Programació biologia i geologia 14-15

Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
1
PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NATURALS IES XARC
CURS 2014-15

ÍNDEX 1 Introducció Pàgina 5
1.1
Materials i recursos didàctics
2 Organització del departament Pàgina 7
2.1
Components del departament
2.2
Distribució de grups
2.3
Reunions de departaments
2.4
Ocupació del laboratori
3 Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de les competències bàsiques Pàgina 12
3.1
Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea per l’ESO
4 Programació de primer d’ESO Pàgina 26
4.1
Objectius generals: adequació i seqüència
4.2
Continguts
4.3
Contribució de la matèria a l’adquisició de les cb
4.4
Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització.
4.5
Desdoblaments i complementàries
4.6
Criteris d’avaluació
4.7
Criteris de qualificació
5 Programació de segon d’ESO Pàgina 43
5.1
Objectius específics
5.2
Contribució de la matèria a l'adquisició de cb
5.3
Criteris d'avaluació
5.4
5.5
Continguts
5.6
Temporalització.
5.7
Material i recursos
5.8
Desdoblaments
5.9
Sortides complementàries
5.10
Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències bàsiques
5.11
Mesures de suport
5.12
Criteris per a l'organització de temps i espai de l'aula
5.13
Avaluació del procés ensenyament-aprenentatge
6 Programació de tercer d’ESO Pàgina 50 6.1 Objectius generals 6.2 Continguts 6.3 Contribució de la matèria a l'adquisició de cb 6.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització 6.5 Desdoblaments i complementàries 6.6 Criteris d’avaluació

Curs 2014-15
3
6.7 Criteris de qualificació 7 Programació de quart d’ESO Pàgina 63
7.1
Objectius generals
7.2
Continguts
7.3
Contribució de la matèria a l'adquisició de cb
7.4
Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització
7.5
Desdoblaments i complementàries
7.6
7.7
8 Taller de Ciències Experimentals 3r d'ESO Pàgina 75
8.1
Introducció
8.2
Contribució del taller de ciències experimentals a l'adquisició de competències bàsiques
8.3
Objectius
8.4
Continguts
8.5
Metodologia
8.6
8.7
9 Programació de Ciències del Món Contemporani 1r batxillerat Pàgina 89
9.1
Introducció
9.2
Contribució específica de la matèria de CMC a les competències bàsiques
9.3
Objectius
9.4
Continguts
9.5
Seqüenciació d'unitats didàctiques
9.6
Criteris d'avaluació.
9.7
Criteris de qualificació.
10 Programació Biologia i Geologia 1r batxiller Pàgina 98
10.1
Introducció.
10.2
Objectius.
10.3
Continguts
10.4
Seqüenciació d’unitats didàctiques
10.5
Orientacions didàctiques
10.6
10.7
11 Programació de Tècniques Experimentals de 1r batxillerat Pàgina 113
11.1
Introducció
11.2
Objectius
11.3
Continguts
11.4
11.5
Criteris d'avaluació
11.6
12 Programació de Biologia 2n batxiller Pàgina 133
12.1
Introducció
12.2
Objectius
12.3
Continguts
12.4
Seqüenciació d’unitats didàctiques

12.5
12.6
12.7
13 Mesures de suport i les adaptacions necessàries per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu Pàgina 144 14 Avaluació del procés d’ ensenyament-aprenentatge Pàgina 147
14.1
Característiques
14.2
Procediments: mètodes i instruments
14.3
Criteris de qualificació de l'aprenentatge de l'alumnat
14.4
Criteris per elaborar els plans personalitzats de recuperació dels aprenentatges.
14.5
Avaluacions de pendents de Ciències de la Naturalesa.
15 Enfocaments metodològics Pàgina 155
15.1
Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge (activitats d'ampliació i reforç)
15.2
Criteris per a l'organització del temps i dels espais. Formes d'organització de l'aula
15.3
Assignatures vinculades
16 Tractament de llengües Pàgina 157 17 Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la comunicació i de l'educació en valors Pàgina 157 18 Sortides i activitats complementaries curs 2013-14 Pàgina 159

