Revista de l'Institut Mediterrània (El Vendrell).. Recull d'activitats, sortides, participació en concursos, projectes i fotografies del curs 2015-2016

1. Concursos
Party Pack, format per cinc alumnes
de l’institut, guanya el segon premi
del concurs Joves amb Idees.
Projectes
Els alumnes de 3r d’ESO que cursen
la matèria d’emprenedoria participen
en el projecte Erasmus + KA2.
Activitats
Les professores Anna Bru i Alma
Márquez organitzen un magnífic lip-
dub per commemorar l’aniversari.
mediterr news@INSTITUT MEDITERRÀNIA
núm. 4 / juny 2016 / preu 1€
Complim
deu anys!

2. Celebració del 10è aniversari
Aquest curs escolar ha estat un any molt especial, per a tots nosaltres,
perquè hem celebrat el 10è aniversari del centre.
A l’acte institucional de celebració a l’Auditori Pau Casals, hi van ser pre-
sents el passat i el present que formen part de la història de l’institut Mediterrà-
nia. Ens vam reunir, alumnes i ex alumnes, professors i ex professors, pares, mares i
amics i amigues, i va constituir un acte d'arrelament que anava més enllà del
valor d'un acte acadèmic. Pretenia enfortir els llaços i els vincles entre tots els qui
ens sentim membres de la comunitat educativa.
Considero que celebrem aquests 10 anys amb molt bona salut atès que
portem molt bon rumb perquè tenim un projecte educatiu consolidat, un claus-
tre de professorat entusiasta i unes famílies que, majoritàriament, confien en no-
saltres i comparteixen el projecte del centre.
Som un centre familiar amb moltes ganes d’innovar, d’aconseguir que els
alumnes siguin unes persones formades al màxim possible per ser competents
davant de les complexes situacions de la vida.
Contenta i emocionada per la gran repercussió de la convocatòria de
celebració del 10è aniversari de l'institut, agraeixo, de tot cor, les múltiples mos-
tres d'afecte rebudes.
En nom de tot el professorat del centre i del personal d’administració i ser-
veis, vull agrair-vos la confiança que ens doneu i esperant la vostra més prope-
ra col·laboració, aprofito l’avinentesa per saludar-vos ben cordialment.
Per molts anys, feliç aniversari!
Sílvia Fernández Recalde
Directora Institut Mediterrània

3. PROJECTES
Erasmus + KA2
Aprenentatge productiu
CONCURSOS
Party Pack, segon premi del con-
curs Joves amb Idees
Presentació de la mascota dels
Jocs del Mediterrani 2017
XII Concurs de Lectura en Veu Alta
i Concurs Sant Jordi
SORTIDES
Jornada esportiva a les pistes
d’atletisme
Anem a concert!
CosmoCaixa
Robots i vins a la URV
Tarragona romana
Theater - Adifferent school day
Cinema - Segon Origen
Zoo de Barcelona
ENTRETENIMENT
Sopa de lletres d’animals
sumari
Edita: Institut Mediterrània
Coordinació, disseny gràfic i maquetació: Salva Iborra
Correcció lingüística: Sònia Pujol
Impressió: Raventós Suau
COL·LABORADORS
PROFESSORS
Mabel Albero, Montse Nogué, Isabel Pons, Sònia Pujol, Adrián Soriano, Josep Anton Marcé, Sonia
Landete, Raimon Grau, Carmen Colomer, Estela Gómez, Ibanessa Gómez, Òscar Solé, Lucia Róde-
nas, Mariona Pico, Manel Güell, Raquel Escrivà i Sílvia Fernández
ALUMNES
Grup Endavant! 4t ESO, Abel Juncosa, Nayade Maté, Sira Suárez, Annas El Ayadi, Oliver Castañeira,
Duna Espinosa, Paula Sotoca, Sheila Villarino, Carlos Gil, Pedro Ajenjo, Wisal Douay, Javier Lobato,
Javier García, Shakira Ouarghi, Anna Xiudi Fontanillas, Salima El Youssoufi, Laura Pérez i Beatriz Senou-
ba
AMPA
PAS
Joan Abella
ACTIVITATS
Taller d’escriptura medieval
Un Sant Jordi de pel·lícula… No!
De teatre
Fem de reporters!
Rere les passes de Llull
Treballs de recerca 2n BAT
Recull d’activitats Escola Verda
2015-2016
AMPA
Carta a les famílies i recull d’activi-
tats
VÍDEOS 10é ANIVERSARI
FOTOS DE GRUP
GALERIA FOTOGRÀFICA
GRADUACIÓ 2n BAT
Discurs de graduació
4
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
15
16
17
18
19
20
21
22
26
28
29
30
35
38

4. ! núm. 4 - juny 20164
Erasmus + KA2
PROJECTE
MABEL ALBERO
DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES
ERASMUS + KA2 ENTREPRE-
NEURSHIP PRACTICE FIRMS
SCHOOLS
En els darrers anys s’ha produït
un increment de l’abandona-
ment i del fracàs escolar, la
qual cosa implica atur, exclusió
social i pobresa. Són moltes les
raonsper les quals alguns joves
abandonen prematurament
l’educació i la formació: pro-
blemes personals o familiars,
dificultats en l’aprenentatge o
una situació socioeconòmica
fràgil. La manera en què, està
concebut el sistema educatiu i
l’entorn en determinats centres
educatius són altres factors im-
portants.
Els països membres de la Unió
Europea s’han compromès a
reduir el percentatge mitjà de
joves que abandonen els estu-
dis al 10% d’aquí fins a l’any
2020. Per aquest motiu, el Par-
lament Europeu ha aprovat el
programa Erasmus + per al pe-
ríode 2014-2020.
El programa Erasmus+ s’em-
marca en l’estratègia Europa
2020, en l’estratègia Educació i
Formació 2020 i en l’estratègia
Rethinking Education, i engloba
totes les iniciatives d’educació,
formació, juventut i esport. Té
com a objectiu millorar les qua-
lificacions, modernitzar l’edu-
cació, la formació i el treball
juvenil.
Els nous enfocaments educa-
tius, com el Model per Compe-
tències, tracten de donar res-
posta a les noves necessitats
socials. ElDECRET 187/2015, de
25 d'agost, d'ordenació dels
ensenyaments de l'educació
s e c u n d à r i a o b l i g a t ò r i a
(D.O.G.C. 6945, 28/08/2015) es-
tableix a l’article 1: “L’ordena-
ció del currículum de l’educa-
ció secundària obligatòria s’es-
tableix d’acordamb un model
d’ensenyament i aprenentatge
de caràcter competencial…”.
Emprenedoria
Durant aquest curs 2015-2016, a
l’Institut Mediterrània hem en-
degat el Projecte Erasmus + K2
dins la matèria optativa d’Em-
prenedoria de 3r d’ESO. Som el
primer institut que posa en mar-
xa aquest projecte pilot a l’ESO
dins el territori Espanyol.
És un projecte de cooperació i
innovació que té com a objec-
tiu dissenyar un model interna-
cional comú de pràctica em-
presarial que contribueixi al
desenvolupament de les habili-
tats socials, les TIC i la capacitat
empresarial dels estudiants
d’ESO, d’entre 14-16 anys
d’edat, amb risc d’abandona-
ment escolar.
Es tracta d’adaptar el concep-
te de la pràctica empresarial
( PE ), que en general s’executa
al sistema de la FP, a les neces-
sitats de l’escola, utilitzant la
metodologia de l’empresa si-
mulada (SEFED).

5. mediterr@news !5
Participem quatre instituts de
diferents països de la Unió Eu-
ropea: Bulgària, Espanya, Itàlia i
Lituània. Del nostre centre, el
nombre d’alumnes de 3r d’ESO,
que durant el curs 2015-2016
estan cursant la matèria d’em-
prenedoria, i per tant formen
part del projecte, en són 20,
guiats pels docents Mabel Al-
bero i Daniel Casado.
La metodologia SEFED (Simula-
ció d’Empreses amb Finalitats
Educatives) implica transformar
l’aula en una oficina d’empre-
sa en què els alumnes desenvo-
lupen les mateixes tasques que
realitza qualsevol treballador:
administratives, comercials,
màrqueting... Els alumnes man-
tenen relacions comercials,
comprant i venent productes i
serveis a d’altres empreses si-
mulades que formen part de la
xarxa SEFED en l’àmbit de tot el
territori de l’Estat Espanyol i de
la Unió Europea.
El nostres alumnes van crear
l’empresa Mediterràniasim SL
que, sota la marca FRESHY, es
dedica a la comercialització
de sabons de mans. Ells van ser
els que van escollir la marca
FRESHY i el logotip de l’empre-
sa, treballant en equip i utilit-
zant la tècnica del “Brainstor-
ming”.
La nostra empresa simulada
s’organitza en quatre departa-
ments: Administració, Màrque-
ting, Compres i Vendes. En
cada departament els llocs de
treball s’ocupen de forma rota-
tiva per tal que tots els alumnes
coneguin i desenvolupin les
tasques dels quatre departa-
ments.
El material que utilitza l’alumne
són els mateixos documents i
canals de comunicació que
utilitzen les empreses reals: pro-
grames informàtics, albarans de
compra i venda, factures de
compra i venda, catàlegs de
producte, talonaris de xecs,
accés virtual al banc...L'alum-
nat aprèn en un context en el
qual es viu l'ambient laboral i es
desenvolupen les condicions
d'una relació de treball.
La central de simulació de la
xarxa SEFED està gestionada
per la Fundació Inform, que és
una entitat dedicada a oferir
serveis de formació per facilitar
la inserció laboral i la millora
contínua de diferents col·lec-
tius. Cada any, aquesta entitat
organitza una Fira Internacional
d’Empreses Simulades en la que
participen empreses simulades
de diferents ciutats de l’Estat
Espanyol i de la resta de països
europeus. Com qualsevol fira
Internacional d’empreses,
cada entitat participant instal·-
la el seu estant i exposa els pro-
ductes que comercialitza. Els
visitants de la fira contacten i
estableixen relacions comer-
cials amb les diferents empreses
que hi participen.
Aquesta Fira ofereix als alumnes
la possibilitat de posar en pràc-
tica les competències i les habi-
litats comercials de la formació
que han rebut al centre.
Els alumnes de l’Institut Medite-
rrània van visitar, el dijous dia 7
d’abril, la 12a Fira Internacional
d’Empreses Simulades 2016. Va
ser una experiència molt gratifi-
cant per a tots ells, ja que van
poder actuar com a veritables
empresaris que visiten les fires
per establir relacions comercials
amb d’altres empreses i com-
prar els béns i serveis que ne-
cessiten.
Dins del Projecte Erasmus + K2
desenvolupem el programa
“Reading in Pairs”. Es tracta de
un programa de tutoria entre
iguals per a la millora de la
comprensió lectora i de l’ex-
pressió oral en anglès. La tuto-
ria entre iguals és un model
d’aprenentatge cooperatiu en
què els alumnes treballen per
parelles la lectura de textos en
llengua anglesa i adopten, re-
cíprocament, el rol de tutor i
tutoritzat. Aquesta metodologia
fomenta la capacitat de col·-
laboració entre l’alumnat i mi-
llora la competència lectora i
oral en llengua anglesa.
La tutoria entre iguals és àm-
pliament utilitzada en molts paï-
sos (sota la denominació Peer
Tutoring), tant en l’educació
reglada com en la no reglada i
en tots els nivells educatius i
àrees curriculars. És recomana-
da per experts en educació,
com ara la UNESCO, com una
de les pràctiques instructives
més efectives per a l’educació
de qualitat (Topping, 2000).

