1. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
1
Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 3
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a
l’educació
PAC 3: Projecte Final
Foto de l’alumne:
Nom complert: Reyes Vilaseca Coll
Aula (indicant 1 ó 2): Aula 2
Data de lliurament: 2 de juny de 2013
Índex
Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 3 ......................................................................1
1

2. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
2
1. Introducció
Teniu un problema. Com a tecnòlegs és molt probable que us trobeu amb la
necessitat de dissenyar activitats d’aprenentatge per a persones ben diferents.
Aquestes activitats s’hauran de portar a la pràctica (ja sigui per vosaltres
mateixos o per altres docents) i ben segur que hauran de comptar amb el
concurs de les TIC. Caldrà avaluar-les i, sovint, millorar el seu disseny per a
edicions posteriors. Ara bé, ¿no creieu que la gent aprèn millor quan es troba
davant d’un problema significatiu que dongui sentit a les activitats? Anem a la
feina! Anem a buscar problemes significatius per a la gent (pels aprenenents, no
pels ensenyants, excepte si els ensenyants es converteixen en alumnes) i a fer-
los servir com a desencadenant d’un disseny instructiu senzill. Quan el formuleu
en forma de fitxa, heu de ser com a periodistes que saben molt bé donar títol,
que saben problematitzar o vendre un problema, que saben utilitzar les paraules
que entendràn els receptors... També haureu de buscar investigacions que us
ajuden a prendre les decisions del disseny.
Aquest treball vol deixar constància del procés d’ensenyament – aprenentatge
significatiu que han fet els alumnes de 1r de primària d’una escola de Barcelona, dels
quals en sóc tutora, per a resoldre el problema que s’havien plantejat ells mateixos:
- Volem fer per Sant Jordi un poema amb una imatge per ordinador. Com ho
podem fer?
Els alumnes han participat activament en la resolució del problema i s’han mostrat molt
col·laboradors. Van partir de la seva necessitat real i dels seus coneixements previs i a
mesura que anaven treballant, han anat incorporant nous coneixements, han construit
nous conceptes i han establit una relació directa amb la realitat que els va sorgir i el
medi (companys, eines TIC, aula d’informàtica). Cal dir que gràcies al seu esforç van
aconseguir resoldre la situació inicial plantejada.
Aquest treball que he realitzat a l’aula amb els meus alumnes, ha tingut molta relació
amb la simplicitat d’utilitzar el processador de textos word, per exemple, tal i com
explicitava a la pac 2.2. modelant històries.
Aquest fet m’ha fet veure la importància que té treballar a partir de la tecnologia
educativa, i en aquest cas, amb aquest tipus de programa informàtic, i l’aprenentatge
que han pogut fer els alumnes a partir d’aquest.
A continuació trobareu detallat i argumentat el treball que han realitzat els alumnes.
2

3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
3
2. Desenvolupament
2.1. Disseny de l’activitat
a) Títol de l’activitat: com podem escriure un poema i posar-li una imatge per ordinador?
b) Descripció del agents personals i de la tecnologia:
Alumnes: 25 alumnes de 1r de primària assistiran a l’aula d’informàtica durant 3h.
Mediador: tutora dels alumnes, que també és la mestra de llengua, que els portarà a l’aula
d’informàtica.
Tecnologia necessària: 1 ordinador amb accés a internet per a cada parella d’alumnes i
impressora. De cara a la mestra un projector, que ja està instal·lat a l’aula d’informàtica
permanentment, és l’ordinador del professor.
c) Descripció del problema de partença: la situació va sorgir de manera espontània per un
alumne de la classe de 1r de primària.
Cada cap de setmana els alumnes de 1r s’emporten un poema per estudiar, tot alternant
l’idioma: castellà, català i anglès. A vegades, el full on està escrit el poema té un dibuix i, a
vegades, l’han de fer ells mateixos. Llavors, un nen de la classe va preguntar-me com feia
per posar el text a l’odinador (a casa havia vist com el seu pare escrivia a l’ordinador i li
semblava fàcil), i la imatge, que era la gran preocupació, com es podia fer!
Tota la classe es va quedar pensant en el que acabava de dir el company i ningú va saber
donar resposta.
A partir d’aquesta situació que es va generar a la classe espontàniament, vaig comentar
amb els alumnes si volien aprendre a fer-ho i volien preparar ells mateixos el poema per la
setmana que ve. Tots van contestar que si, estaven molt entusiasmats.
Es tracta d’un problema que fa ús de regles, ja que té l’objectiu clar que no restringeix
(elaborar per ordinador el poema amb una imatge) i té solucions correctes però amb
diferents vies de solució. El procés d’ensenyament–aprenentatge estarà mediat per les TIC
i per mi com a mestra de llengua dels alumnes, en aquest cas també mestra d’informàtica.
També podríem dir que és un problema de resolució de dificultats, ja que parteix d’una
realitat i d’una situació concreta a la qual cal trobar una solució, una manera de fer, que pot
tenir diverses opcions, però molt semblants totes i generalitzables per a qualsevol altra
situació que es treballi a partir d’un processador de textos.
