1. Curs prevenció de drogues en adolescents

2. Comprenent les drogodependències
El model Multidimensional de l’ús de drogues
•Elements del model
•Circumstàncies del consum
•El nou model en el consum juvenil
La prevenció de l’ús problemàtic de drogues
•Evolució en els model de prevenció
Orientació tradicional
Tendències de futur
•Diferències en la percepció de riscos
•Factors de risc i de protecció
•Modalitats de prevenció
Prevenció inespecífica
Prevenció específica
•Nivells de prevenció
Prevenció primària
Prevenció secundària
Prevenció terciària

3.  El consum de drogues, com la majoria de fenòmens
socials, és un fenomen complexa i
multidimensional. Un fenomen en que la droga no
és l’únic ni, en molts casos, el principal aspecte que
cal considerar. La percepció social majoritària ha
dotat a la droga d’ un poder simbòlic, màgic, mític.
Es diu que la droga ens “ataca” , ens “enganxa”, és
“una plaga” que hem de “lluitar” contra ella...No
obstant, i encara que sembli obvi, la droga no és un
objecte animat. Per sí sola, sense que l’individu
(amb unes característiques específiques) la
consumeixi d’una determinada manera, sense que
una cultura concreta li aporti sentit i
significat, sense un context
(històric, físic, sociocultural, polític i
econòmic), en el qual es produeix el consum, no
deixa de ser una substància aïllada que, per sí
mateixa no explica el fenomen del consum de
drogues.
Substància
IndividuContext
 Per tant, l’enfocament més adequat per analitzar el consum de drogues és el que s’ha denominat model
multidimensional de l’ús de les drogues. Des d’aquest model, de comprensió es considera que en el
fenomen de l’ús de les drogues es produeix permanentment una interacció entre tres subsistemes que
podríem organitzar cap als següents nuclis:
 La substància i tot allò relacionat amb ella: tipus, quantitat, freqüència, via de consum...
 L’individu i tot allò relacionat amb les seves característiques: edat, grau de maduració, motivació per al
consum...
 El context, tant el més proper a l’individu (família, amics, barri...), com el macrosocial en el qual es
produeix el consum.
Per acabar de comprendre aquest model, afegirem el factor temps. Les característiques de cada un dels
subsistemes, i les interaccions entre ells, es veurean mediatitzades pel factor temps. El gràfic sobre el fenomen
de l’ús de drogues que podem feren en el 2013 no té res a veure amb el que haurem de fer l’any 2020, ni amb el
que vam poder fer a la dècada dels 80.

4.  Tipus de substància
No és el mateix l’alcohol que el cànnabis, o l’heroïna que les drogues de síntesi, o el tabac que la cocaïna: no és el mateix que la
substància estigui adulterada, o que hagi estat elaborada amb un control de qualitat.
 Quantitat, freqüència i via de consum
No és el mateix consumir una mica de tan en tant (us de la substància), que consumir amb molta freqüència, o consumir una
mica de manera habitual, o que molta quantitat i sempre (abús de la substància). No és el mateix consumir una droga que
barrejar-ne varies (policonsum). No és el mateix consumir per via oral que per via intravenosa.
 Actituds
Les actituds que influiran cap al consum són les següents: percepció de riscos en el consum, la percepció d’avantatges en el
consum, la percepció dels possibles problemes que està causant el consum, la motivació per afrontar els riscos i problemes...
 Moment i lloc
En el qual es consumeix. No és el mateix consumir sol/a a casa, que rodejat de gent en una festa, o mentre es realitza una tasca
perillosa (conduir, utilitzar maquinària pesada...), o en el carrer, o tenint que estudiar, o estant embarassada, o estant malalt.
 Tipus de persona
Influirà: l’edat, el grau de maduresa, la situació en la qual es trobi la persona (deprimida, alegre, amb molts problemes i
preocupacions...), el grau de vinculació vital que el consum de drogues tingui per l’adolescent o l’eventual existència
d’interessos alternatius a la seva vida.
 Motiu pel qual consumeix (expectatives de consum)
Perquè està trist, per oblidar els problemes, per divertir-se, per amagar la timidesa, per experimentar, per el plaer de consumir
el millor producte (el millor vi, el millor cànnabis...)
 Context cultural
En el qual es produeix el consum. No és el mateix consumir alcohol a Europa, que en el nord d’Àfrica. No és el mateix consumir
haxís a Europa que en el nord d’Àfrica, no és el mateix consumir una droga legal que una d’il·legal. Uns altres factors que hem
de tenir en compte són: si en la cultura de la zona es banalitza un tipus de consum i es “demonitza” un altre; el grau de
permissivitat social; els valors preponderants...
 Context socioeconòmic
En el qual té lloc el consum. No és el mateix el consum en un nucli de població marginada, que en una zona de nivell
socioeconòmic alt. No és el mateix el consum en una zona amb recursos i programes que responen de manera adequada a
aquestes situacions, que en una altra en la qual hi ha carència absoluta de recursos comunitaris.
 Moment històric
En el qual s’inscriu el consum. No és el mateix el consum de drogues que va tenir lloc en el anys 80 que el que ha tingut lloc a
partir del 2000.

