SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
Descargar para leer sin conexión
Impulsdelalectura
PROPOSTA D’ACTIVITATS PER
A L’ASSOLIMENT DE LA
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
Departament/Seminari de
Matemàtiques
Curs 2019 - 2020
2 / 4
1. Objectius
En el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i
processos, expressar raonaments i argumentacions i, en concret, el llenguatge oral per comunicar, discutir,
comparar i validar el treball realitzat. L’expressió oral i escrita, vehicles fonamentals en la comunicació que també
requeriran el coneixement de termes propis i la seva utilització en situacions pertinents, són eines bàsiques en la
societat d’avui en dia, però també necessàries en el mateix procés d’aprenentatge. A més, es pretén incorporar el
llenguatge matemàtic i la precisió del seu ús en l’expressió habitual per millorar les destreses comunicatives, així
com descriure verbalment raonaments i processos de resolució propis i escoltar explicacions dels altres per a
fomentar la comprensió i l’esperit crític. Pel que fa a la comunicació, és clar que el desenvolupament del
llenguatge és una característica dels humans i que sabem que hi ha un lligam entre les capacitats cognitives i les
lingüístiques, però també cal tenir en compte que les matemàtiques han desenvolupat un llenguatge característic
que serveix tant per fer matemàtiques com per comunicar-les als altres; en definitiva, per poder compartir allò
que fem.
El mateix NCTM (National Council of Teachers of Mathematics) afirma que la resolució de problemes és part
integral de tota activitat matemàtica. La solució de problemes requereix que els estudiants investiguin preguntes,
tasques i situacions que tant ells com el docent podrien suggerir. Els estudiants generen i apliquen estratègies per
treballar i resoldre'ls. Els estudiants necessiten moltes oportunitats d'emprar el llenguatge per comunicar idees
matemàtiques: discutir, escriure, llegir i escoltar idees matemàtiques aprofundeix l'enteniment en aquesta àrea.
L’alumnat aprèn a comunicar-se de diferents maneres: relacionant activament materials físics, imatges i
diagrames amb idees matemàtiques, reflexionant sobre elles i clarificant el seu propi pensament, establint
relacions entre el llenguatge quotidià amb idees i símbols matemàtics i discutint idees matemàtiques amb els seus
companys.
En el projecte PISA (Programme for International Student Assessment) de l'OCDE, s'adopta per a la competència
lectora la següent definició:
"La competència lectora consisteix en la comprensió i l'ús de textos escrits i en la reflexió personal a partir d'ells
amb la finalitat d'assolir les metes pròpies, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i participar en la
societat".
La definició va més enllà de la simple descodificació i comprensió literal i implica la comprensió i l'ús de la
informació escrita, així com la reflexió sobre ella, per a una gran varietat de finalitats.
Les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes com una
àrea d'expressió que utilitza contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. Per
això, en totes les relacions d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, i en particular en la resolució de
problemes, adquireix especial importància l'expressió tant oral com escrita dels processos realitzats i dels
raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El propi llenguatge matemàtic és, en si mateix, un
vehicle de comunicació d'idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la seva gran capacitat per
transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi.
El llenguatge natural, oral i escrit és un instrument d'aprenentatge, de comunicació i de saber sense el qual
difícilment es progressa en cap àrea. Cal que els estudiants aprenguin a verbalitzar els conceptes, a fer explícita
una idea, a redactar un escrit o exposar un argument, en situacions i contextos de comunicació diversos. Un
d'aquests contextos és el que proporciona l'àrea de matemàtiques. La comunicació lingüística en l'àrea de
matemàtiques té característiques pròpies com són la precisió, concisió i falta d'ambigüitat, i el disposar de
símbols propis i de diferents registres de llenguatge (numèric, algebraic, gràfic...) que estan destinats a aconseguir
extreure, expressar, transformar, produir i transferir informació en activitats relacionades amb la vida quotidiana.
