2. ► Competències transversals: que travessen les diferents
ocupacions.
► Competències bàsiques i generals: pròpies dels ciutadans,
comuns a totes les ocupacions i necessàries per a la incorporació
eficient al món laboral.
► Competències técnico-professionals: específiques o pròpies de
cadascun dels àmbits professionals.
Competències
6. Treball en equip
Identificació i resolució de problemes
Capacitat de comunicació
Capacitat per ensenyar
Capacitat d’organització i planificació
Autoaprenentatge
Responsabilitat
Competències
(Competències comunicatives, d’aprendre a aprendre, d’autonomia i iniciativa
personal, tractament de la informació ...)
7. ► En quines àrees o crèdits es treballa la capacitat
d’organització i planificació?
► A través de quines activitats s’ensenya l’alumnat a
exercitar la comunicació oral i escrita?
► Quan incidim sobre la capacitat d’anàlisi i síntesi,
així com l’aprenentatge autònom?
►Què significa i com es promou el treball en equip?
Competències
8. ► Concepcions sobre l’aprenentatge
► Concepcions sobre l’educació
► Concepcions sobre les matèries que impartim
► Experiència en la pràctica docent
Model didàctic
11. Metodologies
expositives
Metodologies
interactives
Centrats en l’activitat del professorat,
es basen en la transmissió del
coneixement.
El professorat ha de proporcionar una
informació directa, estructurada i
organitzada que facilita la incorporació
de conceptes.
Explicacions, lectures, interaccions
verbals (tampoc massa), exercicis,
pràctiques, treballs individuals
escrits.
Centrats en la feina individual, la
interacció entre alumnes en el grup de
treball i amb el professorat
Èmfasi en el paper que exerceix la
persona que aprèn i l’entorn social en
que ho fa. L’alumnat aprèn a través de
la interacció amb companys i
companyes i amb el docent.
No s’exclouen les explicacions,
lectures, interaccions verbals, els
moments de feina personal ..., però
es fonamenten en el treball en grup i
cooperatiu
Model didàctic
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
12. Metodologies
expositives
Metodologies
interactives
Centrats en l’activitat del professorat,
es basen en la transmissió del
coneixement.
El professorat ha de proporcionar una
informació directa, estructurada i
organitzada que facilita la incorporació
de conceptes.
Explicacions, lectures, interaccions
verbals (tampoc massa), exercicis,
pràctiques, treballs individuals
escrits.
Centrats en la feina individual, la
interacció entre alumnes en el grup de
treball i amb el professorat
Èmfasi en el paper que exerceix la
persona que aprèn i l’entorn social en
que ho fa. L’alumnat aprèn a través de
la interacció amb companys i
companyes i amb el docent.
No s’exclouen les explicacions,
lectures, interaccions verbals, els
moments de feina personal ..., però
es fonamenten en el treball en grup i
cooperatiu
Model didàctic
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
13. ► Els mètodes interactius es basen en la cooperació.
► L’objectiu consisteix en resoldre un problema, fer una investigació,
desenvolupar un projecte, formular una opinió fonamentada sobre un
cas.
► Es fonamenten en l’activitat de l’alumne: analitza la situació,
s’organitza, decideix sobre les accions i recursos, busca
informació, treballa en equip, pren decisions.
► El professorat guia i facilita el procés, proposa les situacions
didàctiques, prepara o preveu els materials, i orienta el treball dels
grups.
► Gestió social de l´aula: gestió flexible del temps, dels espais
dels materials i recursos. Nou protagonisme de l’alumnat.
ELS MÈTODES INTERACTIUS
Model didàctic
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
14. (context acadèmic/escolar)
Aprenentatge formal
1. Presentació d’objectius
2. Activitats d’aprenentatge
Explicacions
Lectures
Exercicis, TPs
3. Resolució de problemes
(comprensió i ús del coneixement, aplicació)
Aprenentatge informal
1. Problemes, interessos, necessitats
2.