6. ! núm. 4 - juny 20166
Aprenentatge productiu
PROJECTE
PROJECTE ENDAVANT!
ALUMNES 4t ESO
L'Endavant! és un programa de
diversificació curricular de 4t d'ESO
on l'alumnat realitza cada trimestre
pràctiques a empreses d'àmbits
diferents. A l'aula segueixen la me-
todologia de l'aprenentatge pro-
ductiu que comporta l'elaboració
d'un producte físic relacionat amb
el sector on s'està treballant. A final
de trimestre es realitza la presenta-
ció d'aquests productes i s'exposa
el procés d'elaboració i recerca.
Aquests són els productes presen-
tats per l'alumnat d'enguany du-
rant el segon trimestre:
La Carolina Cabezas ha realitzat les
pràctiques a la botiga d'alimenta-
ció Bon Àrea i el producte que ha
elaborat és un carretó per transpor-
tar begudes.
El Sergi Fernández ha estat fent les
pràctiques al centre veterinari Baix
Penedès, el producte realitzat ha
estat una taula d'exploració per les
consultes.
La Chaima El Mrabet ha treballat
de monitora al complex aquàtic
del Patronat Municipal, ha elaborat
un joc en un tauler elèctric que
relaciona els diferents estils de na-
tació.
L'Óscar Sánchez ha estat fent pràc-
tiques a l'empresa CLECE, SA que
s'encarrega del manteniment mu-
nicipal, ha fabricat un tamboret
plegable.
La Laura Garcia ha estat fent pràc-
tiques a la botiga de bijuteria i
complements Le petit detall, el seu
producte és un joier i una col·lec-
ció de joies fetes amb càpsules de
cafè reciclades.
El David Flores ha treballat al taller
mecànic Peugeot Auto Garage
Vendrell i ha elaborat un llitera amb
rodes per poder treballar còmo-
dament sota els cotxes.
La Rocío Galdón ha treballat a la
drogueria-perfumeria Cal Vicentó,
ha elaborat una col·lecció de sa-
bons líquids i sòlids per a la higiene
personal.
L'Éric Raja ha estat realitzat les
pràctiques a la cantina de l'Institut
Andreu Nin, ha elaborat un tambo-
ret amb palets de fusta reutilitzats.
El Maruan Ait Si Hammou ha estat
treballant a la residència de gent
gran La Muntanyeta i ha construït
un joc d'escacs de fusta perquè els
avis puguin jugar.
La Susana Latorre ha fet les pràcti-
ques a l'oficina de la Ballaruga,
una empresa de lleure infantil, ha
elaborat un set per organitzar el
material d’escriptori.
L'Adrià Gimeno ha estat treballant
al taller de xapa i pintura Ks2, ha
elaborat un cavallet de fusta i ha
pintat una peça de moto.
Empreses i entitats col·laboradores

7. mediterr@news !7
Party Pack, segon premi del concurs Joves amb Idees
CONCURS
MABEL ALBERO
DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES
El passat divendres dia 13 de maig va
tenir lloc, a l’Escola Municipal de Músi-
ca Pau Casals del Vendrell, la final de la
9ª edició del concurs “Joves amb
idees”. Aquest és un projecte de l’Ajun-
tament del Vendrell que, a través de
L’EINA Espai Empresarial, organitza una
sèrie de seminaris i tallers de generació
d’idees i de creació d’empreses que
tenen com a finalitat potenciar l’esperit
emprenedor i el pensament creatiu dels
joves. Està adreçat als estudiants de
cicles formatius de grau mitjà i superior i
del batxillerat social que cursen els seus
estudis als centres d’educació secun-
dària del municipi del Vendrell. Els
alumnes que hi participen treballen en
grups la recerca i viabilitat d’una pro-
posta empresarial que aporti solucions
a un repte real que se’ls proposa.
Els alumnes d’Economia de l’Empresa
de 1r batxillerat de l’institut Mediterrània
van participar als tallers que es van
impartir, durant els dies 30 de març i 1
d’abril, en les aules de l’Eina Espai Em-
presarial. Durant aquest dos dies van
treballar la creativitat i la recerca
d’idees empresarials mitjançant l’anàlisi
de casos reals. També van aprendre
com s’analitzen els aspectes que cal
tenir en compte a l’hora d’avaluar una
idea de negoci.
El concurs “joves amb idees” proposa
cada any un repte diferent per al qual
els alumnes han de trobar una solució
empresarial que sigui viable. Aquest
any el repte ha estat presentar una
idea de negoci que aconsegueixi
atraure la gent jove al Mercat Munici-
pal del Vendrell. Per tal d’assolir-ho, els
alumnes del nostre centre van presen-
tar 4 projectes:
Inter Food: es tracta d’una empresa
que subministra menjars de diferents
parts del món i que facilita lliuraments a
domicili. Els alumnes que han participat
en el projecte són: Noelia Ramírez, Rita
Rider, Jùlia Romàn, Alejandro Rosales,
Nayata Venero.
Take & Eat: una idea de negoci de
menjar per portar que ofereix plats ela-
borats amb productes naturals proce-
dents del mercat. Els membres del grup
són: Marina Coria, Alex Domínguez,
Paula Jiménez, Estefanía Moldes.
Fast'n cheap: un projecte de restaura-
ció que presenta una cuina sana ela-
borada amb productes del mercat i
que ofereix la possibilitat de lliurament a
domicili. El grup està format per: Paula
Gómez, Axel Mate, Laura Ramos.
Party Pack: un concepte de negoci
que ofereix packs per a celebracions
amb varietat d’aliments procedents de
les diferents paradetes del mercat
(pack calçotada, pack romàntic...). Les
promotores del projecte són: Chaimaa
Ouhaitta, Sara Rodríguez, Houda Sbai,
Tatiana Simón, Victoria Villarino.
D’entre tots els projectes que els cen-
tres de secundària del municipi van
presentar al concurs, vuit van arribar a
la final, dos dels quals eren del nostre
institut: Fast'n cheap i Party Pack. Els
components del grups finalistes van
haver d’exposar les seves propostes
davant d’un ampli auditori i d’un estric-
te jurat que havia d’escollir els guanya-
dors d’aquesta edició. Tots els concur-
sants van actuar amb força professio-
nalitat. Van pujar a l’escenari del teatre
habillats amb un vestuari impecable i
van exposar la seva idea de negoci
utilitzant imatges, vídeos i presentacions
amb PowerPoint. Fins i tot alguns grups
van elaborar prototipus, maquetes,
cartes de menú i fullets. El projecte
Party Pack va aconseguir guanyar el
segon premi dotat amb 250€.
L’enhorabona als alumnes del centre
que heu participat en aquesta edició
del concurs, tots heu fet un bon treball,
en especial el grup que ha presentat el
projecte guanyador. Esperem que
aquest premi sigui un al·licient i un repte
per als alumnes de l’institut Mediterrània
que hi participin en properes edicions.

8. ! núm. 4 - juny 20168
Presentació de la mascota dels Jocs del Mediterrani 2017
CONCURS
ABEL JUNCOSA
ALUMNE 1r ESO
El dijous dia 19 de maig es va
presentar a Tarragona, al Teatre
Tarragona, la mascota dels
Jocs del Mediterrani que es ce-
lebraran durant l'any 2017.
A l'acte de presentació de la
mascota va estar convidat
l'alumne de l'Institut Mediterrà-
nia del Vendrell Abel Juncosa
Vadillo, acompanyat de la seva
mestra i tutora (com a repre-
sentant del Centre) Isabel Pons.
L'Abel és un dels nois que el
curs passat, quan feia 6è de
Primària a l'Escola La Parellada
de Santa Oliva, va participar en
el concurs del disseny de la
mascota que podia representar
aquests jocs, dibuixant un pop
amb diferents elements espor-
tius als seus tentacles.
Al concurs es van presentar
més de 10.000 alumnes de pri-
mer fins a sisè dels 84 centres de
Primària que participaven. Els
dissenys dels escolars han anat
passant diferents fases de se-
lecció. Dels darrers finalistes,
cinc dibuixos, es van penjar a
les xarxes socials i es va fer una
votació popular. Finalment l'ar-
tista Jean Julien va dissenyar la
mascota inspirant-se en el di-
buix (que representava una
avellana amb un casc romà)
de l'alumne guanyador Aleix
Girona de l'escola Abel Ferreter
de La Selva del Camp.
Aquesta mascota serà la que
representarà el pictograma
dels Jocs i a partir del qual es
farà el “marxandising” que
promocionarà els Jocs i els co-
mercialitzarà.
L'acte de presentació de la
mascota, al qual va assistir el
Rei d’Espanya Felip VI (que és el
president del Comitè d’Honor
dels Jocs del Mediterrari TGN
2017) va tenir tres parts: la pri-
mera va ser un acte solidari i
institucional amb parlaments
que transmetien desitjos de
pau. A la segona part de l’acte
es va explicar el concurs i el
procés de selecció de la mas-
cota, i a la tercera i última part
es va desvetllar el secret de la
mascota. Finalment, es va fer
un ball amb un grup de ballari-
nes i el ninot de la mascota dels
jocs.
Per a mi ha resultat interessant
haver participat en el concurs
del disseny de la mascota i una
gran experiència haver quedat
finalista i poder assistir a l’acte
de presentació de la mascota
dels Jocs del Mediterrani del
2017. Ara ja tinc ganes que
comencin els Jocs!
Informació treta del Diari de
TGN i de mi.

