Revista Catalunya 66 Juliol Agost

1. Catalunya
◗ Juliol-Agost 2005 • número 66 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya
Forma,
Foto: Dídac Salau. Text: Juli Vallmitjana
demanen els buits de cervell

2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
Contra la seva
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
competitivitat: lluitem!!!
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona En aquest “Catalunya” reproduïm la cartera de SEPI i Patrimoni, defi-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
com a editorial el text base de la nir una estratègia de futur i propo-
campanya contra el Pacte Social sar, en el seu cas, les mesures de
FEDERACIONS COMARCALS
de la CGT de Catalunya. Com a privatització que es considerin
Anoia col·lectiu editor, alhora, us anun- oportunes amb un calendari d’ac-
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada ciem que al mes d’agost, com ja és tuació”. En poques paraules priva-
Tel. i fax 93 804 29 85 normal, no hi haurà revista. Torna- titzar els serveis públics.
Baix Camp/Priorat rem al setembre amb moltes nove- A Catalunya, l’Acord estratègic
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net tats i més estabilitzacons. per la competitivitat de l’economia
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 catalana (signat per la Generalitat,
Baix Llobregat els sindicats CCOO i UGT i les pa-
Cra. Esplugues, 46 Confederació General del
08940 Cornellà - baixll@eresmas.com
tronals Foment, PIMEC i FEPIME)
Treball de Catalunya
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 preveu una inversió de 2.015 mi-
Baix Penedès lions d’euros fins al 2007 en infra-
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell om a És prou conegut que estructures, investigació, desenvo-
Tel. i fax 977 66 09 32
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109
08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es
C el capital solament té un
lema: “Cal desmantellar
l’estat del benestar i fer-ho com
lupament tecnològic, formació...,
mentre es flexibilitza encara més el
sistema laboral. Subcontractació,
Tel. i fax 93 383 18 03 més aviat millor”. Un estat del be- precarietat, jornades a la carta...
Garraf-Penedès nestar al qual aquest país va arri- són instruments de la seva compe-
Lepant, 23, baixos bar tard i se’ns va quedar a mig fer. titivitat.
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
Tel. i fax 93 893 42 61 El capitalisme necessita créixer, Des de la CGT demanem, i
Maresme sempre créixer i no aturar-se mai. veiem imprescindible, un canvi en
Plaça Cuba, 18, 2n Els beneficis de les empreses han aquesta situació. Els treballadors i
08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com
Tel. i fax 93 790 90 34 d’augmentar tots els anys i si no les treballadores necessitem un
Vallès Oriental aconsegueixen un nou rècord en sindicalisme reivindicatiu, que no
Gaietà Vinzia, 15-17, baixos cada exercici, el món empresarial serveixi de suport al capital per
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 entra en crisi i amb ell tot el siste- perpetuar les seves injustícies. Un
ma. Mentre els beneficis de les pri- sindicalisme amb coratge, que no
FEDERACIONS INTERCOMARCALS meres empreses del país van aug- sindicats amics, ve a ser un bon deslocalitzar drets laborals i planti- hagi de defensar privilegis d’orga-
mentar l’any passat entre el 30 i el exemple del que s’ha dit. En ell s’a- lla sense necessitat de moure’s ge- nització en les negociacions i l’úni-
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 40%, s’han continuat eliminant els corda la “moderació salarial”, que ogràficament; i una altra sobre ca meta de les quals sigui recupe-
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es drets laborals, que solament els significarà una nova pèrdua de temps de treball, que intenta aug- rar per al treballador i la
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
suposaven traves en la seva voraç poder adquisitiu per als assalariats. mentar la jornada màxima setma- treballadora la veu, el crit de la
Ponent
Av. Catalunya, 8è
, 2 necessitat d’augmentar la producti- I a canvi de què? D’alguna cosa nal fins a les 64 hores. seva dignitat enfront dels que han
25002 Lleida - lleida@cgt.es vitat i de convertir aquests matei- que no es complirà: l’estabilitat en Com a primera mesura de la Di- volgut arrabassar-li.
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
xos treballadors i treballadores en l’ocupació. I d’alguna cosa que se- rectiva Bolkenstein (privatització El model sindical de la CGT, en
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a consumidors compulsius que com- gurament que sí: el manteniment dels serveis públics), malgrat que el qual les decisions finals es pre-
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es prin a preu d’or el que ells mateixos de l’estatus de privilegi dels sindi- encara no estigui ratificada pel par- nen per decisió de les bases, ha de
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
produeixen per salaris ridículs. cats signants. lament europeu, l’Estat espanyol, substituir les burocràcies sindicals i
La flexibilització del “mercat” de El següent cop de mall als vos- que sí que la té aprovada, va publi- les “executives” formades per pro-
FEDERACIONS LOCALS treball i la consegüent precarietat tres interessos vindrà, sens dubte, car el 2 d’abril en el BOE un paquet fessionals del sindicalisme.
Barcelona laboral, l’abaratiment de l’acomia- de la nova reforma laboral que de mesures pel que han denominat Des de la Confederació General
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org dament, la deslocalització d’em- aquests mateixos actors han co- “l’estratègia de participació de l’Es- del Treball, amb idees i impulsos
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 preses, els accidents laborals, el mençat ja a negociar amb el Go- tat en el sector públic empresarial” renovats cada dia per la il·lusió
Manresa prestamisme laboral de les ETT, vern i que sota el supòsit objectiu que, en un termini de 3 mesos, dels i les nostres militants, i amb
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgt.es les privatitzacions i subcontracta- de reduir la temporalitat atacarà la haurà de presentar el Ministeri d’E- l’experiència d’una història que ens
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 cions… Totes aquestes misèries contractació indefinida abaratint i conomia i Hisenda a la Comissió va fer decisius en moments difícils,
Rubí que infecten el món laboral són facilitant l’acomiadament. Delegada del Govern per Assump- creiem que ha arribat el moment
Colom, 3-5
08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net conseqüència directa del neolibe- Per si això no fos suficient, des tes Econòmics. que el model anarcosindicalista, el
Tel. i fax 93 588 17 96 ralisme de la seva competitivitat a de l’Europa dels capitalistes ens Segons cita textualment en nostre model, ens retorni la iniciati-
Sabadell ultrança. pretenen imposar dues noves di- aquest BOE, “l’objectiu és avaluar va en la lluita diària per les nostres
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com El recent Acord de Negociació rectives regressives: la coneguda la participació de l’estat en cada condicions de vida. En la societat i
Tel. i fax 93 745 01 97 Col·lectiva, signat entre patronals i com a Bolkenstein, que permetrà una de les empreses integrades en en el treball.
Terrassa
Ramon Llull, 130-136
08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es
“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Correcció: Sílvia tancat el divendres 20 de juny del 2005.