Usar la informació
Seleccionar informació pertinent
Localitzar informació
Planificar accions
Determinar els recursos
Pensar en formes de resoldre o
trobar el que es cerca
Clarificar el que ens fa falta
Concretar una pregunta
(autonomia, pensament crític, coneixement estratègic)
3. Respostes, explicacions
(al marge del centre educatiu)
ABP (Aprenentatge basat en problemes)
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
15. Aprenentatge basat en
problemes
1. Plantejament del problema
2. Concreció del problema i anàlisi de
coneixements, formulació de
necessitats (recursos, localització) i
accions necessaris per resoldre el
problema.
3. Organització del procés. Planificació
de les fases, seqüenciació de les
accions
4. Desenvolupament del procés per
trobar respostes o explicacions i la
seva reconducció davant d’imprevistos
5. Elaboració de conclusions, avaluació
i anàlisi crítica dels resultats obtinguts i
del procés seguit
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
ABP (Aprenentatge basat en problemes)
Aprenentatge informal
1. Problemes, interessos, necessitats
2.
Usar la informació
Seleccionar informació pertinent
Localitzar informació
Planificar accions
Determinar els recursos
Pensar en formes de resoldre o
trobar el que es cerca
Clarificar el que ens fa falta
Concretar una pregunta
(autonomia, pensament crític, coneixement estratègic)
3. Respostes, explicacions
(al marge del centre educatiu)
16. ► Normalment el problema es presenta a partir d’un escenari
on es mostra una situació a partir d’una lectura, podria fer-se
a partir d’una explicació o fer servir qualsevol altre document
audiovisual.
Primera Fase : Presentació del problema.
► El problema s’hauria de centrar en situacions reals
o versemblants amb una certa rellevància personal.
► El problema ha de respondre a objectius propis de la
matèria (rellevància social o cultural) i ha d’adaptar-se a
les competències que presenta l’alumnat que hi treballarà
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
ABP (Aprenentatge basat en problemes)
17. ► En aquesta fase, de forma individual en primer lloc, i en el
marc del grup de treball posteriorment, s’haurà d’establir
quins són els coneixements que té l’alumnat en relació al
problema, i quins són els aspectes que es desconeixen, és a
dir, quines són les preguntes clau que caldrà resoldre.
Segona Fase : Delimitació del problema.
► Cada grup de treball ha de ser capaç d’explicitar amb
precisió la naturalesa del problema i el context en què
apareix.
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
ABP (Aprenentatge basat en problemes)
18. Tercera Fase : Planificació..
► Cada grup de treball haurà d’elaborar una llista de tasques a
realitzar i segons l’organització que el professorat hagi donat a
activitat, s’hauran de repartir les feines entre els integrants del
grup.
► En aquesta fase, s’ha de planificar el procés:
- decidir quines accions s’han de fer,
- pensar quins recursos cal utilitzar per poder trobar la solució al
problema.
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
ABP (Aprenentatge basat en problemes)
20. ► Abans de distribuir els treballs individuals i d’iniciar-los, convé
fer una lectura o repàs de cadascuna de les tasques i discutir
sobre les accions que cal dur a terme i sobre el resultat que
s’espera.
Quarta Fase : Treball individual.
► Un cop planificat el procés s’haurà d’executar.
Cada integrant del grup ha de dur a terme la feina encarregada
(derivada de les instruccions del professor -autonomia limitada- o del
repartiment de tasques acordat pels membres del grup -major
autonomia-). No s’exclou ni la col·laboració, ni l’ajuda.
què s’espera de tu?,
què necessites?, perquè?,
on ho pots trobar?,
què has de fer?, com ho has de fer ?
