulet judeocristià
Bruixeria Reciclatge rentaplats
Guarda-roba Brancatge mundials
Clauer Terratrèmol Bonísima
Nacionalisme Lleidatà Desconfiança
Tranquil.lament Aprenentage Prehistòric
Anormalitat
