INS Manuel de Montsuar de Lleida Projecte de Recerca (gener-2015) sobre La contaminació acústica (Laura Vàzquez i Maria Foix)Pd r 2015-ca-laurav-mariaf
Similar a INS Manuel de Montsuar de Lleida Projecte de Recerca (gener-2015) sobre La contaminació acústica (Laura Vàzquez i Maria Foix)Pd r 2015-ca-laurav-mariaf
Similar a INS Manuel de Montsuar de Lleida Projecte de Recerca (gener-2015) sobre La contaminació acústica (Laura Vàzquez i Maria Foix)Pd r 2015-ca-laurav-mariaf (14)
INS Manuel de Montsuar de Lleida Projecte de Recerca (gener-2015) sobre La contaminació acústica (Laura Vàzquez i Maria Foix)Pd r 2015-ca-laurav-mariaf
1. Laura Vázquez i Maria Foix
Ins Manuel de Montsuar
Projecte de Recerca -Àmbit Musical
Gener 2015
2.
1. Les i els periodistes.
2. Les persones
afectades.
3. El veïnat.
4. Les treballadores i
5. els treballadors.
6. El personal mèdic.
7. L’Advocacia.
8. La ciència.
9. La classe política.
10. Les i els ecologistes.
11. L’Equip divulgador.
12. Experiments i altres
proves.
13. Conclusió.
14. Opinió personal.
Índex
4.
L’associació CLAVE (Atenció a la deficiència
auditiva) ha volgut cidar l’atenció sobre la necessitat
de controlar el nivell de sorollen les aules per tal de
limitar la contaminació acústica i millorar les
condicions d’aprenentatge, ja que els estudis diuen
que entre el 30% i el 40%dels alumnes de primaria
presenten algun grau de pèrdua auditiva.
Un dels factors que més perjudica als infants és, el
propi soroll que ells, junt amb els professors, generen
i sobretot el timbre de l’esbarjo que dobla els decibels
permesos (55 dB).
“Sis de cada deu escoles
espanyoles pateixen
contaminació acústica.”
5.
La Montse, és mare d’una nena de
l’escola de Sant Cugat.
Ella ens explica, que la seva filla,
Núria Carbonell, pateix ansietat i
fortes migranyes. L'excés de dB del
timbre i el soroll dels seus companys
a les classes fa que aquests
problemes augmentin.
La Montse va intentar de totes les
maneres que anar a l’escola, per la
seva filla, no fos un problema, i com
que no va aconseguir res, ara la
Núria fa classes particulars a casa.
Entrevista a una mare
afectada:
(inventada però possible)
6.
La Fiscalia ha demanat set anys i mig de presó per
una veïna de Girona (Laia Martín), per molestar
tocant el piano a deshora i desobeir els requeriments
que els hi va imposar l’Ajuntament per a que
insonoritzessin l’habitació.
Els veïns es queixaven de que la noia es passava vuit
hores mínim cinc dies a la setmana.
La veïna que la va denunciar, suposadament pateix
lesions cerebrals per danys psicològics per culpa de
la contaminació acústica que provocava Laia.
“Set anys de presó per una
pianista”
7.
La Sonia, l’acusa de provocar
alta contaminació acústica i
lesions psíquiques.
Ella ens explica que pateix
molts nervis, molta ansietat,
males contestacions a la família
i que inclús va arribar un
moment en el que es va quedar
sense mobilitat en un braç per
l’ansietat.
Entrevista a la veïna que
la denuncia:
(basada en fets reals)
8.
Creiem que és difícil aguantar tantes hores el piano
(per molt bé que toqui) però per altra part, no trobem
just que condemnin a la Laia 7 anys i mig, ja que,
aquest delicte, no es comparable amb qualsevol altra
persona que està a la presó.
Nosaltres pensem que l’ haurien de fer pagar una
gran quantitat de diners pels d’anys psicològics i les
molèsties que ha provocat a les persones del seu
edifici i per tant, deixar de tocar a casa seva o
insonoritzar l’habitació.