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
ABP (Aprenentatge basat en problemes)
21. Cinquena Fase : Treball de grup.
► Cada alumne haurà de presentar el resultat del seu treball a
la resta del grup (col·laboració a l’aprenentatge i a la obtenció
de respostes al problema)
► Gran diversitat de tasques possibles a partir de les aportacions:
- elaborar un dossier de textos de recopilació,
- respondre qüestionaris de síntesi,
- fer mapes conceptuals integradors de les informacions aportades,
- omplir taules i fer resums.
► Cada grup, en una fase final d’aplicació, presenta en públic el
resultat de la seva feina.
► En tot cas, totes aquestes feines han de respondre o explicar
el problema o situació inicial.
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT
ABP (Aprenentatge basat en problemes)
22. Gestió centralitzada
(Ensenyament centrat en el professor)
Gestió autònoma
(Ensenyament centrat en l’activitat de l’alumne)
La major part de la feina se centra en
activitats dirigides a tot el grup
(explicacions, exemplificacions, ...) i en el
treball individual (lectures, exercicis...)
El treball en grup és esporàdic i acostuma
a ser de curta durada, normalment per
aplicar aprenentatges anteriors.
L’aprenentatge d’un individu és
independent del de la resta d’alumnes, el
dispositiu pedagògic s’orienta cap a
l’aprenentatge individual
El treball s’estructura en grups de 3 a 5
alumnes que s’organitzen per resoldre
individual i conjuntament les tasques que
es proposen.
Es treballa en el context de grup
(col·laboratiu, cooperatiu). Les explicacions
generals són puntuals, la interacció amb el
docent es fa en el marc del grup de treball
S’alterna el treball individual amb el
col·lectiu. Sempre hi ha una fase de
comunicació on es promou la interacció i
l’aprenentatge dels companys del grup
La classe és fonamentalment magistral,
se centra en l’activitat del professor que
controla contingut, tasques, espai i
temps.
Aprenentatge basat en problemes, treball
per projectes, estudi de casos, debats,
que requereixen treball cooperatiu. En
aquestes tasques els grups decideixen
sobre els recursos, els espais, les accions,
...
Model didàctic
GESTIÓ DE L’AULA
23. Gestió centralitzada
(Ensenyament centrat en el professor)
Gestió autònoma
(Ensenyament centrat en l’activitat de l’alumne)
La major part de la feina se centra en
activitats dirigides a tot el grup
(explicacions, exemplificacions, ...) i en el
treball individual (lectures, exercicis...)
El treball en grup és esporàdic i acostuma
a ser de curta durada, normalment per
aplicar aprenentatges anteriors.
L’aprenentatge d’un individu és
independent del de la resta d’alumnes, el
dispositiu pedagògic s’orienta cap a
l’aprenentatge individual
El treball s’estructura en grups de 3 a 5
alumnes que s’organitzen per resoldre
individual i conjuntament les tasques que
es proposen.
Es treballa en el context de grup
(col·laboratiu, cooperatiu). Les explicacions
generals són puntuals, la interacció amb el
docent es fa en el marc del grup de treball
S’alterna el treball individual amb el
col·lectiu. Sempre hi ha una fase de
comunicació on es promou la interacció i
l’aprenentatge dels companys del grup
La classe és fonamentalment magistral,
se centra en l’activitat del professor que
controla contingut, tasques, espai i
temps.
Aprenentatge basat en problemes, treball
per projectes, estudi de casos, debats,
que requereixen treball cooperatiu. En
aquestes tasques els grups decideixen
sobre els recursos, els espais, les accions,
...
Model didàctic
GESTIÓ DE L’AULA
28. Interdependència positiva
Interacció cara a cara
Responsabilitat individual
Destreses socials
Treball cooperatiu
Treball cooperatiu
GESTIÓ DE L’AULA
QUÈ CARACTERITZA EL TREBALL COOPERATIU?
29. ► S’usa el terme interdependència positiva per definir aquella
situació en què l’aprenentatge dels diferents components del grup
depèn de les accions que realitzi cadascun dels membres de l’equip.