9. mediterr@news !9
XII Certamen de Lectura en Veu Alta i Concurs Sant Jordi
CONCURS
SÒNIA PUJOL
DEPARTAMENT DE CATALÀ
Certamen lectura
Alumnes de l'Institut Mediterrà-
nia del Vendrell participen en el
XII Certamen nacional infantil i
juvenil de lectura en veu alta,
que organitzen la Fundació En-
ciclopèdia Catalana i el Depar-
tament d'Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya, amb
l'objectiu de promoure la lectu-
ra.
Els quatre alumnes represen-
tants de l'institut van ser selec-
cionats prèviament en el 4t
Concurs de lectura en veu alta,
que va organitzar la biblioteca
del centre i el departament de
català, tenint en compte les
dues categories del Certamen:
Corsaris: participació individual
a càrrec d'alumnes de 1r i 2n
d’ESO.
Tropa de corsaris: lectura col·-
lectiva amb grups de tres lec-
tors de 3r i/o 4t d’ESO.
Així, el 25 d'abril els alumnes re-
presentants de cada categoria
van participar en els quarts de
final, que estaven organitzats
pels Serveis Territorials d'Ensen-
yament i van tenir lloc al Caixa-
Forum de Tarragona.
Els nostres representats van ser:
- Corsaris: Martí Mirall.
- Tropa: Indaleci Altet, Laia Ciré
i Sílvia Mérida.
Concurs Sant Jordi
Cada curs escolar, el departa-
ment de català participa en el
concurs que organitza l’Ajun-
tament del Vendrell per a la
diada de Sant Jordi. El concurs
consisteix en la realització
d’una redacció al voltant d’un
tema que ens planteja l’orga-
nització, enguany girava al vol-
tant del món dels somnis. Tots
els alumnes del nostre institut hi
participen i les millors redac-
cions de cada curs les presen-
tem al concurs. Enguany hem
tingut 3 guanyadors a primer
d’ESO: la Wisal Douay, amb
“Saber somiar”, l’Abel Juncosa,
amb “El mateix i a la mateixa
hora” i la Paula Sotoca amb
“Records d’una vida”; i una
guanyadora a 3r: la Ionela Va-
lentina Vasilovici amb “Els som-
nis”.

10. ! núm. 4 - juny 201610
Jornada esportiva a les pistes d’atletisme
SORTIDA
NAYADE MATÉ
ALUMNE 1r ESO
El divendres 15 d’abril els alum-
nes de primer d’ESO vam anar
a la sortida d’educació física
organitzada a les pistes d’atle-
tisme del Vendrell.
Vam anar amb autocar des de
l’institut i una vegada allà, ens
van donar unes polseres de co-
lors amb una lletra i ens van re-
galar una samarreta. Un cop
asseguts a la nostra grada, ens
van informar que les polseres
amb els colors i les lletres servi-
rien per fer equips. Els equips
estaven formats per diferents
alumnes de tots els instituts par-
ticipants: el Sagrat Cor, l’Andreu
Nin, l’Institut Mediterrània i el
Baix Penedès.
Els monitors dels equips eren
estudiants de CAFE i vam fer
diferents activitats: salt de longi-
tud, salt d’alçada, triple salt,
llançament de disc, curses
d’obstacles, curses de relleus,
córrer 20 metres, etc. Per finalit-
zar, es va organitzar un cros vo-
luntari i podia participar qui
volgués. Tot seguit es van donar
els premis: un de femení i un de
masculí per a cada guanyador
de les activitats que s’havien
fet. Encara que tothom no po-
dia guanyar, ens vam emportar
l’experiència.
Ens ho vam passar molt bé tots
junts, va ser un dia molt divertit,
vam tenir l’oportunitat de fer
moltíssimes activitats i conèixer
gent d’altres instituts.

11. mediterr@news !11
Anem a concert!
SORTIDA
SIRA SUÁREZ
ALUMNA 4t ESO
El dijous 3 de març de 2016, un
grup d'alumnes de tercer i
quart d'ESO ens vam desplaçar
a la Vil·la Museu Pau Casals a
Sant Salvador, per poder realit-
zar una visita al museu i escoltar
una audició musical interpreta-
da per l'orquestra Camerata
XXI. La constitució d'aquesta
orquestra ha permès reunir du-
rant aquests anys, músics amb
una trajectòria impecable,
també en l'àmbit de la música
de cambra.
Cal dir que l'orquestra Camera-
ta XXI destaca pel seu nivell
tècnic i interpretatiu, oferint un
repertori didàctic i atractiu.
Els alumnes vàrem gaudir ob-
servant la casa on va viure l'ex-
cepcional violoncelista, com-
positor i director d'orquestra.
Vam veure fotografies personals
d'ell i de la seva família, el seu
violoncel i les seves cartes pri-
vades. Anàvem visitant les dife-
rents cambres de casa seva, i
en cada cambra ens explica-
ven aspectes diferents de la
vida del mestre. Vam concloure
la visita amb l'audició del con-
cert i de l'important discurs de
Pau Casals a les Nacions Unides
el 24 d'octubre de 1971.
Després de la visita vam poder
entrar a l'auditori per poder es-
coltar al quintet Camerata XXI
format per: un contrabaix, un
violoncel, dos violins i una viola,
que ens van interpretar obres
de diferents èpoques i de
compositors com J.S Bach, “
Suite per violoncel sol”, A. Vi-
valdi, ” Concert per a violon-
cel” , J. Haydn, “ Serenade” , C.
Saint-Saëns “ El cigne” , B. Bar-
tok “ Danses romaneses”, i del
mateix Pau Casals, “Sant Martí
del Canigó “, entre d'altres.
Abans de començar la inter-
pretació d'una obra musical, el
músic narrador Xavier Blanch
ens explicava diversos aspectes
sobre l'obra que escoltaríem,
analitzava els elements de la
música que contenia i així po-
díem aprendre de forma pràc-
tica alguns coneixements musi-
cals.
Quan va finalitzar l'audició mu-
sical vam anar als jardins de la
vil·la museu, al costat del mar,
on vam esmorzar tranquil·la-
ment ja que era un espai molt
agradable.
El concert em va agradar mol-
tissím, ja que vaig poder escol-
tar un tipus de música i uns ins-
truments diferents dels que es-
colto habitualment, i la visita al
museu també va ser molt inter-
essant ja que ens van explicar
molts aspectes de la vida pri-
vada i professional de Pau Ca-
sals que no coneixia.

12. ! núm. 4 - juny 201612
CosmoCaixa
SORTIDA
ANNAS EL AYADI
ALUMNE 1r BAT
El 10 de març del 2016 els
alumnes de 4t d’ESO que realit-
zen l’optativa de física i quími-
ca i els alumnes de batxillerat
de l’àmbit científic-tecnològic
vam anar al Cosmocaixa. Vam
sortir de l’estació de ferrocarril
del Vendrell ben aviat, a les
7.15 h, per arribar a temps a
Barcelona i utilitzar el transport
públic que ens portaria al Cos-
mocaixa.
Només arribar, vam anar direc-
tes a l’activitat que ens tenien
preparada per a tots: un taller
de so i acústica. Ens van expli-
car d’una forma divertida i mit-
jançant experiments què és el
so, com viatja i quines són les
seves característiques. Un dels
experiments o proves que vam
fer va ser calcular la intensitat
del crit d’una companya. Des-
prés vam cridar tots i vam veure
com la intensitat variava,
menys del que ens esperaríem,
ja que l’escala és logarítmica.
Acabada aquesta activitat
vam tenir temps lliure per es-
morzar i visitar el museu. Vam
veure moltes activitats interes-
sants de tots els àmbits de la
ciència. Una de les parts més
boniques per a mi va ser el
bosc, que combinava un aqua-
ri amb animals terrestres i aus.
En acabar de veure-ho tot (que
no va ser poc) havíem de fer
l’ultima activitat programada.
En aquesta última activitat, ens
vam separar en dos grups. Els
alumnes de 4t ESO van fer una
visita comentada de Quimios-
copi, per descobrir la química.
Nosaltres vam fer l’activitat de
Top ciència. Era un espai de
contingut variable, on ens po-
díem informar de manera inter-
activa sobre l’actualitat cientí-
fica. També vam veure vídeos
de gent coneguda que havia
fet carreres de la branca de les
ciències per animar-nos a se-
guir els seus passos. Un dels pro-
jectes interessants que ens van
explicar va ser el projecte ALBA,
que estudia la llum sincrotró i
vam aprendre sobre el funcio-
nament de l’accelerador de
partícules.
Vam acabar l’activitat i vam
tornar cap el tren, alguns del
grup anaven més ràpids que
d’altres en el camí de tornada
però el més important de tot va
ser que ho vam passar genial i
vam aprendre un munt de co-
ses que no sabíem.
Moltes gràcies a l’Institut Medi-
terrània per organitzar aquesta

13. mediterr@news !13
Robots i vins a la URV
SORTIDA
RAIMON GRAU
DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA
El passat 9 de desembre vam
anar al Campus Sescelades de
la Universitat Rovira i Virgili a fer
dos tallers: “Experimenteu amb
Robots” i “Estimulació dels sen-
tits: vista, olfacte i gust”.
En el taller “Experimenteu amb
Robots”, a càrrec d’Albert Pujol,
de l’Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria, els alumnes,
agrupats en parelles, van mun-
tar un robot mòbil (amb rodes) i
el van programar (model NXT
de la marca LEGO). A la prime-
ra pràctica el robot havia de
fer uns moviments determinats:
avançar 5 segons en línia recta,
a continuació fer un gir de 360º,
avançar 2 segons en línia recta
i aturar-se. A la segona pràctica
es va determinar, experimen-
talment, la velocitat del robot
amb mesures realitzades amb
un cronòmetre i una cinta mè-
trica. A la tercera pràctica es
va col·locar un sensor d’infraro-
jos (IR) en el robot per detectar
una banda reflectant. Es trac-
tava que el robot es mogués a
l’interior d’una zona delimitada.
Finalment, a l’última pràctica,
amb el mateix sensor IR es var
fer que el robot seguís una línia.
En el taller “Estimulació dels sen-
tits: vista, olfacte i gust”, a cà-
rrec d’Antoni Sánchez, de la
facultat d’enologia, se’ns van
explicar els sentits emprats a
l’alimentació i després vam fer
proves per constatar la impor-
tància de la vista, l’olfacte i les
sensacions bucals quan men-
gem. Vam experimentar els gus-
tos principals (dolç, salat, àcid,
amarg i umami) i l’associació
d’aromes amb gustos.
OLIVER CASTAÑEIRA
ALUMNE 1r BAT
El passat 9 de desembre els
alumnes de 1r de batxillerat
científic, juntament amb al-
guns alumnes de 4t d’ESO, vam
anar a fer un conjunt de tallers.
Primerament, vam començar
fent un taller de robòtica on el
nostre profe Albert ens va en-
senyar a programar uns robots
de la marca Lego per poder
fer-los funcionar mitjançant di-
ferents sensors. Després d’haver
trastejat aquests aparells sense
molt d’èxit vam anar a esmor-
zar. Mitja hora més tard ens va
recollir el nostre segon professor,
en Toni, per fer-nos un taller so-
bre els sentits, basat en el vi.
Vam poder aprendre com tas-
tar un vi i els seus diferents pro-
cessos. Finalment jo, l’Oliver,
amb perseverància vaig con-
vèncer al nostre profe per a
què ens deixés tastar uns vins
de la seva reserva. Va valer la
pena la sortida, sobretot pel vi
que vaig beure de quasi tots els
meus companys!