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis
Lorente. Col·laboren en aquest número: Pep i tu, Luke Stobard, Carlus Jové, Flora Pla, Oriol
08211 Castellar del Vallès del Masroig, Esther Sancho, Juli Vallmitjana, Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, Trini
cgt_castellar@terra.es Busqueta, Negres Tempestes, Suport Ponent, Contra-Infos, Emília de la Vieja, Ramón Fernández “L’única forma que
Tel. i fax 93 714 21 21 Durán, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals de la CGT. Fotografies: Dídac Salau té el poder a
Sallent (Portada). Carlus Jové, Josep Puigdollers, Josep M. Yago, Pau Juvillà, Mireia Bordonada, Patxi de Catalunya d’exhibir-
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
Reus, Indymedia Barcelona i Gabi. Il·lustracions: Azagra. Tirada: 9.000 exemplars. se en públic és el
Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 patetisme”
Olesa de Montserrat Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia)
Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Manuel Delgado entrevistat
Tel. 93 778 04 93
cronocata@cgt.es
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. a “Presència”, juny 2005
2 Catalunya. Juliol-Agost de 2005

3. REPORTATGE Poca participació
local i bones
perspectives per al
Les lluites socials dels països de la futur dels moviments
Mediterrània es van trobar a Barcelona
FÒRUM SOCIAL Va tenir lloc a la ciutat de Barcelona entre el 6 i el 10 de juny
El Mediterrani: un mar
que vessa lluites
El Fòrum va comptar amb la participació de prop de tres mil activistes
de l’àrea de les dues ribes de la Mediterrània
Carlus Jové i Buxeda
E
l Fòrum Social del Mediterrani
(FSMed) va tenir lloc a Barce-
lona entre els 6 i 10 de juny,
comptant amb la participació de prop
de 3.000 activistes d’arreu de l’àrea
mediterrània. Dins el recinte de Fires de
Barcelona vam poder escoltar els crits
de guerra de les dones saharauís, que
omplien d’alegria i color un espai gris
que acostuma a rebre tan sols fires mer-
cantils. Durant quatre dies, però, el for-
migó es va convertir en aliat dels movi-
ments socials de països tan llunyans i
alhora tan propers com Marroc, Palesti-
na, Israel, Grècia, Tunísia, Itàlia, el Sà-
hara o l’Espanya mediterrània. Els pro-
blemes de concessió de visats no van
ser suficients per aturar una iniciativa
com aquesta, amb prop de tres anys de
treball al darrere, però vam trobar a fal-
tar totes aquelles persones que no van
poder travessar les fronteres, tot i que la
seva veu es va sentir igual a través de la
ferma denúncia dels seus companys
que sí van poder arribar.
VALORACIONS PER A TOTS
ELS GUSTOS Foto: Dídac Salau
Passats aquests quatre dies, podem tro- existeixen, sinó que gaudeixen d’un enmig d’un debat internacional que any mig després del de Londres 2004, UN FÒRUM NECESSARI,
bar valoracions per a tots els gustos. bon estat de salut. Tan sols cal observar planteja la conveniència d’espaiar els hi ha sectors del moviment que no PERÒ POC PARTICIPATIU
Hi va haver molta o poca gent? Es va la massiva participació del poble saha- fòrums Mundial i Europeu per afavorir veuen necessària l’aparició de nous es- Per la major part dels participants, el
fer un bon treball de difusió o tot va rauí, segurament un dels més represen- l’aparició de fòrums més regionals. pais territorials i que defensen la neces- FSMed és una iniciativa necessària que
quedar entre els activistes de sempre? tats, o la notable presència d’activistes Concretament, la proposta és que tant sitat de trobades anuals que serveixin pot ajudar a combatre l’actual procés de
Hi ha hagut un intercanvi real d’expe- palestins que, juntament amb els seus el Fòrum Social Mundial (FSM) com com a punt de llançament de mobilitza- militarització de l’àrea mediterrània i
riències o tothom s’ha quedat amb les companys israelians, han demostrat que els continentals se celebrin bianual- cions globals. En aquest sentit, el que hauria de servir per crear una xarxa
seves? la lluita contra la ocupació està a les ment, enlloc d’anualment com fins ara FSMed no ha deixat de fer crides de social entre països afectats per políti-
Deixant al marge els balls de xifres, dues bandes del mur de la vergonya. s’estava fent. mobilització internacionals. A l’assem- ques similars que fins ara no han esta-
que com a conseqüència de les despro- El FSMed va sorgir com a proposta El FSMed, doncs, vindria a ser un blea de moviments socials del darrer blert lluites conjuntes. La idea de cele-
porcionades dimensions del recinte després del primer Fòrum Social Euro- dels múltiples fòrums més regionals dia, per exemple, es van acordar mobi- brar-lo a Barcelona també semblava, a
sempre semblaven més petites del que peu (FSE) a Florència el 2002, però di- que en els propers anys poden crear-se, litzacions contra la propera cimera eu- priori, una bona opció, ja que en els da-
realment eren, cal dir que la primera verses dificultats, entre elles l’econòmi- en cas que la decisió majoritària sigui la romediterrània, tot i que cal dir que, al rrers anys els moviments socials locals
edició del FSMed ha servit per eviden- ca, han impedit que el projecte es d’espaiar les trobades. La controvèrsia, contrari d’en altres ocasions, l’assem- han demostrat la capacitat organitzativa
ciar una realitat: els moviments socials pogués materialitzar abans. Tot i l’apa- però, no està tancada, i tot i que en la blea va comptar amb molt poca partici-
fora del panorama europeu no tan sols rent retard, el FSMed s’ha celebrat propera edició el FSE es celebrarà un pació. continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Juliol-Agost de 2005 3

4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3
suficient per organitzar un esdeveni-
ment d’aquestes característiques. Tan
sols cal recordar les 600.000 persones
contra l’Europa del capital i la guerra,
el milió i mig contra la guerra d’Iraq, o
el recentment celebrat Fòrum Social de
l’Educació.
Tot i aquestes dues bones premisses, el
procés de construcció del FSMed ha
demostrat una incapacitat important, ja
que no ha sabut connectar amb els mo-
viments socials de Barcelona i Catalu-
nya, pel que la participació d’activistes
catalans ha estat molt reduïda. Si bé és
cert que els fòrums regionals com
aquest no acostumen a ser tan grans
com els mundials o els europeus, sí que
cal veure que la participació local ha
estat més aviat baixa. Les sales pràcti-
cament buides o xerrades d’activistes
tan reconeguts com Bové amb poc més
de 40 persones són una petita mostra de
com no s’han aconseguit les fites que
per part de l’organització s’havien pro-
posat.
Hi ha dues raons principals per les
quals el FSMed no ha tingut l’èxit de
participació que hauria pogut tenir: per
una banda el mateix procés de cons-
trucció, que ja des de l’inici no s’ha
obert realment als moviments socials
que acostumen a mobilitzar pels Fò-
rums Socials Europeus i manifesta-
cions antiglobalització; per l’altra, una
quasi bé nul·la campanya de difusió ha
provocat que inclús molts activistes ‘PASSAT EL FSMED ENS PODRÍEM
PREGUNTAR SI JA ESTEM
desconeguessin l’existència del Fòrum.