Opinió personal
10.
És una entitat amb l’objectiu de lluitar contra les
causes i els efectes dels sorolls sense obtenir cap
benefici. També s’ocupa dels afectats/des per la
contaminació acústica i a la ciutadania en general.
Va començar a funcionar al març de 1998 i fins ara.
A l’any 2000 conjuntament amb altres entitats
d’Espanya, van fundar la Federación de Asociaciones
contra el Ruido y las Actividades Molestas
(PEARCAM).
http://www.sorolls.org/
Associació Catalana Contra a
Contaminació Acústica (ACCCA)
11.
PEACRAM es la “Plataforma Estatal de
Asociaciones Contra el Ruido y las Actividades
Molestas”.
És el conjunt de més de 100 associacions contra
contaminació que lluiten per acabar amb ja que
aquesta ha portat a que Espanya estigui en el segon
lloc a nivell mundial entre els països mes sorollosos.
http://www.peacram.com
La PEARCAM
12.
Ens agrada molt que hi hagi associacions com
aquestes dues, és una idea molt bona per a que la
gent sàpiga el que moltes persones pateixen a causa
de la contaminació acústic
Opinió personal:
14.
Gràcies a les queixes dels veïns, a moltes ciutats hi ha
hagut moltes innovacions per tal de que no hi hagi
tanta contaminació acústica. Com per exemple:
El soroll de les ambulàncies, ara només es posa per
apartar els vehicles si porten un cas molt urgent.
Els semàfors d’avui en dia ja no tenen el xiulet per
als cecs que abans molestava tant.
Els camions de la brossa, a una certa hora de la nit ja
no tenen el soroll irritant de marxa entrere.
Últimes innovacions
15.
Hem entrevistat a la Silvia Torres per
saber com viu en el seu edifici respecte
als sorolls que hi ha.
Ens afirma que hi ha contaminació
acústica ja que viu en una zona de pas
d’ambulàncies,i assegura que cada
10/15 minuts en passa una.
Davant del seu pis té un semàfor on tots
els estius es sent la música dels
conductors que tenen als cotxes.
Entrevista a la Silvia Torres:
16.
A la seva vora hi viu una parella amb un nen i un
gos, es queixa de que sempre s’estan cridant entre
ells i apart, el gos es passa el dia bordant perquè creu
que no el treuen suficient a passejar.
La Silvia ens explica, que la seva filla Júlia ha
d’estudiar amb els auriculars posats ja que la seva
habitació comparteix la paret amb la cuina on habita
el gos.
Ha hagut de posar doble vidre a totes les seves
finestres i, tot i així, continua tenint alguns
problemes amb el soroll del carrer i els veïns.
18.
L'oïda necessita una mica més de 16 hores de repòs
per compensar 2 hores d'exposició a 100 dB
(discoteca sorollosa). Els sons de més de 120 dB
(banda sorollosa de rock o volum alt en els
auriculars) poden danyar les cèl·lules sensibles al so
de l'oïda interna provocant pèrdues d'audició.
Espanya és el país més sorollós d'Europa i les dades
obtingudes de 23 ciutats espanyoles en què s'ha
realitzat el mapa de sorolls, assenyalen que el nivell
de soroll equivalent, durant el dia, està en valors que
varien dels 62 als 73 dB
L’abús del soroll
19.
Perjudicials:
Els sons que et resulten
naturalment desagradables
Els sorolls que et posen nerviós/a
Els sorolls molt forts i aguts
Els sorolls explosius
Els crits forts i xiscles
La música massa forta
Els sorolls que et fan mal l'oïda
Els sorolls que et deixen brunzint
les orelles
Els sorolls que et deixen sord
momentàniament
Els sorolls que t'obliguen a cridar
per comunicar-te
No perjudicials:
Els sons que et resulten agradables
i harmoniosos
La veu humana quan es parla
amistosa i tranquil·lament
Els sons suaus
Els sons de la Natura: els ocells, el
vent, les onades, el cruixir de les
fulles seques
La música a un volum raonable
La teva pròpia veu sempre que no
estiguis cridant
Distingir els sons perjudicials
dels que no ho són (Solucions)
20.