14. ! núm. 4 - juny 201614
Tarragona romana
SORTIDA
DUNA ESPINOSA I PAU-
LA SOTOCA
ALUMNES 1r ESO
El passat dimarts 17 de maig
vam fer una excursió els de
primer, quart d’ESO i segon de
Batxillerat a Tarragona, organit-
zada pel departament de so-
cials. Ens vam dividir en dos
grups i vam anar als jaciments
romans més importants. En pri-
mer lloc ens vam dirigir a l’Anti-
ga Audiència, un edifici admi-
nistratiu però que antigament
era una torre semblant a la del
Pretori. Encara s’hi conserven
restes a l’interior i un parell de
maquetes de la Tarraco roma-
na. Seguidament, vam donar
un passeig al voltant de la mu-
ralla i ens anàvem explicant les
escultures que trobàvem pel
camí. Una de les que més ens
va impactar va ser la de la llo-
ba Capitolina amamantant a
Ròmol i Rem. Després vam pas-
sar pel fòrum, el centre ciutat,
de camí al Pretori. A la part de
més a baix del Pretori hi havia
uns jaciments que abans co-
rresponien al circ, més amunt
pintures i estàtues. La part més
alta era la torre del Pretori, amb
unes vistes espectaculars cap
al mar i cap a l’interior, també
podíem veure el circ, on
aniríem seguidament. Allà els
romans feien curses i especta-
cles, però només hi quedava
una petita part de la graderia.
Quan vam acabar els de quart
d’ESO i segon de batxillerat van
anar a veure l’amfiteatre, men-
tre que nosaltres vam anar a un
carrer cèntric, que antigament
era la sorra del circ. Al carrer hi
havia cafeteries i botigues de
llaminadures, ens vam asseure
a una terrassa i la majoria esta-
va prenent un gelat per passar
la calor. Un quart d’hora des-
prés vam agafar l’autobús de
tornada a l’institut.
Saps què…
Al segle II a. C. es va dotar
T à r r a c o d ’ u n a g r a n
muralla que delimitava el
perímetre urbà. La seva
longitud era d’uns 3.500
m . , d e l s q u a l s s e ’ n
conserven actualment
1.100, que envolten el
Casc Antic. La part més
interessant es pot visitar al
Passeig Arqueològic, on es
poden observar diversos
p a n y s p e r f e c t a m e n t
conservats, que mostren el
sòcol particular de blocs
megalítics, així com dues
de les sis portelles i una
porta d’accés al trànsit
rodat. De les tres torres
d e s t a q u e n l a d e
l ’ A r q u e b i s b e , a m b
n o t a b l e s r e f o r m e s
medievals, i la de Minerva,
que conté l’escultura i la
inscripció romanes més
antigues de la Península
Ibèrica.

15. mediterr@news !15
SHEILA VILLARINO
ALUMNA 4t ESO
On March 8th, some English stu-
dents from our school, Mediterrània
Secondary School, went to see a
play at the theatre Àngel Guimerà,
called "La Lira" as well.
At nine o'clock, a big group of tee-
nagers walked towards El Vendrell
and when we arrived there we
came into the room with the mis-
sion to have fun. We also spent a
nice time going for a walk with
some mates.
Do you want to be a star? Do you
want to be a star?... This was the
title and the main song of the play.
It was a game show and we were
the audience. If they said that we
had to clap, we did it and if they
said silence, then we didn't talk
anymore.
At the end of the play, after hea-
ring the three last songs, we deci-
ded who won the competition.
Although, I personally enjoyed the
experience, the bad thing was
coming back again to the routine.
Theater - A different school day
SORTIDA
CARLOS GIL I PEDRO
AJENJO
ALUMNES 3r ESO
El 18 de desembre vam anar al
cinema a veure la pel·lícula Segon
Origen basada en el llibre de Ma-
nuel de Pedrolo “El mecanoscrit del
segon origen”, lectura que ens ha-
víem llegit els alumnes de 3r d'ESO.
Hem de dir, que malgrat que no
ens ho esperàvem, ens va agradar
més el llibre que no pas la pel·lícu-
la, perquè era molt més detallat i el
final era molt diferent.
L’argument principal de la història
és sobre una noia, l'Alba i un noi, el
Dídac, que sobreviuen a un cata-
clisme inesperat que produeix la fi
de tota l’espècie humana. Els dos
sols han d'aprendre a conviure i
sobreviure. L'Alba els primers anys
va haver de cuidar al Dídac ja que
tenia 9 anys i ella en tenia 14. A
mida que creixien, es van come-
nçar a enamorar, i van acabar te-
nint un fill, amb qui van viure moltes
històries (aventures molt diferents a
les que passen a la pel·ícula). A la
pel·lícula hi ha escenes molt im-
pactants, com ara el Camp Nou
destrossat o la Diagonal de Bar-
celona sense cap edifici en peu.
Amb aquestes escenes es veu com
el director de la pel·lícula ha volgut
actualitzar una mica l’argument
del llibre.
Pel que fa al final és el mateix: el
Dídac acaba morint. Però ho fa de
manera diferent al llibre i a la pel·lí-
cula.
Us animem a llegir el llibre de Pe-
drolo perquè, tot i que no ho sem-
bla al principi, acaba enganxant! I
d’aquesta manera podreu veure
com continua l’espècie humana i
comença el Segon Origen de la
humanitat.
Cinema - Segon Origen

16. ! núm. 4 - juny 201616
Zoo de Barcelona
SORTIDA
WISAL DOUAY
ALUMNA 1r ESO
La sortida al Zoo de Barcelona,
que va tenir lloc el dia 23 de
febrer de 2016, va ser increïble,
era l’opinió dels alumnes que
vam gaudir de la sortida.
Una vegada vam entrar al zoo,
les monitores ens van portar a
una sala on una d’elles ens va
explicar què era un zoo, com
funcionava, d’on provenien els
animals ... Ens vam quedar de
pedra quan vam veure ossos
d’elefant, pell de llop, animals
recentment nascuts morts per
causes naturals, i altres ossos
d’animals que havien mort al
veterinari.
Una vegada la monitora va
acabar d’explicar les caracte-
rístiques dels diferents grups de
vertebrats, les seves adapta-
cions al medi i observar les mos-
tres d’exemplars naturals, ens
vam dividir en tres grups, i cada
grup guiat per la seva monitora
va iniciar el recorregut pel zoo.
Tothom va sortir de la zona
d’ocells i l’Óscar ens va infor-
mar que després del passeig
guiat (que finalitzaria a les
12:00h), tindríem temps lliure per
poder passejar pel zoo i visitar
allò que més ens interessava,
però a les 13,15h ens havíem de
reunir de nou al punt de troba-
da.
Cada grup anava amb la seva
monitora, que ens explicava les
característiques principals dels
animals vertebrats del zoo per
no confondre’ls amb altres
animals semblants.
Ja eren les dotze, el passeig
guiat havia acabat i ens toca-
va el passeig lliure. Així que, ens
vam acomiadar de les monito-
res, i vam passejar, però alguns
preferien quedar-se a menjar
tranquil·lament. Hi havia parcs i
taules per menjar. Un d’ells es-
tava davant de la “Granja”, on
es podien contemplar els ani-
mals mentre jugàvem o menjà-
vem. A les 13:15h, tots ens vam
reunir a la plaça de la dona del
paraigües amb els professors.
Alguns dels companys havien
comprat records Zoo.
Tot seguit, ens van portar a la
zona del Floquet de Neu, i ens
van fer fotografies. Després ens
van deixar cinc minuts per po-
der anar a les botigues, si vo-
líem comprar.
L’excursió va acabar i ens va
tocar tornar a l’institut. Va ser
una experiència única! Ens ho
vam passar genial! Ens hauríem
quedat allà!
JAVIER LOBATO
ALUMNE 1r ESO
El dimarts 23 de febrer de 2016,
els alumnes de primer vam anar
al zoo de Barcelona amb els
nostres tutors: Carme, Isabel,
Olga Óscar.
En arribar al zoo, una monitora
ens va explicar les característi-
ques dels animals vertebrats,
que van ser molt interessants.

17. mediterr@news !17
Sopa de lletres d’animals
JAVIER GARCÍA
ALUMNE 1r ESO
Troba 16 noms d’animals que pots veure al zoo.
E K T T K T E A U B R D P I X H Z
A S S R B P I U N O A W M C B A S
F A T A E Z S G W R D A E G K M Y
I E C R K G L N R B S D O F Í A O
U U A N U W S L E E D M I C O D U
G L V N G Ç P W E U O R D A H E R
S U A U Z K C T S O Q G Z O I K Q
J A L T O X F E H K P V A F P C H
Y E L R B G D L H N L A B H O K L
L L O P Z L L E Ó R Y Q R Q P A U
I Z E B R A K F Q U E Ó S D Ò I S
G I R A F A X A J S Z Y E U T K E
W Q Y I O H V N E U A H Z S A M R
F O I H C A D T U N O N I C M H P
Y E F K A N N A E T D E W M J N S
P I N G Ü Í Y T Y Y Y E A J K I V
O O D U S Y C N P E M R D C B P B
elefant
lleó
dofí
girafa
cavall
estruç
serp
tigre
lleopard
llop
zebra
mico
foca
pingüí
ós
hipopòtam
Després per tutories vam anar
cada classe amb una monitora
fent un recorregut pel zoo
veient els diferents grups de ver-
tebrats.
En acabar la visita guiada vam
tenir temps lliure per visitar els
animals. Jo, vaig anar amb la
Duna, i també amb l’Ingrid, la
Navely i la Wisal. Volíem anar a
la zona dels felins i vam poder
veure llops, lleons, un tigre, un
lleopard, i algun altre animal.
De casualitat, vam poder gau-
dir d’un mini espectacle de
lleons marins i al acabar a ob-
servar els dofins.
Per acabar la nostra visita, ens
faltaven les girafes, just hi havia
un parc a la vora d’aquestos
animals tant impressionants. A
més, hi havia un recorregut
amb tobogans i escales, un
d’ells estava tapat, era com un
tub i anava ràpid.
Quan ja era l’hora de tornada,
la Navelly i jo ens vam comprar
un gelat, un “Calipo” perquè
feia molta calor.
Abans de pujar al bus per mar-
xar cap a l’institut ens vam fer
una foto de record tots els
alumnes de primer.
La meva experiència va ser
molt bona, m’ho vaig passar
molt bé, encara que, em van
faltar alguns animals per veure,
en concret el terrari on estaven
els rèptils.