Les matemàtiques disposen, a més, del seu propi llenguatge, el qual està lògicament estructurat i té una
justificació pròpia. Es caracteritza per l'ús d'una simbologia específica, per la precisió i el rigor en l'expressió, la
qual cosa, li permet contribuir a la formulació i resolució de problemes en els més diversos àmbits científics i
quotidians. El llenguatge en matemàtiques és una barreja d'expressions gràfiques i simbòliques específiques i
d'expressions orals i escrites coincidents amb el llenguatge verbal habitual. Com codi específic utilitza
contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. En el treball matemàtic l'ús de la
llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i procediments, expressar raonaments,
argumentacions i proves, i en general, per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. Les converses
matemàtiques són un recurs que permet centrar l'atenció i aprofundir en la comprensió de les idees que hi ha a
sota la tasca que s'està realitzant. La comprensió d'un enunciat en la resolució de problemes, la discussió
d'estratègies, la formulació verbal i escrita de forma clara, precisa i ordenada del raonament seguit i del
3 / 4
procediment utilitzat, juntament amb la comunicació oral i escrita dels resultats obtinguts, són característiques
importants en l'activitat matemàtica que contribueixen a la consecució de la competència en comunicació
lingüística. L'ensenyament de les matemàtiques proporciona els recursos necessaris per jutjar de manera crítica
les informacions dels mitjans de comunicació en què s'utilitzen dades numèriques o gràfics, permetent als
alumnes interpretar i comprendre missatges que contenen informacions sobre diversos elements o relacions
espacials. En definitiva, les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són
concebudes com una matèria d'expressió que utilitza contínuament la comunicació tant oral com escrita en la
formulació i expressió d’idees.
Els objectius que ens proposem amb aquest pla de lectura són:
1. Millorar la lectura (tan en veu baixa com en en veu alta) dels nostres alumnes
2. Millorar la seva comprensió dels problemes. Amb aquest propòsit, cal treballar la Competència 1 de l'àmbit
lingüístic: Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicació i acadèmics per comprendre'ls (CBL 1). Aquesta competència està estretament relacionada amb
la Competència Matemàtica 1 de la dimensió de la resolució de problemes: traduir un problema a llenguatge
matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.
3. Millorar la seva expressió oral quan treballen els conceptes i raonaments matemàtics. Es treballarà molt
especialment l'expressió oral i ens centrarem en la Competència 8 de l'àmbit lingüístic, competència que ha estat
fixada pel centre a treballar en totes les matèries, concretament ens proposem que els alumnes siguin capaços de
produir textos orals organitzats i enllaçats, amb registre, lèxic, morfosintaxi o prosòdia suficientment acceptables.
(CBL 8.1)
2. Proposta d’activitats del departament/seminari
Sobre les activitats d’ensenyament que facilitarem per assolir un aprenentatge que incideixi en l’assoliment de la
competència lingüística cal destacar dos grans eixos. Per una banda, aquelles activitats que en una sessió de
classe ocupen un temps aproximat de quinze o vint minuts, específicament dedicades a la lectura, comprensió i
discussió de textos. Per altra banda, aquelles activitats que en cada sessió de classe ocupen la gran part de la hora
de classe i que, tot i que no focalitzen l’atenció directament o exclusivament en la lectura, sí que participen de
l’assoliment de les competències lingüístiques. Donat que un dels eixos ocupa molt més temps que l’altra, és
rellevant, i cal ser atès per tant amb tanta o més dedicació. Curt i ras, en la concreció de les activitats que es
mostra després d’aquesta primera introducció s’aborden els dos apartats següents:
1. Activitats que incideixen indirectament en l’assoliment de la competència lingüística (50 minuts/sessió
aproximadament).
Amb les diferents activitats que es poden realitzar a classe de matemàtiques i fonamentalment mitjançant la
resolució de problemes, podem contribuir al desenvolupament de destreses en l'àmbit lingüístic. A continuació,
mostrem una sèrie d'activitats tipus, d’un nivell que s’adapta a la classe segons les particularitats dels grups i dels
individus, que proposem als alumnes i les alumnes a classe de matemàtiques. Aquestes activitats contribueixen a