Com a mostra, tan sols cal dir que la
setmana abans de l’inici del Fòrum no
es podia veure ni un sol cartell per la PREPARATS PER ORGANITZAR
ciutat anunciant-lo, al contrari del que
és habitual en aquest tipus d’esdeveni- UN ESDEVENIMENT COM EL
ments, que solen promocionar-se espe-
cialment als barris i universitats locals. FÒRUM SOCIAL EUROPEU’
Els estudiants, que solen omplir les
sales dels fòrums europeus o, com es va decaigudes) i plantejar-se de nou l’or- moviment antiglobalització a territoris
veure recentment, fòrums locals com el ganització d’un fòrum internacional on fins ara era pràcticament descone-
de Màlaga, quasi bé no es van deixar seria un daltabaix. Si una cosa ha evi- gut. La confluència de lluites en un
veure en els actes del FSMed, ni tan denciat el FSMed és que els nostres espai com aquest pot ser clau per, en un
sols en els concerts gratuïts de diven- moviments socials, tot i gaudir d’una futur, construir resistències més fortes a
dres i dissabte a la nit. Tot i que les relativa bona salut en el treball local i l’imperialisme i la guerra, així com per
dates coincidissin amb els exàmens i el individual, encara no ha sabut crear en- reforçar les lluites de pobles com el pa-
multitudinari festival Sonar, segura- torns de treball comú ni definir projec- lestí o el saharauí, que han vist els seus
ment uns quants centenar d’estudiants i tes compartits de manera regular. drets trepitjats durant dècades. Així ma-
joves activistes haurien assistit al Aquesta experiència ens ha de servir teix, el contacte entre activistes del Me-
FSMed si la informació hagués estat al per començar a crear marcs de treball diterrani occidental també és de gran
carrer. més unitaris i estables en què tant l’es- importància per tal d’afrontar les políti-
querra anticapitalista i autònoma com ques liberalitzadores i les noves norma-
PRIMER PAS CAP AL FSE A el sindicalisme alternatiu i, si s’escau, tives en matèria agrícola, que afecten
BARCELONA? part de l’esquerra institucional, puguem principalment els camperols d’aquesta
construir un veritable moviment antica- àrea (vegeu entrevista a Paul Nichol-
En les últimes reunions del comitè in- pitalista similar als dels països mencio- son).
ternacional del FSE abans de Londres, nats a dalt. En aquest sentit, la lluita En el moment d’escriure aquest article
es plantejava la possibilitat que Barce- contra la precarietat i experiències com desconec si el FSMed tindrà una sego-
lona pogués acollir la propera edició, les del MayDay podrien prendre més na edició, però en tot cas cal prendre
que finalment serà a Atenes l’abril de importància i esdevenir punts de troba- nota i treballar per tal que els errors de
2006. Entre les raons per les quals els da habituals de tot el ventall de col·lec- la primera edició no es repeteixin. Així
activistes catalans i de l’Estat espanyol tius, organitzacions o individus que mateix, cal intentar repetir la important
rebutjaven la proposta, hi havia la de la d’una manera o altra s’identifiquen participació dels països de l’Orient
manca de preparació dels moviments amb el moviment global. Convé perdre Mitjà i del poble saharauí, sense dubte
Foto: Dídac Salau
socials de casa nostra. Passat el FSMed, la vergonya política i sortir a la pista de un dels fets més positius de la trobada.
ens podríem preguntar si ja estem pre- tiva en el procés evidencia que encara questes característiques. Pel contrari, ball tots junts. La iniciativa del FSMed és massa inte-
parats per organitzar un esdeveniment no reunim les condicions necessàries l’esquerra anticapitalista i els movi- ressant com perquè les batzegades de la
com el FSE. per poder acceptar un repte com aquest. ments socials tant dels Països Catalans SEGUIR CONSTRUINT I primera edició ens facin enrere. El Me-
L’organització del FSMed ha estat un A països com Itàlia, França o el Regne com de l’Estat espanyol, no destaquem OBRIR LES PERSPECTIVES diterrani és una àrea estratègica de gran
procés esgotador per a molts dels acti- Unit –indrets on per ara s’han celebrat per l’alt nombre d’activistes. La nostra importància per a les forces imperialis-
vistes dels moviments socials catalans, els FSE– existeixen grans organitza- és una esquerra més difosa, sense cap Lluny de ser un fracàs, i tot i les evi- tes i l’agenda neoliberal. Per a nosal-
i el fet que el gran gruix dels movi- cions de l’esquerra amb capacitat sufi- xarxa de moviments estable (tant dents mancances, la primera edició del tres, els activistes, també ha de ser-ho.
ments organitzats no hagin pres part ac- cient per organitzar una trobada d’a- l’MRG com la XMG han sofert grans FSMed pot obrir les portes al reforç del Endavant, doncs.
4 Catalunya. Juliol-Agost de 2005

5. REPORTATGE
Paul Nicholson, agricultor basc i co-coordinador de Vía Campesina
Opinions
Carlus Jové
‘Hem de crear aliances,
KATERINA TRIANTAFILLOU,
FÒRUM SOCIAL DE GRÈCIA
-Què t’ha sem-
blat el FSMed?
aglutinar moviments’ Em sembla que
era una idea molt
bona i necessària,
que ens ajudarà a
trencar la idea de
Luke Stobart d’èxit de l’agricultura, cada minut una que el Mediterrani és tan sols Europa.
família camperola desapareix. Són Cal veure que el nord d’Àfrica i l’O-
M és del 50 per cent de la població
mundial és camperola, i els im-
pactes de les polítiques neoliberals
dades molt clares de la crisi provocada
per l’OMC. A més, aquest és un model
intensiu en usos d’agroquímics que
rient Mitjà també formen part d’aques-
ta àrea.
Hem de denunciar que hi ha hagut
–polítiques d’exclusió de la nostra està generant una enorme erosió, que molts problemes amb els visats. Per
terra, de les nostres aigües, de les nos- també és un factor del canvi climàtic exemple, un activista iraquià va ser
tres llavors– han amenaçat directament amb dramàtiques conseqüències. arrestat a la frontera i en lloc seu ha
la nostra manera de viure. Al mateix Estem en un procés de transformació vingut la seva dona a parlar.
temps, aquestes polítiques han imposat del món rural en un lloc amb pocs ha- -A quins debats has estat?
un model de comerç que està destruint bitants. -He estat a un debat molt interessant
la nostra economia local; la importació No obstant, mirant els últims cinc sobre la mercantilització dels serveis
massiva d’aliments per sota dels costos anys, és molt obvi que estem fent can- públics a l’àrea mediterrània. Us convi-
de producció està destruint la nostra viar les coses. No hem guanyat enor- dem a venir al Fòrum Social Europeu,
capacitat de seguir sent camperols. És Nicholson i Bové en una acció desenvolupada durant el Fòrum. mes batalles, però és clar que s’està a Atenes al mes d’abril.
per tot això que les organitzacions ria a la zona atlàntica del país, cosa que duint. Per a nosaltres la lluita contra la conscienciant a un major nombre de
camperoles del món són qui moltes ve- genera un enorme desastre, provocant Organització Mundial de Comerç persones, que estem desenvolupant MANEL ROS, BARCELONA
gades lideren les lluites locals i les que que els camperols marroquins es con- (OMC) també és important. Vam co- més respostes alternatives, i crec que
més clarament oferim propostes i res- verteixen en obrers rurals precaris i mençar aquesta lluita ja abans del seu una de les més esperançadores és la del -Què t’ha sem-
postes de lluita. mal pagats. Un altre element important naixement oficial. Érem de les poques dret a la sobirania alimentària. Jo veig, blat el FSMed?
