Presentació arquitectura gòtica

1. ART GÒTIC

2. VASARI

3. • Protogòtic o transició. Segona meitat segle XII. Illa de
França
• Clàssic. XIII-XIV . Extensió.
· Tardà. XV-XVI. Molt ornamental, flamíger.
CATEDRAL CONCA s.XII. Burgos s. XIII
Milà XIV-XV

5. 2.- ARQUITECTURA.
Abadia Saint-Denis, abat Sûger (1144)

6. ARCBOTANTS o BOTERELLS
Arc característic de l’arquitectura gòtica que descarrega el pes des de les
voltes en els contraforts.

7. • Aquell que consta de dos segments
d’arc que es tallen formant un angle
agut. Característic del gòtic
• Castellà: Arco apuntado;
ARC APUNTAT o
OGIVAL
Porta del Sarmental (1240). Burgos.

8. • Arc format per segments de
circumferència tangents entre ells,
el quals tots junts valen 180º.
• Castellà: Arco carpanel.
ARC CARPANELL
• Arc que té la forma d’una quilla de
vaixell invertida o de la clau dels
quadres sinòptics. Propi del gòtic
florit o flamíger.
• Castellà: Arco conopial;
ARC CONOPIAL
Sinònim: ARC FLAMÍGER

9. VOLTA DE CREUERIA

10. Voltes estrellades

11. PIlars cruciformes i fasciculats.

12. ELEMENTS DECORATIUS.

13. 2 de febrer,i 11 de novembre La llum
de la rosassa principal es projecta
just abaix de la rosassa de la porta
principal.
el dia del solstici d’hivern (21 de desembre)

14. Agulles o fletxes, pinacles, claristori, trifori, gàrgoles

15. Catedral de Laon
Arcs forners
Tribuna
Trifori
Claristori

16. CATEDRAL. Sinònim: Església catedral; Seu. Del llatí
càtedra, seient destinat al bisbe.
•Església principal d’una diòcesi, seu del bisbe i el capítol catedralici. Castellà:
Catedral; Iglesia Catedral; Seo.
Seu de Palma. Mallorca. Balears. A partir Jaume I (1230).
Consagrada amb Jaume II, 1346, i 1601 (ss. XIV-XVII).

18. FITXA TÈCNICA
Títol Nôtre- Dame de Chartres
Arquitectes Mestre de Chartres
Cronologia 1191-1220
Estil Gòtic clàssic francès
Tipologia Catedral
Material Pedra
Sistema
constructiu
Arquitravat i voltat
Dimensions 130 m (llarg) x 64 m (ample) x 32’90 m (alt)
Catedral de Chartres

20. Chartres Notre Dame de París
Doble girola

23. • Chartres conserva la millor colecció de vitralls
originals gòtics d’Europa (el mateix que la
Sainte Chapelle).

24. • Es tallaven, amb ferro fos,
bocins de làmines de
vidres de colors, de gruixos
diferents, per a obtenir
gradacions tonals, i, siguint
el dibuix de l’artista, es
muntaven mitjançant un
bastidor de plom. Els trets
fisonòmics dels rostres es
definien i perfilaven amb la
tècnica de la grisalla
(aplicació, amb un pinzell, de
tintes de color obscur).

25. En la nau major de la
catedral de Chartres
apareix traçat un cèlebre
"laberint", els 13 m. de
diàmetre del qual, el
converteixen en el major
dels conservats de l’època
gòtica. A diferència dels
laberints de l’Antiguitat), el
de Chartres sols ofereix
una ruta possible a través
d’una línia contínua traçada
al llarg de 262 metres i 11
cercles concèntrics fins a
arribar al centre.

27. Començada al1163, es treballa
sense interrupció fins s. XII, i
ampliada XIII i XIV.
• Durant la Revolució Francesa
fou destruïda en part, i
restaurada per Viollet-le-Duc (s.
XIX).
Façana amb estructura tripartida
no es correspon amb les cinc
naus.
Catedral Nôtre-Dame
•Galeria de Reis: 28 estàtues reis
Israel (avantpassats de Crist).
http://www.notredamedeparis.fr/-Francais-

28. Catedral de Nôtre Dame de París (1163-1267)

29. Sainte Chapelle de París (Pierre de Montreuil, 1242-48)

30. El gòtic anglès.
Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és
recta i no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són
monumentals, el transsepte continua sent important i la decoració es complica molt,
especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular)
Exemples: catedral de Salisbury, catedral de Gloucester (i claustre),
King’s College de Cambridge i abadia de Westminster

31. Abadia de Westminster (1245-1517)

32. El gòtic italià.
Seguint la tradició del romànic italià i rebutjant gran part de les aportacions franceses,
el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements tècnics (arc apuntat i volta de creueria)
al seu particular gust, amb un major classicisme (arcs poc apuntats i barrejats amb arcs de mig
punt), policromia (marbres de colors), decoració geomètrica, predomini de l’horitzontalitat
i importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i poques vidrieres)
Exemples: santa Croce de Florència i catedrals d’Orvieto,
Siena, Milà i Florència (Santa Maria dei Fiori)
Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més verticals
com a remat (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil
venecià més horitzontal i recarregat en la seua decoració (palau ducal i Cà d’Oro)

33. Catedral de Burgos (Johan de Champagne i Mestre Enrique,
1221-1260, amb modificacions posteriors)

34. Catedral de Lleó (Mestre Enrique, 1205-segle XV)

35. Gòtic català
• Planta basilical.
• Decoració molt
austera.
• Menys obertures
• L’exterior
compacte.
Basílica de Santa Maria del Mar. Barcelona

36. GUILLEM SAGRERA (Felanitx, 1380? - Nápoles, 1456).
- 1416 la Catedral de Perpinyà. A partir del 1420, Mestre
d‘obres de la Catedral de Palma; Porta del Mirador.

39. Catedral de Palma de Mallorca (finals s.XIII-1601)

40. 2 de febrer,i 11 de novembre La llum
de la rosassa principal es projecta
just abaix de la rosassa de la porta
principal.
el dia del solstici d’hivern (21 de desembre)

41. LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426-1446)

42. Castel Nuovo de Nápoles
gran Sala dels Barons
amb volta estrellada,

43. Palau de l’Almudaina Castell de Bellver
GÒTIC CIVIL
Claustre Hospital de San Juan de los Reyes
Barcelona
Ajuntament de Brussel·les