Es calcula que un terç dels treballadors europeus (més de
60 milions de persones) està exposat a la contaminació
acústica durant més d'una quarta part del seu temps de
treball.
La pèrdua de capacitat auditiva com a conseqüència del
soroll segueix sent una de les malalties professionals més
habituals a Europa, i és la causa de prop d'un terç de les
malalties relacionades amb el treball. I no oblidem també
els seus alts costos econòmics: amb un cost anual que puja
als 160 milions d'euros, el soroll és, segons un estudi
alemany, la segona causa més important (després de la
silicosi) de despesa en concepte de pensions de
discapacitat i de rehabilitació.
Quantes persones es veuen afectades
per aquest problema a Europa?
21. Nosaltres fabriquem cotxes, i cada dia ens fem
la mateixa pregunta;
“Com és que els inventors cada any inventen
mil formes per millorar el disseny, la
comoditat, la velocitat dels cotxes. I en
canvi, no dissenyen unes màquines i una
forma de treballar menys sorollosa. ”
Jo porto 35 anys treballant en aquesta fàbrica.
El meu pare, ja va treballar des dels 25 fins
als 65 anys en aquest lloc, ell em va
ensenyar a mi i jo li estic ensenyant al meu
fill. Però el meu pare ara mateix, és sord. Jo
porto audífons, i sincerament, no vull
desitjar-li el mateix al meu fill.
Entrevista a en Joan,
treballador en una central
(inventada però possible)
22.
Estem totalment d’acord amb en Joan, ja que, també
creiem que s’haurien de posar mesures per reduir
l’abús sonor en hores de treball.
Si tinguéssim la sort de ser les directores d’alguna
fàbrica amb aquest problema, ens agradaria poder
mantenir als treballadors amb una bona higiene
sonora, per tal que la contaminació acústica no
afectés tant en aquest àmbit.
Opinió personal:
24.
Els sons molt
forts provoquen
molèsties que
van des del
sentiment de
desgrat i la
incomoditat fins
danys
irreversibles en
el sistema
auditiu.
Com afecta la contaminació
acústica a l’oïda
25.
És una sèrie de mesures individuals per a la
protecció contra el soroll. Entre elles estan:
Saber reconèixer els sorolls perillosos
Saber protegir-se davant aquests sorolls
Evitar produir sorolls innecessaris
Respectar el dret de les altres persones a un ambient
sonor agradable.
Què és la higiene sonora?
26.
En primer lloc cal fer una "neteja d'oïdes", com l'anomena el
compositor i pedagog canadenc Murray Schafer. La "neteja
d'oïdes" no és treure la cera de les orelles, sinó aprendre a
escoltar els sons que ens envolten, incluint aquells als quals, per
haver-nos acostumat, ja ni els prestem atenció.
Per exemple:
-El Sorolls que provenen del teu ordinador
-El Sorollet del "clic" del ratolí quan el fas servir per desplaçar
aquesta mateixa pantalla
-El So del televisor
-Si Tens l'ordinador a prop de la cuina, el soroll del motor de la
nevera
-Llevat que visquis en el camp, el soroll de diversos vehicles
que passen a prop de la teva llar...
Mesures individuals
28.
Posa límits al creixement de
la contaminació acústica i
accepta com bo, nivells que
poden resultar tolerables.
Marca com a objectius la
reducció del nombre de
persones exposades de
manera regular i prolongada
a nivells sonors elevats.
Normativa europea
29.
Regula la contaminació
acústica en un sentit
més ampli que la pròpia
Directiva.
Estableix paràmetres i
mesures per la
avaluació i gestió del
soroll ambiental.