S’està imposant un model de pro- és que al nord d’Àfrica la importació organitzacions que a l’any 1994 ens des d’aquesta distància, moltes pers- -Cal dir que és
ducció extremadament intensiu orien- massiva d’aliments per sota dels costos posicionàvem en contra del tractat pectives, però no podem amagar que la positiu que hi
tat a l’agroexportació que està gene- de producció està destruint l’econo- final de la Ronda d’Uruguai. Des d’a- realitat avui és tremendament crua, i hagi un Fòrum
rant la dramàtica deslocalització de la mia, la cultura i la capacitat de produc- leshores, d’una manera molt cohesio- que patim un procés de privatització de Social Mediterra-
producció a les dues riberes del Medi- ció locals. És un dels factors més im- nada i unànime, ens hem oposat al pro- tots els drets. Per tant, avui dia hem de ni, i és molt posi-
terrani. El procés fins ara ha afavorit la portants de la massiva immigració que cés de l’OMC, motiu pel qual molts de lluitar no des d’una concepció sectorial tiu que hi hagi espais com els Fòrums
producció mediterrània d’hortalisses, s’està produint al nord d’Àfrica. nosaltres vam estar als carrers de Seat- de l’agricultura o de l’alimentació úni- Socials per a què la gent es trobi, i per a
però ha estat a canvi de perdre una tle. Nosaltres hem fet un seguiment de cament, sinó des d’una visió molt més què activistes de diferents llocs, temàti-
enorme quantitat d’agricultors/horti- LA UNIÓ EUROPEA I LES l’actuació de l’OMC i avui dia, 10 global, entenent que la lluita contra el ques o preocupacions, però amb el
cultors al Mediterrani. És clar que a INSTITUCIONS anys després del seu naixement, es pot model neoliberal exigeix una transfor- desig comú de canviar el món, es tro-
Almeria, per exemple, s’ha produït un dir amb claredat que és l’instrument mació de la societat. A curt termini bin en un lloc, discuteixin, compartei-
INTERNACIONALS
desenvolupament desorbitat –en el principal per a la crisi actual del món tenim una batalla molt dura principal- xin experiències i debaten sobre temes
sentit social i mediambiental de la pro- En el referèndum de la constitució eu- rural. ment contra l’OMC i el Banc Mundial, que són polèmics dins el moviment.
ducció en hivernacles– però a canvi de ropea nosaltres vam donar suport al Ens vam tornar a mobilitzar a la ci- que són els instruments de desenvolu- -Penses que hi ha hagut una bona par-
deslocalitzar cap a Almeria gran quan- “no”. A Euskal Herria, el vot final va mera de Cancun i hem demostrat que pament de les polítiques neoliberals. I ticipació?
titat de la producció del conjunt d’Eu- ser el 34 per cent i a la meva comarca l’OMC mata camperols. Així va morir per a un món millor? Hem de crear -Hi ha qui diu que no hi ha gaire gent,
ropa. Ha passat amb la maduixa i el va ser majoritari el “no”. El “no” a el company camperol Li. L’OMC ha aliances, aglutinar moviments i inte- però a mi em sembla que els Fòrums
tomàquet, no només a Almeria ni An- Euskal Herria va ser principalment un generat tanta destrucció que fins i tot ressos diferents i poder abordar els Socials d’aquestes característiques, que
dalusia, sinó a zones al Sud de França, “no” rural, perquè la Política Agrària les institucions d’anàlisi econòmica in- temes tant globals com locals. no són tan grans com els europeus o
Grècia i Itàlia. Des de fa dos anys, els Comú (PAC) ha estat desastrosa per al diquen que les polítiques de l’OMC Vía Campesina és una xarxa mun- mundials, no crec que puguin tenir
països del nord d’Àfrica i Turquia, món rural, i perquè des de fa molt la han generat una enorme crisi en el món dial de camperols i camperoles, sense gaire més gent de la que tenim aquí.
principalment, estan oferint subven- nostra organització lluita contra l’ac- rural i que la fam és una conseqüència terra, treballadors rurals i agricultors. Ara bé, sí que hi trobo un problema.
cions, terres i recursos enormes per a tual política agrària i demana un altre de la liberalització. Estem parlant que Som 180 organitzacions de tots el con- Els Fòrums més regionals o locals,
què empreses europees puguin desen- tipus de polítiques. El vot en el referèn- per primera vegada en la història els tinents, entre ells el MST de Brasil, com podria ser aquest, es nodreixen
volupar-hi aquest mateix model. A dum va ser un vot conscient en contra qui pateixen fam són principalment Confederation Paysanne de França i principalment de la gent del lloc on es
Marroc, el rei ha regalat terres als em- de les polítiques agràries neoliberals i agricultors i agricultores, que la immi- grans moviments camperols a l’Índia i fa, i en aquest sentit hi ha hagut un pro-
presaris, principalment espanyols, per competitives que destrueixen la nostra gració és rural, que a la Unió Europea, Indonèsia. La xarxa la formen, aproxi- blema de mobilització de la població
a que desenvolupin el model d’Alme- cultura i la capacitat de seguir pro- on suposadament tenim el gran model madament, 200 milions de persones. local i catalana. Però tot i això no penso
que el FSMed hagi estat un fracàs.
Sàhara: un repte per als moviments socials mediterranis RICHARD NEUVILLE, FRANÇA
Carlus Jové buscar solucions al conflicte, va mar- La important violència verbal dels emotius i coloristes. Els crits de guerra -Que t’ha sem-
car el final dels debats i l’inici de la contramanifestants marroquins i el fet de les dones saharauis, que personal- blat el FSMed?
U
n dels moments més tensos manifestació de dissabte a la tarda. que en tot moment estaven essent enre- ment em recordaven als dels natius -Em sembla molt
del Fòrum Social Mediterrani Un grup d’uns 25 homes amb bande- gistrats per un periodista del règim va americans que resistien els colons eu- important desen-
(FSMed) fou quan un grup de res marroquines i pancartes amb la fer sospitar l’organització del FSMed ropeus, van omplir les grans sales de la volupar intercan-
marroquins seguidors del rei i dictador imatge de Mohamed VI va llançar con- que es tractava d’una acció que tenia el Fira de Barcelona d’esperança i esperit vis entre el nord i
Mohamed VI va començar a increpar signes com “Viu o mort, Sàhara és del consulat o del mateix govern marro- de lluita. el sud del medite-
els nombrosos saharauís que amb els Marroc” o “Polissario assassí”. Els sa- quí. Sense dubte, la independència del rrani perquè tenim una història comú
seves pancartes i crits reclamaven la harauís, que no van contestar les agres- La important participació de la dele- poble saharaui ha de ser un dels reptes però arrel de l’Europa de Schegen,
independència del seu poble. Aquest sions verbals i van continuar el reco- gació saharauí al FSMed va evidenciar pels moviments socials mediterranis, i l’Europa liberal s’han tancat les fronte-
fet, que segurament no està al marge rregut de la manifestació sense la passió d’aquest poble per defensar en properes edicions s’hauria de plan- res, i els Fòrums Socials tenen la funció
de les recents tensions creades entre incidents, no es cansaven de cridar els seus drets, i les seves intervencions tejar la necessitat de reforçar aquesta de reobrir aquestes fronteres i desenvo-
delegacions espanyoles i catalanes que “Mohamed, capullo, el Sáhara no es al llarg dels tres dies de debats van lluita com a part del procés de demo- lupar intercanvis entre els habitants del
s’han volgut desplaçar al territori per tuyo”. configurar alguns dels moments més cratització del nord d’Àfrica. Mediterrani.
Catalunya. Juliol-Agost de 2005 5

6. TREBALL-ECONOMIA Les experiències de les
lluites sindicals fetes sense
La solidaritat de classe continua delegació fan evident que
sent un bon remei al capitalisme és possible no ser aixafats
Demanda de
solidaritat dels
membres de CGT
Vaga al bus i al metro de
a Gralisa i
propostes de
Barcelona el 3 de juny
mobilitzacions Seccions Sindicals de CGT a ra més notable en la Línia 2 del metro
Autobusos i Metro de Barcelona on ja està implantat el nou model orga-
Secció Sindical de la CGT a nitzatiu.