5. Actualment està disminuint les preocupacions pels problemes representats pels drogodependents “cl{ssics”.
En canvi, comencen a visualitzar-se noves drogues, nous tipus de consumidors i noves formes de consum.
Com a exemple d’aquestes noves preocupacions podríem citar: els problemes de salut relacionats amb els
consums de cap de setmana, els problemes de convivència ciutadana per aquets mateixos comportaments, el
consum públic de drogues diferents a l’heroïna.
A continuació descriurem algunes pautes que defineixen el nou model en el consum juvenil de drogues
 Drogues recreatives
Aquest concepte defineix molt bé una de les característiques del tipus de consum de drogues majoritari entre
la joventut: la seva relació amb els moments d’oci, amb la cerca de la diversió, del plaer, de la relació amb els
amics...Es tracta d’un consum de drogues bastant allunyat del “escapisme davant els problemes personals i
col·lectius i a raons de tipus simptomatològic davant la malaltia, la frustració, i el desplaer”.
 Concentració del consum en les nits del cap de setmana
En consonància amb l’anterior característica, no es tracta d’un consum diari o distribuït al llarg de la
setmana, sinó en consum concentrats en l’espai d’oci juvenil per excel·lència: les nits dels caps de setmana. La
resta de la setmana, la majoria dels joves, porten una vida normalitzada. Aquesta característica està
íntimament relacionada amb el canvi en les pautes de distribució del temps entre els joves.
 Consum allunyat de la marginació
El context de consum (espais d’oci nocturn juvenil) les motivacions per l’ús de substàncies (diversió
majoritàriament) i el consum a les nits dels caps de setmana (mentre que entre setmana es manté una vida
normalitzada), expliquen que en la majoria dels casos, l’ús de drogues tingui una major relació amb la
integració i la normalització, que amb la marginació, com ho era anteriorment.
 Policonsum
Entre els grans consumidors, és difícil trobar persones que ho siguin d’una sola substància. En la majoria dels
casos, es produeix la combinació de diferents drogues: cànnabis, drogues de
síntesi, cocaïna, alcohol, tabac...En el consum de cànnabis i també del alcohol i tabac, són els que es poden
trobar més casos de persones que només consumeixen aquesta substàncies, però en la cocaïna i les drogues de
síntesi, el policonsum està generalitzat.
 Els diners per comprar drogues s’aconsegueix a través de la família i el propi treball
L’estereotip que identifica l’ús de drogues amb delinqüència ha de ser definitivament eliminat davant la
realitat dels nous consums. Aproximadament la meitat dels diners que els joves utilitzen per comprar
drogues, provenen de la família i l’altre meitat del propi treball (majors de 16 anys). Evidentment, en el cas
dels estudiants que resideixen amb els pares, el percentatge aportat per la família ascendeix pràcticament fins
el 100%, mentre que entre els joves treballadors que no conviuen amb la família, el percentatge aportat pel seu
propi sou és també proper al 100%

