18. EL LIBERALISMO ECONÓMICO Doctrina econòmica basada en el “Laissez Faire”, “Laissez Passer” Llibertat econòmica Llei de l’oferta i la demanda No intervenció de l’estat a l’economía Fixar el preu dels productes Contractar/acomiadar als treballadors Crear empreses Quantitat de productes en el mercat
19.
20. 5. LA REVOLUCIÓ DEL TRANSPORT I LA INTENSIFICACIÓ DEL COMERÇ
36. Aquest gràfic es un gràfic de corbes o línees e informa de l’evolució de la població anglesa en el període de 1730 a 1800: A l’eix horiztontal (abscisses) es representa la línea del temps; a l’eix vertical (ordenades) de l’esquerra, el ‰ per a les tasses de natalitat i de mortalitat; i en el vertical de la dreta, la població mesurada en milions d’ habitants La tendència general de les tres variables representades en el període de 1740 a 1800 és la següent: la tendència general de la tassa de natalitat es a mantenir-se en nivells alts (prop del 40 ‰), la de la tassa de mortalitat és de descens (de 38 a 27‰); i la de la població és de creixement A partir de l’anàlisi del gràfic, es poden apreciar quatre etapes . La primera va des de 1730 fins 1740, en la qual les taxes de mortalitat i de natalitat es mantinen en nivells elevats (prop del 39‰) i la població es manté estable entorn d’una mica menys de 6 milions d'habitants ; La segona va des de 1740 a 1760, i en ella, per contra, la taxa de natalitat segueix en nivells alts, però la de mortalitat comença un descens brusc, ja que ha passat de 38‰ a 33‰, el que provoca que la població augmenti fins als 6’5 d'habitants . La tercera va des de 1760 a 1780. En ella la taxa de natalitat segueix mantenint-se en nivells alts, mentre que la de mortalitat es manté estable, de manera que prossegueix l'augment de la població fins als 7’5 milions d'habitants . Per últim, a la quarta fase, que va de 1780 a 1800, la natalitat continua en els mateixos valors, però la taxa de mortalitat inicia una nova fase de descens brusc, fins a baixar al 27‰, el que provoca un espectacular creixement de la població, que arriba a els 9’5 milions d'habitants a punt d'iniciar-se el segle XIX. [
37. Les causes que expliquen aquesta evolució són , d'una banda, la millora en la dieta alimentosa dels anglesos des de mitjans del segle XVIII com a conseqüència de la Revolució Agrícola que en aquests anys s'inicia a Anglaterra, així com, per una altra, els avanços mèdics i especialment el descobriment i la generalització progressiva en l'administració de vacunes que ajudaven a evitar la sobremortalidad provocada per les grans epidèmies. Per tant, les causes han de buscar-se en el context històric de les profundes transformacions que tenen lloc a Anglaterra des de mitjans del XVIII i que reben el nom de Revolució Industrial . Les conseqüències d’aquesta evolució han sigut diverses, però quant a la Revolució Industrial es refereix va ajudar el considerable augment de la mà d'obra disponible que era contractada per les fàbriques en dures condicions i per un salari molt baix. Aquesta mà d'obra en la seva major part procedia de l'èxode rural protagonitzat pels jornalers en atur per la introducció de la maquinària agrícola, i pels petits propietaris arruïnats per les Lleis d'Encerclament, la desaparició del Domestic System i la competència dels grans terratenientes, així com pels artesans arruïnats en aquest cas per l'aparició del Factory System . A més, l’augment de la població va suposar un augment en la demanda dels productes de primera necessitat, tals com els aliments, el que va servir d’al·licient a la modernització de la naixent agricultura de mercat capitalista, i la vestimenta, el que augmentava també les expectatives de negoci de la puixant indústria tèxtil. En conclusió, el gràfic ens permet comprovar l'explosió demogràfica que s'inicia a Anglaterra des de mitjans del segle XVIII i que no és sinó altra més de les profundes transformacions que sofreix Anglaterra en l'era de l'inici de la Primera Revolució Industrial. Aquesta explosió demogràfica representa l'inici del primer exemple del model de transició demogràfica en un país, que acabarà en dècades molt posteriors, quan, a l'haver arribat a les dues taxes, la de mortalitat i la de natalitat, nivells molt baixos, es vaig arribar una situació d'envelliment demogràfic que encara perviu avui dia en els països més desenvolupats.