- sindicat cgt

1. Catalunya
decreixement
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Març 2008 • número 95 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Fotografia: Dídac Salau

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
‘Catalunya’: ara, setanta-un
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
anys; al setembre, cent números
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de El periòdic vespertí “Catalunya”, va Estem orgulloses que un mem-
Catalunya (FAPC) sortir per primer cop al carrer el 22 bre del Col·lectiu Catalunya (que
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona de febrer de 1937, com a “òrgan re- també és conductor), pogués sortir
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
gional” de la CNT de Catalunya a la festa de l’APEC (Associació de
FEDERACIONS COMARCALS
amb la lamentable característica Premsa en Català) on vàrem reco-
(per la tardança) de ser la primera llir un premi, a reivindicar els dos
Anoia publicació escrita íntegrament en dies, tal com es veu en la foto que
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 català de la Confederació Nacional acompanya aquest text.
cgtanoia@yahoo.es del Treball. Fins aleshores, les pu- La segona part de la vuitena
Baix Camp/Priorat blicacions llibertàries orgàniques època de la revista, que és on ara
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
havien estat totes en espanyol. ens trobem, es va iniciar amb un
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 El marc conflictiu de la guerra article del Saturnino Mercader
Baix Llobregat civil féu que aquesta primera època sobre la vaga dels Autobusos de
Cra. Esplugues, 46 no s’allargués mes enllà del 28 de Barcelona. Per quan arribi el núme-
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 maig del 1938 i hagueren de pas- ro 100 ja li tenim preparat l’espai
sar mes de trenta-nou anys perquè perquè ens expliqui com, de ben
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat aquesta capçalera tornés a veure segur, ja disposen de dos dies de
Tel. 93 778 04 93 la llum. descans setmanal i com, amb l’aju-
Baix Penedès El setembre del 2002, les perso- da i el suport mutu de treballadors i
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 nes que vàrem assumir fer aquesta treballadores i dels moviments so-
cgt.baix.penedes@gmail.com revista, la pàgina web i bona part cials, hem fet un nou pas endavant,
Barcelonès Nord de la Comunicació de CGT, el que mai serà el darrer.
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es Col·lectiu Catalunya (que s’ha anat I així estem i així no ens volen
Tel. i fax 93 383 18 03 reforçant amb el temps), iniciàvem els empresaris, jutges, policies,
Garraf-Penedès la segona part de la vuitena època propietaris, constructors, policies,
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
de la revista. Començàvem a treba- grocs, paràsits i xupòpters que de-
Tel. i fax 93 893 42 61 llar, a posar hores i esforç en nuciem i assenyalem.
Maresme
Còmic - Ácido Crítico
aquest projecte il·lusionant i obert, Ens omple de joia arribar al nú-
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es un projecte amb la voluntat de con- mero 100 al mes de setembre que
Tel. i fax 93 790 90 34 vertir-se en la veu de la Confedera- ve, que la revista de la qual en for-
Vallès Oriental ció, de la classe obrera, dels movi- maren part personatges tan bri-
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com ments socials i de les lluites llants com Peiró o Barnils creixi i
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 alternatives de tots els Països Ca- s’enforteixi, que formem una petita
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
talans i de la resta del món. part de la veu de les lluites socials,
Des d’aquell primer número 36, de la Catalunya resistent que cons-
Girona
que vàrem iniciar amb el relat de la trueix una alternativa, evidentment
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a vaga general del 20 de juny, el “Ca- llibertària i per tant oberta, tal i com
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
talunya” ha vist passar per les dèiem en el primer editorial.
Ponent seves pàgines moltes altres lluites També ens enorgulleix ser una
Av. Catalunya, 82è on la CGT ha demostrat el seu ca- petitíssima part de la vaga ofensiva
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 ràcter combatiu i transformador, ha del bus, de la lluita dels conductors
Camp de Tarragona
vist també el segrest i condemna d’autobús pels seus drets amb l’e-
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona de la companya Laura Riera, que dició conjunta amb els companys i
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
encara continua a la presó, la lluita companyes de “L’Accent” i la “Di-
contra els transgènics, contra l’es- recta”, d’una revista amb 60.000
FEDERACIONS LOCALS
peculació, contra el Pla Hidrològic i exemplars dedicats a contrarestar
tantes d’altres que esquitxen el la propaganda de Transports Me-
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
nostre país i que teixeixen el con- tropolitans deBarcelona que els
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org trapoder necessari i imprescindible mateixos dies van treure un fullet
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
en temps de majories socials gri- antivaga amb 400.000 còpies re-
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
ses. partides porta a porta.
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 de
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, febrer del 2008.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96 Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·labo-
Sabadell
ren en aquest número: Gemma Ubasart, Laia Alsina, Ivan Miró, Cimarron E., Francesc Camps,
Unió, 59 Maria Martí, Atonio Pérez Collado, Marta Pi, Pere Ortega Clotet, Jaume Cunillera, Kaos en la Red, “Sou uns revolucionaris de
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau (portada), Josep M. Yago, Pau
Tel. i fax 93 745 01 97 ‘pacotilla’”
Terrassa
Juvillà, Jordi Sàlvia i Francesc Poblet. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’.
Ramon Llull, 130-136
Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia)
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cronocata@cgtcatalunya.cat Jordi Hereu dirigint-se a uns ‘buseros’ que
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. l’escridassaven en un míting
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar@terra.es
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Març de 2008

3. REPORTATGE Una aposta per unir
L’objectiu de la Marxa pel Decreixement l’ecologisme, el
no és fer una convocatòria massiva sinó creixement sostenible i
posar en contacte la gent que lluita arreu el consum responsable
DECREIXEMENT
Una marxa en bicicleta recorre Catalunya per fer campanya pel decreixement
Temps de Re-voltes
Col·lectiu Catalunya
U
na seixantena de ciclistes
van participar, el 10 de fe-
brer, en la primera etapa de
la primera Marxa pel Decreixe-
ment, que recorrerà fins al 26 d’a-
bril un total de 35 comarques cata-
lanes, amb l’objectiu de crear una
xarxa d’entitats que tenen en comú
la lluita per l’ecologisme i les llui-
tes socials. La iniciativa està pro-
moguda pel col·lectiu Temps de
Re-voltes per contactar i treballar
amb la gent que s’està mobilitzant
pel decreixement. La bicicletada va
sortir de la plaça Universitat de
Barcelona i va arribar, en l’etapa in-
augural, a Sant Feliu de Llobregat,
on es van dur a terme diverses xe-
rrades. A aquesta primera marxa
s’ha sumat també la Coordinadora
d’Usuaris de la Bicicleta (CCUB),
que des de fa anys reclama que es
faci efectiva una xarxa bàsica de ca-
rrils per a bicicletes que s’estengui
per tota Catalunya.