Gralisa (Cabrera de Mar)
Amb aquesta vaga i segons els anar-
AL BUS PEL CONVENI cosindicalistes, s’”ha volgut obrir el
E n els números 61 i 64 del “Cata-
lunya” us informàvem de la situa-
ció constant d’assetjament contra la
El 3 de juny, la CGT va convocar una
aturada de quatre hores a Autobusos de
Barcelona i va celebrar una assemblea
debat sobre les deficiències que tenen
els canvis que s’estan produint en rela-
ció a les noves condicions de treball i
CGT que s’està donant a l’empresa a la Sala d’Actes Xaverianes. Al vol- seguretat per a empleats, que també
Gralisa (Grasas Alimenticias SA) de tant d’un 65% de la plantilla d’Autobu- afecten els usuaris del metro de Barce-
Cabrera de Mar. Doncs bé, després que sos de Barcelona va seguir l’aturada. lona”. Aquestes condicions ja s’estan
el jutjat número 2 de Mataró dictés Una aturada que va tenir en contra la materialitzant en l’existència d’esta-
sentència favorable al company asset- direcció de l’empresa i els delegats de cions buides (sense la presència de tre-
jat Roberto Montalbán, el mateix dia quatre sindicats, però que va comptar balladors); una alta inseguretat per als
que l’empresa s’assabenta de la rein- amb el suport de molts dels treballa- que transiten per les línies de metro i hi
corporació d’aquest treballador, es pre- dors i treballadores i de la CGT. treballen; una gran dificultat a complir
para un acomiadament disciplinari su- La vaga es va realitzar per pressio- els protocols d’actuació en cas d’eva-
rrealista, ple de mentides i al·legant nar la direcció de l’empresa pel que fa descansar 13 caps de setmana a l’any, i afecten els descansos que negocien. cuació o emergència, precisament per
motius poc vàlids. Actualment, Rober- a la negociació del Conveni, que ja davant de la passivitat de la majoria del Acabat l’acte, els treballadors pre- la falta de personal a les estacions; una
to està passant per una profunda de- porta més de quatre mesos sense Comitè d’Empresa de Transports de sents van tallar la Via Laietana i van escassa i insuficient formació del nou
pressió, a l’espera que se celebri el ju- avançar i amb l’amenaça de canviar el Barcelona, els propis treballadors es anar en manifestació fins a la plaça personal sobretot pel que
dici per acomiadament improcedent. sistema de descansos dels caps de set- van autoconvocar, a través de la reco- d’Urquinaona. fa a conductors i una prepotència abso-
Com podeu deduir, l’empresa ha fet mana. llida de més de 1.000 signatures, per a luta de la direcció d’aquesta empresa.
cas omís a les indicacions del jutge. Després de quatre mesos de nego- una aturada i una assemblea el 3 de Amb la vaga i segons les seves de-
Però això no s’acaba aquí, doncs el ciació de Conveni Col·lectiu, la direc- juny, amb l’únic suport de la CGT. AL METRO PER SEGURETAT claracions, la CGT ha alertat la ciuta-
company Pedro, un treballador que ció de l’empresa d’autobusos TMB Uns tres-cents treballadors d’auto- El mateix 3 de juny, la CGT va organit- dania, administracions i responsables
porta a l’empresa més de 20 anys, des- està amenaçant de privatitzar l’empre- busos de TMB van acudir a l’Assem- zar una jornada de vaga al Metro de públics que aquest "nou i modern
prés d’ocupar el lloc de Marc (vegeu sa "per ser competitius" i proposa, blea de Treballadors, on es van marcar Barcelona, on és el sindicat majoritari, metro" naix amb molts riscs d’incalcu-
“Catalunya” 61) en la Secció Sindical entre altres mesures, sancionar les bai- com a prioritats per a aquest Conveni per contrarestar les mesures organitza- lables conseqüències. La CGT ha vol-
com a secretari d’Informació, és vícti- xes per malaltia. la reducció de jornada, els dos dies fes- tives que ha aplicat l’empresa de forma gut mostrar a l’empresa la seva oposi-
ma d’un tracte menyspreador per part Per aquest motiu, i davant de l’es- tius setmanals i la millora del sistema unilateral, vaga que va ser seguida per ció a l’abandonament de la seguretat,
de Jordi Artigas, l’assetjador de tots els tancament en la negociació, on l’em- de descansos actual. També es va exi- un 30% de la plantilla, tot i les irregula- tant en relació al passatge com als seus
nostres companys, que el pressiona presa exigeix, una vegada i una altra, la gir que els sindicalistes "professionals" ritats i entrebancs comesos per l’em- treballadors; l’incompliment de les
perquè signi documents, i l’amenaça si pèrdua de l’actual sistema de descan- que no van donar suport a l’aturada presa, dificultant l’exercici del dret de obligacions econòmiques respecte a
no ho fa, li prohibeix que s’assessori sos de què gaudeixen els conductors vagin a treballar els caps de setmana vaga a diversos treballadors i treballa- diversos sectors de l’empresa; i la uti-
sobre el que volen obligar-lo a signar, i d’autobusos, que es caracteritza per que els allibera l’empresa ja que no els dores. La vaga es va notar d’una mane- lització fraudulenta de la contractació.
d’aquesta manera segueix amb el siste-
ma d’assetjament ja conegut per tots
cap als companys de la Secció Sindi-
cal. OPINIÓ ■ La CGT davant la privatització de Correus
Durant anys, aquests companys no
havien sofert cap forma de tracte dife- Sindicat Federal de Correus i futur i proposar, si és el cas, les mesu- nament en el mercat i l’augment de la rreus continuarà sent un servei públic
rent a la resta de treballadors fins que Telègrafs de la CGT res de privatització que s’estimen productivitat i els beneficis empresa- de titularitat pública ja que, segons els
no van ocupar càrrecs de representació oportunes amb un calendari d’actua- rials. En aquesta memòria, i pel que fa llibertaris, “fins ara, cada pas que dóna
sindical. Des d’aleshores, els nostres
companys han sofert una persecució
sistemàtica, ja que els n’han anul·lat
E l govern del PSOE pretén tenir
llest en tres mesos un calendari de
privatitzacions d’empreses públiques,
ció" (Correus és una de les empreses
públiques incloses dins del Patrimoni).
Tot això dins de la bogeria propicia-
a Correus, cal destacar la mala qualitat
del servei, a anys llum de la de la resta
de la Unió Europea; a pesar d’això,
no fa més que crear més inseguretat
entre el col·lectiu”.
Posem com a exemple de la política
tots els drets fonamentals. Mentrestant, entre les quals podria trobar-se Co- da pel neoliberalisme europeu i avala- sense cap pudor, assenyala l’alt cost en de destrucció de serveis propis la
l’empresa aprofita per pressionar els rreus. da per governs (tant els de dretes com despeses de personal (encara que la Xarxa de Telecomunicacions de Cor-
treballadors que han donat suport als El passat 2 d’abril, es publicava en els que es diuen d’esquerres) i sindicats plantilla s’hagi reduït en més de 1.700 reus.
nostres companys i afavoreix els treba- el BOE un paquet de mesures per a, majoritaris, així com fomentant, a tra- treballadores i treballadors des de Està previst que es licitin per als
lladors afins a l’empresa. entre altres coses, “millorar el funcio- vés de les seves directives i la seva 1995) i la baixa productivitat (conse- pròxims cinc anys els serveis de telefo-
De tot aquest tema se n’ha informat nament dels serveis postals i de trans- constitució (ratificada únicament per qüència sobretot de la falta d’ingressos nia i Internet de Correus i Chronoex-
el Grup Vila, soci majoritari de l’em- ports" i, dins d’aquest, el que han de- 1/3 de l’electorat de l’Estat espanyol), en matèries com el màrqueting, la pu- prés pel mòdic preu de 109,4 milions
presa, que ha donat com a resposta un nominat "l’estratègia de participació de la lògica irracional de la competitivitat, blicitat directa, els enviaments interna- d’euros (uns 18.000 milions de les an-
suport incondicional i incomprensible l’Estat en el sector públic empresarial" l’increment de la productivitat dels tre- cionals o la missatgeria). A això i a allò tigues pessetes).
