1. REPRODUCCIÓ
SEXUAL DELS
ANIMALS
Alícia Pou
Raquel López
Irene Martínez

2. La majoria d’animals tenen reproducció sexual,es
caracteritza pel fet que:
• Intervenen dos individus, un mascle i una femella.
Produeixen unes cel·lules sexuals.
• Els espermatozoides, que es
produeixen en els testicles
dels mascles.
•Els òvuls, que es produeixen
en els ovaris de les femelles.
• Els individus fills es formen quan la cel·lula sexual
femenina i la cel·lula sexual masculina s’uneixen.
•Els individus fills conserven les caracteristiques bàsiques
dels progenitors, però no són identics a cap dels dos.

3. El fill no és identic
al pare ->
<- espermatozoide
entrant a l’òvul

4. Per que s’ origini un individu fill cal que s’uneixin un
òvul i un espermatozoide. Aquesta unió rep el
nom de fecundació. Hi ha dos tipus:
→Fecundació externa: es
realitza fora dels cossos
dels progenitors.
→Fecundació interna: té lloc
dins del cos de la femella.

5. DESENVOLUPAMENT DE L’EMBRIÓ
→ Ovípars: l’embrió es desenvolupa a l’interior d’un
ou fora del cos de la mare. L’ou conté reserves
d’aliment que l’embrió necesita per
desenvoluparse.
↑Gallina cuban ous.

6. DESENVOLUPAMENT DE L’EMBRIÓ
→ Vivípars: l’embrió es desenvolupa a l’interior del
cos de la mare. La mare no solament allotja i
protegeix l’embrió, sinó que li subministra aliment a
través del cordó umbilical.

7. DESENVOLUPAMENT DE L’EMBRIÓ
→ Ovovivípars: l’embrió es desenvolupa a l’interior
d’un ou dins del cos de la mare. La mare allotja i
protegeix l’embrió, però no subministra aliments, es
nutreix de les reserves de l’ou.
↑ caballet de mar paren.

8. DESENVOLUPAMENT DE LA CRIA.
→ Directe: Quan neixen, les cries tenen un aspecte
molt semblant al dels aduls. El desenvolupament es
completa basicament, amb un augment de la
mida i amb la maduració de l’aparell reproductor.
↔
Són
semblants.

9. DESENVOLUPAMENT DE LA CRIA.
→ Indirecte: Les cries són tan diferents dels individus
adults que reben el nom de larves . Per completar
el desenvolupament experimenten una sèrie de
canvis,que es coneixen amb el nom de
metamorfosi.
• Metamorfosi senzilla: les larves s’anomenen nimfes
i per créixer només experimenten mudes de pell.
•Metamorfosi complexa: la larva é una
transformació després de estar en un embolcall o
capoll.

10. LA REPRODUCCIÓ
SEXUAL DE LES
PLANTES

11. REPRODUCCIÓ MITJANÇANT
GÀMETES
Les plantes tenen reproducció sexual mitjançant
gàmetes masculins i femenins. A les molses i a les
falgueres, els gàmetes es formen a l’interior d’uns
òrgans reproductors poc visibles. En les plantes
amb llavors els gàmetes es formen a les FLORS. Hi
ha dos tipus de gàmetes:
→ Gàmetes femenins
→ Gàmetes masculins

12. ELS GÀMETES FEMENINS I
MASCULIMS
→ GÀMETES MASCULINS: es troben a dins dels
grans de pol·len que es formen a les anteres
dels estams. Cada gra conté dos gàmetes
masculins.
→ GÀMETES FEMENINS: es troben als
òvuls que es formen a l’ovari.

13. LA POL·LINITZACIÓ
La pol·linització és el transport dels grans de pol·len
madurs des de l’antera d’una flor fins al pistil d’una
altra flor o, menys freqüentment, de la mateixa. Hi
ha dops tipus de pol·linització:
→ Anemòfila
→ Entomòfila

14. POL·LINITZACIÓ ANEMÒFILA I
ENTOMÒFILA
→ ANEMÒFILA: Es quan el pol·len és
transportat per el vent.
→ ENTOMÒFILA: És quan la pol·linització
la fan els insectes amb el
pol·len adherit al seu cos.

15. LA FECUNDACIÓ, LA FORMACIÓ
DE LA LLAVOR I DEL FRUIT
Quan un gra de pol·len va a parar al pistil d’una
flor de la mateixa espècie, aquesta desenvolupa
un tub pol·línic llarg i prim que baixa per l’estil fins
que arriba a l’ovari. I quan els gàmetes femenins i
masculins es troben formen una doble fecundació.
Poden formar:
→ Cèl·lula ou
→ Albumen

16. CÈL·LULA OU
→ Cèl·lula ou: quan un dels dos
gàmetes masculins i el femení es
fusionen es forma aquesta
cèl·lula i després passar a ser
l’embrió. Que és com una petita
planta amb una petita arrel, una
petita tija o dues fulles embrionàries.
Cèl·lula ou transformada en
embrió

17. ALBUMEN
→ Albumen: l’altre gàmeta masculí es fusiona amb el
nucli de les altres cèl·lules que hi ha a l’òvul i formen
l’albumen , que és una reserva nutritiva.