Curs 2014-15
5
1- INTRODUCCIÓ
Les programacions han estat elaborades pel conjunt del professorat del departament. Cadascú s’ha encarregat de les matèries i nivells que imparteix.
És el sisè any que ens coordinam amb el departament de Física i Química per impartir les Ciències de la Naturalesa dels nivells de l'ESO.
Enguany, igual que els cursos anteriors, el nostre departament impartirà les Ciències de la natura de primer d'ESO i realitzarà els desdoblament de segon i per tant, el departament de Física i Química ens complementa impartint les Ciències de la natura de segon i els desdoblaments de primer d'ESO. Així els dos departaments treballam conjuntament per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes.
Aquest curs 2014-15 les reunions del nostre departament i del de Física i Química seran conjuntes ja que són el mateix dia i a la mateixa hora i ens reunirem cada quinze dies per coordinar-mos i fer el seguiment de la programació.
1.1-Materials i recursos didàctics : LLIBRES DE TEXT
ESO :
En tota l’etapa, com l’any passat, s’utilitzen els llibres de text de l’editorial Santillana, i ja a tots els nivells el projecte de l’editorial és els camins del saber.
1r D’ESO. Ed. Santillana. Ciències de la Naturalesa - Projecte: Els camins del saber Illes Balears.
3r D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del saber. Illes Balears.
4t D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del saber. Illes Balears.
Respecte al material de laboratori el departament elabora uns materials de pràctiques de laboratori de cada nivell programades per a realitzar al llarg del curs i s’utilitza el volum 4 del llibre de text per a desenvolupar activitats i contingut complementari a l’aula.
El departament de Biologia i Geologia ,a més, disposa d'un ampli assortiment de vídeos i DVD de temàtica relacionada amb les matèries impartides.

A més a més utilitzam com a eina de comunicació i de treball amb les famílies i l’alumnat el bloc del departament CN XARC, el canal de youtube , el compte de facebook i el correu electrònic de gmail cnxarc.
BATXILLERAT:
* BIOLOGIA
- Biologia i Geologia 1er de Batxillerat: Biologia i Geologia. Ed. Santillana, com el curs anterior.
- Biologia 2n de Batxillerat: Biologia. Ed. Santillana.
* TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS
L‘optativa Taller de Ciències Experimentals de tercer d'ESO no s‘usa llibre de text però sí altres recursos didàctics com els ordinadors portàtils, fotocòpies i quadern de treball. Pel desenvolupament d’aquestes matèries és necessari i imprescindible treballar al laboratori.
* TÈCNIQUES EXPERIMENTALS
L‘optativa Tècniques Experimentals de 1er de Batxillerat no s'usa llibre de text tampoc però sí altres recursos didàctics igual que TCE i a més es complementa amb l'assignatura de Biologia i Geologia de 1r Batxillerat poguent realitzar les tasques pràctiques explicades teòricament en classe de Biologia i geologia. Pel desenvolupament d'aquesta matèria també és imprescindible treballar al laboratori.
* CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI
El llibre que s’emprarà és el mateix que els cursos anteriors:
-Ciències del món contemporani, 1r de batxillerat. Projecte: La casa del saber. Ed. Santillana.

Curs 2014-15
7
2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT 2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT
El departament de Ciències Naturals està integrat per:
- Salvador Llopis Moreno:
- Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques
- Situació administrativa: definitiu
- Antiguitat al centre: catorzè anys
- Experiència docent: desset anys
- Santiago Jiménez Corral :
- Formació: Llicenciat en Ciències Geològiques
- Situació administrativa: interí
- Antiguitat al centre: Segon any
- Experiència docent: Cinc anys
- Andrea Daura Tur : cap de departament
- Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques.
- Situació administrativa: definitiva.
- Antiguitat al centre: onzè any
- Experiència docent: tretze anys
2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS
Al present curs els nostres alumnes es distribuiran així: E.S.O.
- Primer: 6 grups.( desdoblaments FIQ)
- Segon: 6grups.(només desdoblaments)
- Tercer: 5 grups de Biologia i Geologia i 1 grup de TCE
- Quart: 1 grup de Biologia i Geologia. BATXILLERAT
 Primer: 1 grup Biologia i Geologia, 1 grup de TEX i 2 grups de CMC
 Segon: 1 grup Biologia.