l'adquisició de la competència matemàtica i afavoreixen el desenvolupament de competències d'expressió oral i
escrita. Les activitats mostrades son exemples senzills que únicament pretenen comunicar al lector d’aquest text
la intenció que rau en el més profund d’aquesta proposta.
a) Resolució de problemes, que posen de manifest si els alumnes i les alumnes realitzen una lectura comprensiva
de l'enunciat.
b) Plantejament de problemes (de vegades sense dades numèriques), convidant els estudiants a explicar al grup
els raonaments seguits, els procediments utilitzats i els resultats obtinguts durant el procés de resolució del
problema.
c) Traslació d'informacions gràfiques a llenguatge oral i escrit, utilitzant per a això gràfics i diagrames recollits en
premsa, Internet o qualsevol altre mitjà de comunicació d'actualitat.
d) Resolució de problemes amb enunciats on hi hagi dades numèriques. D'aquesta manera, els alumnes i les
alumnes s'han d'esforçar a fer una lectura comprensiva.
e) Plantejament de problemes amb dades errònies. Evitarem que els alumnes s'acostumin a fer ús de les dades de
forma automàtica sense analitzar l'enunciat.
4 / 4
2. Activitats que incideixen directament en l’assoliment de la competència lingüística (10 minuts/sessió
aproximadament).
a) Lectura de textos obtinguts preferentment d'Internet, però també de la proposta editorial escollida, que facin
referència a les aportacions a la ciència i a les circumstàncies personals de diversos matemàtics rellevants en la
gestació des coneixements que gradualment han anat assolint els estudiants:
1. http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_matem%C3%A0tiques
2. http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/historia/historia.html
3. http://blocmat.ub.edu/category/historia-de-les-matematiques/
4. http://blocs.xtec.cat/secallets2/category/curiositats-i-historia-de-la-matematica/
5. http://amart537.wordpress.com/category/historia-de-les-matematiques/
6. http://www.xtec.es/~jjareno%20/llibres/llib_hist.htm
7. http://www.mallorcaweb.net/mamaguena/arabs/index.html
8. http://www.euclides.org/menu/articles/historiageometria.htm
9. http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/
10. http://www.xtec.net/~jcanadil/imatges/personatges/personatges.htm
b) Lectura de llibres de matemàtica recreativa i/o divulgativa per part dels estudiants.
c) Debats a classe. Quan es consideri convenient, es poden fer una sèrie de preguntes a determinats estudiants o
bé a tot el grup, plantejant qüestions de detecció de coneixements previs, utilitzant la tècnica de
retroalimentació. També podem iniciar les discussions matemàtiques aprofitant els errors i encerts, evitant una
valoració immediata dels mateixos per part nostra. Els debats matemàtics permeten als alumnes exterioritzar les
seves idees de forma crítica. Els professors i professores moderem aquests debats afavorint reflexions sobre la
importància d'expressar de forma oral amb precisió i rigor.
3. Temporització
Durant aquest curs 2019/2020 aquest pla de lectura es portarà a terme en la matèria de Matemàtiques en tots els
cursos de l'Educació Secundària Obligatòria i en tots els trimestres. Els objectius d'aquest pla de lectura formaran
part de les programacions d'aula, en especial obtenir el nivell 1 en la competència lingüística 8.
4. Coordinació i treball en equip
La coordinació d'aquest pla de lectura es farà a 3 nivells:
1. Interdepartamental: en les reunions de departament es reflexionarà de com es porta a la pràctica, es faran
noves formulacions en cas que sigui necessari i es proposaran lectures adequades.
2. Per nivells: els professors de cada nivell treballaran en equip alhora d'adequar les activitats de lectura a cada
nivell.
3. Per equip docent: en casos que es detectin mancances fortes es posarà en coneixement de l'equip docent per
trobar eines adequades i adaptar les activitats col·laborant estretament amb els altres departaments.
5. Criteris d’avaluació aplicables a les activitats proposades per a l’assoliment de
la competència lingüística
Els criteris d'avaluació que s'apliquen a les activitats proposades en referència a la competència lingüística, es
troben detallats a la programació global del departament de matemàtiques.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Cas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturaCas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturarpujol1
 