Normativa estatal:
30.
La Comunitat Autònoma de Andalusia ha regulat la
contaminació acústica aprovant un dret que regula
per primera vegada el camp de la contaminació
acústica (2003).
Normativa Autonòmica:
31.
Creiem que les normatives a nivell Europeu, Estatal i
Autonòmic, podrien ser una mica més estrictes ja
que, moltes persones són afectades per la
contaminació acústica, i d’altres no n’han sentit a
parlar mai. Això comporta que la gent no tingui
tanta cura amb aquest tema, i no s’adonen que és
greu.
Opinió personal:
33.
És la ciència que
estudia els aspectes
relacionats amb el
so.
Acústica
34.
Intensitat
És la quantitat d’energia sonora que travessa per una
superfície una unitat de temps.
35.
És un aparell electrònic que mesura la pressió del so,
la seva unitat de mesura són els decibels (dB).
El sonòmetre es basa en l’ús d’un transductor
(dispositiu capaç de transformar energia d’un tipus
en una altra), mitjançant el qual els senyals acústics
(pressió sonora)es transformen en senyals electrics.
Sonòmetre:
36.
La pressió acústica es mesura en decibels (dB) i els
especialment molestos són els que corresponen als
tons alts (dB-A). La pressió del so es torna nociva a
uns 75 dB-A i dolorosa al voltant dels 120 dB-A. Pot
causar la mort quan arriba a 180 dB-A. El límit de
tolerància recomanat per l'Organització Mundial de
la Salut és de 65 dB-A.
Decibels i límits de
l’oïda humana
39.
Tots els edificis prop d’urgències, han d’estar
insonoritzats.
Que els obrers treballin a hores raonables.
Que multin a les motos que no portin silenciador.
Que puguin multar als cotxes que abusen massa del
clàxon a la ciutat.
Que tots els pubs estiguin insonoritzats.
Que totes les discoteques estiguin ubicades a les
afores de les ciutats.
Propostes:
40.
Creiem que en alguns àmbits, els alcaldes i
alcaldesses podrien crear més solucions per tal de
reduir la contaminació acústica, ja que la gent no sap
realment la gran importància que té.
També pensem que en les propostes que ja tenen, les
podrien imposar més, perquè tothom es pugui
adonar dels problemes que hi ha.
Opinió personal
42.
Anar més en bicicleta o transports públics
No posar la música molt forta
No cridar
Tocar instruments amb auriculars o fluixet
No engegar electrodomèstics a la nit
Apagar el telèfon per la nit
En el cas que posem música, que sigui tranquil·la i calmada.
No permetre que les mascotes perjudiquin el dret de les
persones al descans.
Insonoritzar sales on creguis que fas molt soroll
Intentar no arrossegar objectes pel terra per a que no facin
soroll.
Propostes per evitar la C.A.
Individualment
45.
Fets aquests experiments, podem dir que encara que
el Decibels recomanats per totes les fundacions
siguin 55/65 dB. La gran majoria de classes de l'
institut, arriba a els 80 dB.
Hem comprovat amb l’aplicació, que sense que les
persones que aguanten el mòbil parlin, estant en
qualsevol dels passadissos de l' institut, el sonòmetre
marca els decibels recomanats.
Conclusions
46.
Creiem que igualment que hem tingut moltes dificultats, hem
pogut tirar el projecte endavant, i pensem que ens ha sortit molt
bé. El tema, donava molt a parlar, no hem tingut dificultats a
l’hora de buscar la informació, però pensem que hem tingut poc
temps en realitzar el treball. Tampoc no ha ajudat el fet de no
tenir el professor-tutor les hores suficients i, finalment, l’últim
problema que hem tingut ha estat el de no més ser dos persones
en poder-lo realitzar.
Però, tot i amb això, ens sentim orgulloses de poder presentar el
projecte a temps i complet.
Opinió personal sobre el projecte