a l’Artigas. En algunes de les empre- que, en un termini de tres mesos, haurà balladors i les treballadores i el benefi- que s’ha exposat en els dos primers Des de CGT, s’ha volgut deixar ben
ses on aquest grup hi té participació hi de presentar el ministeri d’Economia i ci empresarial. paràgrafs s’hi uniria la participació pri- clar que les privatitzacions no respo-
ha hagut accidents de summa gravetat Hisenda a la Comissió Delegada del Precisament, amb aquest argument, vada en els Correus d’Alemanya, Ho- nen a exigències europees (que perme-
tant per als seus treballadors com per al Govern per a Assumptes Econòmics. la Subdirecció General de Regulació landa (majoritària) i Irlanda i la previ- ten però no obliguen), apostem ferma-
medi ambient (per a més informació i, Segons se cita textualment en aquest dels Serveis Postals ha encarregat a sible venda d’accions a Bèlgica i Itàlia. ment pel manteniment dels serveis
com a exemple, busqueu en un cerca- BOE, "l’objectiu és avaluar la partici- l’empresa Deloitte una memòria del Des de la CGT, s’ha fet públic un públics i denunciem que el seu des-
dor d’Internet el mot "Grefacsa", una pació de l’Estat en cada una de les em- sector postal en què hi figuren quines document en què es destaca la incerte- mantellament respon únicament a l’ac-
de les empreses associades al Grup preses integrades a la cartera de SEPI i són les línies de Correus i de la resta sa que aquest procés ha creat i es de- ceptació d’alguns de la lògica empre-
Vila). Patrimoni, definir una estratègia de d’operadors privats per al seu posicio- manen garanties suficients que Co- sarial.
6 Catalunya. Juliol-Agost de 2005

7. TREBALL-ECONOMIA
Entrevista amb la Secció Sindical de la CGT a Aigües del Ter-Llobregat PLAÇA PÚBLICA
Sobre cartes
‘Es pot plantar cara al magnes
Joan Layret
despotisme empresarial’ E l recent sotrac de la Constitució
Europea ha estat un bon antídot
pels qui pensen que les coses solament
es fan d’una sola manera: la d’ells o la
dels seus amos. El que fins fa poc s’a-
Josep Garganté amb l’empresa i quan no ignora una si- nomenava “pensament únic”, sembla
tuació conflictiva simplement la rebai- que s’ha estès també a la part majorità-
-Quant de temps fa que existeix la xa. ria de la social-democràcia o al que
Secció Sindical de CGT a ATLL i Amb la signatura de l’últim Conveni queda d’ella. La cerimònia de la confu-
com és la relació de forces amb els Col·lectiu s’han incrementat les di- sió, o jo o el caos han estat els millors
altres sindicats? ferències entre el personal que està a arguments dels partidaris francesos del
-Ens varem constituir fa una mica més torns i el personal d’oficines, agreu- sí, que finalment ha estat un sonor
de tres anys i gairebé un any més tard jant-se encara més, depenent del centre “non”. Les interpretacions han estat
d’haver-se celebrat les eleccions sindi- de treball al com s’està adscrit. moltes i variades, i la fàcil “boutade”
cals a l’empresa. No tenim representa- La Secció Sindical de la CGT està de dir que els extrems es toquen ha vol-
ció al Comitè d’Empresa, perquè l’em- demostrant que es pot plantar cara a el gut servir d’antídot per l’hemorràgia de
presa va impedir que la CGT pogués despotisme empresarial. les esquerres, que ha produït una verta-
presentar una candidatura, la qual cosa Una de les membres de la Secció, dera esquerda entre els partidaris del
va afavorir els sindicats CCOO i UGT. que va guanyar una demanda contra neoliberalisme, i els que defensen els
La relació que tenim amb aquests l’empresa per temes de conciliació fa- drets socials, i el pes de les classes po-
sindicats és nefasta, ja que es deuen a miliar, n’ha guanyat una altra sense en- pulars: el bàndol vencedor del referèn-
l’empresa i li segueixen el joc amb se- trar al jutjat per temes de funcions i ca- dum.
cretisme i enganyant la gent per inte- tegoria. La lectura dels partidaris de la Cons-
ressos personals, tot el contrari que no- Gràcies a una denúncia d’una altra titució redactada per Giscard d’Estain
saltres, que ens basem en l’honestedat, dels membres de la Secció, l’empresa és de moment força confusa, algunes
la transparència i la lluita pels interes- -L’empresa, amb la desídia del Comitè, Per això, el 29 d’abril, quan s’anava s’ha vist obligada a realitzar l’avalua- veus han apuntat que potser el proble-
sos de totes i de tots. dedica molt d’esforç i diners a repri- a celebrar en la seu de l’empresa un ció psicosocial. ma ha estat precisament el fet de la
-Com és la dinàmica que seguiu a ni- mir, perseguir i acorralar els membres Consell d'Administració ens vàrem La concentració davant la seu de consulta: s’havia de lligar el consens en
vell organitzatiu (assemblees, butlle- de la Secció Sindical i les seves simpa- manifestar amb el lema "Prou Repres- l’empresa durant la celebració del seu parlamentària, sense necessitat que
tins sindicals, etc.)? titzants encara que per a això hagi de sió a ATLL" i vam repartir una nota a Consell d’Administració ha acabat de la població hagués de dir ase o bèstia!
-La nostra dinàmica és la difusió màxi- vulnerar drets constitucionals. cada membre del Consell explicant-los convèncer a la gent que la CGT no són El segon “nee” dels holandesos ja ha
ma de tota la informació, tant la que Entre moltes altres coses, ha permès l’ambient laboral i el tarannà de l’em- uns “apalancats” com els altres... Espe- adquirit proporcions dantesques i ha
afecta totes les persones que treballen a la difusió d’anònims en què se’ns ca- presa. rem que es noti a les eleccions!!! donat una puntada de mort a la magna
l’empresa com la de la CGT. Ens orga- lumnia i se’ns insulta, ens ha prohibit En aquests moments, tenim presen- -Com és la situació del sector? pretensió de l’Europa dels mercats. La
nitzem en el nostre Sindicat, Quími- l’accés a centres de treball per repartir tades davant Inspecció de Treball di- -El sector de l’aigua mou molts diners, lliçó també es pot aplicar a la inversa a
ques de Barcelona, i decidim conjunta- informació i l’última és un comunicat verses denúncies, entre les quals en cal és un negoci rendible i el seu control la miop pulcritud dels constitucionalis-
ment totes les qüestions. de Recursos Humans prohibint penjar destacar dues: una per persecució i as- està repartit entre l’administració amb tes espanyols i catalans. El debat del re-
Editem un butlletí com a Secció Sin- qualsevol cartell, adhesius, pòsters, setjament a una companya de la Secció la xarxa en alta, i la gran empresa pri- ferèndum ha estat un autèntic diàleg de
dical, “La Kanonada”, estructurat en deixar cartes, propaganda, fulles infor- Sindical i una altra per atemptar contra vada, com el grup AGBAR, amb la besucs i un cobrir l’expedient europeu
diverses seccions: tema central de ac- matives, etc. en les zones de descans i el dret de llibertat sindical. xarxa domiciliària. de ZP, sense cap mena de debat en pro-
tualitat a l’empresa, legislació-juris- en qualsevol altre lloc que no sigui el -Quins són les principals demandes En l’última dècada, els sindicats funditat. Els padrins europeus estan ja
prudència, opinió, humor i agenda, on, tauler d’anuncis del Comitè d’Empresa dels treballadors i treballadores majoritaris al sector han pactat en els acabats políticament, com també el
lògicament, tot el món pot expressar la i que no estiguin degudament autorit- d’ATLL i com enfoqueu el futur de convenis col·lectius provincials pèrdua projecte d’Europa que defensen.