És un problema ben estructurat, té un estat inicial ben definit igual per a tothom, un objectiu
concret i un grup restrictiu d’operadors lògics.
És un problema poc complex, ja que no hi ha moltes variables que puguin influir en el
treball, hi ha un procediment base per a tothom, el que variarà seran els resultats.
Pel que fa a l’especificitat del camp els alumnes han de desenvolupar les habilitats
necessàries per poder resoldre el problema plantejat. Per a desenvolupar-les cal seguir uns
passos correctament, ja que és un problema estructurat i no són complicats: obrir, escriure,
desar i recuperar un document, ja sigui amb el word o power point, buscar una imatge a
internet, desar-la per poder-la inserir al document i imprimir. El procediment, com ja he dit,
serà el mateix tant en un programa com en un altre. D’aquesta manera no s’influenciarà en
fer ús d’un programa o d’un altre, ja que és el mateix, no és un més fàcil que l’altre!
d) Manera com es planteja el problema als aprenents: com s’apropava Sant Jordi, els vaig
proposar preparar el poema per estudiar que jo els donés amb una imatge, que buscarien
ells mateixos per internet. Així quan se l’emportessin a casa, explicarien a les famílies el
procés d’elaboració que han fet ells mateixos per aconseguir tenir el full amb la poesia i la
imatge relacionada amb el poema per estudiar.
Al principi s’orientarà als alumnes sobre el funcionament de l’ordinador, ja que no estan
acostumats a treballar amb l’ordinador i com buscar imatges i el procediment que cal fer
per guardar-les per després recuperar-les i poder-les utilitzar en el treball.
e) Context de l’activitat: es treballarà per parelles a l’aula d’informàtica dins l’assignatura de
català, ja que els alumnes no tenen hora d’informàtica específica dins el seu horari. Les
parelles les farà la mestra.
f) Característiques cognitives, emocionals, físiques i actitudinals més importants dels
aprenents: és un grup que mostra molt bona actitud quan se li plantegen nous reptes i més
3

4. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
4
si partim del seu propi interès i ganes d’aprendre, i a més si anem a l’aula d’informàtica.
Cognitivament no hi ha cap alumne que presenti necessitats educatives especials, però
com a tots els cursos hi ha alumnes que treballen millor que altres, hi ha diversitat en els
ritmes de treball.
g) Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar:
- elaborar un text amb ordinador i afegir-li una imatge.
- transcriure un text a ordinador
- buscar, seleccionar i guardar una imatge.
- Inserir una imatge al costat d’un text.
- guardar el document en la carpeta adequada per poder-lo recuperar.
- Imprimir el document elaborat.
h) Continguts:
Conceptes Procediments Actituds
- conèixer el funcionament
de l’ordinador i en concret el
tractament de textos.
- saber buscar una imatge a
internet.
- recordar els passos seguits
per a la realització del
treball.
- transcripció d’un text a
ordinador.
- inserció d’una imatge.
- impressió del document
elaborat.
- ús de les noves
tecnologies per a fer la
feina.
- exposició dels passos
seguits per a fer el treball.
- mostrar interès en la tasca
encomanada.
- participar activament en
l’elaboració.
i) Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció
de la previsió del paper mediador de les TIC:
Les diferents sessions es duran a terme a l’aula d’informàtica. La durada serà de 3h. El
treball es durà a terme en parelles que farà el mateix mestre, ja que així tindran en compte
les característques individuals de cada alumne.
El desenvolupament de les sessions serà:
1a sessió: a la classe es recordarà l’activitat que es vol fer i la mestra dirà les parelles de
treball. Un cop fet això s’anirà a l’aula d’informàtica en fila, amb les parelles de treball.
Un cop allà, cada parella seurà davant un ordinador i la mestra els ensenyarà els passos
que cal fer per obrir l’ordinador. Un cop obert, se’ls ensenyarà els programes amb els que
poden treballar: word i/o power point, com s’accedeix a aquests i unes nocions de les eines
de treball. Després se’ls donarà un full on està escrit el poema que han de transcriure i
temps per descobrir el programa triat. Intentarem que hi hagi parelles que treballin amb els
dos programes per tal d’aprendre el funcionament dels dos.
Cinc minuts abans d’acabar la classe es preguntarà com creuen que s’ha de guardar el
treball i, en funció de les aportacions, s’explicarà més concretament o no, com s’ha de
guardar el document iniciat per tal que poder-lo continuar el pròxim dia.
2a sessió: primer de tot la mestra els preguntarà als alumnes el procediment per obrir
l’ordinador i el programa. Un cop recordat per ells mateixos, la mestra explicarà com
recuperar el document iniciat en la sessió anterior. Llavors, s’explicarà com buscar una
imatge a internet gràcies a l’apartat de google, anomenat imatges. S’exposarà les
possibilitats de jugar amb el nom: singular, plural, en diferent idioma, nom concret (drac de
Sant Jordi)... i després, un cop triada la imatge que més agrada, es preguntarà als alumnes
com creuen que es pot guardar la imatge, pensant en el procediment que fan per guardar el
document. Si no ho descobreixen, se’ls explicarà com fer-ho! Tot seguit, tornaran al
programa on tenen el text escrit per tal de posar la imatge triada. Es farà el mateix
procediment de sempre. Es preguntarà als alumnes i, en el cas que sigui necessari,
s’explicarà el procediment. Una vegada tinguin la imatge i el text, caldrà perfeccionar el
format amb la barra d’eines d’imatge i de text per tal d’enllestir i perfeccionar el treball.
