Històriadel'art

2. Nom: L’habitació vermella
Autor: Henri Matisse
Cronologia: 1908
Mides: 180,5 x 221 cm
Estil: fauvista
Localització: Museu de l’Ermitage ( Sant Petersburg)
Tècina: oli sobre tela
Suport: tela
Estat de conservació: òptim
Tema: escena costumista o de gènere

3. Nascut a França el 31 de desembre de 1869 i mort a
Niça, también França, el 3 de novembre de 1954. fou
un pintor, escultor i dissenyador francès, que va
destacar per l’ús característic del color i per un dibuix
fluïd, brillant i original. Tot i que és considerat com el
màxim representant del fauvisme, l’estil que conrea els
seus primers anys, també ha estat aclamat com un
dels representants de la tradició clàssica de la pintura
francesa. El 1890, va abandonar a els estudis de dret
per dedicar-se a la pintura i als l'escultura, havia decidit
convertir-se en un artista, tot i que aquesta decisió va
decebre profundament al seu pare. Inicialment, pintava
natures mortes i paisatges, en el més tradicional estil
flamenc, i era un admirador de Chardin, un dels seus
pintors preferits. Matisse va exposar per primera
vegada al Salon des Cent i el Saló de la Société
Nationale des Beaux-Arts. Van ser cinc quadres i
l'Estat li va comprar dues de les seves pintures.
Matisse va morir el 1954 d'un atac al cor, a l'edat de 84
anys.

4. La Danza
La blusa rumana

5. L'època de les primeres avantguardes
coincideix amb un període molt convuls de la
història: la rivalitat colonial entre potències
europees, la Primera Guerra Mundial (1914-
1919), la Revolució Russa (1917), el naixement
del feixisme i del nazisme. Un món en crisi que
revitalitza l'art i que porta l'artista a la recerca
d'elements nous i provocadors, reaccionant
contra les injustícies socials que l'envolten. L'art
contemporani deixa de banda la captació
externa de la realitat visual i expressa les
vivències interiors de l'artista, un artista sovint
rebutjat que busca altres individus per fundar
un moviment que expressi les seves inquietuds.
Neixen així les avantguardes del segle XX, que
poc tenen en comú amb els estils globalitzadors
del passat. La pintura pren el protagonisme de
la innovació.

7. Importància dels colors.
Combinació de colors freds i càlids.
La llum es creada gràcies als colors.
Captació d’un moviment instantani.

8. Estàtic i equilibrat.
Composició asimètrica,
rectangular, amb distribució
tancada dels elements i
predomini de les linies corbes.
Perspectiva pròpia dels
fauvistes.
El volum s’aconsegueix
mitjançant el color. La
profunditat consta de tres
plans.

9. • La pintura fauvista es basa en l'exaltació del color com a element
principal de la pintura. Els pintors fauvistes, o fauves, van tractar
d'elaborar una pintura en la qual el color, el color pur, construís l'espai i
els objectes, i en la que va ser, però, un mitjà per expressar la
subjectivitat emocional de l'artista.
•La perspectiva geomètrica i la definició dels volums pel clarobscur es
deixen de banda; amb la puresa colorista es busca aconseguir la màxima
expressivitat
•El fauvisme no tradueix un sentiment dramàtic i fortes tensions
espirituals, sinó tan sols una sensualitat vibrant, barreja de refinament i
ingenuïtat.
•El paisatge i el retrat van ser els temes favorits d'aquest grup, que es
va disgregar aviat, el 1907, amb l'aparició del cubisme.

10. L’habitació vermella mostra una escena cuotidiana a
l’interior d’una casa. Però la importància de l’obra
no rau tant en allò que representa, sinó en la
manera com ho representa. En aquest sentit, l’obra
s’emmarca en l’ús de temàtiques tradicionals de la
pintura, ue serveixen a Matisse per fer un
interessant exercici pictòric plenament
avantguardista.
És un art que no defensa cap bandera ideològica,
només aporta una nova tècnica pictòrica.
La funció del quadre és estètica, Matisse va afirmar
que l’objectiu dels seus quadres era proporcionar
plaer i alegria de viure. Ell deia ‘’somnio amb un art
equilibrat , pur i afable , on el tema no sigui
inquietant ni torbador, que serveixi com a calmant
cerebral.

11. L'obra va ser un encàrrec del milionari rus
Sergei Shukin, col·leccionista patològic de les
pintures de Matisse (per això hi ha tantes a
l'Hermitage de Sant Petersburg). La volia per
decorar el menjador del seu palau de Moscou i
l'única cosa que li va demanar a l'artista és que
fos gran i en tons blaus. Matisse es va portar
bé i va pintar tot el fons de color blau clar
(encara es pot veure una mica a les vores),
però quan ho tenia gairebé acabat, va decidir
que no li agradava i el va pintar per sobre amb
aquest vermell tan intens (tirant a fúcsia ). El
client, en veure el resultat, no es va queixar.