18. ! núm. 4 - juny 201618
Taller d’escriptura medieval
ACTIVITAT
ÒSCAR SOLÉ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
SOCIALS
El passat mes d'abril van tenir lloc a
l'institut Mediterrània una sèrie
d'actes i tallers que van culminar la
jornada de Sant Jordi, que es va
celebrar el divendres 22.
Des del departament de Socials,
en col.laboració amb els departa-
ments de Tecnologia i Visual i Plàs-
tica, es va organitzar un taller d'es-
criptura medieval, dissenyat com
un treball multidisciplinar que cul-
minava en un taller de cal.ligrafia.
Aquest treball va començar a prin-
cipis de mes amb un taller de reci-
clatge de paper, on van participar
els alumnes de diferents grups flexi-
bles de diferents cursos, i pel qual
vam comptar amb la inestimable
col.laboració del departament de
Tecnologia, i especialment amb el
company Mario Doménech. Utilit-
zant matèria primera reciclada i
eines també reciclades (vam fer
una pila de paper amb una ban-
yera vella que ens va aconseguir la
companya Pilar Soler). El paper
finalment no era apte per escriure-
hi amb la tinta, però si per fer-ho
amb pinzell, tal i com ho va fer la
nostra companya Maite Veloso,
que va col.laborar en el mateix
taller. Cal que aprenguem dels
errors i intentem millorar un mètode
de treball per tal d'obtenir un pa-
per apte, per la qual cosa ens cal-
dria una premsa.
La tinta que vam utilitzar també era
"made in Institut Mediterrània".
Aprofitant els la recepta i la meto-
dologia del Camp d'Aprenentatge
dels Monestirs del Cister, vam fer
amb els alumnes de 4t de Química
2 litres de tinta per tal de poder
realitzar el taller, seguint una recep-
ta medieval natural, per a la qual
cosa vam comptar amb la col.la-
boració de la professora Mercè .
El dia de Sant Jordi vam realitzar en
sis grups d'alumnes de primer i se-
gon (tres torns de dos grups ca-
dascun, atesos per Maite Veloso i
Òscar Solé) el taller de cal.ligrafia
medieval, en el qual els alumnes
van aprendre a fer lletres medie-
vals sucant la tinta amb un càlam
fet de canya, i movent-lo sobre un
paper. Per tenir una idea de com
fer-les van comptar amb una mos-
tra de lletres, un audiovisual en el
qual es veia com es tracen, i una
pauta on van poder practicar
l'abecedari abans de realitzar el
punt de llibre que havien de fer. La
por inicial a no saber-ho fer, ben
aviat es va veure substituïda per un
traç segur, i vam descobrir entre els
alumnes autèntics artistes de la
cal.ligrafia.

19. mediterr@news !19
Un Sant Jordi de pel·lícula… No! De teatre
ACTIVITAT
ÒSCAR SOLÉ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
SOCIALS
El passat 22 d'abril uns quants
alumnes de 3r d'ESO van fer les
delícies del públic assistent a
l'obra de teatre La llegenda de
Sant Jordi, adaptada per al-
guns dels mateixos alumnes, i
per la qual van assajar durant
quatre setmanes a totes les ho-
res del pati. Cal remarcar l'esfo-
rç de col.laboració de tots els
alumnes que hi van participar,
que van superar amb escreix
totes les dificultats que compor-
ta el fet teatral (aprendre's el
text, ubicar-se en l'espai escè-
nic, assajar, donar rèpliques...),
donant alguns mostres d'autèn-
tiques aptituds dramàtiques.
Un cop els alumnes van sortir a
l'escenari, van oblidar tots els
nervis inicials, i van oferir i gaudir
un espectacle que va clavar el
públic a les butaques, o millor
dit, al terra del gimnàs. Con-
duïts per un mussol simpàtic i
graciós, la cort del rei va acollir
una bruixa malèfica que omplia
l'escenari, i que va fer aparèixer
un drac entregadissim entre
unes pedres que es van es-
campar cap a tot arreu. Tot i
que la cort ho va intentar tot, el
drac seguia amb les seves des-
truccions, que anaven des
d'apallissar una cort de cava-
llers fins a devorar unes indefen-
ses ovelles. Sort de Sant Jordi,
que va resoldre la situació ma-
tant el drac, i a sobre va que-
dar bé regalant-li una flor a la
princesa.
Els professors Manel Güell i Òs-
car Solé, del departament de
Ciències Socials, van coordinar
el grup de teatre, però pel que
fa a l'espectacle, és sencer fruit
de l'esforç i la creativitat dels
alumnes.
Felicitats a tots per la culmina-
ció del vostre esforç.

20. ! núm. 4 - juny 201620
Fem de reporters!
ACTIVITAT
SHAKIRA OUARGHI I
ANNA XIUDI FONTANI-
LLAS
ALUMNES 1r ESO
El passat 21 d’abril l'alumnat de
primer d’ESO van fer diferents
notícies on parlàvem de temes
molt diferents.
Es tractava de fer un vídeo en
grups d’entre quatre i cinc per-
sones explicant una notícia in-
ventada que durés entre cinc i
deu minuts. Lucia Ródenas, la
professora, valorava: l’expres-
sió, l’originalitat i la manera de
pronunciar les paraules.
El tema de la notícia era lliure,
la majoria va optar per la mo-
dalitat de les entrevistes, enca-
ra que no tots la van tractar.
La majoria del treballs estaven
ben estructurats i eren molt di-
vertits. Tota la classe va poder
gaudir del treballs dels seus
companys i, en general, ens
van agradar molt. Tots els com-
panys creuen que ha sigut una
bona idea, però ha sigut difícil
quedar per gravar la notícia.
Hem fet una enquesta i el millor
vídeo ha sigut el del virus del
riure.
Aquest vídeo tractava sobre un
noi que tenia un virus i no podia
para de riure, li anava passant
a la gent segons se l’anava
trobant. Quan a la classe ho
estàvem mirant, ens ho vam
passar molt bé i semblava que
nosaltres haguéssim agafat el
virus del riure de veritat.
Ha sigut una bona experiència
per a tothom i com ja hem dit
abans, ens ho vam passar
bomba fent la nostra notícia i
veient la dels demés.
El reportatge
É s t o t a q u e l l t r e b a l l
d'investigació que s'utilitza
posteriorment per tal
d'informar els ciutadans.
Podríem considerar-lo
com una ampliació d'una
notícia, perquè quan es
produeix un esdeveniment
important, el periodista
exposa els fets ocorreguts
b r e u m e n t , é s a d i r,
resumeix què ha succeït
sense profunditzar. En
canvi, el reporter intenta
extreure'n més dades. Per
això investiga, s'apropa al
lloc dels fets, situant-se fins
i tot in situ i pregunta als
p r o t a g o n i s t e s i a l s
testimonis més propers, de
manera que, amb tota la
informació obtinguda,
acaba aconseguint un
treball que acostuma a
tenir imatges i textos.

21. mediterr@news !21
Rere les passes de Llull
ACTIVITAT
DEPARTAMENT DE CATALÀ
Aquest 2016 es commemoren
els set-cents anys de la mort del
pensador i escriptor mallorquí
Ramon Llull en tots els territoris
de parla catalana. L'Institut
Mediterrània també vol partici-
par en aquesta celebració i per
aquest motiu ha organitzat un
concurs literari per als alumnes
d'ESO anomenat Rere les pas-
ses de Llull. Cada setmana els
alumnes han de respondre una
pregunta sobre la vida o l'obra
d'aquest autor. Hi poden parti-
cipar individualment o en grups
de dues o tres persones. Al mes
de juny finalitza el concurs i el
grup que hagi respòs més pre-
guntes correctament guanya-
rà. El premi consisteix en dues
entrades per al cinema i un xec
per comprar llibres o material
escolar.
Aquesta iniciativa pretén donar
a conèixer la figura i l'obra de
Llull a tots els joves de Secundà-
ria. Ramon Llull és un dels es-
criptors i pensadors més desta-
cats de l’Edat Mitjana. No sols
dels territoris de parla catalana,
sinó de tota la tradició euro-
pea. Va fer aportacions impor-
tants en tots els àmbits del sa-
ber, que van des de la filosofia i
la teologia, fins al dret, la medi-
cina, l’astronomia, la retòrica o
la lògica, alhora que va redac-
tar una extensa obra literària en
català i en moltes altres llen-
gües. Durant els primers trenta
anys de la seva existència va
viure com a cortesà al servei de
l'infant Jaume de Mallorca, es
va casar i va tenir dos fills. Però,
després de patir una il·lumina-
ció espiritual, va decidir deixar-
ho tot per dedicar-se a predi-
car al infidels. Duran nou anys
es va formar intel·lectualment i
va aprendre àrab. D’aquest
període, destaca el Llibre de
contemplació, escrit en àrab i
després en català. L’any 1274
va viure una altra il·luminació al
puig de Randa, que ell va in-
terpretar com un do diví i va
concebre la seva Art, que és un
mitjà per demostrar, mitjançant
arguments lògics, la veritat so-
bre Déu i la creació. L’Art és el
centre de la producció de Llull,
la majoria de les dues-centes
seixanta obres que va escriure
s’hi vinculen, perquè el seu ob-
jectiu era convertir els infidels i
reformar la cristiandat. També
va viatjar per Europa, fins i tot,
va arribar a la riba oriental de la
Mediterrània. En tres ocasions
va visitar el nord d’Àfrica, per
disputar-hi sobre qüestions de
fe amb savis musulmans. Quan
va fer l’última d’aquestes esta-
des, a Tunis, tenia més de vui-
tanta anys. Va morir entre el
desembre de 1315 i els primers
mesos de 1316, no sabem si en-
cara a Tunis, en el viatge de
tornada a Mallorca o quan ja
havia arribat a l’illa. Està ente-
rrat a l’església de Sant Fran-
cesc de Palma.
El departament de català desit-
ja que l'alumnat afini el seu
l'enginy per a solucionar les
preguntes del concurs, usant
bé l'enteniment, com va dir Llull
en el seu llibre del mil Proverbis:
"Consciencia neix de raho, per
ço que sia son conseyl".