Abans d’acabar la sessió es guardaran els canvis per la propera sessió.
4

5. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
5
3a sessió: es farà el procediment inicial: obrir l’ordinador i arribar al document. Avui la feina
a fer és imprimir, tot seleccionant el que més ens interessa: impressora, color o blanc i
negre, amb quines propietats (esborrany, text, imatge...), vertical o horitzontal... i un cop
imprès es faran dos grups, els que han triat word i els que han triat power point. Es deixarà
10 minuts per a què comentin com ho han fet i facin una petita exposició del procediment
seguit a l’altre grup, tot mostrant tots els treballs. A continuació ho farà l’altre grup, seguint
el mateix procediment.
Per tancar l’activitat la mestra, juntament amb els alumnes, treuran unes conclusions
generals del treball realitzat per ser conscients del procés d’ensenyament – aprenentatge
que hem fet i adonar-nos què és possible escriure un text i posar una imatge. Si es veu
que queda curt, es podria allargar la reflexió del procés dut a terme a una 4ta sessió, que ja
no caldria fer-la a l’aula d’informàtica, es podria fer a l’aula ordinària. També cal dir que
exposarem els treballs fora l’aula per tal que els companys d’altres classes i mestres
puguin veure els treballs elaborats pels alumnes de 1r.
j) Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts
d’aquesta assignatura: el plantejament del problema és significatiu per als alumnes i, per
tant, es fonamenta psicològicament en les teories constructivistes de l’aprenentatge, ja que
sorgeix d’una necessitat real o desig de saber fer amb ordinador un text amb una imatge,
en aquest cas un poema per estudiar. La construcció del coneixement és únic per a cada
alumne, no es produeix una simple transmissió de coneixement, sinó que hi ha un canvi en
la relació amb la realitat que els envolta, com són les tecnologies, i en concret, l’ordinador.
Es tracta d’un aprenentatge actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional,
contextualitzat en la seva realitat i reflexiu. L’alumne és el principal protagonista del seu
propi procés d’aprenentatge i la mestra fa de mediadora. El més probable és que els
alumnes aprenguin nous coneixements, fet que els provocarà un canvi conceptual i una
ampliació i/o reestructuració dels seus esquemes mentals inicials (aspecte important que
hem treballat al llarg de l’assignatura). Per tant, els alumnes faran un aprenentateg
significatiu, ja que hi ha una relació entre experiències i coneixements previs, formulació del
que creuen que pot passar, comprovació del procés, experimentació del programa
informàtic... que els durà a fer un veritable aprenentatge.
k) Procediments i criteris d’avaluació: l’avaluació serà de tot el procés que segueixin els
alumnes. Se’ls observarà en cada sessió i es reculliran dades sobre el treball que van
elaborant i sobre l’actitud que mostren en realitzar-lo, tant la implicació, l’interès com la
participació. També es tindrà en compte el resultat final i les exposicions / reflexions que es
facin per tancar l’activitat. Per a facilitar el treball d’avaluació es tindrà una graella amb la
llista de la classe amb les competències que cal assolir i s’avaluarà cada dia a tot l’alumnat,
en funció del treball i l’actitud mostrada a classe. En el cas que sigui necessari també es
podrà fer un anecdotari, per reflectir aspectes concrets de l’alumne que han estat claus per
a l’avaluació, ja sigui una reflexió, un diàleg amb el company, una conclusió
generalitzable...
2.2. Petit mapa conceptual
En el següent mapa conceptual he representat els conceptes i la relació que hi
ha entre ells, referits a l’activitat realiztada i a l’aprenentatge significatiu que han dur a
terme els alumnes, recolzat amb la tecnologia educativa, d’acord amb els continguts i
materials de l’assignatura.
5

6. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
6
6

7. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
7
2.3. Descripció del procés
El projecte tracta del disseny d’una activitat d’aprenentatge amb
l’objectiu d’aconseguir un aprenentatge significatiu en una situació organitzada
d’ensenyament–aprenentatge mediat per un docent i per les TIC. He descrit i tipificat
un problema en base al material de l’assignatura, l’autor del qual és David Jonassen.
La situació va sorgir de manera espontània per un alumne de la meva
classe de 1r de primària, ja que cada cap de setmana s’emporten un poema a casa
per estudiar (va alternant l’idioma) i, a vegades, té un dibuix i, a vegades, l’han de fer
els mateixos alumnes. Llavors, un nen de la classe va preguntar-me com feia per
posar el text amb l’ordinador (va remarcar que també veia a casa escriure el seu pare
a l’ordinador), però la seva gran preocupació venia pel dibuix. Tota la classe es va
quedar pensant en el que acabava de dir el company i ningú va saber donar resposta.