seva opinió, sense censures ni lliga- zats per la direcció. la Secció? de drets laborals: doble escala salarial, Seguint amb les cartes magnes,
ments. Hem intentat el diàleg, tant amb -La majoria dels treballadors i treballa- supressió de l’antiguitat, redefinició de tenim un altre exemple d’aquesta ma-
-Explica'ns què ha significat la cam- l’empresa com amb el Departament de dores volem una defensa real dels seus grups i categories professionals aug- nera de fer exquisida i sempre en co-
panya d’assetjament contra els afi- Medi Ambient i Habitatge, del qual interessos i dignitat, ja que el Comitè, mentant-se l’especialització pel mateix missions (per què serà el nom ?) en
liats de CGT i com hi heu respost? depèn, i no hem obtingut resposta. més que passiu, està en connivència salari,... l’actual elaboració del nou Estatut
d’Autonomia de Catalunya. Una tensió
política que està provocant un cansa-
ment generalitzat entre la població so-
La mobilització aconsegueix la readmissió del delegat Preacord a birana. Un avorriment directament lli-
gat amb el propi procediment emprat:
de CGT acomiadat a Linpac Automotive de Valls Cristalera de el secretisme, el politiqueig rastrer i
sense cap mena de perspectiva, i amb
CGT Camp Tarragona saber que es presentava en una llista a l’Arboç el fet que es transmet el què finament
les eleccions sindicals de l’empresa serà una decisió de despatx, potser la
E l passat dijous 2 de juny, l’em-
presa Linpac Automotive de
Valls va readmetre el treballador Vi-
per CGT. Prèviament, Vicente havia
estat confirmat com a delegat sindical
de CGT per un laude del Departament
F inalment, els sindicats i l’empresa
van arribar el 20 de maig a un pre-
acord en la negociació del Conveni
de cert ministeri de Madrid, la que fi-
nalment posarà els punts sobre la “i”.
La presidència de la Generalitat de Ca-
cente Calatayud en l’acte de concilia- de Treball, ja que l’empresa també n’- Col·lectiu de Cristalera Española de talunya es reservava la convocatòria als
ció previ al judici que s’havia de fer havia posat en dubte la representativi- l’Arboç del Penedès, després que fi- ciutadans/es per ratificar el text si els
per la denúncia dels anarcosindicalis- tat. nalment l’empresa accedís a apujar els de la capital no transigien. El problema
tes davant l’acomiadament del treba- Després de la readmissió, Vicente salaris segons l'IPC real i a pagar un però s’està circumscrivint cada cop
llador. les portes de l’empresa el dimecres 1 va decidir deixar l’empresa un cop re- complement per treballar els dissabtes. més en com sortir-se’n cadascuna de
La CGT va organitzar una campa- de juny. La concentració va acabar feta la legalitat a Linpac ja que una D’aquesta manera, els treballadors dei- les forces polítiques, i quina rendibilitat
nya d’enviament de faxs i correus amb una reunió amb la direcció de altra empresa li havia fet una millor xaven de realitzar la vaga discontinua en podran treure.
electrònics de protesta des de tot l’Es- l’empresa en què l’empresa va tornar oferta de treball. en forma d’aturades de dos hores que Sempre quedarà el bus de l’Estatut, i
tat i una primera concentració d’una a escoltar les raons de CGT per a la re- En aquests moments, CGT té dos realitzaven des del 26 d’abril per pro- les denses consultes a les organitza-
vintena de delegats i membres de admissió. dels cinc delegats sindicals a Linpac testar pel bloqueig de les negociacions cions socials addictes al règim i a l’es-
CGT de tot el Camp de Tarragona a Vicente havia estat acomiadat en Automotive de Valls. del Conveni. tablishment.
Catalunya. Juliol-Agost de 2005 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Sobre la Llei En lluita a ACC Spain per
concursal (1)
Timanfaya la continuïtat de l’empresa
F a uns dies vaig ser testimoni d’una
conversa entre companys amb res-
ponsabilitats en el nostre sindicat, esta-
Secció Sindical CGT ACC Spain maquinàries, contractant personal d’a-
quella zona amb uns salaris i condi-
E
ven polemitzant i atribuint a la Llei l 16 de juny, els treballadors i cions socials molt inferiors i rebent
concursal tots els mals haguts i per les treballadores del Vallès Oc- ajudes molt importants per part de la
haver, vaig tenir la impressió que real- cidental d’ACC Spain, antiga Generalitat (tant econòmiques com de
ment no sabien de què estaven parlant, Unidad Hermética, van realitzar una l’Incasol).
per aquesta raó vaig considerar oportú vaga de cinc hores per torn de treball, a Aquesta situació ha comportat una
dedicar aquesta columna a intentar pre- més de manifestar-se a Barcelona, on reducció aproximada d’uns 300 llocs
sentar d’una manera concisa què és van arribar col·lectivament en tren des de treball per mitjà de prejubilacions,
això de la Llei concursal, sabent que és de Sabadell, per anar en manifestació la qual cosa hauria de suposar un estal-
una matèria complexa. des de l’Arc de Triomf fins al Parla- vi de diners significatius per a l’empre-
Per començar seria oportú recordar ment de Catalunya, on van ser rebuts sa, ho han comptabilitzat com a pèr-
que quan parlem d’aquesta Llei ens per una representació de parlamentaris dues, els costos dels ERO i inversions
estem referint primordialment a la nor- del tripartit als quals es va informar de a Cervera consten en els comptes
mativa legal que regula fallides i sus- la situació existent i se’ls va demanar anuals com a deutes amb el mateix
pensions de pagaments. També és suport. ajudes, no com ara que no existeix cap ACC Spain, fins fa poc Cubigel SA, grup en els últims tres anys.
oportú recordar com al juliol de 2002 el Els treballadors i les treballadores condició i es dóna el cas real que diners han estat Electrolux i eren l’emblemà- A pesar de tot allò que s’ha exposat,
govern del PP va enviar a les Corts un van expressar als parlamentaris la seva públics que se li va donar a l’empresa tica Unidad Hermética del Vallès, tot la Direcció argumenta que no s’acon-
projecte de llei que, amb un total de preocupació per la greu situació de la per a Investigació i Desenvolupament un despropòsit de canvis societaris, segueixen els objectius de viabilitat de
231 articles, suposava la modificació fabrica, per les ajudes que ha rebut (I+D) una vegada feta la investigació moviments multinacionals i estratègies l’empresa, sol·licitant als treballadors i
de 37 lleis més, entre altres, donada la l’empresa i els mal gestionades que aquí es trasllada la producció a Xina, fiscals, en definitiva diversos canvis de les treballadores un esforç més: retalla-
seva importància, els Codis de Comerç han estat, encara que els mateixos això està passant amb un compressor mà amb l’objectiu d’obtenir més bene- da de drets socials, despenjada del
de 1829 (regnava aleshores Ferran VII) membres del Parlament van reconèixer de 12 Volts, investigat aquí però pro- ficis per a la multinacional. Conveni en vigor, augment de la flexi-
i 1885, la Llei d'Enjudiciament Civil de que no sabien de quines quantitats duït a Xina. Els parlamentaris es van Des que Electrolux va comprar bilitat, productivitat,... i sense un pla de
1881 i la Llei de Suspensió de paga- s’estava parlant ja que van ser ajudes comprometre a investigar on han anat a l’empresa, l’any 1988, s’han perdut viabilitat que garanteixi treball per a
ments de 1922, seria convenient recor- que va donar l’anterior govern. parar les anteriors ajudes perquè a dia més 600 llocs de treball, els treballa- més enllà del 2006.
