SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 11
La casa grega està poc decorada i amb pocs
mobles; pot ser de 1 o 2 pisos, al costat de
l’entrada hi ha una habitació petita per el
porter, també hi ha una altra entrada que
dona a la botiga.
Passant per la entrada principal et porta
fins al pati, al mig de la casa, i al voltant hi
ha diferents habitacions com per exemple
la sala dels banquets, els grecs estaven
aficionats a celebrar banquets, en una taula
llarga i gran, i ajaguts al terra, mentre els
músics i ballarines feien un espectacle per
entretenir-los.
Una altra habitació de la casa es el gineceu,
a on les dones es passaven la majoria del
temps allí sense sortir, també hi havien mes
habitacions distribuïdes per la casa com per
exemple el bany, el magatzem, la cuina, el
dormitori i la latrina.
La casa romana fou l'habitacle(una bogeria interior) típic
de l’antiga Roma, ben conegut mercès a l'anomenada
Casa del Meandre , que es considerava el tipus de casa
urbana habitual durant la República i l’Imperi, a diferència
de les vil·les.
Habitatges situats fora de les muralles de la
ciutat, o al mig del camp, on disposaven
d'espais annexos per a les feines agrícoles.
De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons
les possibilitats de cada família, com es pot observar a
Pompeià, on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta
tipologia, ja que es tractava d'una ciutat residencial dels
patricis, la gent benestant de Roma. Les classes pobres
vivien en cases de pisos anomenades insulae.
Preferim la casa grega, perquè tot
està mes elaborat, perquè hi havia
mes estàtues, un pati més gran,
perquè hi havia una tenda, hi havia
un petit santuari
Laia Martí
Alba Luelmo
Dolos Sabaté
Iroma

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romans
ouiamyfany
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
amelisgalmes
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
Assumpció Granero
 
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme
jgutier4
 
01 early greece and geography
01   early greece and geography01   early greece and geography
01 early greece and geography
Ashley Birmingham
 

La actualidad más candente (20)

Pintura Gòtica
Pintura GòticaPintura Gòtica
Pintura Gòtica
 
que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romans
 
època grega
època gregaèpoca grega
època grega
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
 
Els celtes
Els celtesEls celtes
Els celtes
 
Roman Baths
Roman BathsRoman Baths
Roman Baths
 
Romanticisme
RomanticismeRomanticisme
Romanticisme
 
Art a la Prehistòria
Art a la PrehistòriaArt a la Prehistòria
Art a la Prehistòria
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
Aqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòviaAqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòvia
 
Aqueducte de Tarragona
Aqueducte de TarragonaAqueducte de Tarragona
Aqueducte de Tarragona
 
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Urbanisme romà
Urbanisme romàUrbanisme romà
Urbanisme romà
 
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: GrèciaTema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
 
Romanticisme
RomanticismeRomanticisme
Romanticisme
 
01 early greece and geography
01   early greece and geography01   early greece and geography
01 early greece and geography
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 

Similar a Cases romanes i gregues acabat per fi (10)

Domus
DomusDomus
Domus
 
domus, vil·les i insules
domus, vil·les i insulesdomus, vil·les i insules
domus, vil·les i insules
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Habitatge a roma
Habitatge a romaHabitatge a roma
Habitatge a roma
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Domus romana
Domus romanaDomus romana
Domus romana
 
Casa Romana i Mobiliari i decoració
Casa Romana i Mobiliari i decoracióCasa Romana i Mobiliari i decoració
Casa Romana i Mobiliari i decoració
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
L' habitatge a Roma
L' habitatge a RomaL' habitatge a Roma
L' habitatge a Roma
 
Lhabitatge A Roma
Lhabitatge A RomaLhabitatge A Roma
Lhabitatge A Roma
 

Cases romanes i gregues acabat per fi

  • 1.
  • 2.
  • 3. La casa grega està poc decorada i amb pocs mobles; pot ser de 1 o 2 pisos, al costat de l’entrada hi ha una habitació petita per el porter, també hi ha una altra entrada que dona a la botiga.
  • 4. Passant per la entrada principal et porta fins al pati, al mig de la casa, i al voltant hi ha diferents habitacions com per exemple la sala dels banquets, els grecs estaven aficionats a celebrar banquets, en una taula llarga i gran, i ajaguts al terra, mentre els músics i ballarines feien un espectacle per entretenir-los.
  • 5. Una altra habitació de la casa es el gineceu, a on les dones es passaven la majoria del temps allí sense sortir, també hi havien mes habitacions distribuïdes per la casa com per exemple el bany, el magatzem, la cuina, el dormitori i la latrina.
  • 6.
  • 7. La casa romana fou l'habitacle(una bogeria interior) típic de l’antiga Roma, ben conegut mercès a l'anomenada Casa del Meandre , que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l’Imperi, a diferència de les vil·les.
  • 8. Habitatges situats fora de les muralles de la ciutat, o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles.
  • 9. De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeià, on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d'una ciutat residencial dels patricis, la gent benestant de Roma. Les classes pobres vivien en cases de pisos anomenades insulae.
  • 10. Preferim la casa grega, perquè tot està mes elaborat, perquè hi havia mes estàtues, un pati més gran, perquè hi havia una tenda, hi havia un petit santuari