2. 2 / 4
1. Objectius
En el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i
processos, expressar raonaments i argumentacions i, en concret, el llenguatge oral per comunicar, discutir,
comparar i validar el treball realitzat. L’expressió oral i escrita, vehicles fonamentals en la comunicació que també
requeriran el coneixement de termes propis i la seva utilització en situacions pertinents, són eines bàsiques en la
societat d’avui en dia, però també necessàries en el mateix procés d’aprenentatge. A més, es pretén incorporar el
llenguatge matemàtic i la precisió del seu ús en l’expressió habitual per millorar les destreses comunicatives, així
com descriure verbalment raonaments i processos de resolució propis i escoltar explicacions dels altres per a
fomentar la comprensió i l’esperit crític. Pel que fa a la comunicació, és clar que el desenvolupament del
llenguatge és una característica dels humans i que sabem que hi ha un lligam entre les capacitats cognitives i les
lingüístiques, però també cal tenir en compte que les matemàtiques han desenvolupat un llenguatge característic
que serveix tant per fer matemàtiques com per comunicar-les als altres; en definitiva, per poder compartir allò
que fem.
El mateix NCTM (National Council of Teachers of Mathematics) afirma que la resolució de problemes és part
integral de tota activitat matemàtica. La solució de problemes requereix que els estudiants investiguin preguntes,
tasques i situacions que tant ells com el docent podrien suggerir. Els estudiants generen i apliquen estratègies per
treballar i resoldre'ls. Els estudiants necessiten moltes oportunitats d'emprar el llenguatge per comunicar idees
matemàtiques: discutir, escriure, llegir i escoltar idees matemàtiques aprofundeix l'enteniment en aquesta àrea.
L’alumnat aprèn a comunicar-se de diferents maneres: relacionant activament materials físics, imatges i
diagrames amb idees matemàtiques, reflexionant sobre elles i clarificant el seu propi pensament, establint
relacions entre el llenguatge quotidià amb idees i símbols matemàtics i discutint idees matemàtiques amb els seus
companys.
En el projecte PISA (Programme for International Student Assessment) de l'OCDE, s'adopta per a la competència
lectora la següent definició:
"La competència lectora consisteix en la comprensió i l'ús de textos escrits i en la reflexió personal a partir d'ells
amb la finalitat d'assolir les metes pròpies, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i participar en la
societat".
La definició va més enllà de la simple descodificació i comprensió literal i implica la comprensió i l'ús de la
informació escrita, així com la reflexió sobre ella, per a una gran varietat de finalitats.
Les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes com una
àrea d'expressió que utilitza contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. Per
això, en totes les relacions d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, i en particular en la resolució de
problemes, adquireix especial importància l'expressió tant oral com escrita dels processos realitzats i dels
raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El propi llenguatge matemàtic és, en si mateix, un
vehicle de comunicació d'idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la seva gran capacitat per
transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi.
El llenguatge natural, oral i escrit és un instrument d'aprenentatge, de comunicació i de saber sense el qual
difícilment es progressa en cap àrea. Cal que els estudiants aprenguin a verbalitzar els conceptes, a fer explícita
una idea, a redactar un escrit o exposar un argument, en situacions i contextos de comunicació diversos. Un
d'aquests contextos és el que proporciona l'àrea de matemàtiques. La comunicació lingüística en l'àrea de
matemàtiques té característiques pròpies com són la precisió, concisió i falta d'ambigüitat, i el disposar de
símbols propis i de diferents registres de llenguatge (numèric, algebraic, gràfic...) que estan destinats a aconseguir
extreure, expressar, transformar, produir i transferir informació en activitats relacionades amb la vida quotidiana.