Només deien que havien vist a casa, pares, germans... que escrivien amb l’ordinador i
que veien les fotografies que havien fet amb la càmara a l’ordinador, però mai tenien
un text al costat. Tots es van preguntar com es podria fer allò!
A partir d’aquesta situació inicial, un altre alumne em va preguntar si podien aprendre
a fer-ho i jo vaig preguntar, de forma general a la classe, si de veritat volien aprendre a
escriure un text amb ordinador i posar-li una imatge. Tots van respondre que si,
estaven molt entusiasmats amb la situació que s’havia originat i a la qual volien donar
resposta.
La motivació estava feta, ja que partíem d’un problema real, plantejat per ells mateixos
i d’una pràctica molt habitual en la nostra societat i fàcil de realitzar, incloent els
alumnes de 1r de primària!
Com s’apropava Sant Jordi, i els agrada molt la llegenda i la coneixen perquè l’han
treballada a infantil, els vaig proposar preparar, ells mateixos, el full amb el poema i el
dibuix de Sant Jordi que s’emportarien a casa per estudiar i que veurien les seves
famílies, tot explicant-los el procés d’elaboració que havien seguit fins aconseguir tenir
el text amb la imatge en un sol full.
Prenent com a punt de partida el problema que havia sorgit, vaig
dissenyar l’activitat i per a fer-la vaig tenir en compte les característiques físiques,
emocionals, cognitives i actitudinals dels alumnes per a l’adaptació del projecte a l’hora
de treballar les competències transversals (comunicatives, metodològiques i
personals) i els objectius específics referits als continguts conceptuals, procedimentals
i actitudinals. L’activitat tenia com a objectiu aconseguir un aprenentatge significatiu i
es va dur a terme en diferents sessions. Jo com a mestra veig orientar i guiar el procés
d’aprenentatge dels alumnes. Partint dels coneixements previs, establint un diàleg per
a veure què sabien, es van dur a terme proves amb els diferents programes
informàtics amb els que podrien escriure el poema de Sant Jordi amb l’ordinador fins a
arribar al que els era més útil, tot coneixent el programa triat per a dur a terme la
transcripció mitjançant proves diferents, treballant a partir de l’error, coneixement de
com desar els canvis i el document,així com també recuperar-lo, cercar una imatge
relacionada amb el tema, inserir-la amb el text i imprimir el document creat. En acabar
aquestes sessions i, mitjançant una exposició de treballs tot establint un diàleg a partir
dels resultats, es realitza una valoració de tot el procés (avaluació) per a prendre
consciència dels diferents procediments usats i de com s’ha dut a terme la resolució
del problema plantejat inicialment. Un cop acabat el treball vam exposar els treballs al
passadís, per a que tothom qui passés per la nostra classe pogués veure el treball que
havien realitzat els propis alumnes.
A continuació detallaré les sessions que vam fer per a poder donar
resposta al problema plantejat. He de dir que no van haver gaires modificacions de la
programació inicial que havia fet, només que vaig donar més llibertat als alumnes, no
7

8. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
8
vaig donar-ho tot fet des d’un principi, sinó que vaig comptar més amb el com creien
que es feia.
- 1a sessió: recordatori de la qüestió que havien formulat. Els explico que anirem
a l’aula d’informàtica ha fer el treball i que serà en parelles que jo mateixa diré.
Un cop a l’aula d’informàtica es van asseure per parelles davant un ordinador i
van ser ells mateixos els que van encendre l’ordinador. Jo no vaig haver
d’explicar res. A continuació els vaig dir els noms dels programes (microsoft
word i power poni) amb els que treballaríem i els vaig convidar a buscar-los, a
veure si els trobaven per l’ordinador. Quan els van trobar ho vam explicar
general per a que tots els de la classe veiessin com s’accedia a aquests i els
vaig donar unes mínimes nocions de les eines de treball de tots dos
programes. Cal dir que jo (mestra) tinc un ordinador connectat a un projector,
aspecte que facilita les explicacions, ja que al mateix temps que explico els
alumnes poden veure el procediment que cal fer. Després els vaig repartir el
full on estava la poesia que havien de transcriure i temps per descobrir el
programa, investigar sobre les possibilitats que ofereix. Vaig intentar abans de
que es posessin a treballar que hi hagués un equilibri entre els dos programes.
I les parelles que les veia més animades i que dominaven més, els vaig donar
la possibilitat d’investigar amb l’altre programa que no havien triat. D’aquesta
manera s’adonaven de les semblances i diferències que tenen els dos
programes o dels avantatges i desavantatges que mostren. Deu minuts abans
d’acabar la classe vam fer una petita posada en comú del que havien fet i els
vaig preguntar com creien que s’havia de fer per guardar el treball, anomenat
document, o si algú ja ho havia trobat en el temps lliure. He de dir que no van
arribar a dir-ho correctament, però alguns tenien una idea molt pròxima a com
s’havia de fer! Vaig partir de les seves aportacions per acabar d’explicar el
procediment correcte de guardar el document per tal de recuperar-lo el pròxim
dia.