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticaDidàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticamcasas52
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengualauraciv
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04lauraciv
 
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i avalmbadia6
 
1415 criteris correccio-angles
1415 criteris correccio-angles1415 criteris correccio-angles
1415 criteris correccio-anglesM T
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2mjvercher
 
enfocament comunicatiu i textual
 enfocament comunicatiu i textual enfocament comunicatiu i textual
enfocament comunicatiu i textualPaulaMesa13
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2mjvercher
 
Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Anna Gascón
 
Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11Arnau Cerdà
 
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Carme Durán
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesNombre Apellidos
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuesther_montesinos
 
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdfmbadia6
 
Solucionari basic 2
Solucionari basic 2Solucionari basic 2
Solucionari basic 2mjvercher
 

La actualidad más candente (20)

Cas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturaCas impuls de la lectura
Cas impuls de la lectura
 
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticaDidàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04
 
L'aprenentatge d'una segona llengua
L'aprenentatge d'una segona llenguaL'aprenentatge d'una segona llengua
L'aprenentatge d'una segona llengua
 
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
 
B03 lax
B03 laxB03 lax
B03 lax
 
1415 criteris correccio-angles
1415 criteris correccio-angles1415 criteris correccio-angles
1415 criteris correccio-angles
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
enfocament comunicatiu i textual
 enfocament comunicatiu i textual enfocament comunicatiu i textual
enfocament comunicatiu i textual
 
Segona sessió
Segona sessió Segona sessió
Segona sessió
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2
 
Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11
 
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiu
 
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
 
Solucionari basic 2
Solucionari basic 2Solucionari basic 2
Solucionari basic 2
 

Similar a Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiques

Document elaborat per Conxita Mayós
Document elaborat per Conxita MayósDocument elaborat per Conxita Mayós
Document elaborat per Conxita MayósÀngels Miret Rial
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdfmbadia6
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdfmbadia6
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiquesguest409de0
 
Expressio escrita generalitat vlc
Expressio escrita generalitat vlcExpressio escrita generalitat vlc
Expressio escrita generalitat vlc73579516
 
Annex 3-ambit-lingueistic
Annex 3-ambit-lingueisticAnnex 3-ambit-lingueistic
Annex 3-ambit-lingueisticM T
 
UD La comunicació i funcions del llenguatge
UD La comunicació i funcions del llenguatgeUD La comunicació i funcions del llenguatge
UD La comunicació i funcions del llenguatgeDébora
 
La #GramàticaMàtrix, una proposta per aprendre llengua de manera reflexiva
La #GramàticaMàtrix, una proposta per aprendre llengua de manera reflexivaLa #GramàticaMàtrix, una proposta per aprendre llengua de manera reflexiva
La #GramàticaMàtrix, una proposta per aprendre llengua de manera reflexivaJosep Miquel Arroyo Baena
 
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)Pablo Blasco
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiquesNuria Alart
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiquesVicent
 
20220119-Annex2AreesPrimaria.pdf
20220119-Annex2AreesPrimaria.pdf20220119-Annex2AreesPrimaria.pdf
20220119-Annex2AreesPrimaria.pdfwitch14
 

Similar a Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiques (20)

Document elaborat per Conxita Mayós
Document elaborat per Conxita MayósDocument elaborat per Conxita Mayós
Document elaborat per Conxita Mayós
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
 
Aprendre llengua
Aprendre llengua Aprendre llengua
Aprendre llengua
 
La Programació Per Tasques
La Programació Per TasquesLa Programació Per Tasques
La Programació Per Tasques
 
Inici
IniciInici
Inici
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiques
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògica Tertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògicaTertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Expressio escrita generalitat vlc
Expressio escrita generalitat vlcExpressio escrita generalitat vlc
Expressio escrita generalitat vlc
 
Annex 3-ambit-lingueistic
Annex 3-ambit-lingueisticAnnex 3-ambit-lingueistic
Annex 3-ambit-lingueistic
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògicaTertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
UD La comunicació i funcions del llenguatge
UD La comunicació i funcions del llenguatgeUD La comunicació i funcions del llenguatge
UD La comunicació i funcions del llenguatge
 
Escriure 2009
Escriure 2009Escriure 2009
Escriure 2009
 
La #GramàticaMàtrix, una proposta per aprendre llengua de manera reflexiva
La #GramàticaMàtrix, una proposta per aprendre llengua de manera reflexivaLa #GramàticaMàtrix, una proposta per aprendre llengua de manera reflexiva
La #GramàticaMàtrix, una proposta per aprendre llengua de manera reflexiva
 