L’objectiu de la iniciativa no és
fer una convocatòria massiva, sinó
que es reuneixi la gent consciencia- el petroli, el gas i el carbó que cada combustibles fòssils que declinen. l'últim arbre per adonar-nos que els com vivim i a on porta el model de
da amb aspectes com ara l’ecolo- vegada més, estan i estaran en de- Una alimentació cada cop menys diners no es poden menjar. vida que ens estan venent. És hora
gia, el creixement sostenible i el clivi. Tard o d'hora doncs, haurem variada, menys pròpia i més depen- Per si no n'hi ha prou, el sistema de començar una Marxa, respectuo-
consum responsable. Les primeres d'aprendre a viure en un món de dent de la compra de llavors a grans financer i econòmic actual és també sa amb la natura, que recorri, visiti,
etapes de la Marxa passaven per baixa energia perquè ni tota la tec- multinacionals. Més imprevisible i en gran part, responsable del caos intercanvii, i creii amb les persones
l’Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf. nologia del món, ni totes les reno- per a la salut degut a la generalitza- ecològic del planeta i de la nostra i organitzacions locals de cada terri-
Posteriorment, la Marxa anava cap vables juntes podran aconseguir ció dels transgènics, menys abun- esclavització sense precedents. Un tori. És hora d'alliberar-nos del
a les comarques tarragonines i tot que seguim vivint com si tingués- dant si seguim pensant que és mi- sistema que crea els diners del no poder del sistema dominant, d'orga-
seguit, a les de ponent. Les comar- sim tres planetes. Perquè cap inven- llor dedicar la terra a plantar res i que a sobre, ens cobra interes- nitzar la insubmissió, de reagrupar-
ques gironines i les del nord de ció podrà negar-se a veure que de aliments per alimentar els cotxes, sos. Un sistema que necessita que nos, de prioritzar les alternatives, i
l’àmbit metropolità seran les últi- planeta només en tenim un, mal- enlloc de plantar per alimentar les seguim consumint, que seguim d'interconnectar-les unes amb les
mes etapes de la Marxa abans de tractat, espoliat, contaminat i assal- persones. creixent, demanant crèdits i pagant altres. És hora de deixar de treballar
tornar a Barcelona. La Marxa pel tat en tota la seva fragilitat. Per altra banda, molt del mal que els nostres deutes per a seguir fun- per l'economia de creixement, i de-
Decreixement ja té l’adhesió de 50 El canvi climàtic és una conse- anem fent dia a dia, incansablement cionant. Un sistema que no té en dicar-nos a practicar el decreixe-
entitats i més de 300 particulars. qüència del nostre model de vida, contra l'ecosistema pot arribar a ser compte el valor real de les coses, ment.
un avís que ens indica que estem vi- irreversible. Vivim a costa de l'ex- governat amb les regles d'uns pocs Pedalem per una vida on decidim
Model de vida vint per sobre de les nostres possi- tracció d'uns materials que han cos- per tal d'explotar als altres i destros- nosaltres. La crítica és necessària
impossible bilitats en un sistema de creixement tat a la terra milions d'anys de pro- sar el nostre medi i mitjà de vida. però necessitem projectes, necessi-
de la producció i del consum tan duir, amb una flota pesquera que Volem lluitar contra un sistema tem idees, necessitem veure que hi
Vivim immersos en un model de gran que no és gratuït, que té impli- pot pescar més del que pot arribar a econòmic que ens condemna a la ha alternatives possibles. Alguns
vida impossible de mantenir, inde- cacions, una d'elles l'augment cons- haver-hi al mar. La desertització precarietat, volem deixar de viure diran que som utòpics. Els utòpics
sitjable i injust. El sistema actual, tant de les emissions. No podem avança i la biodiversitat es redueix explotades per un sistema que sem- són ells!
basat en el creixement exponencial aturar el canvi climàtic sense de- dràsticament. La tecnologia ens ha bla que no té cares però que sabem Si voleu més informació sobre la
i infinit que no té en compte la lògi- créixer. permès guanyar momentàniament clarament que no és producte d'una marxa podeu visitar el web:
ca empírica de la finitud de recursos A més, haurem d'aprendre a l'assalt contra el planeta, guanyar mà invisible. www.tempsdere-voltes.cat
del planeta, ens està portant i ens viure en un món nou, en un món en temps de manera que anem deu Davant d'això, no ens quedem de Si a més voleu indagar sobre
portarà a viure en un món inhabita- crisi, crisi de l'alimentació que amb passes davant seu, i el seu ritme na- braços plegats. Posem en Marxa el crisi energètica i decreixement tro-
ble. el model de vida actual depèn del tural de regeneració no ens pot se- decreixement perquè és Temps de bareu informació a les següents pà-
En gran part, el nostre model de transport de mercaderies completa- guir. Anem massa ràpid, i més tard Re-voltes, perquè és necessari gines:
vida es basa en l'explotació dels re- ment insostenible arreu del món, o més d'hora haurem de frenar. No- construir una altra manera de viure, www.crisisenergetica.org
cursos energètics fòssils i finits com que depèn al mateix temps, dels saltres no volem esperar a tallar fins i perquè per fer-ho, cal conèixer www.decreixement.net
Catalunya. Març de 2008 3

4. REPORTATGE
El decreixement com a
alternativa al capitalisme
Col·lectiu Catalunya rietat laboral, més malalties men-
tals, més suicidis i més estress. A
més, a nivell social comporta més
E
n un context de globalització individualisme, menys conexió
de l'economia, marcada per amb els altres, menys consciència
una contínua expansió dels de comunitat i més solitud”, afirma
mercats i del creixement econòmic, Folc que afegeix que la posada en
neix fa cinc anys a França un nou qüestió dels valors de l’actual so-
moviment social que qüestiona el cietat la farien més sana i crearia
capitalisme des d'uns plantejaments menys tensió per acumular coses
ecològics i socials: el decreixement. materials.
“El Happy planet index, que me-
“Més que una teoria econòmica deix el grau de felicitat, indicava
concreta o totalment estructurada, que era a Banuato, un arxipèlag de
és un toc d'atenció, un eslògan, una Polinèsia, on la gent era més feliç.
manera de fer pensar i repensar l'ac- Espanya estava el número 87 i EUA
tual sistema”, indica Eduard Folc, en el 150 molt a prop de països amb
membre de l'Entesa pel decreixe- molts problemes socials i polítics”,
ment creada fa uns mesos a Cata- afirma Pigem. “No es tracta només
lunya. “Aquest moviment social que només a nivell ecològic i social
s'ha extés de França (décroissance), no tingui sentit l’actual sistema
a Itàlia (decrescita) i, ara, a Cata- econòmic sinó que a més provoca
lunya”, afirma Folc. Com el seu més infelicitat. Sino tens les sabates
nom indica, s'oposa a la tendència que estan de moda, o no segueixes
al continu creixement i expansió el tipus de cos determinat, etc et
dels mercats i de l'activitat econò- sents malament. Això ha portat que
mica que impulsa el capitalisme. les depressions estiguen convertint-
“Parteix de dues preocupacions bà- se en una malaltia de dimensions
siques: l'ecològica i la social. Per epidèmiques, per aquesta constant
una banda, ja fa més de trenta anys de aspirar contínuament a tenir més
l'informe del Club de Roma, Els lí- i més”, explica el filòsof.