- 2a sessió: també a l’aula d’informàtica. Primer de tot van obrir l’ordinador i van
obrir el programa amb el qual estan treballant, cada parella el seu. No van
necessitar recordatori, ho van fer tot sols. Tot seguit els vaig preguntar com
creien que es feia per recuperar el document que havien fet el dia anterior i
entre tots van arribar a fer el procediment correcte. Es van basar en el
procediment de guardar el document, aspecte molt lògic! Llavors vaig explicar-
los com obrir internet per buscar una imatge a través de l’apartat imatges del
cercador Google. Vaig exposar-los les possibilitats de jugar amb el nom
(singular, plural, diferent idioma, nom concret...) per poder buscar diferents
models i, un cop triada la imatge, el procediment per guardar-la (igual que
qualsevol document) per després poder treballar amb ella. Després de
seleccionar la imatge van tornar al programa on tenien el text escrit per tal de
posar la imatge triada. Com sempre, vaig preguntar-los com podíem fer per
recuperar la imatge i inserir-la al document. Molts no s’havien com fer-ho, però
8

9. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
9
altres van dir que es faria a partir de la pestanya on posava imatge. Vaig
aprofitar aquesta aportació, ja que no van dir res més, i els vaig explicar com
fer-ho. Un cop van tenir la imatge i el text van perfeccionar el format del treball
amb la barra d’eines d’imatge per a que quedés ben bonic. Van posar el nom
per a que es veiés qui havia fet el treball. Com a la sessió anterior, van guardar
el document, però el vaig comentar que hi havia una opció més ràpida per a
guardar els canvis fets, que no calia tornar a posar el nom al document. Els va
agradar molt aquesta opció, deien que l’ordinador fa màgia!!
- 3a sessió: es durà a terme a l’aula d’informàtica i com a la sessió anterior
obriran l’ordinador, el programa i el seu document. Algun grup va acabar de fer
uns últims retocs que el dia anterior no li va donar temps i la resta va imprimir el
document, tot seleccionant el que més interessa: impressora, amb color o blanc
i negre, propietats (esborrany, text, imatge...), el full vertical o horitzontal... Un
cop imprès vam fer dos grups, els que havien treballat amb el word i els que
havien treballat amb el power point. Cada grup va disposar de 10 minuts per a
recordar els procediments que havien seguit, subratllar el que més els havia
cridat l’atenció i els havia resultat més fàcil. Després van fer una petita
exposició a l’altre grup tot ensenyant el resultat dels seus treballs. Després ho
va fer l’altre grup, seguint el mateix procediment.
Per tancar l’activitat, després de la feina feta i de les exposicions, vam fer una
reflexió, vam treure conjuntament unes conclusions del treball realitzat per ser
conscients del procés d’ensenyament–aprenentatge que han fet i adonar-se
que han pogut donar resposta al seu problema inicial, que si és possible
escriure un text amb ordinador i posar una imatge al costat.
Per a deixar constància del treball fet vam exposar el treballs fora l’aula per tal
que tothom qui passés per la nostra classe veiés els treballs elaborats pels
propis alumnes de 1r de primària.
Per acabar dir que els aprenents han fet ús de la seva habilitat cognitiva per a
poder resoldre el problema, perquè la memorització de la informació no els
hauria estat útil.
9

10. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
10
2.4. Avaluació de l’aprenentatge
L’avaluació de l’aprenentatge es refereix a la necessitat real de saber
dels aprenents, als coneixemnts previs com a punt de partida per a la resolució del
problema, a la construcció de coneixements, a la interacció amb el medi per
aconseguir un aprenentatge significatiu, el resultat com a coneixement únic... en
definitiva, a la relació entre l’aprenentateg realitzat pels aprenents i els propòsits i
característqies de l’aprenentatge significatiu. He tingut en compte la previsió del
disseny de l’activitat i les modificacions, per petites que han estat, que s’han dut a
terme a partir de les respostes dels alumnes durant el procés d’aprenentatge, per a
poder treballar els continguts i per aconseguir els objectius previstos.
L’avaluació de l’aprenentatge va ser continuada:
- avaluació inicial: coneixements previs del que sabien envers com
solucionar el problema i els procediments informàtics. Cal dir que els
coneixements previs eren molt pobres, però tenien molt bona
predisposició per aprendre, estaven molt motivats.
- avaluació formativa: observacions, anotacions i registres audiovisuals
per part de la mestra i diàlegs dels mateixos alumnes que establien a
l’hora de fer la feina. He anat omplint una graella per facilitar
l’avaluació.
- Avaluació final: mestra (valoració dels procediments i recursos
utilitzats, el nivell d’autonomia i la generalització de conceptes), autors
de les produccions, diàleg entre tot el grup – classe.
Partir d’un problema real per a buscar-ne la solució ha contribuit a que
els alumnes comprenguin i aprenguin de forma significativa al llarg del procés
d’ensenyament–aprenentatge, incorporin i reestructurin els nous coneixements,
col·laborin entre ells, participin de manera activa al llarg del desenvolupament
de les sessions i que hi hagi una intencinoalitat tot produint una anàlisi i reflexió
del procés dut a terme, fent-los partíceps i conscients del procés
d’ensenyament–aprenentatge que han dut a terme.