7. Marc Comú Europeu
7. Marc Comú Europeu7. Marc Comú Europeu
7. Marc Comú Europeu
 
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiques
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
20220119-Annex2AreesPrimaria.pdf
20220119-Annex2AreesPrimaria.pdf20220119-Annex2AreesPrimaria.pdf
20220119-Annex2AreesPrimaria.pdf
 

Más de rpujol1

CRITERIS_AVAL_REC_CENTRE_2023-2024.pdf
CRITERIS_AVAL_REC_CENTRE_2023-2024.pdfCRITERIS_AVAL_REC_CENTRE_2023-2024.pdf
CRITERIS_AVAL_REC_CENTRE_2023-2024.pdfrpujol1
 
-Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
-Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf-Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
-Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdfrpujol1
 
Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdfHoraris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdfrpujol1
 
CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf
CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdfCRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf
CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdfrpujol1
 
HorG2223.pdf
HorG2223.pdfHorG2223.pdf
HorG2223.pdfrpujol1
 
Crit__aval_rec_2021-2022
Crit__aval_rec_2021-2022Crit__aval_rec_2021-2022
Crit__aval_rec_2021-2022rpujol1
 
Horaris grups 2021-22
Horaris grups 2021-22Horaris grups 2021-22
Horaris grups 2021-22rpujol1
 
Horaris grups 2021-22
Horaris grups 2021-22Horaris grups 2021-22
Horaris grups 2021-22rpujol1
 
Horaris grups 2020-21_4_09_2020
Horaris grups 2020-21_4_09_2020Horaris grups 2020-21_4_09_2020
Horaris grups 2020-21_4_09_2020rpujol1
 
Horar isgrups202021
Horar isgrups202021Horar isgrups202021
Horar isgrups202021rpujol1
 
Poema dmp-2020
Poema dmp-2020Poema dmp-2020
Poema dmp-2020rpujol1
 
jpo-2020
jpo-2020jpo-2020
jpo-2020rpujol1
 
Presss 20
Presss 20Presss 20
Presss 20rpujol1
 
Manifest
ManifestManifest
Manifestrpujol1
 
Criteris aval rec_centre_2019-2020
Criteris aval rec_centre_2019-2020Criteris aval rec_centre_2019-2020
Criteris aval rec_centre_2019-2020rpujol1
 
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020rpujol1
 
Or impuls de-la_lectura_proposta_activitats_psi_2019-2020
Or impuls de-la_lectura_proposta_activitats_psi_2019-2020Or impuls de-la_lectura_proposta_activitats_psi_2019-2020
Or impuls de-la_lectura_proposta_activitats_psi_2019-2020rpujol1
 

Más de rpujol1 (20)

CRITERIS_AVAL_REC_CENTRE_2023-2024.pdf
CRITERIS_AVAL_REC_CENTRE_2023-2024.pdfCRITERIS_AVAL_REC_CENTRE_2023-2024.pdf
CRITERIS_AVAL_REC_CENTRE_2023-2024.pdf
 
-Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
-Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf-Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
-Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
 
Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdfHoraris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
Horaris_Grups_23-24_18_07_2023.pdf
 
CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf
CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdfCRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf
CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf
 
HorG2223.pdf
HorG2223.pdfHorG2223.pdf
HorG2223.pdf
 
Crit__aval_rec_2021-2022
Crit__aval_rec_2021-2022Crit__aval_rec_2021-2022
Crit__aval_rec_2021-2022
 
Horaris grups 2021-22
Horaris grups 2021-22Horaris grups 2021-22
Horaris grups 2021-22
 
Horaris grups 2021-22
Horaris grups 2021-22Horaris grups 2021-22
Horaris grups 2021-22
 
Horaris grups 2020-21_4_09_2020
Horaris grups 2020-21_4_09_2020Horaris grups 2020-21_4_09_2020
Horaris grups 2020-21_4_09_2020
 