22. ! núm. 4 - juny 201622
SALIMA EL YOUSSOUFI
ALUMNA 2n BAT
La Primavera Àrab
El meu treball de recerca es
basava a investigar si la Prima-
vera Àrab havia triomfat. Amb
triomfat em refereixo que
aquestes persones que han
deixat la seva vida enrere per
demanar drets i llibertats en els
diferents països àrabs, ho han
aconseguit. Per a molts serà la
primera vegada que senten
parlar de la Primavera àrab. Es
denomina així a un conjunt de
manifestacions que es van dur
a terme entre 2011 i 2013 als
països àrab en les quals dema-
nen drets i llibertats que no te-
nien i d’on en deriva la Guerra
Civil Siriana, que fins al moment
segueix. La situació de Síria és
totalment insostenible, tant
econòmicament com política-
ment. En l'entrevista, un refugiat
sirià ens explica en carn pròpia
la seva vivència i com ha deri-
vat la seva vida.
Entrevista a Ahmed Al Natur, un
refugiat sirià.
1. De quina ciutat de Síria ets?
‘De Daara, justament la ciutat
on va sorgir la Primavera Àrab’.
2. Quina va ser l'espurna que va
encendre les protestes a SÍria?
‘Uns alumnes d’institut van fer
una pintada en contra del go-
vern. Les forces governamen-
tals van prendre mesures contra
aquests estudiants. Com a con-
seqüència, la gent es va solida-
ritzar amb ells i van començar a
manifestar-se, però amb molt
de compte, ja que la gent és
conscient que Síria és un país
que ha viscut més de 50 anys
de dictadura, amb el pare i el
fill, president actual. Aquesta
dictadura era de mà dura. No-
saltres sabíem el que passava
en els països veïns i desitjàvem
que comenci en Síria, però no
s’atrevien a expressar-ho.
La gent d’edat avançada ja
sabien què era viure en dicta-
dura i la conseqüència de dir la
paraula llibertat, però els joves
no. A aquests estudiants els han
empresonat i fins i tot torturat. A
poc a poc s’anaven expandint
i va començar utilitzar armes.’
3. Vosaltres, com habitants
d’aquesta població, com veieu
les revoltes?
‘Ho veiem com el camì per
arribar a la llum, a les llibertats
nostres i dels nostres fills, jo era
un d’ells. Ja era el moment de
poder ser lliures d’opinar i de-
clarar el que penses. Fins i tot
les parets escolten.’
4. Què deia la premsa i la tele-
visió dels successos?
‘La premsa pertany només i ex-
clusivament al govern, per tant,
diu el que vol el govern. Una
manipulació total’.
5. Havíeu sentit por al principi
de les revoltes?
‘No, gens ni mica. Tot el contra-
ri, estàvem feliços de poder cri-
dar i dir que el sento i penso.
Fins i tot els nostres fills partici-
paven amb nosaltres. Era una
alegria triple.’
6. Què se'ls ensenyava als nens
en l’escola?
‘Els professors són funcionaris de
l’Estat. Potser ells estan d’acord
amb les revoltes, però no po-
dien expressar-ho, ja sigui per
por a perdre el seu lloc de tre-
ball o per no morir en l'intent. Es
mantenien neutres davant els
alumnes’.
7. Quina diferència hi ha entre
kurds i sirians?
‘La diferència entre sirians i
kurds és pràcticament inexis-
tent. Al poble ningú diferencia
un kurd d’un sirià perquè no els
importa d’on són. Els manifes-
tants creiem que cadascú és
fidel al que creu. En la meva
opinió l’Estat ha començat a fer
aquesta distinció per separar el
poble. Ja sigui entre kurds, sun-
nitas, xiites, alauies...’
8. Has vist terrorisme durant la
Primavera Àrab?
‘Rotundament no. És un dels
invents de l’Estat per justificar a
l’exterior la utilització d’armes
contra el seu propi poble’.
Treballs de recerca 2n BAT
ACTIVITAT

23. mediterr@news !23
9. En quin moment us van tallar
la llum i l’aigua?
‘Des del primer moment. No
només això, sinó també els
combustibles, ni menjar..., tot el
que ve de l'Estat. Per castigar-
nos’.
10. Què va ser el punt en el
qual heu sentit que les revoltes
s’han convertit en una guerra
civil?
‘Mai hem arribat a la conclusió
que estem en guerra civil, ni
avui dia’.
11. Occident us va ajudar?
Quins són els interessos que hi
ha en la zona?
‘Vam tenir esperança en les
reunions de l'ONU, però fallides.
El petroli no ho és tant. Síria està
en un lloc geoestratègic. És la
porta entre Orient i Occident,
Rússia té les seves bases militars,
la seva sortida al Mediterrani,
entre d’altres. Cada país té un
interès diferent i nosaltres al
mig, veient com ens mengen
per totes parts. La impotència
és el que més mal fa.’
12. Quan vas decidir deixar Sí-
ria?
‘Quan vam veure que la situa-
ció era insostenible. Tinc fills i
vull que tinguin futur. Veiem a
familiars morir davant els nostres
ulls, i si no marxàvem, les nostres
serien les següents’.
Si et poses en la seva pell men-
tre llegeixes l'entrevista t'adones
de la crueltat d'alguns humans,
que per interessos de poder i
riquesa personal destrueixen
habitatges, famílies, persones,
futurs i tot el que es pot trobar
en un país. I el que més dolor
els provoca és la impotència
de no poder fer res al respecte i
veure com tothom ho veu i no
fa res per detenir-ho.
LAURA PÉREZ
ALUMNA 2n BAT
Una societat en miniatura
"Una societat en miniatura" és
un Treball de Recerca que par-
la sobre les formigues. Vaig es-
collir fer el treball sobre les for-
migues perquè la majoria de les
espècies animals conegudes
pertanyen al grup dels insectes,
i només un nombre reduït té
una organització a destacar,
com és el cas de les formigues.
Es troben molt a prop de nosal-
tres i per això les veiem en el
nostre dia a dia sense saber
molt bé com funciona aquesta
superpoblació.
Em vaig disposar a investigar el
naixement d'una colònia i el
seu desenvolupament a partir
d'una reina ja fecundada. Mit-
jançant la construcció d'un
formiguer amb les característi-
ques necessàries i el manteni-
ment corresponent.
Finalment, vaig decidir fer una
entrevista a Xavier Espadaler,
un investigador que porta anys
estudiant les formigues, per tal
de donar-me una visió més
àmplia d'aquest món i pregun-
tar-li la seva opinió sobre dife-
rents fets relacionats amb les
formigues. Espadaler m'ha
aportat informació sobre la
grandària d'aquest món, la
quantitat de formigues que es
coneixen i que encara falten
per estudiar. També, m'ha do-
nat a conèixer el problema que
pot generar el fet que unes es-
pècies pròpies de certes zones
arribin a altres països, ja que
poden provocar l'extinció d'es-
pècies i disminuir la quantitat
de colònies d'altres pròpies
d'aquest país. Fins i tot, les rela-
cions amb formigues i humans,
les quals s'utilitzen per fer dife-
rents estudis, entre els que des-
taquen la genètica molecular,
els estudis de parentesc, l'eco-
logia evolutiva, les interaccions
amb animals i plantes, l'apre-
nentatge i la memòria.
Entrevista a Xavier Espadaler.
1. Quines espècies de formi-
gues trobem a la península, per
què es caracteritzen? Destaca
alguna espècie en concret?
Hi ha més de 300 espècies cen-
sades entre Espanya, Portugal,
Andorra i Gibraltar. Cal desta-
car les espècies endèmiques,
que només es troben a la pe-
nínsula ibèrica. Algunes són
aquestes: Myrmoxenus bernar-
di, Temnothorax blascoi, Tem-
nothorax cristinae, Temnothorax
universitatis, Temnothorax gre-
dosi, Aphaenogaster cardenai,
Goniomma kugleri, Goniomma
decipiens, Camponotus amau-
rus, Lasius balearicus. N’hi ha
una trentena.
2. La investigació respecte a les
formigues a quina velocitat