mits del creixement, ja va advertir
que el sistema capitalista no podia predar el territori”, diu Folc, que dels bens, pot ser totalment absurd. afirma Folc. “Quin sentit té portar El consumisme
seguir pel camí d'una continua ex- afegeix que no es tracta només de Per exemple, al nostre país produïm coses de la Xina quan les podem
pansió en un món amb recursos li- no créixer sinó fins i tot de decréi- tomàquets i n'exportem a Holanda i produir aquí amb una millor quali- El decreixement considera que un
mitats. Per una altra, les repercus- xer perque la quantitat de coses in- Holanda, per la seua banda, pro- tat i millors condicions laborals i dels primers canvis que s'ha d'ope-
sions socials i personals sobre la necessàries que tenim al mercat. dueix tomàquets i n’exporta aquí, socials, a qui beneficia tot aquest rar amb l'estructura econòmica és
vida de les persones del capitalisme “Molts cops l'actual forma d'or- quin sentit té això? Es tracta d'una muntatge?”, es pregunta el membre un canvi de mentalitat sobre el ciu-
fa que calgui una revisió del siste- ganitzar la producció i distribució despesa totalment prescindible”, de l'Entesa pel decreixement. “A tadà. Per això el moviment ha creat
ma econòmic”, assenyala Folc. curt termini tenim productes més decàlegs de comportament indivi-
Però el decreixement “no té una re- barats però cal pensar d'on venen duals basats en l'austeritat per apro-
cepta màgica només pretén donar aquests, quin consum dels recursos ximar-nos a la felicitat. “Pensem
un toc d'atenció”, afirma Jordi naturals fa i com han estat pro- que cal consumir menys i millor, i
Pigem, escriptor i filòsof. duïts”, afirma Folc. En aquest sen- produir menys i millor”, afirma
A França neix fa cinc anys a par- tit, es planteja que “cada activitat Folc. Per això es qüestiona la pulsió
tir de les jornades Desfer el creixe- s'hauria de fer responsable dels seus per consumir cada cop més i poseir
ment per refer el món, que va costos socials i ecològics”, afegeix cada cop més bens materials fona-
comptar amb 600 assistents. Ac- Pigem. mentat en diversos pilars: la publi-
tualment comptem amb Decrois- Folc denuncia que durant 200 citat, que impulsa un consum que si
sance, le journal de la joie de vivre anys la nostra civilització ha tingut no fos per ella no es produiria; l'ob-
una publicació mensual que arriba una energia barata i fàcil d'extreure solescència programada, per la qual
als quioscos i han publicat llibres que ha estat el petroli i les hidrocar- es fabriquen productes tenen una
com ara Objectiu decreixement, burs en general, el que ha permés data de caducitat amb l'objectiu de
que ja ha estat publicat en català. A créixer a l'economia i ha fet més fomentar el consum, de manera que
Catalunya tot neix també a partir barat “per a alguns” produir a un surt més econòmic comprar de nou
d'unes jornades que van tenir lloc el país i treslladar la mercaderia a un que reparar-lo; en el crèdit, que ens
passat 7 de març a la Universitat de altre indret. Per això s’acaba davant fa gastar per sobre de les nostres
Barcelona i que van aplegar a 400 la limitació dels recursos naturals. possibilitats; i tot plegat que ens fa
persones i en l'actualitat estan nai- A més, es constata que tot aquest pensar que consumir més ens porta-
xent grups locals a Astúries, Canà- creixement il·limitat no aporta la fe- rà la felicitat.
ries i Navarra. Les seues propostes licitat a l’ésser humà, sinó que ge- El professor d’Economía dels
contrasten amb el desenvolupament nera l'ansietat per tenir cada cop Recursos Naturals del Departament
sostenible, que, per als partidaris més i més: el consumisme. “Si ana- de Teoria Econòmica de la Univer-
del decreixement, es basa “en la litzem les estadístiques de creixe- sitat de Barcelona, Jordi Roca Jus-
fal·làcia que es pot créixer sense ment del producte interior brut i met, assenyala que “una part impo-
afectar el medi”, indica Folc qui agafem en una altra gràfica de l'ín- tant del canvi té a veure amb un
planteja, com a element diferencia- dex de felicitat en aquests països canvi cultural, un canvi de prioritats
dor, que el moviment del que forma veuriem com si bé el primer creix el en el consum de les persones”. I en
part qüestiona el sistema. “Es tracta segon fins i tot decreix. És fals que aquest àmbit creu que ha d’actuar la
d’una economia ecològica que si el creixement econòmic aporte feli- intervenció pública i estatal per in-
que tinga en compte els límits eco- citat i si mirem al nostre voltant ens centivar uns comportaments i des-
lògics i naturals, i que no vulgui de- adonem, cada cop hi ha més preca- incentivar-ne uns altres, “aplicant el
4 Catalunya. Març de 2008

5. REPORTATGE
principi de “qui contamina paga” i
de reducció del consum de recur-
sos naturals.
Alternatives
econòmiques
Per a molts, totes aquestes idees
poden semblar massa utòpiques i
poc practicables. En canvi, per
Eduard Folc: “El que és una utopia
es voler seguir mantenint l'actual
Surt publicat el
ritme de creixement il·limitat”. dossier de
Això no vol dir, que el decreixe-
ment plantege un “retorn a les
textos sobre el
coves o a temps passats: no es trac-
ta de tornar enrere, sinó de replan-
decreixement
Entesa pel Decreixement
tejar-nos el sistema. No pretenem
decréixer en serveis básics com sa-
nitat, ni fer foc amb pedres, sinó de
tenir una actuació responsable”.
En aquest sentit, Roca Jusmet, as-
senyala que no es tracta de decréi-
Foto: Josep M. Yago
E l document recull textos sobre
el decreixement i inclou el
resum dels diferents tallers i activi-
xer en si mateix, sino de qüestio- tats que es van realitzar durant les
nar-se l’actual sistema i ductores perquè uns altres finalit- anar cap a la pobresa voluntària, s'ha anat desinflant, i que recupe- jornades "Desfer el creixement,
repensar-lo per veure en què s’ha zen el circuit comercial. Per can- sino de cercar la felicitat personal rem perquè pensem que el cotxe és refer el món" que van tenir lloc a
d’incrementar l’activitat econòmi- viar aquesta situació ens veiem no en el consum, sinó en millorar un símbol d'aquest creixement eco- Barcelona del 7 a l'11 de març de
ca i en què no. obligats a decrèixer, a produir les relacions personals, en tenir nòmic descontrolat, que representa 2007. A banda de l'edició en for-
De fet, ja n'hi ha moviments so- menys, per recuperar el control més temps per tu, etc”, afegeix el l'individualisme i el consum ener- mat paper, també el podeu trobar-lo
cials concrets que treballen amb sobre la nostra collita i així tenir filòsof. gètic desmesurat: el dia sense cot- a la secció de textos de la plana
aquests principis, com ara l'slowfo- temps per transformar-la i distri- “Es tracta de reforçar l'economia xes pel decreixement”. Es van rea- web. També el podreu aconseguir
od nascut a Itàlia “que revaloritza buir-la nosaltres ", diu Alexis In- local a partir de sistemes d'inter- litzar diferents activitats al centre en format paper a l'Infoespai (pl.