En acabar m’han demanat si podran tornar a fer una feina d’aquest estil.
Jo els he dit que si, ja que així posaran en pràctica els coneixements apresos
durant aquestes sessions i podré veure si han fet un veritable aprenentatge
significatiu.
2.5. Avaluació tecnològica
L’avaluació tecnològica es refereix a procés tecnològic des del
plantejament del problema significatiu per a dissenyar l’activitat fins a l’avaluació
d’aquesta, en cadascun dels seus passos i aspectes extraient unes conclusions. És
important tenir en compte la tipologia del problema per a poder planificar les accoins i
activitats per poder-les realitzar, que serà necessari: l’ordinador, accés a internet i
impressora. De cara a mi, mestra, l’ús del projector per a que tota la classe pugui
visualitzar el procediment a seguir alhora que l’explicació. També, el treball en equip
és molt positiu i enriquidor per a dur a terme el procés d’implementació de l’activitat
amb les TIC, una bona gestió del temps perquè genera una implementació operativa
d’aquestes, la implicació activa dels aprenents comporta la consecució d’un
aprenentatge significatiu, per a una avaluació significativa, cal una planificació acurada
d’aquesta i una sistematització del material usat per a l’avaluació. El fet de treballar en
parelles fa que un dicti i l’altre escrigui i després s’intercanviïn els rols, que un se’n
recordi d’un procediment i un d’un altre... junts també es construeix el coneixement i en
aquest cas cal afegir, no només la parella, sinó l’ordinador, eina que ha facilitat el
treball a realitzar conjuntament amb l’accés a internet per a seleccionar la imatge i la
impressora per tenir el treball en paper i poder-lo exposar al passadís de la classe.
10

11. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
11
Els alumnes han pogut aprendre unes nocions bàsiques de dos programes
bàsics en el món de la informàtica com són el word i el power point, a més dels
procediments base de guardar un document i recuperar-lo. Aquest fet ho han pogut
veure clar, ja que tant en guardar un document com la imatge des d’internet han seguit
els mateixos passos. Crec que per a alumnes d’aquesta edat està molt bé el primer
contacte que han tingut amb aquests dos programes i les nocions bàsiques que han
après!
3. Conclusions
El procés per a dur a terme aquest mini projecte ha estat: l’anàlisi de les necessitats de
l’alumnat, el disseny d’una fitxa i la seva compartició al debat de casos, el
desenvolupament de l’activitat dissenyada i la presentació al debat d’un mapa
conceptual i la implementació de les sessions programades en l’entorn en el qual s’ha
plantejat.
Amb la realització d’aquest mini projecte he aconseguit els objectius plantejats tot
aplicant conceptes ja apresos en anteriors experiències, en altres activitats de
l’assignatura i generalitzant-los a aquesta nova situació. També és cert que els
materials de l’assignatura, la interacció amb els companys d’aula, el recolzament del
consultor i el meu entorn professional, m’han permès ampliar i treballar els
coneixements, juntament amb l’autoavaluació de l’activitat, del propi procés i dels
resultats, que han resultat molt interessants i enriquidors i m’han ofert una visió global
del que he après a l’assignatura.
El disseny de l’activitat a través de la fitxa m’ha permès estructurar les idees per a
poder tipificar el problema, descriure les seves característiques i planificar una activitat
orientada a la resolució del problema plantejat, tenint com a objectiu principal,
l’aprenentatge significatiu en una situació organitzadda d’ensenyament–aprenentatge
mediat per les TIC.
L’estudi dels mòduls de l’assignatura, juntament amb la compartició del material amb
companys de l’aula, m’ha permès integrar els recursos TIC com a mediadors
d’aprenentatges en la meva tasca professional i m’ha permès veure la varietat
d’opcions que hi ha a partir de la tecnologia educativa.
L’estructura del present informe i l’exposició de conceptes, procediments i actituds,
m’ha permès prendre consciència del procés dut a terme per a la realització del
projecte. L’estructura organitzada en apartats i subapartats relacionada amb el
contingut, les diferents mostres de documentació, juntament amb el mapa conceptual i
les aportacions argumentatives de la proposta d’accions, són el resultat de
l’aprenentatge significatiu que he realitzat amb el conseqüent canvi conceptual.
El disseny de l’activitat creativa i coherent ha estat conseqüència d’una planificació
acurada, juntament amb la col·laboració dels alumnes i del context educatiu en el qual
treballo, on va sorgir la qüestió i on s’ha dut a terme el procés de resolució del
problema plantejat.
El material de l’assignatura m’ha permès aconseguir una sustentació científica en el
disseny del projecte i la identificació del problema, així com la seva tipologia. Les
intervencions dels companys del fòrum m’ha ofert poder analitzar i contrastar la
informació obtinguda.
El fet de dur a terme el projecte en l’àmbit de treball, m’ha facilitat la identificació i
presentació del problema, ja que aquest ha sorgit en el contetxt de l’aula del qual sóc
la tutora. Un alumne, espontàniament, va plantejar un problema significatiu que va
sorgir d’una necessitat real d’aprendre i que va engrascar a la resta del grup - classe.