24. ! núm. 4 - juny 201624
evoluciona? Per què és així?
Què s’intenta esbrinar amb l’es-
tudi de les formigues? En pot ser
útil alguna cosa per a l’home?
Hi ha alguna aplicació mèdica
o biotecnològica? Podrien utilit-
zar-se les formigues per contro-
lar alguna plaga?
És un camp de recerca molt
actiu en gairebé tot el món. Els
últims anys, i mercès a l’esforç
de grups americans, s’ha posat
a l’abast de tothom, a internet,
una enorme quantitat d’infor-
mació gràfica i textual sobre
formigues. S’hi pot accedir per
zones geogràfiques o per paï-
sos. Potser només el camp de
l’ornitologia li podria fer ombra.
Internet és un recurs fenomenal.
Les formigues han estat, de
sempre, molt atractives ja que
hi veiem situacions que ens re-
corden a l’estructura de les so-
cietats humanes. Indepen-
dentment d’això, com a recer-
ca de biologia fonamental,
també són un camp en per-
manent ebullició (genètica mo-
lecular, estudis de parentesc,
ecologia evolutiva, interaccions
amb animals i plantes, apre-
nentatge i memòria, etc., són
vies permanentment explora-
des). Com a aplicació mèdica,
sé que en alguns llocs d’Àfrica i
Sud-Amèrica s’usen algunes
formigues com a punts de sutu-
ra per ferides. Agafen la formi-
ga, l’acosten al tall fins que la
formiga s’agafa amb les man-
díbules a cada costat de la fe-
rida i li tallen el cap. Queda el
cap, com una grapa. Tancant
una mica la ferida. N’usen 4-5
per ferides llargues. Pot semblar
esgarrifós però és útil. Nosaltres
ho fem amb fil i agulla, ells ho
fan amb formigues. El que
compta és que funcioni.
A Xina han usat, tradicional-
ment, nius de Oecophylla sma-
ragdina (espècie filadora arbo-
rícola) per controlar plagues
locals en arbres fruiters. Fan els
nius ajuntant fulles, cosides amb
la seda que secreten les larves.
Són predadores i netegen els
arbres de larves o adults d’in-
sectes herbívors o fitòfags.
3. Què es pot fer per resoldre
una plaga de formigues a
casa?
Depèn de l’espècie que sigui. Si
tenim sort i és una espècie de
les que tenen una sola reina
(monogíniques) les podrem eli-
minar usant esquers per formi-
gues, que n’hi ha de varies ca-
ses comercials al mercat. Si la
plaga és d’espècie poligínica
llavors hem de tenir molta pa-
ciència ja que la lluita és possi-
ble, però la guerra durarà més
temps. Es tracta d’anar elimi-
nant, poc a poc, totes les for-
migues que es pugui amb es-
quers; deixar-les un parell de
setmanes i tornar a repetir els
esquers. Al mateix temps, amb
silicona, anar tapant tots els fo-
rats per on es vegi que entre i
surten. De mica en mica, a la
cuina, als lavabos, anirem sege-
llant tots els orificis d’entrada/
sortida. Així, tapant forats i eli-
minant amb esquer, es pot con-
trolar força bé les formigues
que entrin dins la casa. És més
cosa de paciència i d’anar
fent.
4. Podries explicar quines con-
clusions has tret de la investi-
gació de formigues que has
portat durant tants anys?
La primera és que hi ha molt
per estudiar i per descobrir. Que
és com una història que no
s’acaba mai. Que queden mol-
tes muntanyes, valls i planes,
arreu, per explorar. Que és pos-
sible fer descobriments fona-
mentals interessants per a tots
els entomòlegs. Que es poden
criar bé al laboratori. Que n’hi
ha arreu on vagis. Que és una
ocupació, com criar orquídies,
coloms, o caçar bolets, que no
s’acaba mai, que és gairebé
gratis, que dura tota una vida, i
que m’ha permès viatjar i co-
nèixer llocs preciosos. I trobar
gent a les que els interessa les
formigues i són excel·lents
companys de viatge i recerca.
5. Què et va portar a investigar
el món de les formigues?
Va ser un professor que vaig
tenir a 3er de carrera, que em
va demanar que fes un treball
d’observació sobre formigues.
Jo no ho havia fet mai i vaig
criar una reina, comptar i mesu-
rar els ous que ponia, com els
llepava i movia de lloc, quant
durava la fase d’ou, la fase de
larva, de pupa i com eren les
obreres que naixien. Tot plegat,
vaig estar moltes hores mirant
aquella reina i la seva covada
sota la lupa. M’hi vaig engan-
xar, i fa més de 45 anys que
dura.
6. Quines prevencions s'han de
dur en cas de plagues en una
zona extensa?
Si la zona ja és extensa diria
que no hi ha cap solució pràc-
tica. Inundar de químics zones
extenses ja no es pot fer avui
dia. Potser, canviar l’ús de la
zona, fent-hi obres, canviant les
condicions climàtiques dels nius
(eliminar pedres, tallar arbres,
modificar dràsticament la ve-
getació). També cal comptar
amb la societat local, ja que si
ells no ho entenen, no ho valo-
ren o no hi volen participar ac-
tivament o donant permisos, és
impossible intentar controlar la
plaga. Encara no hi ha solució
per aquests casos o ningú l’ha
proposat.
7. Quins consells dónes per al
manteniment d'un formiguer
artificial?
Saber quina espècie és. Això,
juntament amb una busca per

25. mediterr@news !25
internet, ens permetrà saber
què necessita. Mantenir la hu-
mitat i temperatura que calgui,
donar-li l’aliment que li toqui, no
molestar-les massa, no donar
cops al niu. No canviar la orien-
tació del niu, ja que un cop són
en una taula o un moble, apre-
nen d’on ve la llum o la claror i
ho fan servir per orientar-se
quan surten del niu. Tampoc cal
oblidar que totes les espècies
mediterrànies solen hivernar.
Això vol dir que, arribat el mes
de novembre, les hauríem de
deixar a les fosques, en un lloc
a cobert, i a una temperatura
de 5-10 Cº, i no molestar-les fins
a finals de març. Aquest repòs
durant l’hivern sol ser necessari
per la fisiologia de la reina, per
la posta de l’any següent. So-
vint també les larves necessiten
aquesta diapausa hivernal per
continuar el seu desenvolupa-
ment l’any següent.
8. Durant el vol nupcial, quines
accions duen a terme les for-
migues exactament?
La finalitat és que es trobin
mascles i femelles. I ho fan, la
majoria d’espècies, tot volant,
però ningú ho ha vist allà dalt,
ja que no les hem pogut seguir.
Volen fins a un centenar de me-
tres en alçada i es deuen for-
mar núvols de formigues, més o
menys densos, i on es troben els
dos sexes. Quan s’enganxen, la
parella sol caure al terra i la
reina llavors perd les ales i bus-
ca un lloc on amagar-se per
començar el seu niu. Cal dir
que la majoria de reines i mas-
cles no arriben mai a fer res ja
que els ocells i ratapinyades les
capturen quan fan l’eixam.
9. Durant tots aquests anys d'es-
tudi, s'ha trobat amb el cas de
que una espècie hagi arribat
d'un altre territori i hagi extingit
alguna espècie de la península
o provocat alguna amenaça?
Hi ha un parell d’espècies, la
formiga argentina (Linepithema
humile) i la formiga de jardí in-
vasora (Lasius neglectus) que
són exòtiques i invasores. Quan
hi ha densitats elevades d’al-
guna de les dues, costa molt
trobar nius d’espècies natives, i
només aguanten algunes es-
pècies que són molt petites o
que viuen dins el sòl i no surten
mai a buscar menjar.
10. Què similitud podem trobar
entre humans i formigues?
Això ja seria tot un tractat de
genètica i biologia compara-
da. I de física estadística o
d’algorismes per descriure pro-
cessos repetitius. Aspectes com
la divisió del treball, que genera
especialistes en determinades
feines, són molt atractius per
establir similituds humans-formi-
gues o diferències humans-for-
migues. Com optimitzen els
desplaçaments, trobant quin és
el camí més curt o menys peri-
llós, també ha estat molt estu-
diat. Com solucionen l’aparició
de patògens (bacteris, fongs,
virus) dins la societat –en po-
dríem dir sanitat animal- en
comparació a com ho fem els
humans. Aquest és un aspecte
molt interessant, aplicable als
humans, i que permet fer expe-
riments amb formigues (o amb
altres insectes socials), fent les
rèpliques que calguin, sense
provocar situacions que no se-
rien acceptables de proposar
de fer amb animals superiors. Es
pot, experimentalment, infectar
una o varies obreres amb espo-
res d’un fong (patogen virulent,
patogen no mortal) i veure
com reacciona l'obrera o les
altres obreres quan la toquen,
què fan si entra al niu o s’acos-
ta a la reina. Totes aquestes
reaccions, d’uns animals sans
vers un animal malalt, fan pen-
sar en una mena d’immunitat
social davant la malaltia.
Aquests mecanismes ens po-
drien ajudar a entendre mane-
res d’actuar quan apareixen
malalties noves, greus, en els
humans.
El Treball de Recerca
(TREC)
El treball de recerca és un
c o n j u n t d ' a c t i v i t a t s
estructurades i orientades
a la investigació que
realitza tot l'alumnat de
batxillerat amb l'orientació
i s e g u i m e n t d e l
professorat, per tal de
consolidar la competència
e n r e c e r c a . E s p o t
emmarcar dins un àmbit
disciplinari, o pot ser
i n t e r d i s c i p l i n a r i o
transversal.
La dedicació horària de
l'alumnat és de 70 hores
aproximadament i, de
forma habitual, es realitza
entre finals del primer curs i
inicis del segon curs del
batxillerat.

26. ! núm. 4 - juny 201626
RAQUEL ESCRIVÀ
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES
EXPERIMENTALS
Apilo XII
El nou repte de l’Apilo XII està a
punt de començar!!!
El nostre Institut participarà en
la segona edició del concurs
“Les Piles” a l’Apilo de l’escola.
Localitzeu i recolliu les piles i
acumuladors portàtils de casa
per portar-les al contenidor de
l’ institut i així un bon PREMI po-
drem guanyar.
Conferència Catalana
El nostre centre aquest any par-
ticipa en la Conferència Cata-
lana que se celebrarà el dia 27
d’abril a l’Espai Jove de la Fon-
tana (Barcelona).
Per tal de participar en aquest
projecte els nostres delegats
verds han desenvolupat una
ACCIÓ que dóna resposta a un
repte ambiental. L’acció elegi-
da pren el nom de: SALVEM AR-
BRES.
En aquests moments estan tre-
ballant força per tal de poder
impulsar aquest projecte que
culminarà amb un taller de pa-
per reciclat on es festejarà la
diada de Sant Jordi.
L’hort escolar
Aquest any vam decidir conti-
nuar amb el projecte de l’hort
escolar, el qual està obert per a
tots els alumnes però la gran
responsabilitat recau sobre els
alumnes de 1r i 3r d’ESO (flexi-
bles 4 i 5).
En primer lloc varem realitzar la
neteja del bosc i treballar la te-
rra.
Preparada la Terra ens vam dis-
posar a plantar els cereals, fa-
ves i enciams i durant el procés
vam observar que hi havia
poca terra en un dels horts, això
va posar en marxa una altra
acció: quanta terra necessita-
rem i quin cost tindrà?
La Marató de TV3
Aquest any hem decidit parti-
cipar en les xerrades que fan
des de la Marató. Ens visitaran
Recull d’activitats Escola Verda 2015-2016
ACTIVITAT