els conreus i menjars tradicionals, i glada membre del grup pagès. canvi com es reflecteix al llibre Un de Barcelona amb xarrades i tallers del Sol 19,20 de Barcelona).
l'alimentació com a fet conviven- A més, hi ha altres propostes altre mon, d'Arcadi Oliveres”, afir- sobre els biocombustibles, mobili- El podeu baixar des d'aquí:
cial” diu Jordi Pigem, escriptor i fi- econòmiques vinculades a aquest ma Pigem qui afirma que “el crei- tat, amb un mercat d'intercanvi, http://www.decreixement.net/tex-
lòsof. També es qüestionen op- moviment social com ara les de xement i el consum s'ha convertit una manifestació i una festa al ca- tos/dossierdecreixement-web.pdf
cions d'oci com el turisme, sempre bancs de temps pels quals qualse- en la primera religió global”. Per rrer. Per això, abans s'havia enge- Siguem realistes. L'actual siste-
que es basi en la necessitat d'haver vol persona pot canviar una feina a això assegura que cal fer un canvi gat una campanya per Internet a ma econòmic basat en la possessió
de viatjar molt lluny perque “sem- canvi d'una altra sense que hi hagi de mentalitat, perque una de les partir d'un personatge que es diu de cada vegada mes coses sense
bli que són vacances de veritat”. diners per mig sinó un intercanvi coses que permet sostenir el siste- pedalín (www.pedalinorg), un ciu- importar el cost ecològic no té
“Es pot recuperar també el valor de feines. D'altra banda, rebutgen ma és que molta gent hi creu. Al- tadà de l'extrarradi de Barcelona futur.
d'allò local, en el nostre cas Cata- la propietat privada i proposen guns dels pensadors vinculats al que abandona el cotxe per la bici. El món té un límit, i els països i
lunya té molts indrets interessants i altre tipus de propietats, col·lecti- decreixement són Nicholas Geor- En aquest sentit l'Entesa pel de- la població no poden seguir crei-
no suficientment valorats. A més, ves, cooperatives, socials, etc. Però gescu-Roegen, Ivan Illic o Serge creixement critica durament les xent ignorant aquest fet. El "desen-
cal remarcar que és possible fer va- sobre tot, “el decreixement és un Latouche. prioritats en infraestructures de la volupament sostenible" és una
cances sense usar el vehicle pri- canvi cultural per passar de voler Generalitat: més carreteres (més bona idea però ignora dues reali-
vat”, afirma Folc. tenir més contínuament a voler El dia sense cotxes pel vehicles privats i contaminats) o tats: primer que el 20% de la pobla-
D'altra banda, a Catalunya exis- viure més i millor sense tenir en decreixement l’aposta pel creixement de ports i ció mundial consumeix el 80%
teix la Xarxa de Consum Solidari compte la quantitat”, diu Pigem. aeroports que consideren inneces- dels recursos de la terra i segon,
que treballa d'una manera molt “La proposta d'aquest moviment, El passat 22 de setembre l'Entesa sari. “És una bogeria; torna a ser el que tant aquest 20% com l'altre
propera als plantejaments que té el no passa per disminuir el nivell de pel decreixement recuperava una créixer per créixer, la qual cosa su- 80% aspiren a consumir cada dia
decreixement. Parteix de criteris vida sinó per repensar-lo. No es vol iniciativa de la Unió Europea “que posarà major destrucció del territo- mes sense marcar-se un objectiu
socials i ambientals i s'organitza a ri. Perquè han de crèixer el port i concret, o sigui, créixer per créixer.
partir de cooperatives de consumi- l'aeroport? Què aconseguirem amb Així doncs, el "desenvolupament
dors que adquireixen productes això? que quatre es facen més sostenible" no és aplicable a aquest
ecològics i de comerç just. Apos- rics?”, conclou Folc. 80% de la població que, per princi-
ten sobre tot per mecanismes de El que ells defensen pretén dedi- pis d'igualtat de drets, demana tenir
distribució local i d'un consum crí- car més inversions al transport els nostres mateixos privilegis. Per-
tic. Les cooperatives de consumi- local, el que més usem, que siga què això fos possible necessitaríem
dors són una alternativa a l'actual públic, col·lectiu i, preferentment, els recursos de 3 planetes, per tant
consumisme ja que no està per mig ferrocarril. és impossible. Així que només hi
la publicitat i tenen un tracte molt ha una solució per a evitar el
més personal i directe. El països en col·lapse econòmic, ecològic i so-
Assamblea Pagesa, organització desenvolupament cial: "decréixer".
agrària catalana, també n'assumeix Definim, el fet de "decréixer" en
alguns dels principis del moviment
també ha de decréixer? usar cada vegada menys productes
ja que defensen un sistema de pro- Folc indica que en molts dels paï- i que aquests siguin produïts mes
ducció i distribució local proper al sos en desenvolupament s'hauria prop de nosaltres (en el nostre
consumidor i evitant en la mesura de produir “un creixement entre país), fins arribar a un punt en el
de lo possible l'exportació o l'im- cometes i en minúscules”. Un crei- que consumim i gastem únicament
portació. Proposen la recuperació xement en serveis socials, en edu- el que el planeta pot oferir-nos per
dels mercats municipals com a lloc cació, sanitat, en infraestructures si mateix.
de trobada entre el ciutadà i aprofi- per arribar a un estàndard de quali- En aquesta tasca, els que tenim
ten internet per penjar allà els seus tat de vida, però no a l'estil occi- més feina per fer som aquest 20%
serveis i productes i posar en con- dental perque no els afavoriria sinó que gaudim de 4 vegades mes pri-
Foto: Jordi Sàlvia
tacte directe el pagés amb el consu- un creixement amb límits. “Nosal- vilegis i energia dels que ens toca-
midor, més enllà de les grans su- tres hauríem de decréixer molt més rien.
perfícies. També volen recuperar la del que ells haurien de créixer”, Com decréixer i en quina quanti-
cuina de temporada en funció del afirma i afegeix que “si tots els paï- tat es el que vam debatre, estudiar i
que la terra dóna a cada estació. sos consumiren el que un norda- concretar en aquestes jornades.