ANDREA DAURA TUR SALVADOR LLOPIS MORENO
Cap De departament
3h
Biologia de 1r batxillerat
4h
Biologia de 2n batxillerat
4h
1 x 3r ESO TCE
2h
1 x Biologia i geologia 4t
3h
2 x 3r ESO
4h
3 x Desdoblament 2n ESO C, E, F
3h
1x Desdoblament 3r ESO
1h
2 x1r ESO
6h
1xDesdoblament de 2n ESO
1h
Coordinadora biblioteca
2h
2 x1r ESO
6h TOTAL 21h
1 x 1r batx TEX
2H Santiago Jimènez Corral TOTAL 20h
2 x 1r BATX CMC
4h
2 x1r ESO
6h
3 x3r ESO
6h
1 x Desdoblament 3r ESO
1h
2 x Desdoblament 2n ESO
2h
1 x Desdoblament 4t ESO
1h
TOTAL 20h 2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:
Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i tindran lloc els dijous de 11,05h a 12,00 h. Cada 15 dies es realitzaran reunions conjuntes amb el departament de Física i Química amb la finalitat de coordinar el seguiment dels desdoblaments i dels continguts que es desenvolupen a 1r, 2n i 3r d’ESO.
En ells es tractaran almenys els següents punts:
 Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació Pedagògica.
 Possibles despeses del departament.
 Informacions rebudes de les Administracions Públiques, d’editorials, etc.
 Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats programades a principi de curs, per veure si s’està complint la programació o cal modificar-la. (Seguiment de la programació)
 Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris d’avaluació per a cadascuna de les unitats. (Seguiment de la programació).
 Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars programades.
 Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu seguiment durant el curs, ja que cal que presenten periòdicament tasques així com la realització d’una prova escrita per a poder

Curs 2014-15
9
recuperar l’àrea.
 Proposar les necessitats immediates del departament així com les futures, sobre tot en aspectes relacionats amb els recursos materials.
La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants decisions que hi tenen lloc, sobretot, la coordinació en els desdoblaments ja que sinó es realitzàs, l’aprofitament dels mateixos per part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes curriculars, és veuria afectat seriosament.
2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI. DESDOBLAMENTS
Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a prefectura poder impartir les classes de batxillerat al laboratori així com tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO i les optatives. A més a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han omplert amb algunes hores de grups, ja que al laboratori hi cabem un màxim de 28 alumnes.
L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera:

10 OCUPACIÓ LABORATORI BIOLOGIA I GEOLOGIA CURS 2014-15
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
08:00 A 08:55
DD CN
1r ESO F
SALVA/ V.MATOSES BIO 2n BATX A ANDREA
TCE
3r ESO A,B,D
SALVA
08:55 A 09:50 BIO 2n BATX A ANDREA
DD CN
1r ESO C
SALVA/ GUSTAVO
DD BIG
4t ESO A
ANDREA / SANTI
TEX
1r BATX A
SALVA BIO 2n BATX A ANDREA
09:50 A 10:45
CMC
1r BATX B
SANTI
BIO 2n BATX A ANDREA
DD BIG
3r ESO B/C
SALVA / SANTI
DD CN
1r ESO E
ANDREA/VANESSA
10:45 A 11:05 ESPLAI 1
11:05 A 12:00
BG
1r BAT X A
SALVA
REUNIÓ DEPARTAMENT
DD CN
1r ESO B
ANDREA/VANESSA
12:00 A 12:55
DD BIG
3r ESO A
SANTI / MATOSES
DD CN
1r ESO D
SANTI / JAVI
BG
1r BAT X A
SALVA
TCE
3r ESO A,B,D
SALVA
BG
1r BAT X A
SALVA
12:55 A 13:10 ESPLAI 2
13:10 A 14:05
TEX
1r BATX A
SALVA
BG
1r BAT X A
SALVA
CMC
1r BATX A
SANTI
DD CN
1r ESO A
SANTI / GUSTAVO
14:05 A 15:00
DD BIG
3r ESO D/E
SANTI / SALVA
CMC
1r BATX B
SANTI
CMC
1r BATX A
SANTI