dar que aquesta última va ser elaborada Als parlamentaris se’ls va exigir que d’avui hagin 40 milions d’euros de dors i les treballadores han patit cons- El Comitè d’Empresa format per
per evitar la fallida del Banc de Barce- els diners públics que se’ls dóna a les deute, i a intentar agilitar els terminis tants retallades socials i econòmiques CGT, CCOO i UGT, ha planificat una
lona. Totes elles van estar operatives empreses han d’anar acompanyats de totes les gestions. amb el propòsit de donar futur a l’em- sèrie de mobilitzacions que es va ini-
fins a l’1 de setembre de 2004, data en d’un pla de viabilitat a llarg termini, i presa. S’ha tancat la planta de produc- ciar amb la convocatòria la vaga de
què va entrar en vigor l’esmentada Llei de condicionar-ho a la seva permanèn- PETITA HISTÒRIA ció de Sabadell, traslladant-la a Cerve- cinc hores per torn i la manifestació del
concursal, alhora que amb la seva apa- cia en el territori on se’ls va donar les Actualment, l’empresa s’anomena ra (Lleida) junt amb les produccions i 16 de juny.
rició es van veure modificats també el
Codi Civil, el de Comerç, la Llei de la
Seguretat Social i la General Tributà-
ria.
Desconvocades les vagues a Adif (Renfe) després d’arribar a un acord
El més significatiu que planteja SFF-CGT dignes per al personal responsable de ció de les noves tecnologies de cara a gories abans del 30 juny pròxim, que
aquesta normativa per a nosaltres com la seguretat en la circulació dels trens, evitar el tancament indiscriminat de les establirà funcions, competències, res-
a assalariats, és que una part de matè-
ries que fins a ara tenien el seu tracta-
ment en l’àmbit laboral deixaran de ser
D esprés de llargues negociacions i
debats, la CGT va arribar el 7 de
juny a un acord amb la direcció d’Adif
en implantar en els gràfics de servei
descansos per treballar davant de pan-
talles de visualització de dades, i la re-
estacions amb la finalitat de mantenir
l’ocupació, la seguretat i la qualitat del
servei als ciutadans. Respecte a la re-
ponsabilitats, sistemes retributius, for-
mes d’accés i ascens a les categories
professionals ferroviàries a Adif i com-
tractades pels jutges socials, i, conse- (Administrador d’Infraestructures Fe- alització d’un estudi de la saturació de percussió laboral de la Llei del Sector plements de lloc (entre ells el de res-
qüentment, passaran a ser competència rroviàries) que posa fi a una conflicti- les càrregues de treball dels controla- Ferroviari sobre les homologacions, ponsabilitat en la circulació), etc.
dels jutges mercantils, creant-se per a vitat que durava més d’onze mesos, pel dors de circulació que determini la acreditacions, sancions econòmiques CGT ha valorat molt positivament
això 62 nous jutjats mercantils que tin- tancament intolerable de les successi- plantilla i jornada necessària amb la fi- administratives, etc., la direcció d’Adif aquest acord i confia que l’empresa
dran competència exclusiva i excloent ves direccions de Renfe i Adif, per bus- nalitat que ocupin la seva delicada s’ha compromès a constituir una taula sigui responsable i ho desenvolupi
per a conèixer sobre els procediments car una sortida negociada a les reivin- labor en les millors condicions possi- de negociació específica abans de fi- amb sinceritat, doncs sinó asseguren
concursals, amb el suport d’una admi- dicacions del col·lectiu de circulació. bles. Així mateix, la direcció d’Adif nals de juny. Finalment, Adif també que es veuran “obligats a recuperar la
nistració concursal constituïda per pro- L’acord estableix els compromisos s’ha compromès a negociar la reper- s’ha compromès a presentar el seu pro- mobilització amb totes les seves conse-
fessionals qualificats i concentrant els per garantir unes condicions laborals cussió laboral derivada de la implanta- jecte finalitzat de classificació de cate- qüències”.
quatre procediments anteriors sobre fa-
llida, suspensió, quitació i espera.
És a dir, que el jutge mercantil conei-
xerà sobre matèries que en principi La plantilla d’Urbaser, a Vilassar de CGT, contra el preacord entre Comitè
eren competència de l’ordre social, per
tant, podrà acordar el tancament de Mar, a la vaga pels seus drets i direcció a Valeo Climatització
totes o part de les oficines o establi-
ments empresarials, extingir, suspendre L’assemblea de treballadors i treballa- El conflicte fa mesos que s’arros- Els treballadors i les treballadores de treballadors el 18 de febrer per ajustar
o modificar col·lectivament els con- dores de l’empresa Urbaser, conces- sega, ja que els treballadors i les treba- Valeo a Martorelles van ratificar majo- la plantilla a la càrrega de treball de la
tractes de treball, encara que mit- sionària de la neteja i recollida de lladores van fer arribar la seva propos- ritàriament el passat dia 20 de maig el fàbrica, però el 31 d’abril es va com-
jançant un procediment similar als Ex- brossa de Vilassar de Mar (Maresme), ta per al nou Conveni en el mes de preacord entre el comitè i la direcció prometre a «paralitzar» l’expedient
pedients de Regulació d’Ocupació i on, ha decidit anar a la vaga indefinida per febrer, i fins ara l’empresa s’ha negat a de la companyia per reduir la plantilla per iniciar negociacions amb els sindi-
després d’un període de consultes i la exigir a l’empresa el desblocatge de la negociar-la. Els contactes mantinguts amb baixes incentivades i prejubila- cats.
intervenció de l’autoritat laboral, la de- negociació del Conveni Col·lectiu per entre els representants dels treballa- cions. La Confederacióm General del Tre-
cisió recaurà en aquest jutge concursal, al 2005 i la retirada de la proposta d’a- dors i els responsables de l’Ajunta- L’acord preveu baixes incentivades bal està en contra del preacord perquè
encara que contra les decisions d’a- comiadament presentada per l’empre- ment tampoc no han servit de res. de 45 dies per any treballat i prejubila- considera que no hi ha causes econò-
quest jutge mercantil, quan tractin sa, que al·lega que pateix un dèficit En el moment de tancar aquest nú- cions a partir dels 58 anys, sense fixar miques que justifiquin la reducció de
sobre suspensió, extinció o modificació econòmic perquè la partida aprovada mero del “Catalunya”, estava previst un nombre mínim de treballadors que personal, però es veu obligada a acatar
de contractes, es podrà recórrer davant per l’Ajuntament és insuficient per co- que s’anés a la vaga el dimarts 21 a s’hi haurien d’acollir. La companyia la decisió dels treballadors i les treba-
els Tribunals Superiors de Justícia. brir el cost del servei. les zero hores. va presentar un ERO que afectava 130 lladores.
8 Catalunya. Juliol-Agost de 2005