"Volem trencar la idea que els pa- mèrica necessitaríem els recursos Mireu també: http://www.decreixe-
gesos només som màquines pro- de diversos planetes”. ment.net
Catalunya. Març de 2008 5

6. TREBALL-ECONOMIA La dura lluita a
La lluita del bus a Barcelona ha esdevingut Seat guanya la
una lluita emblema de com ja es poden fer reincorporació
les coses i com alguns han triat que siguin dels acomiadats
La Mesa
d'Educació de
les Persones
Èxit de la vaga de
Adultes, en
defensa de dret
l’Educació el 14 de febrer
a l'educació LLEIDA BARCELONA
Mesa de l'Educació de Persones
Adultes de Catalunya
L' assemblea de professorat de
la Mesa de l'Educació de Per-
sones Adultes de Catalunya, conse-
qüent amb la seva defensa d'un en-
senyament públic i de qualitat, va
donar suport a la vaga convocada el
14 de febrer per aconseguir la reti-
rada del document de bases de la
Llei d'Educació a Catalunya, una
Col·lectiu Catalunya i Federació
llei que ignora totalment l'educació
TARRAGONA
de les persones adultes d'Ensenyament CGT Catalunya ment entre el col·lectiu de directors
Malgrat el compromís públic del dels centres.
Departament d'Ensenyament anun- També va fracassar la FAMPAC,
E
ciant que l'educació de les persones ls sindicats de mestres i que es va posar al costat del Tripar-
adultes tindria la presencia neces- professors van decidir plan- tit contra la vaga, tornant a demos-
sària en la Llei Catalana d'Educa- tar cara al conseller d’Edu- tar que és una organització buro-
ció, la LEC tan sols anomena l'edu- cació, Ernest Maragall convocant cràtica, gens representativa i
cació de les persones adultes al una jornada de vaga en l’ensenya- completament subordinada als de-
referir-se a la gestió municipal de ment públic el dia 14 de febrer per signis del govern. El pronuncia-
centres públics i quan es detallen exigir la retirada del document de ment favorable a les reivindica-
els elements integrants dels ensen- bases de la futura llei d’educació cions dels docents de moltes
yaments postobligatoris professio- de Catalunya, de l’elaboració de la AMPA i la significativa presència a
nalitzadors. qual van ser apartats. la manifestació de col·lectius de
La Mesa d'Educació de les Per- Per als sindicats, el projecte cul- atemptat directe contra el dret de i, encara que en menor nombre, de pares i mares de diversos centres
sones Adultes de Catalunya consi- pabilitza dels mals de l’educació el vaga i que intentaven enfrontar els pares i mares de centres públics. així ho confirmen. Tampoc no han
dera inacceptable el document de professorat, en el qual se centren ensenyants amb els usuaris. Com Els sindicats denuncien que amb sortit gens ben parats els MRP
bases i demana la seva retirada. les reformes, alhora que l’Admi- ve passant en altres sectors com el la reforma als centres s’acabarà (Moviments de Renovació Peda-
Volem una llei amb uns altres prin- nistració defuig les seves responsa- de conductors d’autobusos de Bar- imposant la lògica del mercat, amb gògica), que tradicionalment s’ha-
cipis sobre l'educació de les perso- bilitats, com la de comprometre’s a celona, un suposat govern d’esque- una gestió jeràrquica i empresarial vien pronunciat en defensa de l’en-
nes adultes: injectar més diners en un sistema rres ha anat més enllà en aquest as- que desvirtuarà el seu caràcter pú- senyament públic: l’èxit rotund de
- L'educació permanent ha de ser que està finançat de forma defi- sumpte del que mai no ho havia fet blic i modificarà les seves actuals la vaga i la multitudinària manifes-
la formació que una persona realit- cient. Per això, els sindicats CGT, el govern de la dreta. No obstant condicions laborals. Aquestes són tació mostren clarament la falta de
za al llarg de la vida, amb la finali- USTEC-STES, CCOO, ASPEPC- això també aquí el Tripartit ha fra- les principals crítiques sindicals a sintonia entre els seus planteja-
tat no només de completar la for- SPS i UGT es van posar d'acord en cassat. la projectada Llei: ments i les inquietuds reals dels
mació inicial i de reciclar-se convocar la vaga, a la qual es van Cal destacar també la important - Impulsar la gestió jeràrquica i docents.
laboralment. sumar el Sindicat d'Estudiants i el assistència a les manifestacions re- empresarial dels centres educatius S’espera que el conseller en
- L'educació permanent de per- SEPC, així com la Mesa d'Educa- alitzades a Barcelona, Tarragona, i implantar la lògica del mercat. prengui bona nota, retiri aquestes
sones adultes ha d'ésser específica, ció de les Persones Adultes. Lleida, Girona i altres localitats. A - Obrir noves vies de privatitza- Bases i obri un procés de veritable
pública, catalana, laica, igualitària, La participació del professorat a Barcelona més de 60.000 treballa- ció de l'educació, promovent for- negociació amb els representants
de qualitat i gratuïta. la vaga va tenir un seguiment mas- dors i treballadores de l’ensenya- mes de gestió privada al centres sindicals dels treballadors/es de
- L'educació permanent de totes siu, malgrat la imposició, a darrera ment, juntament amb estudiants i públics. l’educació, tot i que al tancar
les persones que viuen a Catalunya hora, d’uns serveis mínims abusius pares i mares de l’ensenyament pú- - Potenciar la flexibilització i aquesta edició del Catalunya el
ha de ser un dret, sense distinció i per part de la Conselleria de Tre- blic, es van manifestar avui pel desregulació de les condicions la- conseller Maragall i el Departa-
en condicions d'igualtat. ball i la Conselleria d’Educació. centre de la ciutat mostrant l’am- borals del professorat. ment d'Educació es mostraves de-
La Generalitat ha de garantir una Segons les dades dels sindicats plíssim rebuig contra el projecte cidits a mantenir la vigència del
xarxa pública de centres de forma- convocants, a l’ensenyament pú- privatitzador, jerarquitzador i des- I ara qué? document de bases de la llei d'edu-
ció de persones adultes a tot el te- blic, el seguiment de la vaga va ser regulador de l’ensenyament públic cació de Catalunya (LEC) i decla-
rritori. El model de cogestió entre d’un 90 % a l’educació infantil i que el Tripartit vol tirar endavant, i L’èxit rotund de la manifestació raven públicament la seva intenció
la Generalitat i les administracions primària i als centres de formació deixant sentir un crit unànime con- deixa en evidència alguns actors de que l'avantprojecte entrés al
locals ha de deixar clar que és res- de persones adultes, i d‘un 70 % a tra la privatització i la degradació del conflicte. El principal, el Tri- Parlament el mes de juny, i que la
ponsabilitat del Govern de la Gene- secundària. Van participar també a de l’ensenyament públic. partit. El contingut neoliberal del reforma s'aprovés durant aquest
ralitat que qualsevol ciutadà o ciu- la jornada de vaga les llars d’in- Tot i que el Tripartit va voler mi- projecte que vol tirar endavant any 2008.