► La responsabilitat individual es refereix al desenvolupament
de les feines que cadascun dels integrants del grup haurà
d’afrontar personalment, com a encàrrec de l’equip de treball.
► La interacció cara a cara, el diàleg obert entre els membres
d’un equip, és dóna quan un integrant del grup requereix l’ajuda
d’altres, i és obligada quan cada estudiant presenta allò que ha
après a la resta de companys..
► Les habilitats socials són capacitats derivades de les
intel·ligències intra i interpersonal i que ens faciliten la interacció
amb els altres amb resultats beneficiosos tant per la pròpia persona
com pel seu entorn social (novament els altres).
Treball cooperatiu
GESTIÓ DE L’AULA
QUÈ CARACTERITZA EL TREBALL COOPERATIU?
31. CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.
a. El tema s’ha de poder dividir en parts, per tal de poder
assignar responsabilitats individuals.1.
Treball cooperatiu
GESTIÓ DE L’AULA
b. Les parts no és indispensable que siguin equivalents.
Tampoc ho és que tots els grups facin la mateixa feina.
c. Cal tenir un criteri per tal de
constituir els grups (rendiment,
motivació, afinitat, ...), que han de
resultar el més heterogenis que ens
sigui possible.
Equips base/Diversificació
32. Estructura cooperativa Feina dels diferents
grups
Feina de cada
component
Equips clàssics La mateixa tots els grups Diferent cada component
(individual)
Grups d’experts La mateixa tots els grups Diferent cada component
(grup d’experts)
Equips d’investigació Diferent cada grup Investigació lliure de
cada component (diferent
o similar) (individual)
Coop-Coop Diferent cada grup Diferent cada component
(individual)
Exemples d’estructures cooperatives
Treball cooperatiu
GESTIÓ DE L’AULA
33. 2.
CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.
Treball cooperatiu
GESTIÓ DE L’AULA
a. Es poden fer propostes al grup de treball (sobre el
contingut, sobre el repartiment de tasques, sobre les
accions a realitzar, sobre els recursos a utilitzar, sobre la
forma de treballar, sobre el producte final que s’espera de
la feina individual i col·lectiva).
b. El grau de concreció de les propostes dependrà del
grau d’autonomia en què treballa l’alumnat. No es pot
oblidar l’elaboració d’una pauta/guió de la feina que
s’ha de fer (subministrada pel professorat/elaborada
per l’alumnat).
34. El professorat intervé delimitant
els recursos, la informació
necessària, i les accions que cal
efectuar. També controla el
temps i la progressió de la feina
L’alumnat determina l’organització del
procés, decideix quina informació
necessita i els recursos que utilitzarà.
Igualment intervé en decisions
relacionades amb temps i el control
del ritme de la feina.
El professorat negocia algunes de les
atribucions amb l’alumnat per tal que
els nois i noies adquireixin
responsabilitats i compromisos
Autonomia limitada
Màxima autonomia
Treball cooperatiu
GESTIÓ DE L’AULA
35. Treball cooperatiu
GESTIÓ DE L’AULA
a. Sempre caldrà comptar amb espais de discussió sobre la
feina individual. En aquests espais cal que cada persona
expliqui allò que ha après a la resta de companys, sigui
objecte de preguntes i hagi de reformular les seves
explicacions.
b. Tots els companys depenen uns
dels altres per aprendre
(interdependència positiva,
interacció cara a cara, habilitats
socials).
3.
CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.
36. a. Val la pena programar una activitat final en la que cada
grup, a través del mètode que el professorat proposi,
hagi de fer una presentació de la feina feta.
c. També afavoreix la interdependència
positiva el fet de valorar les feines del
grup (dossiers, murals, altra mena de
presentacions, ...) en el moment de la
qualificació.
4.
b. Estimula la interdependència positiva el fet que es designi qui
presentarà la feina en el darrer moment.
CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.
Treball cooperatiu
GESTIÓ DE L’AULA