6. La història de la prevenció a Espanya compte amb més de 20 anys de camí. Moltes coses han canviat en la nostra societat des de
que es van donar els primers passos a finals dels anys 70 i començament dels 80. La prevenció ha anat aprenent dels errors i els
encerts, adaptant-se a l’evolució de la societat i del fenomen de l’ús de drogues. En aquest procés, s’han abandonat algunes idees
i pràctiques relacionades amb una orientació més tradicional de la prevenció, mentre s’han anat assumint (de manera lenta i
irregular) algunes altres que pertanyen a l’orientació que ha de marcar el futur de la prevenció.
 Orientació tradicional
A continuació analitzarem les principals idees que simbolitzen la orientació tradicional en la prevenció. Algunes
d’elles, afortunadament, quasi no tenen presència en aquest terreny, mentre que en altres, és necessari que encara fem un esforç
per superar-les definitivament.
 Delegació des de l’angoixa --- utilització d’experts
Aquest tipus d’actitud ha dificultat que cada col·lectiu assumeixi la seva part de responsabilitat: els pares en la família, els
professors de l’escola, els polítics, en la creació i aplicació de legislacions o en la creació de recursos...Tots han esperat que
“l’altre” resolgués el problema o que un “suposat expert” vingué a portar la solució amb “receptes m{giques”.
 La droga com a verí --- advertir sobre els riscos/perills
En moltes ocasions s’ha contemplat l’ús de drogues com si es tractés de la relació entre un individu i un verí, és a dir, com si
estiguéssim parlant d’una persona que consumeix un producte perjudicial per accident o desinformació. Si s’adopta aquest
enfocament davant el problema, la reacció més lògica és la d'advertir i informar a l’individu sobre els perills d’aquest
“verí”, evitant així que el consumeixi per accident o desinformació. Evidentment aquesta forma d’observar el consum de drogues
no té en compte la relació complexa que s’estableix entre la persona que la consumeix, la substància, i el context en el qual es
produeix el consum (és a dir, no té en compte el model multidimensional al qual ens hem referit anteriorment). A
més, contribueix a desresponsabilitza a l’adolescent doncs el considera víctima d’un esdeveniment absolutament llunyà a la seva
voluntat.
 Prevenció=vacuna --- estratègia única i universal
Com si es tractes d’una malaltia transmissible, de vegades s’ha intentat “aïllar” el “factor causant” de la drogodependència per
trobar la “vacuna” que contraresti els efectes. Això ha fomentat que es busquessin estratègies úniques, és a dir, vàlides per sí soles
per tal de prevenir l’ús problemàtic de drogues, i universals, és a dir, vàlides per tot tipus de persones, contextos, i situacions.
Depenent dels gustos i habilitats de l’agent preventiu que les promogués, aquestes estratègies úniques i universals, han pogut ser
l’esport, en uns casos, l’associacionisme juvenil, en altres, els tallers d’habilitats socials, la informació, el control de l’oferta de
drogues....Evidentment, donat el caràcter multidimensional del fenomen de l’ús de drogues, és impossible trobar un únic factor
causant i, per tant, no es poden dissenyar estratègies úniques i universals.
 Droga=drogodependent --- no atenció a la diversitat
Ha estat molt estesa, en el camp de la intervenció sobre l’ús problemàtic de drogues, una visió dicotòmica de la relació amb les
substàncies: o s’és abstinent, o s’és drogodependent. Aquesta visió no té en compte totes les `possibles gradacions entre no haver
provat mai una droga i tenir una forta dependència. Per aquest motiu, les intervencions resultants d’aquesta visió, no s’han
adaptat suficientment a la diversitat de relacions amb aquestes substàncies

7.  Tendències de futur
Al llarg de l’evolució de la prevenció, han anat sorgint noves idees i metodologies que intenten donar resposta a les
limitacions i errors presents en l’orientació tradicional. Algunes d’aquestes propostes estan molt esteses en el sector de
la prevenció; d’altres estan donant els primers passos.
 Treball en xarxa
Davant la delegació i la tendència a la utilització d’experts, és necessari fomentar el treball en xarxa.
El treball en xarxa intenta afrontar una doble perversió:
o Recursos o institucions que es creuen omnipotents pensant que sols poden afrontar la prevenció.
o Recursos que no veuen més enllà del seu propi “melic”, és a dir, que consideren que el què ells no poden o no volen
fer, ningú ho farà o ho poden fer.
Per aquest motiu, el treball en xarxa planteja els següents principis:
o Tots tenim alguna cosa que aportar a la prevenció
o Les aportacions que cada agent preventiu realitza, són una més de les múltiples que es realitzen en cada
comunitat.
o L’aportació que un agent preventiu realitza, no pot ser vàlida per treballar tots els objectius preventius, ni per
atendre a tots els grups i sectors de la comunitat.
o Allò que no pot ser atès per un agent preventiu, pot ser afrontat per un altre.
o L’actualització realitzada per un agent preventiu, pot ser enriquida is és desenvolupada en relació de
complementarietat amb un altre o altres agents preventius.
Per tal de poder treballar en xarxa cal atendre a:
o Definir clarament els objectius, la metodologia i la població a la qual es dirigeix
o Indagar quines altres organitzacions tenen aquets mateixos objectius, metodologia, i població diana, per evitar
solapaments i poder intercanviar experiències.
o Conèixer quines altres organitzacions es dirigeixen a la mateixa població, però amb uns altres objectius i/o
metodologies, per a plantejar possibles estratègies de coordinació.
o Indagar quines organitzacions es dirigeixen a altres poblacions, però amb similars objectius i/o metodologies, per
tal de plantejar possibles estratègies de coordinació
 Droga com a risc --- gestió de riscos --- afrontar factors de risc i enfortir factors de protecció
Des del nostre punt de vista, considerar el consum de drogues com un risc, i no com alguna cosa negativa o positiva, té
nombroses avantatges en el treball preventiu. El risc és un concepte multidimensional que, com a tal, implica certa
ambivalència: un risc és una situació que en el futur ens pot ocasionar danys, però també beneficis; representa un
perill, però també oportunitats; en aquest sentit, depenent dels valors de la persona, de les seves experiències, de les
seves creences..., un risc podrà entendre’s com una cosa que cal evitar, alguna cosa negativa, o com una realitat
atractiva i desitjable. En el cas de la comunicació entre joves i adults, les diferències en la percepció d’aquest concepte
són enormes, els quals veurem a continuació.