tadana pugui accedir a l'educació fants, els treballadors/es del lleure nimitzar les xifres, tant de vaguis- –que res no ha d’envejar a les polí- Per altra banda, tot apunta que,
permanent. educatiu i el professorat dels cen- tes com de manifestants, costa re- tiques privatitzadores de CiU— ha com ha passat tantes vegades i com
tres privats-concertats, amb un se- cordar l’última vegada que es va estat amplíssimament contestat pel és d'esperar, CCOO i UGT aban-
guiment del 30 %. Queda clar, produir una manifestació de treba- professorat, tot i utilitzar a fons donaran la dinàmica mobilitzadora
Rectificació doncs, el rebuig massiu dels pro- lladors i treballadores tan multitu- contra la vaga les dòcils Juntes de i acabaran signant amb el Departa-
En el passat número del “Catalu- fessionals de l’educació de Cata- dinària com aquesta a Barcelona. Directors, cada cop més el braç de ment d'Ensenyament un acord
nya”, la informació sobre la mort lunya a les Bases de la LEC. Una manifestació que, a més de la l’administració entre el professo- molt per sota d'allò reivindicat per
del company Beni havia d’anar sig- No va funcionar l’intent d’impe- presència massiva del professorat, rat. Significativament les princi- tots els sindicats. Podeu seguir el
nada per al Federació Local de la dir la vaga mitjançant uns serveis també va comptar amb la partici- pals resistències a la vaga, gairebé tema a
CGT de Barcelona. mínims abusius que eren un pació d’amplis sectors d’estudiants les úniques, es van donar precisa- www.cgtcatalunya.cat/cgtense/
6 Catalunya. Març de 2008

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Mercedes Lorca, delegada de CGT al Comtè de Selsa INDISCRETA
Telecràcia i
Balanç de l'èxit a la vaga telegènia
Emili Cortavitarte Carral
de les treballadores de A ssistim com cada quatre anys
al circ mediàtic de les elec-
cions generals. Per a molts opina-
neteja de Cornellà dors professionals (aquestes perso-
nes que cobren per participar en
tertúlies radiofòniques o televisives
i demostrar uns coneixements in-
calculables sobre qualsevol tema i
Kaos en la Red van manar els companys del comi- una capacitat de pontificar molt
tè de vaga del metre de Madrid que significativa), la gran novetat han
va anar especialment emotiu. Tot estat els debats televisats entre els
M
ercedes Lorca és dele- això ens va donar forces a totes per líders dels dos principals partits es-
gada de CGT en el Co- a seguir endavant. tatals, després de quinze anys.
mitè d'Empresa de -Vols afegir alguna cosa més? L’un i l’altre candidats han tre-
Selsa, l'empresa encarregada de la -Vull afegir que per a la majoria va pitjat les principals ciutats i han
neteja de les dependències munici- ser la seva primera vaga i s'han omplert places de braus, pavellons
pals i els col·legis públics de Cor- adonat que no passa res, a pesar esportius i sales de convencions
nellà. El passat 8 de gener, van ini- dels 8 acomiadaments, els 9 expe- amb milers de persones plenes de
ciar una vaga indefinida que va dients que ens van obrir al comitè, banderetes, portades en autocar
concloure onze dies després amb les multes que ens portava la Guàr- gratuït i satisfetes alimentàriament.
un acord amb l'empresa per la qual dia Urbana a les nostres cases i Però quan s’apropaven els dies prè-
aquesta cedia a les principals rei- totes les pressions a les quals ens vies als debats, els líders es reunien
vindicacions dels treballadors i les van sotmetre, si estem unides la amb els seus respectius gabinets de
treballadores. Una important expe- força la tenim els treballadors. comunicació i deixaven que altres
riència de lluita que com altres re- Per a mi va ser especialment secundaris (anteriors presidents,
cents (neteja del Metro de Madrid, emotiu, em va recordar velles llui- segons de la llista i fins i tot els que
conductors de busos de Barcelo- CCOO va plantejar un pacte de mi- -Iniciar una vaga indefinida és tes que per desgràcia no acaben. encapçalen la llista per la provín-
na…) mostren que el sindicalisme llores al qual no va donar suport una aposta arriscada, jugar-se'l Feia anys que no veia una vaga cia, que encara que sembla que no
de lluita, combatiu i assembleari es UGT. tot a un pols ferm amb l'empre- d'aquest tipus a Cornellà, per fi! existeixen també n’hi ha) protago-
va obrint pas en el desolador pano- S'han passat enfrontats tots sa: com vau assolir mantenir la sembla que els treballadors s'estan nitzessin la cursa electoral.
rama de la classe treballadora dels aquests anys i sense dedicar-se a unitat i la força en la vostra llui- adonant que a pesar de la por, les La simbiosi entre el sistema de
últims anys. reivindicar les peticions dels treba- ta? pressions socials i laborals a les partits (partitocràcia) i el quart
-Quines condicions laborals tení- lladors i les treballadores. -Com he dit abans, conscienciant quals estem sotmesos cada dia, cal poder (grans mitjans de comunica-
eu a l'empresa? Vaig ser delegada d'UGT i de els treballadors i les treballadores, seguir lluitant per a millorar aques- ció) ha estat de tal magnitud que els
-Les condicions de treball no es CCOO, al final vaig dimitir (pel de en assemblees ens van exigir que ta societat i crear un futur digne per mateixos grans partits han facilitat
pot dir que fossin dolentes, l'em- sempre). ens uníssim els tres sindicats, a als nostres fills. les imatges, seleccionades pels
presa es limitava a complir estric- Fa poc més d'un any, vaig veure UGT i CCOO no els va quedar Vull donar les gràcies a tots els seus tècnics en comunicació, als in-
tament el que marca el conveni. A el moment d'introduir la CGT, vam altre remei que unir-se a la CGT, ja quals ens van donar i especialment formatius i altres programes. És un
part d'algunes persones que tenen presentar candidatura i de 9 mem- que van veure que la CGT arrosse- al sindicat al que pertanyo perquè estalvi de despeses per a les televi-
sobrecàrrega de treball (estem en bres que hi ha en el Comitè n'acon- gava ja que estàvem disposades a ells em van donar la força. sions i alhora un exercici de manca
això per solucionar-lo) no hi ha seguírem 3. arribar fins al final. Aquesta victòria la hi dedico al absoluta de crítica, com ho és
gens que sigui rellevant. A partir d'aquest moment, la Així es va aconseguir que es meu pare, que va pertànyer a la també el protocol d’espais publici-
El descontentament de la planti- nostra feina va ser conscienciar les mantingués la unió i la força. CNT, em va ensenyar a valorar i taris gratuïts. Només certs espais
lla era sobretot per la precarietat companyes i companys que la -Quin paper va jugar la solidari- respectar, a saber i sentir-me orgu- televisius humorístics s’han atrevit
econòmica. força independentment dels sindi- tat amb la vostra lluita? llosa de la classe a la qual pertan- a cercar determinats punts irreve-
-Com vau ser aconseguint rever- cats la tenim els treballadors, que si -Va ser molt important la solidari- yo. rents dels presumptes futurs gover-
tir la situació? estàvem unides podríem aconse- tat dels sindicats, de part de la po- Força per als companys en vaga nants.
