1. Característiques del coneixement científic
El coneixement científic és fàctic: observa, investiga, descriu els fets tal com són.
Però alhora va més enllà dels fets: cerca la seva explicació mitjançant hipòtesis i
teories.
El coneixement científic és analític i especialitzat: descompon la realitat en els
seus elements. Divideix la realitat en parcel·les. La filosofia ofereix una visió de
conjunt.
És clar i precís: fórmula problemes, defineix conceptes, usa llenguatges artificials i
mesura i quantifica els fets que indaga.
És comunicable, és a dir, és un saber intersubjectiu.
És comprovable: a través d’hipòtesis o conjectures. Observa i experimenta.
És metòdic: mètode hipotèticodeductiu.
És sistemàtic: les hipòtesis corroborades s’anomenen lleis científiques. Una teoria
és un sistema d’idees o lleis científiques.
És legal: lleis deterministes o universals i lleis probabilistes o estadístiques
És predictiu: pot predir alguns fets del futur.
És obert: revisable i fal·lible (K. Popper).
És útil: disseny d’artefactes i objectes eficaços en molts camps.
2. Ciències
Classificació de les ciències
Formals o
deductives
Lògica Lògica de
proposicions, lògica
de predicats, lògica
borrosa…
Matemàtica Aritmètica,
geometria, àlgebra,
anàlisi, teoria de les
probabilitats
Fàctiques o
empíriques
Naturals Física, química,
biologia, geologia,
astronomia…
Socials o humanes Sociologia,
psicologia,
economia, ciència
política,
antropologia…
4. Contrastació i confirmació hipòtesis
• Encara que la formulació d’hipòtesis impliqui una certa
dosi d’imaginació i de sort, perquè l’explicació
suggerida s’accepti ha de ser comprovada amb el rigor
científic màxim. Però la contrastació d’hipòtesis amb el
mètode hipoteticodeductiu és tan problemàtica com
ho era amb el mètode inductiu: quants casos hem de
comprovar per a admetre com a certa una hipòtesi?
• El filòsof Karl Popper va proposar la falsació com a
resposta a aquesta pregunta i com a alternativa a la
verificació. Vegem-ho:
5. • VERIFICACIÓ
• Consisteix a comprovar la certesa d’una hipòtesi. Per a fer-ho, s’observa si allò que
la hipòtesi afirma passa en la realitat i, si es constata que és així, queda confirmada
per concordança amb els fets. Però cal dir que l’única manera de fer-ho és per
inducció, i ja hem vist que aquest mètode només denota probabilitat, ja que no es
pot descartar que, en un futur, sorgeixin contraexemples.
• FALSACIÓ
• Karl Popper la va proposar com a alternativa a la problemàtica inherent a la
verificació. Consisteix a examinar la hipòtesi buscant fets que demostrin que és
falsa. Mentre no se’n trobin, la hipòtesi es considera, provisionalment, veritable.
Però, quan es descobreix un sol cas que s’hi oposa, la hipòtesi queda falsada i, per
tant, es refusa.
• Quan una hipòtesi ha estat contrastada i no s’ha pogut falsar (no s’ha trobat cap
fet que se li oposi), podem considerar-la una llei científica i, per tant, acceptar-la
provisionalment (fins que una observació nova ens obligui a refusar-la).
• Per al falsacionisme, per tant, las lleis científiques no es caracteritzen pel seu
caràcter indubtablement veritable, sinó pel fet de ser falsables o refutables; és a
dir que és possible deduir-ne prediccions arriscades que les exposin a l’error.
6. El problema de la demarcació
Ciència i no ciència
• Perquè una teoria sigui científica ha de ser
falsable, és adir, ha de ser teòricament
possible refutar-la per l'experiència.
• Les pseudociències: L’astrologia, la
parapsicologia, el creacionisme científic,
l’ufologia, el mentalisme, la risoteràpia, la
hipnoteràpia...
7. Els paradigmes científics
• Thomas Kuhn (1922-1996)
Un paradigma científic és un conjunt de
realitzacions científiques universalment
reconegudes que, durant un cert temps,
proporcionen models de problemes i de
solucions a una comunitat científica.
Exemple: Paradigma geocèntric versus
paradigma heliocèntric.
8. La pregunta pel cosmos
• 1- Univers, món,cosmos i cosmovisió
• 2- Astronomia i cosmologia
• 3- El saber antic
• 4- La cosmologia moderna
• 5- La cosmologia en el segle XX
• 6- Problemes cosmològics actuals:
L’origen i expansió de l‘Univers
El principi antròpic