Horar isgrups202021
Horar isgrups202021Horar isgrups202021
Horar isgrups202021
 
Poema dmp-2020
Poema dmp-2020Poema dmp-2020
Poema dmp-2020
 
jpo-2020
jpo-2020jpo-2020
jpo-2020
 
Presss 20
Presss 20Presss 20
Presss 20
 
Manifest
ManifestManifest
Manifest
 
Criteris aval rec_centre_2019-2020
Criteris aval rec_centre_2019-2020Criteris aval rec_centre_2019-2020
Criteris aval rec_centre_2019-2020
 
Cas il
Cas ilCas il
Cas il
 
Mus il
Mus ilMus il
Mus il
 
Soc il
Soc ilSoc il
Soc il
 
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
 
Or impuls de-la_lectura_proposta_activitats_psi_2019-2020
Or impuls de-la_lectura_proposta_activitats_psi_2019-2020Or impuls de-la_lectura_proposta_activitats_psi_2019-2020
Or impuls de-la_lectura_proposta_activitats_psi_2019-2020
 

Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiques

  • 1. Impulsdelalectura PROPOSTA D’ACTIVITATS PER A L’ASSOLIMENT DE LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA Departament/Seminari de Matemàtiques Curs 2019 - 2020
  • 2. 2 / 4 1. Objectius En el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i processos, expressar raonaments i argumentacions i, en concret, el llenguatge oral per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. L’expressió oral i escrita, vehicles fonamentals en la comunicació que també requeriran el coneixement de termes propis i la seva utilització en situacions pertinents, són eines bàsiques en la societat d’avui en dia, però també necessàries en el mateix procés d’aprenentatge. A més, es pretén incorporar el llenguatge matemàtic i la precisió del seu ús en l’expressió habitual per millorar les destreses comunicatives, així com descriure verbalment raonaments i processos de resolució propis i escoltar explicacions dels altres per a fomentar la comprensió i l’esperit crític. Pel que fa a la comunicació, és clar que el desenvolupament del llenguatge és una característica dels humans i que sabem que hi ha un lligam entre les capacitats cognitives i les lingüístiques, però també cal tenir en compte que les matemàtiques han desenvolupat un llenguatge característic que serveix tant per fer matemàtiques com per comunicar-les als altres; en definitiva, per poder compartir allò que fem. El mateix NCTM (National Council of Teachers of Mathematics) afirma que la resolució de problemes és part integral de tota activitat matemàtica. La solució de problemes requereix que els estudiants investiguin preguntes, tasques i situacions que tant ells com el docent podrien suggerir. Els estudiants generen i apliquen estratègies per treballar i resoldre'ls. Els estudiants necessiten moltes oportunitats d'emprar el llenguatge per comunicar idees matemàtiques: discutir, escriure, llegir i escoltar idees matemàtiques aprofundeix l'enteniment en aquesta àrea. L’alumnat aprèn a comunicar-se de diferents maneres: relacionant activament materials físics, imatges i diagrames amb idees matemàtiques, reflexionant sobre elles i clarificant el seu propi pensament, establint relacions entre el llenguatge quotidià amb idees i símbols matemàtics i discutint idees matemàtiques amb els seus companys. En el projecte PISA (Programme for International Student Assessment) de l'OCDE, s'adopta per a la competència lectora la següent definició: "La competència lectora consisteix en la comprensió i l'ús de textos escrits i en la reflexió personal a partir d'ells amb la finalitat d'assolir les metes pròpies, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i participar en la societat". La definició va més enllà de la simple descodificació i comprensió literal i implica la comprensió i l'ús de la informació escrita, així com la reflexió sobre ella, per a una gran varietat de finalitats. Les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes com una àrea d'expressió que utilitza contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. Per això, en totes les relacions d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, i en particular en la resolució de problemes, adquireix especial importància l'expressió tant oral com escrita dels processos realitzats i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El propi llenguatge matemàtic és, en si mateix, un vehicle de comunicació d'idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la seva gran capacitat per transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi. El llenguatge natural, oral i escrit és un instrument d'aprenentatge, de comunicació i de saber sense el qual difícilment es progressa en cap àrea. Cal que els estudiants aprenguin a verbalitzar els conceptes, a fer explícita una idea, a