-Des que vaig entrar en aquesta guir les nostres justes reivindica- blació, del sindicat d'estudiants, els de fam de Seat. Doncs bé, celebrats els dos de-
empresa fa 23 anys sempre hi ha cions. (Un detall, a partir de que comunicats que rebem d'altres te- Cal seguir lluitant pels nostres bats hem assistit a la confirmació
hagut només CCOO i UGT, amb sortim la CGT, CCOO i UGT es rritoris i empreses que també estan drets i llibertats. de dos fenòmens complementaris.
majoria d'UGT. Fa uns sis anys, van unir i són majoria). en lluita, sobretot un correu que Salut. Un, el ritual democràtic és cada ve-
gada més un exercici televisiu con-
trolat per les cadenes televisives i
Denúncia de persecució sindical i contractacions irregulars a els dos grans partits: escenari, par-
ticipants, exclusions, temps,
l’empresa municipal Eco-Equip de Terrassa temes... Un altre, al marge d’algun
cas aïllat en què els opinadors esta-
Col·lectiu Catalunya Via Pública, Lluïsa Melgares, de la les proves escrites que es fan als marquen que la comissió del comi- ven clarament decantats només
qual no van obtenir resposta. sol·licitants perquè la contractació tè que fa seguiment de les contrac- veure sota el seu nom el mitjà pe-
Segons la Secció Sindical de la temporal l’acaba decidint el res- tacions té accés a la documentació riodístic al que pertanyien, la major
L a Secció Sindical de la CGT a
l’empresa municipal de neteja
Eco-Equip SAM de Terrassa ha
CGT a l’empresa, les irregularitats
vulneren l’acord número 18 del
conveni en què s’estipula que es
ponsable de recursos humans des-
prés d’una entrevista personal.
Des de la CGT denuncien que la
de les contractacions un cop aques-
tes ja han estat realitzades.
Per altra banda, la Secció Sindi-
part de les tertúlies posteriors han
posat l’èmfasi en la telegènia dels
dos candidats: vestits, gestualitat,
presentat dues denúncies a la Ins- tindrà «especial sensibilitat en la meitat de les noves contractacions cal va presentar una denúncia a donar davant de les càmeres, llegir
pecció de Treball de la Generalitat reinserció laboral i en la no-exclu- són irregulars, que les proves no es Treball per persecució sindical, pel més o menys, semblar més assen-
pel que consideren irregularitats en sió per motius socials». L’article consensuen amb el comitè i que cas d'una extreballadora que des- yat o més agressiu...
el procés de contractació i persecu- del conveni també especifica que s’acaben creant grups de treballa- prés de cinc contractacions ja no la Tinc una idea: prou de debats en-
ció sindical i discriminació als afi- es tindrà en compte l’antiguitat de dors d’una mateixa localitat, afavo- van agafar més després de queixar- carcarats! Que els apliquin la mà-
liats de la CGT. El sindicat va deci- les sol·licituds per a les proves de rint amiguismes i, fins i tot, hi ha se a la CGT que la persona que es- quina de la veritat i el psicòleg co-
dir presentar la demanda després selecció, un fet que la CGT denun- més d’una vintena de treballadors tava de proves per ser encarregat la rresponent, i que les eleccions
d’una reunió amb la regidora de cia que «no es respecta, ni tampoc d’una mateixa família. També re- seguia i controlava tot el dia. siguin un bon espectacle televisiu.
Catalunya. Març de 2008 7

8. TREBALL-ECONOMIA
Acomiadats de Seat porten a
terme una vaga de fam de 17 dies
Col·lectiu Catalunya i Seccions
Sindicals CGT Grup Seat
E
l 19 de febrer, després de 15
dies de vaga de fam, els tre-
balladors acomiadats de
Seat Wenceslao Calero, José Mª
Requena i Diosdado Toledano, po-
saven fi, al menys de moment, a la
vaga de fam que realitzaven des del
4 de febrer per exigir a Seat la read-
missió dels acomiadats en l'ERO de
desembre de 2005, en el qual 660
persones van ser acomiadades de
manera fraudulenta i discriminatò-
ria.
Des de l'1 de gener de 2006,
l'empresa ha estat contractant per-
sonal extern fins a arribar a les jornada de vaga a l'ensenyament CCOO i UGT per tal que la planti- les peticions d'abandonar la vaga obtingut sentència de nul·litat..
1000 contractacions. No obstant públic contra la LEC, per repartir lla no secundés les aturades, des de que els van fer arribar CGT, CNT, En la sentència es condemnava
això, no va ser fins a setembre pas- octevetes a l'entrada del miting del CGT es va considerar el resultat IAC, el Comitè de Solidaritat i fins Seat com a part recurrent a l’abona-
sat, que la Inspecció de Treball va PSC-PSOE a l'Hospitalet de Llo- força positiu. i tot CCOO i UGT, José Mª Reque- ment de les costes incloent la remu-
obligar l'empresa a facilitar-nos les bregat el 16 de febrer, ... El 13 de febrer, es va realitzar na i Diosdado Toledano van decidir neració del lletrat de la part recorre-
dades de les contractacions, i la Durant la vaga de fam els tres tre- una roda de premsa en la seu del suspendre, al menys temporalment, guda i es comunica que aquesta
CGT va poder denunciar aquesta balladors van tenir una magnífica Sindicat de Periodistes de Catalun- la vaga de fam, esperant que Seat sentència s’inserirà en la Col·lecció
burla de l'empresa a tots els afec- cobertura sanitària a càrrec d’un ya (SPC), per a informar sobre l'es- compleixi totalment els compromi- Legislativa. L’empresa es veia obli-
tats. Mentrestant, la Comissió de equip de metges i infermeres de les tat de salut dels vaguistes, així com sos adquirits. gada doncs a donar-los treball efec-
Seguiment dels signants de l'ERO organitzacions solidàries amb els sobre la situació del conflicte, amb La CGT està segura que aquest tiu immediatament a Seat, cosa que
havia deixat fer a l'empresa. vaguistes. El 14 de febrer, però, un les intervencions d'Arcadi Oliveras, canvi d'actitud de l'empresa ha estat es feia efectiva el 14 de febrer.