27. mediterr@news !27
el pròxim dimecres 9 de
desembre. La xerrada va dirigi-
da als alumnes de 3r d’ESO, ja
que és un contingut de l’àrea
de Biologia.
Com ja sabeu la Marató de TV3
és un projecte solidari que per-
met obtenir recursos econòmics
necessaris per potenciar la in-
vestigació científica de malal-
ties que avui en dia no tenen
cura. Però, una altra finalitat
que per a nosaltres com a do-
cents és força important: edu-
car amb valors i amb aquestes
accions volem promoure la
sensibilitat del nostre alumnat.
També es pretén que coneguin
malalties tan comuns com
aquestes, que reconeguin sím-
ptomes, que aprenguin hàbits
saludables, els diferents tipus de
diabetis, tipus de medicació,
com actuar, què cal fer...
Omple’m!!!
Aquest any hem pensat col·la-
borar amb la recollida de taps,
però aquesta tasca tindrà més
que una finalitat ecològica, ho
farem com un acte de solidari-
tat, ajudant així a un nen: el
Lluís, a qui la vida li ha posa’t un
gran obstacle: una malaltia
rara (Laminopatia).
Ens vols ajudar???
Tinguem cura del planeta
El nostre centre un any més par-
ticipa en la Conferència Inter-
nacional de Joves TINGUEM
CURA DEL PLANETA que ha tin-
gut lloc el dia 27 abril a l’Espai
Jove La Fontana, Barcelona.
Allí vam assistir amb quatre De-
legats Verds que durant tot un
dia varen ser protagonistes i ens
van representar amb molt
d’èxit. Tenien una gran respon-
sabilitat ja que per una banda
havien de presentar el projecte
que havien dut a terme (SAL-
VEM ARBRES) i a més a més ha-
vien de prendre notes i traspas-
sar tota la informació (idees,
noves iniciatives, com solucio-
nar problemes propis...) a la res-
ta de delegats verds.
Es tracta d’una conferència
que es realitza a nivell comar-
cal, estatal i europeu que con-
vida joves de tot el món a refle-
xionar i actuar per millorar el
nostre planeta. No és més que
un procés educatiu que té com
a finalitat aconseguir joves
competents amb les capacitats
necessàries per detectar, ana-
litzar problemes, buscar les mi-
llors solucions i el més important
ACTUAR per tal de resoldre’ls.
D’aquesta manera s’intenta
buscar diferents reptes socio-
ambientals locals i actuar per
tal de fer una millora.
Trobada d’Escoles Verdes
Trobada d’intercanvi territorial
d’Escoles Verdes celebrada a
Valls el dia 3 de maig.
L’institut Mediterrània ha parti-
cipat en la trobada d’escoles
verdes on tres delegats verds
han pogut gaudir dels diferents
tallers d’aprenentatge i inter-
canvi amb altres joves de les
diverses experiències que realit-
zen als centres així com com-
partir totes les seves actuacions.
Finalment hem dinat tots junts al
Mas Miquel i hem realitzat una
acció conjunta.
La finalitat d’aquestes trobades
és permetre que els joves impul-
sors que fan possible aquesta
tasca puguin reunir-se i apren-
dre els uns dels altres.
Un petit gest
Aquest és el mural fet amb cors
verds que els alumnes de l’Insti-
tut Mediterrània van realitzar en
representació de la celebració
de la Conferència sobre Canvi
Climàtic.

28. ! núm. 4 - juny 201628
Carta a les famílies i recull d’activitats
AMPA
AMPA INSTITUT MEDITERRÀNIA
Pares dels alumnes INS MEDITERRÀNIA,
Ja estem arribant a la recta final del curs 2015-2016 i les vacances estan a la cantonada. Tots necessitem un bon descans i ens
preparem per gaudir d’un bon estiu.
Com en altres cursos l’AMPA ha participat en diverses activitats que han realitzat els vostres fills (Sant Jordi, xocolatada, excur-
sions, revista, obsequis de graduació etc.) i per descomptat el curs vinent més, perquè sabeu que els vostres fills tenen tot el
nostre suport.
Hem organitzat activitats com el sorteig del carret de la compra valorat amb 200€. La nostra intenció era la d’ajudar a les famí-
lies amb dificultats econòmiques, perquè cap estudiant que volgués fer el crèdit de síntesi al Delta de l’Ebre no es quedés sen-
se poder gaudir d’aquesta experiència.
Sabem que el batxillerat és dur, per això s’ha volgut ajudar als seus estudiants organitzant classes de reforç cada dimarts a la
tarda al centre. Esperem que el proper curs aprofiteu millor aquest recursos que teniu a la vostra disposició i participeu en major
nombre.
L’AMPA és formada per moltes famílies, però han estat molt poques les que hem pogut dedicar voluntàriament el nostre temps.
Tot i així hem fet força coses, imagineu que es podria fer si fóssim més!
Aquest curs ens marxen dues companyes la Rosa M. Solla i la M.Carmen Molla. Els donem les gràcies per la seva dedicació i
temps. Us trobarem a faltar noies!
Com veieu som menys encara i volem que l’AMPA de l’Ins Mediterrània continuï treballant pels vostres fills curs vinent. Animeu-
vos a participar, només cal una mica del vostre temps.
Tots aquells que vulgueu participar tant en la gestió de l’AMPA com puntualment en alguna activitat que organitzin els vostres
fills ens ho feu saber, sereu molt benvinguts. Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del nostre correu electrònic
ampai.mediterranea@hotmail.com , de la bústia que tenim al centre o a través de la administració de l’institut.
L’AMPA us desitja que passeu un magnífic estiu i ens tornem a veure el proper curs.
Any Mes Activitat Participants Activitat AMPA
2015 Abril IDDINK (Eco book) AMPA Reunió
2015 Octubre Assamblea Mares i pares Reunió de contacte pel nou curs 2015-2016
2015 Octub.-Novem. Carnet Únic AMPA Ballaruga
2015/2016 Octubre-juny Taquilles estudiants Batxillerat Entrega de claus de taquillas a interessats
2015/2016 Octubre-juny Escola Verda Alumnes Reunió
2015/2016 Octubre-juny Sortides i activitats AMPA i direcció
Col·laboració econòmica en les sortides que
participin els socis.
2015 Novembre Convocatòria Familias/socis Reunió per devolucions quotas de socis
2015/2016 Novem.-Juny Reforç Batxillerat 8 alumnes
Organització, seguiment i desenvolupament de
l’actividat durant el curs
2016 Gener-juny Treball de sintesi
AMPA, direcció
i professors
Organització i seguiment i desenvolupament de l’actividat
(butlletes sorteig carro de la compra per finançar la sortida)
2016 Abril Festa Sant Jordi
Direcció, professors
i alumnes
Col·laboració econòmica per la preparació de l'activitat
2016 Juny Revista
AMPA, direcció
i professors
Col·laboració econòmica (Gratuïta pels socis de l'AMPA)
2016 Juny Graduació 4t ESO Direcció i professorat Col·laboració econòmica a l'obsequi pels alumnes (bolígrafs)
2016 Juny graduació 2n BAT Direcció i professorat Col·laboració econòmica a l'obsequi pels alumnes (birrets)

29. Vídeos
commemoratius del
10é
Aniversari
10 anys Institut Mediterrània
https://youtu.be/NOmlpKBaF4w
lipdub
https://youtu.be/qZuKFk14548
lipdub (making-of)
https://youtu.be/wLKYLba3Uvk

30. Tutora
Carmen Colomer
1r ESO A
Tutora
Isabel Pons
1r ESO B
Tutora
Olga Buj
1r ESO C
Tutors
Òscar Solé i
Carlos Abellán
1r ESO D

31. Tutor
Adrián Soriano
2n ESO A
2n ESO B
Tutor
Carles Ribau
2n ESO C
Tutora
Sonia Landete

32. Tutora
Sònia Pujol
3r ESO A
Tutora
Raquel Escrivà
3r ESO B
Tutor
Gregorio López
3r ESO C

33. Tutora
Maria Antònia Calvet
4t ESO A
4t ESO B
Tutora
Anna Maria Bru
4t ESO C
Tutor
Enric Hernandis

34. Tutor
Raimon Grau
Tutores
Montserrat Rimbau i
Maria Font
Tutora
Cristina Cabré
2n BAT
PROJECTE
ENDAVANT!
1r BAT

35. GALERIA
FOTOGRÀFICA

38. Benvinguts a tots i a totes.
En primer lloc, donar les gràcies als pares i mares, familiars, al professorat i a tota la resta
que ha decidit assistir avui en un dia tan important, no només per a l'institut, que ja fa deu
anys que ens ofereix una educació, sinó també pels alumnes de segon de batxillerat, la
gran majoria dels quals acaba una etapa molt important de les seves vides i es prepara per
començar una altra.
Ja han passat dos anys des que vam començar batxillerat. En aquell moment, es presenta-
va molt llunyà aquest dia, però ara que estem aquí sembla que la vida passa volant. Hem
hagut de passar per moltes coses, compartim un conjunt d'experiències i una evolució pel
que fa a la nostra maduresa, hem viscut moments bons i no tan bons. Però hem après molt,
no només sobre les assignatures que hem cursat, també sobre la vida. En altres paraules, les
vivències ens han permès créixer com a persones i triar el camí que ens definirà a cadas-
cun de nosaltres en un futur.
Però, ara no s'ha de mirar tant cap al futur, sinó gaudir més del present. El temps és limitat i
cal aprofitar-lo al màxim. Com va dir John Lennon: "la vida és el que passa mentre estàs
ocupat fent altres plans".
Allò important és que aconseguiu estudiar el que vulgueu i obtingueu un gran coneixement
d'aquesta àrea, que sigueu crítics amb tot el que us envolta i sobre tot, que aprengueu a
pensar per vosaltres mateixos i a prendre decisions, ningú us ha d'imposar les seves idees,
ens hem de respectar mútuament. Òbviament, la vida no és fàcil i encara que no ens
agradi tot no s'assoleix, però ningú s'ha de rendir sense intentar-ho, ens hem d'esforçar, de
treballar i s'ha de tenir constància i voluntat, una força motriu més poderosa que el vapor,
el vent i l'electricitat. El món està ple de camins, alguns més fàcils que d'altres, que estan
plens d'obstacles i proves difícils, però una vegada superats ens trobem amb la veritable
glòria. Sense cap dubte quan us trobeu davant d'aquestes metes que tant heu perseguit i
les aconseguiu tindreu aquell sentiment de satisfacció que és inigualable.
Per últim, volia agrair a la família que ens ha donat suport i esperances, perquè és un dels
primers pilars de l'educació, i als professors, els que estan aquí presents i els que han passat
per la nostra vida al llarg dels anys de la nostra formació. Per la paciència i la dedicació,
per sembrar en nosaltres valors importants, perquè gràcies a ells estem on estem avui. Ja
que l'educació és un dret fonamental , per la qual cosa tothom hauria de poder optar a
ella.
Finalment, companys i companyes, si us plau, no malgasteu la vostra vida, investigueu,
descobriu cures per a malalties, ensenyeu a les futures generacions, defenseu la justícia i
ajudeu a les persones. No som simples grans de sorra, totes les persones juntes podem for-
mar un desert.
No us desitjo sort, us desitjo èxits.
Laura Pérez i
Beatriz Senouba
Discurs de Graduació
promoció 2n BAT 2013-2015

39. U s d e s i t g e m e l m i l l o r , S O R T !
William Barra, Miguel Ángel Contreras, Mohamed El Baraka, Salima El Youssofi, Irene González, Noelia
González, Lorena López, Albert Jané, Farah Majjit, José Manuel Mimbrero, Raquel Munuera, Ricardo Orte-
ga, Sergi Perera, Laura Pérez, Liseth Ruiz, Beatriz Senouba, Sara Sandamil, José Antonio Trinidad, Aima
Vicaria i Judith Zamora.

40. Institut Mediterrània
Carrer Ramon Casas Carbó 19
El Vendrell (Tarragona) - 43700
Tel.: 977 662 844
Fax: 977 662 419
www.institutmediterrania.jimdo.com
institut.mediterrania@gmail.com
facebook.com/institut.mediterrania52