Les matemàtiques disposen, a més, del seu propi llenguatge, el qual està lògicament estructurat i té una
justificació pròpia. Es caracteritza per l'ús d'una simbologia específica, per la precisió i el rigor en l'expressió, la
qual cosa, li permet contribuir a la formulació i resolució de problemes en els més diversos àmbits científics i
quotidians. El llenguatge en matemàtiques és una barreja d'expressions gràfiques i simbòliques específiques i
d'expressions orals i escrites coincidents amb el llenguatge verbal habitual. Com codi específic utilitza
contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. En el treball matemàtic l'ús de la
llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i procediments, expressar raonaments,
argumentacions i proves, i en general, per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. Les converses
matemàtiques són un recurs que permet centrar l'atenció i aprofundir en la comprensió de les idees que hi ha a
sota la tasca que s'està realitzant. La comprensió d'un enunciat en la resolució de problemes, la discussió
d'estratègies, la formulació verbal i escrita de forma clara, precisa i ordenada del raonament seguit i del
3. 3 / 4
procediment utilitzat, juntament amb la comunicació oral i escrita dels resultats obtinguts, són característiques
importants en l'activitat matemàtica que contribueixen a la consecució de la competència en comunicació
lingüística. L'ensenyament de les matemàtiques proporciona els recursos necessaris per jutjar de manera crítica
les informacions dels mitjans de comunicació en què s'utilitzen dades numèriques o gràfics, permetent als
alumnes interpretar i comprendre missatges que contenen informacions sobre diversos elements o relacions
espacials. En definitiva, les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són
concebudes com una matèria d'expressió que utilitza contínuament la comunicació tant oral com escrita en la
formulació i expressió d’idees.
Els objectius que ens proposem amb aquest pla de lectura són:
1. Millorar la lectura (tan en veu baixa com en en veu alta) dels nostres alumnes
2. Millorar la seva comprensió dels problemes. Amb aquest propòsit, cal treballar la Competència 1 de l'àmbit
lingüístic: Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicació i acadèmics per comprendre'ls (CBL 1). Aquesta competència està estretament relacionada amb
la Competència Matemàtica 1 de la dimensió de la resolució de problemes: traduir un problema a llenguatge
matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.
3. Millorar la seva expressió oral quan treballen els conceptes i raonaments matemàtics. Es treballarà molt
especialment l'expressió oral i ens centrarem en la Competència 8 de l'àmbit lingüístic, competència que ha estat
fixada pel centre a treballar en totes les matèries, concretament ens proposem que els alumnes siguin capaços de
produir textos orals organitzats i enllaçats, amb registre, lèxic, morfosintaxi o prosòdia suficientment acceptables.
(CBL 8.1)
2. Proposta d’activitats del departament/seminari
Sobre les activitats d’ensenyament que facilitarem per assolir un aprenentatge que incideixi en l’assoliment de la
competència lingüística cal destacar dos grans eixos. Per una banda, aquelles activitats que en una sessió de
classe ocupen un temps aproximat de quinze o vint minuts, específicament dedicades a la lectura, comprensió i
discussió de textos. Per altra banda, aquelles activitats que en cada sessió de classe ocupen la gran part de la hora
de classe i que, tot i que no focalitzen l’atenció directament o exclusivament en la lectura, sí que participen de
l’assoliment de les competències lingüístiques. Donat que un dels eixos ocupa molt més temps que l’altra, és
rellevant, i cal ser atès per tant amb tanta o més dedicació. Curt i ras, en la concreció de les activitats que es
mostra després d’aquesta primera introducció s’aborden els dos apartats següents:
1. Activitats que incideixen indirectament en l’assoliment de la competència lingüística (50 minuts/sessió
aproximadament).
Amb les diferents activitats que es poden realitzar a classe de matemàtiques i fonamentalment mitjançant la
resolució de problemes, podem contribuir al desenvolupament de destreses en l'àmbit lingüístic. A continuació,
mostrem una sèrie d'activitats tipus, d’un nivell que s’adapta a la classe segons les particularitats dels grups i dels
individus, que proposem als alumnes i les alumnes a classe de matemàtiques. Aquestes activitats contribueixen a
l'adquisició de la competència matemàtica i afavoreixen el desenvolupament de competències d'expressió oral i
escrita. Les activitats mostrades son exemples senzills que únicament pretenen comunicar al lector d’aquest text
la intenció que rau en el més profund d’aquesta proposta.