La Direcció de Seat, després de d'ells, Wenceslao Calero, va patir president de Justícia i Pau i repre- fruit de la vaga de fam, de les per- Amb la sentència del Tribunal
finalitzar el termini del Pla Social una pèrdua de coneixement com a sentant dels moviments socials, del sones que han secundat les mobilit- Suprem quedava comprovat de ma-
de l’Acord “d’acomiadaments”, va conseqüència d’un sever descens doctor Josep Mª Sans, membre de zacions convocades i de tota la gent nera definitiva que la direcció de
comunicar mitjançant burofax a de la tensió arterial, va haver de ser l'equip mèdic que atenia als vaguis- solidària que han participat, tant a Seat va actuar vulnerant drets fona-
mitjans de gener a 66 ingressat a l'Hospital de Vall d'He- tes de fam, i de Diosdado Toledano. Seat com en el carrer i encara que mentals dels treballadors en l’apli-
acomiadats/des la no reincorpora- bron i es va veure obligat a abando- El 15 de febrer es va realitzar una més val tard que mai, també l'ame- cació de l’Acord d’acomiadaments
ció definitiva a l’empresa, mentre nar la vaga de fam. assemblea a les Cotxeres de Sants naça dels sindicats majoritaris de de 16 de desembre de 2005. La
33 companys amb sentència de amb assistència d'un centenar de convocar una vaga de 24 hores. imatge publicitària de la “Nova
nul·litat seguien en el carrer a l’es- Amplies mostres de persones, per tal de debatre com Encara que és evident que no s'ha Seat”, moderna, juvenil, oberta, de-
pera del recurs presentat per Seat solidaritat amb els donar continuitat a la lluita en su- arribat a l'objectiu de l'entrada de mocràtica, queda una vegada més
en el Suprem. La bona noticia va port dels vaguistes de fam. Per la tots i cadascun dels afectats per posada en la picota.
saltar a finals de gener quan es va
vaguistes seva banda, CGT va convocar l'ERO, és possible que la solució Els dirigents sindicals signants
fer públic que 9 d'aquestes sentèn- En el transcurs dels dies de la vaga noves aturades a Seat pel 20 de fe- estigui molt a prop. La secció sindi- de l’Acord d’acomiadaments i l’ac-
cies de readmissió havien estat ja es van multiplicar les mostres de brer a Martorell i pel 23 i 24 a Zona cal de CGT de Seat va valorar les tual Consellera de Treball, la Sra.
ratificades en el Tribunal Suprem a solidaritat per part d'organitzacions Franca, però aquestes aturades ja informacions sobre una finalització Mar Serna, Directora en aquelles
Madrid, creant jurisprudència sindicals, socials i polítiques de Ca- no es van portar a terme després definitiva del problema que reco- dates del Departament de Treball
Després de dos anys de lluita i re- talunya i de la resta de l'Estat es- dels resultats de la reunió mantin- manaven desconvocar les aturades que va autoritzar un expedient de
sistència, en els quals s’havia forçat panyol, així com les gestions da- guda per l'empresa amb CCOO i previstes i concedir un termini de regulació d’ocupació fraudulenta i
a l’empresa el reingrés de més de vant l'Administració i institucions UGT el dia 18, en la que l'empresa dues setmanes per confirmar el que va abandonar la seva obligació
250 companys/es sobre els 660 ini- de la Generalitat, sense que aques- es va comprometre a reanudar els reingrés de tots els acomiadats, te- de tutelar els drets ciutadans als tre-
cials, els acomiadats de Seat van tes donessin cap resposta, ni la tràmits per al reingrés dels treballa- nint clar que si després d'aquest balladors afectats, haurien d’assu-
decidit iniciar una vaga de fam in- Consellera de Treball Sra. Mar dors afectats per l'ERO que esti- temps no s'arribava a una solució mir les seves responsabilitats pel
definida a partir del 4 de febrer per Serna, ni el President de la Genera- guessin interessats en tornar a l'em- definitiva, es tornarien a reprendre greu perjudici ocasionat als aco-
a aconseguir la tornada a Seat del litat Josep Montilla. presa. les mobilitzacions necessàries. La miadats/des i les seves famílies,
centenar de companys pendents de Per la seva banda, la CGT, que va CGT segueix, com fins avui, molt així com reparar el dany comès, i
reingrés i per exigir estabilitat i dig- estar donant total suport a la vaga La vaga s'atura amb de prop aquest procés fins a acon- tancar un llarg conflicte amb la tor-
nitat en el treball. Aquesta vaga es de fam, va convocar aturades a Seat sensació de victòria seguir la readmissió de tots els aco- nada als seus llocs de treball dels 66
va iniciar i presentar públicament el 6 de febrer, seguides per un im- miadats de l'ERO. companys pendents de reingrés.
davant la seu del Departament de portant nombre de treballadors, es- El dia 19 empresa Seat va cridar a Aquesta primera sentència, ens
Treball, acompanyats per unes 50 pecialment entre els més joves de la quatre persones de les quals una Victòria judicial dels permet encarar amb esperança el
persones, i la portaven a terme en plantilla. Les aturades, d'una dura- d'elles era denunciant del seu aco- acomiadats: Seat perd resultat de la resta de recursos inter-
una autocaravana aparcada a les da de 1 hora i 40 minuts per torn, miadament, era un nou senyal de la posats per Seat fins al total de 33
portes de Seat Martorell, amb la van tenir un seguiment de prop del ruptura de la posició tancada que
el primer recurs davant companys/es.
qual anaven voltant pels accessos 50% del personal productiu i van l'empresa havia expressat, i una del Tribunal Suprem
de la planta de Seat. Tot i que es van suposar una pèrdua de producció mostra de que la lluita portada a A finals de gener es feia públic que Es pot fer un seguiment de la
desplaçar en diverses ocasions: per de 270 unitats, això representava el terme pels vaguistes de fam, per la la Sala Social del Tribunal Suprem lluita dels acomiadats de Seat en
participar en la manifestació dels 60% de la producció prevista en el CGT i per altres organitzacions, co- havia desestimat el recurs de cassa- l'especial de Kaos en la Red dedicat
treballadors d'Autobusos de TMB temps de durada de les aturades. mençava a donar els seus fruits. El ció per a unificació de doctrina in- al tema: www.kaosenlared.net/es-
el 9 de febrer (prèviament havien Cal destacar també les 6400 signa- dia 20 nombrosos afiliats i afiliades terposat per Seat contra la sentència pecial/seat660
anat al Palau de la Generalitat a en- tures recollides entre la plantilla de de la CGT, així com membres del de la Sala Social del Tribunal Supe-
tregar una carta dirigida al presi- Seat exigint la readmissió dels aco- comitè de solidaritat i de l'assem- rior de Justícia de Catalunya que va Més informació al web de les
dent Montilla demanant la seva in- miadats. Tenint en compte la cam- blea d'acomiadats, van acompanyar declarar la nul·litat dels acomiada- seccions sindicals de CGT al Grup
tervenció), per participar a la panya de pressió exercida per l'em- els vaguistes de fam a les portes de ments de 9 afectats per l'ERO de Seat:
manifestació de Barcelona de la presa i la campanya de boicot de Seat. Aquell mateix dia, després de Seat, d'un total de 33 que havien www.cgtbarcelona.org/cgtseat/
8 Catalunya. Març de 2008