redactar un escrit o exposar un argument, en situacions i contextos de comunicació diversos. Un d'aquests contextos és el que proporciona l'àrea de matemàtiques. La comunicació lingüística en l'àrea de matemàtiques té característiques pròpies com són la precisió, concisió i falta d'ambigüitat, i el disposar de símbols propis i de diferents registres de llenguatge (numèric, algebraic, gràfic...) que estan destinats a aconseguir extreure, expressar, transformar, produir i transferir informació en activitats relacionades amb la vida quotidiana. Les matemàtiques disposen, a més, del seu propi llenguatge, el qual està lògicament estructurat i té una justificació pròpia. Es caracteritza per l'ús d'una simbologia específica, per la precisió i el rigor en l'expressió, la qual cosa, li permet contribuir a la formulació i resolució de problemes en els més diversos àmbits científics i quotidians. El llenguatge en matemàtiques és una barreja d'expressions gràfiques i simbòliques específiques i d'expressions orals i escrites coincidents amb el llenguatge verbal habitual. Com codi específic utilitza contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. En el treball matemàtic l'ús de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i procediments, expressar raonaments, argumentacions i proves, i en general, per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. Les converses matemàtiques són un recurs que permet centrar l'atenció i aprofundir en la comprensió de les idees que hi ha a sota la tasca que s'està realitzant. La comprensió d'un enunciat en la resolució de problemes, la discussió d'estratègies, la formulació verbal i escrita de forma clara, precisa i ordenada del raonament seguit i del
  • 3. 3 / 4 procediment utilitzat, juntament amb la comunicació oral i escrita dels resultats obtinguts, són característiques importants en l'activitat matemàtica que contribueixen a la consecució de la competència en comunicació lingüística. L'ensenyament de les matemàtiques proporciona els recursos necessaris per jutjar de manera crítica les informacions dels mitjans de comunicació en què s'utilitzen dades numèriques o gràfics, permetent als alumnes interpretar i comprendre missatges que contenen informacions sobre diversos elements o relacions espacials. En definitiva, les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes com una matèria d'expressió que utilitza contínuament la comunicació tant oral com escrita en la formulació i expressió d’idees. Els objectius que ens proposem amb aquest pla de lectura són: 1. Millorar la lectura (tan en veu baixa com en en veu alta) dels nostres alumnes 2. Millorar la seva comprensió dels problemes. Amb aquest propòsit, cal treballar la Competència 1 de l'àmbit lingüístic: Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre'ls (CBL 1). Aquesta competència està estretament relacionada amb la Competència Matemàtica 1 de la dimensió de la resolució de problemes: traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats. 3. Millorar la seva expressió oral quan treballen els conceptes i raonaments matemàtics. Es treballarà molt especialment l'expressió oral i ens centrarem en la Competència 8 de l'àmbit lingüístic, competència que ha estat fixada pel centre a treballar en totes les matèries, concretament ens proposem que els alumnes siguin capaços de produir textos orals organitzats i enllaçats, amb registre, lèxic, morfosintaxi o prosòdia suficientment acceptables. (CBL 8.1) 2. Proposta d’activitats del departament/seminari Sobre les activitats d’ensenyament que facilitarem per assolir un aprenentatge que incideixi en l’assoliment de la competència lingüística cal destacar dos grans eixos. Per una banda, aquelles activitats que en una sessió de classe ocupen un temps aproximat de quinze o vint minuts, específicament dedicades a la lectura, comprensió i discussió de textos. Per altra banda, aquelles activitats que en cada sessió de classe ocupen la gran part de la hora de classe i que, tot i que no focalitzen l’atenció directament o exclusivament en la lectura, sí que participen de l’assoliment de les competències lingüístiques. Donat que un dels eixos ocupa molt més temps que l’altra, és rellevant, i cal ser atès per tant amb tanta o més dedicació. Curt i ras, en la concreció de les activitats que es mostra després d’aquesta primera introducció s’aborden els dos apartats següents: 1. Activitats que incideixen indirectament en l’assoliment de la competència lingüística (50 minuts/sessió aproximadament). Amb les diferents activitats que es poden realitzar a classe de matemàtiques i fonamentalment