2. Ombres “… seguí passejantd’una banda a l’altra, sota l’esplendiresaindiferent del cel i sobra la pau fecunda de la terra, l’ombra impenetrable de son misteri, el secret de sallarga i tristabogeria.”(pàg.253)
5. PUNT DE VISTA NARRATIU PRÒLEG Narrador primera persona testimoni. “La dansa folla feia vora d’un quart que durava i jo veia el pit de la dona muntar i baixar amb rapidesa i sentia son bleix fadigós i intermitent, com bufets d’una manxa” (pàg.237) HISTÒRIA Narrador tercera persona observador exterior. “Aquella cada diumenge deixant-ho tot, se n’anava a passar la tarda al poble, i les dues cosines, totes soles xerramequejaven mateix que cotorres fins que es feia tard.” (pàg.238) EPÍLEG Narrador en primera persona. “...Nostra via contemporània, més que l’Appia ho fou de tombes, està vorejada de portadors d’Enigmes...”
6. TÈCNIQUES NARRATIVES NARACIÓ “...La Maleneta va tardar més d’un més a tornar a casa sa cosina. Ja aquesta feia pensament d’anar a veure què li passava quan un dia, entre setmana, mentre son marit esmorzava se la veu arribar a la porta de la cuina...” (Pàg.239) DIÀLEG “-No digues, que alguna vos n’ha passada. –Res...Ella, que és una maniosa. –Vols-te jugar que li has pegat? –Déu m’ajudi, no!” (Pàg.242) DESCRIPCIÓ “L’alegria d’abril resplendia en el cel sense núvols i sobre les terres conreuades. En l’horitzó es retallaven les muntanyes clares, com primes llaunes d’argent, i les esteses de faverars en flor embaumaven els aires amb una flaire suau i exquisida...” (Pàg.235)
14. ELEMENTS PROPIS DEL RURALISME Ús de diminutius: estrelletes, airoseta, pubilleta, soletes, pollet, menudet, animeta,Maleneta, Geniset. Paisatgesrurals: Casa rural: Malaneta i Sagristà, terres conrreuades, marges. Personatgespertanyents a la pagesia: Hereu, dona pagesa. Donessón les víctimes : « ..la Maleneta, espallifada, bruta, esquèrpa, rostidacom un terrossapels sols i pels vents seguípassejant d’una banda a l’altra. »
15. ELEMENTS PROPIS DEL RURALISME Aparició d’animalsrurals : gallines, vaca. « Cadavegada que la vaca, enfilant-se pel marge, ficava les potes dinsdel camp la dona, sens aturar-se de ballar, llançavaaquellahucestrany que m’haviacridat l’atenció, i la vacatornavamansamentenrera. » (Pàg.236). Referentsterritorials : «…quan un dia es va saber que ell i son fillhaviendeseparegutsensedeixarrastre; més tard es digué que eren a l’Argentina.» (Pàg.253)
16. LLENGUATGE I ESTIL “…Sense mirar enlloc, aixecàtravessera sobre son cap una verga que duia i es posà a saltar d’acíd’allà, d’acíd’allà…Ballava, ballava, a la muda, una dansaestrambòtica, sense ritme ni figures precises. Ara avançava un peu, ara un altre i caminavaposturejantcapendavant, desprésreculava de pressa, esfereïda, feia un giravolt, una colla de saltetsdescompassats de criatura, s’ajocava, tornava a dreçar-se i corria de caire, com si ballés el contrapàs…”(Pàg.236) Vocabulari EnumeracióRepetició rural *Descripció detallada
17. LLENGUATGE I ESTIL “…La quieta de les onzes’esteniaarreu i no se sentienmés que elsescatainecs de les gallines del pobleveí que feienl’ou i el remoreigmisteriós de la saula que emservia de parasol i quines branques desmaiadesesbullavalleugerament el ventijolsilenciós…(Pàg.235) Vocabulari Descripció detallada rural
18. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA DramesRurals,Vítor Català. WEBS: http://perso.wanadoo.es/calaixdellengua/ http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=verga&operEntrada=0
19. AUTORES: Eva Bosch i Marta Torres COL·LEGI: Sant Miquel delsSants, Vic CURS: 1erA Batxillerat ANY: 2011