a) Resolució de problemes, que posen de manifest si els alumnes i les alumnes realitzen una lectura comprensiva
de l'enunciat.
b) Plantejament de problemes (de vegades sense dades numèriques), convidant els estudiants a explicar al grup
els raonaments seguits, els procediments utilitzats i els resultats obtinguts durant el procés de resolució del
problema.
c) Traslació d'informacions gràfiques a llenguatge oral i escrit, utilitzant per a això gràfics i diagrames recollits en
premsa, Internet o qualsevol altre mitjà de comunicació d'actualitat.
d) Resolució de problemes amb enunciats on hi hagi dades numèriques. D'aquesta manera, els alumnes i les
alumnes s'han d'esforçar a fer una lectura comprensiva.
e) Plantejament de problemes amb dades errònies. Evitarem que els alumnes s'acostumin a fer ús de les dades de
forma automàtica sense analitzar l'enunciat.
4. 4 / 4
2. Activitats que incideixen directament en l’assoliment de la competència lingüística (10 minuts/sessió
aproximadament).
a) Lectura de textos obtinguts preferentment d'Internet, però també de la proposta editorial escollida, que facin
referència a les aportacions a la ciència i a les circumstàncies personals de diversos matemàtics rellevants en la
gestació des coneixements que gradualment han anat assolint els estudiants:
1. http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_matem%C3%A0tiques
2. http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/historia/historia.html
3. http://blocmat.ub.edu/category/historia-de-les-matematiques/
4. http://blocs.xtec.cat/secallets2/category/curiositats-i-historia-de-la-matematica/
5. http://amart537.wordpress.com/category/historia-de-les-matematiques/
6. http://www.xtec.es/~jjareno%20/llibres/llib_hist.htm
7. http://www.mallorcaweb.net/mamaguena/arabs/index.html
8. http://www.euclides.org/menu/articles/historiageometria.htm
9. http://blocs.xtec.cat/historiamatematica/
10. http://www.xtec.net/~jcanadil/imatges/personatges/personatges.htm
b) Lectura de llibres de matemàtica recreativa i/o divulgativa per part dels estudiants.
c) Debats a classe. Quan es consideri convenient, es poden fer una sèrie de preguntes a determinats estudiants o
bé a tot el grup, plantejant qüestions de detecció de coneixements previs, utilitzant la tècnica de
retroalimentació. També podem iniciar les discussions matemàtiques aprofitant els errors i encerts, evitant una
valoració immediata dels mateixos per part nostra. Els debats matemàtics permeten als alumnes exterioritzar les
seves idees de forma crítica. Els professors i professores moderem aquests debats afavorint reflexions sobre la
importància d'expressar de forma oral amb precisió i rigor.
3. Temporització
Durant aquest curs 2019/2020 aquest pla de lectura es portarà a terme en la matèria de Matemàtiques en tots els
cursos de l'Educació Secundària Obligatòria i en tots els trimestres. Els objectius d'aquest pla de lectura formaran
part de les programacions d'aula, en especial obtenir el nivell 1 en la competència lingüística 8.
4. Coordinació i treball en equip
La coordinació d'aquest pla de lectura es farà a 3 nivells:
1. Interdepartamental: en les reunions de departament es reflexionarà de com es porta a la pràctica, es faran
noves formulacions en cas que sigui necessari i es proposaran lectures adequades.
2. Per nivells: els professors de cada nivell treballaran en equip alhora d'adequar les activitats de lectura a cada
nivell.
3. Per equip docent: en casos que es detectin mancances fortes es posarà en coneixement de l'equip docent per
trobar eines adequades i adaptar les activitats col·laborant estretament amb els altres departaments.
5. Criteris d’avaluació aplicables a les activitats proposades per a l’assoliment de
la competència lingüística
Els criteris d'avaluació que s'apliquen a les activitats proposades en referència a la competència lingüística, es
troben detallats a la programació global del departament de matemàtiques.