mitjançant la resolució de problemes, podem contribuir al desenvolupament de destreses en l'àmbit lingüístic. A continuació, mostrem una sèrie d'activitats tipus, d’un nivell que s’adapta a la classe segons les particularitats dels grups i dels individus, que proposem als alumnes i les alumnes a classe de matemàtiques. Aquestes activitats contribueixen a l'adquisició de la competència matemàtica i afavoreixen el desenvolupament de competències d'expressió oral i escrita. Les activitats mostrades son exemples senzills que únicament pretenen comunicar al lector d’aquest text la intenció que rau en el més profund d’aquesta proposta. a) Resolució de problemes, que posen de manifest si els alumnes i les alumnes realitzen una lectura comprensiva de l'enunciat. b) Plantejament de problemes (de vegades sense dades numèriques), convidant els estudiants a explicar al grup els raonaments seguits, els procediments utilitzats i els resultats obtinguts durant el procés de resolució del problema. c) Traslació d'informacions gràfiques a llenguatge oral i escrit, utilitzant per a això gràfics i diagrames recollits en premsa, Internet o qualsevol altre mitjà de comunicació d'actualitat. d) Resolució de problemes amb enunciats on hi hagi dades numèriques. D'aquesta manera, els alumnes i les alumnes s'han d'esforçar a fer una lectura comprensiva. e) Plantejament de problemes amb dades errònies. Evitarem que els alumnes s'acostumin a fer ús de les dades de forma automàtica sense analitzar l'enunciat.
  • 4. 4 / 4 2. Activitats que incideixen directament en l’assoliment de la competència lingüística (10 minuts/sessió aproximadament). a) Lectura de textos obtinguts preferentment d'Internet, però també de la proposta editorial escollida, que facin referència a les aportacions a la ciència i a les circumstàncies personals de diversos matemàtics rellevants en la gestació des coneixements que gradualment han anat assolint els estudiants: 1. http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_matem%C3%A0tiques 2. http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/historia/historia.html 3. http://blocmat.ub.edu/category/historia-de-les-matematiques/ 4. http://blocs.xtec.cat/secallets2/category/curiositats-i-historia-de-la-matematica/ 5. http://amart537.wordpress.com/category/historia-de-les-matematiques/ 6. http://www.xtec.es/~jjareno%20/llibres/llib_hist.htm 7. http://www.mallorcaweb.net/mamaguena/arabs/index.html 8. http://www.euclides.org/menu/articles/historiageometria.htm 9. http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/ 10. http://www.xtec.net/~jcanadil/imatges/personatges/personatges.htm b) Lectura de llibres de matemàtica recreativa i/o divulgativa per part dels estudiants. c) Debats a classe. Quan es consideri convenient, es poden fer una sèrie de preguntes a determinats estudiants o bé a tot el grup, plantejant qüestions de detecció de coneixements previs, utilitzant la tècnica de retroalimentació. També podem iniciar les discussions matemàtiques aprofitant els errors i encerts, evitant una valoració immediata dels mateixos per part nostra. Els debats matemàtics permeten als alumnes exterioritzar les seves idees de forma crítica. Els professors i professores moderem aquests debats afavorint reflexions sobre la importància d'expressar de forma oral amb precisió i rigor. 3. Temporització Durant aquest curs 2019/2020 aquest pla de lectura es portarà a terme en la matèria de Matemàtiques en tots els cursos de l'Educació Secundària Obligatòria i en tots els trimestres. Els objectius d'aquest pla de lectura formaran part de les programacions d'aula, en especial obtenir el nivell 1 en la competència lingüística 8. 4. Coordinació i treball en equip La coordinació d'aquest pla de lectura es farà a 3 nivells: 1. Interdepartamental: en les reunions de departament es reflexionarà de com es porta a la pràctica, es faran noves formulacions en cas que sigui necessari i es proposaran lectures adequades. 2. Per nivells: els professors de cada nivell treballaran en equip alhora d'adequar les activitats de lectura a cada nivell. 3. Per equip docent: en casos que es detectin mancances fortes es posarà en coneixement de l'equip docent per trobar eines adequades i adaptar les activitats col·laborant estretament amb els altres departaments. 5. Criteris d’avaluació aplicables a les activitats proposades per a l’assoliment de la competència lingüística Els criteris d'avaluació que s'apliquen a les activitats proposades en referència a la competència lingüística, es troben detallats a la programació global del departament de matemàtiques.