La proposta de l’ús de les TIC de manera explícita per a resoldre el problema ha estat
facilitadora i generadora de l’aprenentatge significatiu.
11

12. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
12
El mapa de conceptes de l’activitat realitzada i la relació amb l’aprenentatge significatiu
recolzat amb la Tecnologia Educativa representa els conceptes que apareixen en els
materials de l’assignatura relacionats amb l’activitat que he planetjat: com escriure una
poesia de sant Jordi a l’ordinador i inserir-li una imatge relacionada amb el tema de la
poesia. He relacionat l’activitat amb els conceptes treballats, amb les possibilitats que
ofereixen les TIC i amb l’aprenentatge significatiu, recolzat per la tecnologia educativa.
Els conceptes clau referents a la PAC2 han estat importants i bàsics per a
desenvolupar tots els apartats de l’informe. Els conceptes als quals faig referència són:
ampliació de conceptes i coneixements, reorganització de conceptes, complexitat,
hipòtesis, arguments, ús de les TIC, canvi d’actitud, compromís conceptual,
aprenentatge col·laboratiu... que han estat molt importants per a l’argumentació de
l’aprenentatge significatiu que han realitzat els alumnes durant tot el procés de
resolució del problema, en la justificació del disseny de l’activitat i en l’avaluació. Han
estat conceptes bàsics, també, en el mapa de conceptes, ja que són la base per a
poder relacionar l’activitat amb l’aprenentatge significatiu i la tecnologia educativa.
El concepte d’aprenentatge significatiu, junt amb altre conceptes com el
constructivisme, treball amb TIC...m’han estat molt útils per a poder realitzar una
descripció detallada del procés d’ensenyament–aprenentatge que han seguit els
alumnes, relacinant-lo amb l’objectiu principal de l’activitat, com ja he dit anteriorment,
aconseguir un veritable aprenentatge significatiu. Des del plantejament del problema
fins a l’avaluació he realitzat un recull de fotografies digitals de la seqüenciació de les
accions dutes a terme utilitzant les TIC com a mediadores en el procés de resolució
del problema. (he posat molt poques fotografies, ja que hi ha pares que no autoritzen
que surtin imatges dels seus fills).
4. Annex
Fent una anàlisi comparativa entre els meus coneixements previs en iniciar
l’assignatura i els actuals, puc afirmar que s’han produït canvis al respecte. El meu
model mental ha crescut envers la quantitat de conceptes i les relacions entre ells, s’ha
produït una reestructuració i, com a conseqüència, un canvi conceptual.
L'avaluació inicial em va ser molt útil per a prendre consciència envers els
coneixements previs respecte a l’assignatura, punt de partida per als aprenentatges
posteriors relacionats amb les TIC, les relacions CTS i en, concret, en l’àmbit educatiu,
la tecnologia educativa.
En el Debat vaig adquirir i compartir coneixements sobre conceptes com Ciència,
Tecnologia, Societat, corrent CTS i les seves implicacions que en activitats posteriors
he incorporat, tot afegint el concepte educació. L’activitat va ser molt enriquidora per la
seva característica de construcció de coneixement compartit. Compartir idees,
coneixements, punts de vista i perspectives, analitzar-les i valorar-les m’ha ofert
l’oportunitat de reestructurar els meus coneixements i de produir-se en el camí
diferents canvis conceptuals. La construcció, justificació i el debat de diferents
argumentacions, juntament amb la interacció entre els companys de l’aula, ha fet
possible una millora de la meva argumentació així com la capacitat per a la resolució
de problemes mal estructurats. Com a resultat, el a-map, argumentació gràfica seguint
el model d’argumentació de Toulmin utilitzant el cmap i basada en una de les idees
sorgides en algun fil del debat. També he de dir que he après ha utilitzar un nou
programa informàtic que m’ha facilitat l’elaboració del tots els esquemes realitzats al
llarg de l’assignatura.
La representació gràfica dels conceptes més importants de l’article de Domènech i
Tirado “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, va ser
l’oportunitat d’aprendre a construir un mapa conceptual amb l’ordinador a partir dels
12

13. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
13
continguts. Un procés d’aprenentatge laboriós que més endavant va integrar els
conceptes del material de l’assignatura de Julio Cabero (mòdul 1), els de les
aportacions del debat i els de les activitats realitzades fins aquell moment. L’activitat
em va permetre la resposta als interrogants plantejats per la PAC 1 de l’assignatura i la
integració i aplicació dels nous coneixements tant en l’àmbit personal, com
professional. El repte de l’elaboració d’un mapa conceptual ha estat un aprenentatge
més per estructurar, sintetitzar i representar coneixements conceptuals (sabuts i
apresos). He pogut comprovar com els mapes conceptuals són una eina útil per a
organitzar i representar els meus coneixements i les relacions entre conceptes.
Estructurar els conceptes de manera jeràrquica m’ha servit per aprendre que he après
i com ho he après i poder-ho avaluar des dels meus coneixements previs fins els
actuals passant pel meu propi procés d’aprenentatge.
