Presentació històrica del cassette. Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com

1. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware
© Roger Casadejús Pérez | www.exatienda.com
Presentació històrica del cassette
El 1963, la casa Philips va llançar al mercat els primers gravadors per a cintes de casset.
El casset compacte (com es va anomenar originalment) va ser patentat el 1964, per la divisió
dels Països Baixos de la Philips Company, però el nou invent no va adquirir rellevància fins a un
temps després.
El 1965, va aparèixer la cinta magnètica verge, que es va comercialitzar amb diferents formats.
El casset tenia sentit perquè el magnetòfon no era un equip de fàcil transport ni portàtil, el
cassette, de molt menor grandària i compacte, volia solucionar aquests problemes i buscar
aquesta franja de mercat que no estava sent coberta.
La viabilitat comercial del nou invent es va anar introduint lentament. Al principi, a finals dels
'60 i principi dels '70, era tan pobre la demanda, que fins i tot es llançaven els àlbums de
música en cassette després que s'haguessin posat a la venda els LPs. (Com passa avui amb el
cinema que primer s'estrena en cinema i després d'un període es posa a l'a venda el DVD). La
poca demanda s'explica perquè els primers cassettes tenien inhabilitada la funció de gravar,
eren només reproductors no gravadors.
La qualitat del so del casset va millorar notablement amb la introducció dels sistemes de
reducció de sorolls Dolby, la qual cosa va atreure a nous consumidors i les signatures Ampex,
Sony i TDK van començar a produir-los en massa.
La cinta verge va ser introduïda per la casa japonesa Maxell, a mitjans dels '70, i, a finals dels
anys '70, Maxell i TDK es repartien el mercat de les cintes verges.
El 1980, va aparèixer la cinta de metall de major qualitat i les companyies discogràfiques van
començar a llançar simultàniament els LPs i les cintes de cassette.
Paral·lelament van començar a aparèixer els walkmans (petits reproductors de casset portàtils
amb auriculars) que permetien a l'usuari escoltar la seva música en qualsevol moment i en
qualsevol lloc. Els models de walkman a més van començar a incorporar sintonitzadors de
ràdio AM/FM, afegint encara més diversitat a qui el pogués programar.
Els walkmans van protagonitzar en aquella època la mateixa revolució social que, ara com ara,
els reproductors de MP3. L'usuari podia gravar en una cinta la selecció de música que cregués
oportuna i portar-la allí on volgués.
El desenvolupament tècnic efectiu del cassette va cessar quan els mitjans digitals
d'enregistrament tals com el DAT i el MiniDisc van ser introduïts al final dels '80 i inicis dels
anys '90. Anticipant el canvi de format analògic a digital, moltes companyies importants tals
com Sony van canviar el seu enfocament cap als nous mitjans.
Al 1992, Philips va introduir el Cassette Compacte Digital (DCC), les cintes DAT són semblants
en alguns factors al Cassette d'Àudio Compacte. Va estar dirigit sobretot al mercat del

2. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware
© Roger Casadejús Pérez | www.exatienda.com
consumidor. Una platina o aparell gravador de DCC podia reproduir tots dos tipus de cassettes.
Al contrari que el DAT, que va ser acceptat en ús professional perquè podria gravar sense
pèrdues, el DCC no va tenir èxit en els ambients casolans o mòbils, i es va deixar de fabricar el
1996.
Al 1992 Sony llança el Minidisc sense massa èxit. La idea era ser una alternativa al cassete i al
CD, amb una capacitat d'emmagatzematge major al cassette i una grandària menor al CD.
La microcassette en molts casos ha suplantat el cassette àudio de la mateixa grandària en
situacions on està tota la fidelitat del veu-nivell que es requereix. Per exemple, en les
màquines de dictat i els contestadors automàtics. Fins i tot aquests, alternadament, estan
començant a portar als registradors digitals de diverses descripcions. Donat l'augment d'ús
dels CD-R, MP3 emmagatzemat en memòria-flaix i iPod com a reproductors, el fenomen de
l’enregistrament casolà ha canviat amb diferència, en obtenir ara mateix, les dades, ja siguin
d'àudio o de qualsevol altra cosa, d'internet, amb unes qualitats estàndards.
A causa de la demanda del consumidor, el cassette ha seguit sent influent en disseny gairebé
dues dècades després de la seva declinació. Mentre que el disc compacte (o CD) va créixer en
renom, els adaptadors àudio cassette-formats van ser desenvolupats per proporcionar una
manera econòmica i clara d'obtenir funcionalitat del CD en els vehicles equipats amb platines
de cassette. Un reproductor de CD portable va fer que la seva línia, a més de digital, fora
analògica en poder connectar amb l'adaptador el reproductor de CD a la platina de Cassettes.
Aquests adaptadors continuen funcionant amb els reproductors MP3 també, i són
generalment més confiables que els transmissors de FM que s'han d'utilitzar per adaptar
lectors de CD a MP3s. Els reproductors MP3 formats com cassettes d'àudio també han fet
possible que puguin ser inserits en qualsevol reproductor de cassette àudio i comunicar-se
amb el cap com si fossin cassettes normals.