8. Els adolescents veuen
 Atractiu
 Experiències
desconegudes
 Vivències intenses de
l’instant
 Transgressió
 Radicalisme vital i
inconformisme
 Risc innecessari
 Problemes coneguts
 Dificultats futures
 Amenaces d’ordre
 Caos destructor
Els adults veuen

9. Factors de Risc
 Percepcions i estereotips
sobre les drogues
 Presència social de les
drogues
 Estil d’utilització de l’oci
i temps lliure
 Influència de la moda i
determinats valors
 Funcionament familiar
 Valors i conductes
alternatives
 Oci alternatiu
 Autonomia personal
 Funcionament escolar
 Integració laboral
 Funcionament de
l’entorn comunitari
Factors de protecció
El principal interès dels factors de risc consisteixen en què ens indiquin quins aspectes han de ser afrontats
en la prevenció, ja que són els elements que poden explicar l’aparició del consum. Els factors protectors són
elements que eviten i protegeixen contra el consum de drogues, i per aquest motiu cal tenir-los també en
compte en la prevenció, els quals caldrà reforçar.

10. Per tal de que la prevenció s’adapti als diferents tipus de població i objectius, la intervenció preventiva s’ha
classificat en diferents modalitats i nivells de prevenció, els quals són els següents:
• Modalitats de prevenció
 Prevenció inespecífica
És inespecífica perquè el destinatari no és conscient de que s’est{ treballant amb ell les problemàtiques relacionades amb
l’ús de les drogues i la seva prevenció. No obstant, el planificador ha dissenyat i posat en marxa aquesta activitat amb uns
objectius específics relacionats amb la prevenció del consum de drogues.
 Prevenció específica
Són aquelles estratègies en les quals la intervenció es dur a terme de forma explícita i directe recollint la problemàtica de
les drogues de la qual es fa partícip el destinatari. Això no vol dir que en aquesta modalitat de prevenció es parli únicament
sobre el consum de drogues, sinó que es treballa també la resta de factors de risc, encara que explicitant que són tractats
per prevenir l’ús problemàtic de drogues.
• Nivells de prevenció
 Prevenció primària
Actua abans de que es produeixi el consum. El seu objectiu fonamental és impedir o endarrerir l’aparició de l’ús de
drogues. Les actuacions de prevenció primària requereixen fonamentalment una modalitat inespecífica de
prevenció, especialment en col·lectius que, per la seva edat o context, troben molt llunyà de les seves vivències el consum
de drogues. No obstant, és convenient anar introduint actuacions específiques, especialment en grups que per la seva edat
o situació poden trobar, en breu, una relació més propera amb les drogues. Els agents de prevenció en aquest nivell, han
de ser les persones més properes a l’adolescent sobre el qual s’intervé: família, professors i altres mediadors socials, que
tenen formació adequada en prevenció.
 Prevenció secundària
Actua quan ja s’han produït els primers contactes amb el consum de drogues. L’objectiu fonamental és evitar la
instauració de l'ús problemàtic. Encara que en la prevenció secundària és necessari desenvolupar actuacions
inespecífiques, és imprescindible, incorporar actuacions en les quals el consum de drogues sigui tractat de forma
específica, donada la relació que la població diana manté ja amb les drogues. Els agents de prevenció són els mateixos que
en el nivell primari però és encara més important l’assessorament i seguiment per part d’especialistes en els problemes
relacionats amb l’ús de drogues
 Prevenció terciària
És aquella que, una vegada instaurat el consum problemàtic de drogues, intenta impedir que la situació o esdeveniment
s’agreugi i persegueix la disminució de les possibles seqüeles associades al consum