El meu compromís conceptual, la meva intenció de voler reorganitzar les meves
estructures de coneixement ha implicat un canvi de les estructures mentals que m’ha
permès la construcció de nous models mentals per a produir un canvi conceptual . El
procés d’aprenentatge per aconseguir aquest canvi conceptual ha estat significatiu per
les característiques ja esmentades. Des de la corrent CTS, la ciència apresa
(descobriments), la tecnologia utilitzada (recursos TIC), i les aportacions socials
(debats, comparticions documentals, casos propis fent ús de les TIC...) són conceptes
interelacionats i entesos com un tot indiscernible, fent intel·ligible la realitat i, per tant,
han contribuït a que el meu compromís conceptual hagi estat possible i viable.
En la realització de la PAC 2 he reconstruït i ampliat de nou els conceptes vinculats a
la TE, fet que es pot observar en els diferents mapes conceptuals que he realitzat en
les diferents activitats de les assignatures. El debat, la compartició de mapes
conceptuals, l’anàlisi dels canvis conceptuals que en mi s’han produït, les
participacions en el fòrum, les activitats proposades pel consultor i finalment el projecte
envers la resolució d’un problema significatiu, han contribuït també a l’ampliació i
reconstrucció de coneixements i conceptes. S’han produït en mi canvis conceptuals
envers tots els conceptes relacionats amb la Tecnologia en l’àmbit educatiu.
Molt interessant l’activitat en la qual vaig valorar si en el procés de construcció s’havia
produït canvi conceptual, usant l’anàlisi i la comparació dels models conceptuals
inicials i finals, la constància gràfica de la diferència de coneixements inicials i finals i el
text augmentatiu. He pogut comprovar, com aprenent al llarg de l’assignatura, que una
de les maneres més eficaç d’estimular i valorar el canvi conceptual és la construcció i
comparació de models que representin sistemes conceptuals, canviant la meva
manera d’entendre els conceptes i els marc conceptuals, representant visual i
verbalment els meus models mentals amb diverses eines TIC.
Pel que fa a l’apartat modelant històries vaig descobrir una eina TIC més, que em va
permetre accedir a una gran quantitat d’experiències que em van aportar diferents
coneixements en l’àmbit educatiu. A partir dels meus coneixements previs i d’altres
experiències exposades a la base de dades KITE i al debat de casos del fòrum per
companys de l’aula de l’assignatura, vaig aprendre a construir la meva pròpia
experiència, la meva història i així construir nous models mentals que, mitjançant un
aprenentatge significatiu, va produir en mi un canvi conceptual nou.
El miniprojecte, activitat final que ha englobat tots els aspectes treballats anteriorment
en l’assignatura, m’ha permès aprendre nous coneixements respecte a les diferents
tipologies de problemes i les diferents maneres de resoldre’ls. Els problemes poden
ser el punt de partida de nous aprenentatges i l’activitat de dissenyar una activitat
d’ensenyament - aprenentatge amb l’objectiu d’aconseguir un aprenentatge significatiu
a partir d’un problema significatiu que va partir dels propis alumnes, m’ha resultat una
experiència molt positiva. Realitzar un disseny complert tenint en compte tots els
aspectes que hi intervenen m’ha reafirmat en alguns aspectes i he aconseguit ampliar
13

14. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació PAC3
14
els meus coneixements i conceptes, estructurar-los, reestructurar-los i relacionar-los
amb l’aprenentatge significatiu i amb el procés d'ensenyament-aprenentatge.
En el transcurs de l'assignatrua, he compartit aportacions i experiències al fòrum
envers les activitats realitzades que juntament amb el meu treball individual m'ha
permès aconseguir els objectius i les competències plantejades. Paral·lelament, he fet
un procés constant d’autoavaluació que he reflectit als diferents documents lliurats,
que m’ha ajudat molt a perfeccionar els meus treballs i a valorar el meu procés
d’aprenentatge. També m’ha ajudat molt el fet d’escriure unes conclusions / reflexions
sobre el treball realitzat, ja que em permetien adonar-me de la meva evolució a nivell
conceptual.
He pogut comprovar en mi mateixa com la influència de les TIC es dóna en tots els
àmbits de la societat, en la ciència i en la tecnologia. En l’àmbit educatiu impulsen un
aprenentatge significatiu i contribueixen a una educació transversal i integral
mitjançant els diferents recursos i estratègies que ofereixen. En el context educatiu
tant formal com informal afavoreixen el procés d’ensenyament-aprenentatge en
l’adquisició de les competències i en l’assoliment dels objectius.
Amb tot el que acabo d’exposar i després d’haver fet l’autoavaluació, vull dir que he
construit un nou coneixement i que m’han ajudat molt, tant l’elaboració de les PAC’s
com les autoavaluacions, que m’han permès perfeccionar el meu treball. Per tant la
qualificació de l’avaluació continuada a partir de les meves autoavaluacions seria
d’una B+!
5. Fonts de documentació
- Almenara Cabero, Julio. Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Mòdul 1. Ed.
UOC.
- Jonassen, David. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista. Mòdul 3. Ed. UOC.
14