Curs 2014-15
11
DESDOBLAMENTS
GRUP
PROF. TITULAR
PROF. DESDOBL.
DIA I HORA DD 1 A SANTI GUSTAVO DIV. 6a 1 B ANDREA VANESSA DIV. 4a 1 C SALVA GUSTAVO DM. 2a 1 D SANTI JAVI DM. 5a 1 E ANDREA VANESSA DIV. 3a 1 F SALVA MATOSES DM. 1a 2 A GUSTAVO SANTI DM. 4a(lab.FIQ) 2 B VANESSA ANDREA DX. 4a (lab.FIQ) 2 C VANESSA ANDREA Dll. 3a (lab.FIQ) 2 D GUSTAVO SANTI Dll. 4a (lab.FIQ) 2 E GUSTAVO ANDREA DX. 5a (lab.FIQ) 2 F VANESSA SALVA DIV.2a (lab.FIQ) 3 A SANTI+GUSTAVO V.MATOSES Dll. 5a 3 B SALVA/VANESSA SANTI DX.3a 3 C VANESSA/SALVA V.MATOSES DX.3a 3 D SANTI/GUSTAVO SALVA Dll.7a 3 E GUSTAVO/SANTI V.MATOSES Dll.7a 4 A ANDREA SANTI DX. 2a

3.-Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de les competències bàsiques -Introducció
Un dels objectius de l’educació secundària obligatòria (ESO), que prescriu la Llei orgànica d’educació, és el de concebre el coneixement científic de manera integrada i conèixer els mètodes per identificar i resoldre problemes en els diversos àmbits del coneixement i de l’experiència. La matèria de ciències de la naturalesa, que s ’ha de cursar obligatòriament a cadascun dels tres primers cursos de l ’etapa i com a matèria d’opció al quart curs, ha de ser el fil conductor que permeti assolir aquest objectiu en tota la seva extensió, contribuir que l’alumnat adquireixi una formació que asseguri les diferents competències bàsiques que assenyala la normativa vigent i, també, possibilitar l’alfabetització científica que faci possible, a tota la ciutadania, la familiarització amb la naturalesa i els principis bàsics de la ciència.
Les ciències de la naturalesa constitueixen la sistematització i formalització del coneixement sobre el món natural amb la finalitat de generar models que ajudin a comprendre’l i a preveure quin serà el comportament dels fenòmens i processos naturals. La construcció d’aquests models –alhora explicatius i predictius – es du a terme mitjançant procediments propis del quefer científic, com ara la identificació de problemes, la formulació d ’hipòtesis, el disseny d’experiments, l’observació, etc., que han permès la construcció del coneixement científic i la millora de les condicions de vida de la humanitat.
Aquest coneixement ha de formar part, sens dubte, de la cultura bàsica que ha de tenir l ’alumnat en acabar l ’ESO per a una inserció adequada en la societat.
En coherència amb els aprenentatges realitzats a l ’etapa d ’educació primària, convé presentar una ciència que arribi a tothom, una ciència bàsica per a tots. Això implica una selecció i un tractament de continguts que facin especial referència als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més proper de l’alumnat. Per realitzar aquest procés cal utilitzar una metodologia adient, d’acord amb les propostes més acceptades en la didàctica de les ciències (la significació lògica i psicològica dels continguts que se seleccionen; el reconeixement de l’existència d ’unes idees prèvies en l’alumnat i la consideració d’aquestes per a l’adquisició de nous coneixements; l’atenció al procés de construcció mental dels nous coneixements; la capacitat per aplicar a situacions noves els coneixements científics apresos, etc.).
Tot i que el cos conceptual bàsic de la matèria prové de disciplines com la física, la química, la biologia i la geologia, en connexió amb aquestes s’incorporen també camps d ’estudi que requereixen un tractament interdisciplinari, com són el medi ambient, el clima o l ’univers. Això ha de permetre anar precisant les activitats d’ensenyament -aprenentatge en la mesura que els conceptes respectius exigeixin, progressivament al llarg de l’etapa, un major grau de profunditat.

Curs 2014-15
13
Aquesta diferenciació progressiva no ha de restar importància a allò que és comú i global en l’aprenentatge científic, perquè l ’experiència amb el medi natural sol integrar gairebé sempre aspectes diversos, perquè l’actuació sobre el medi requereix la col·laboració entre les distintes ciències i perquè els procediments per a la construcció del coneixement són bàsicament comuns.
En la recerca de l’equilibri entre globalitat i especialització, sembla necessari inclinar-se al començament de l ’etapa per la primera, i diferenciar progressivament cadascuna de les ciències. Per tot això, els continguts es presenten de manera unificada en els dos primers cursos, mentre que al tercer curs es palesa la diferència entre els continguts que corresponen a biologia o geologia i a física o química, respectivament.
Al quart curs de l’etapa la diferenciació és taxativa, ja que s ’han d’impartir necessàriament en matèries separades i de manera opcional per a l’alumnat.
En cada curs, els blocs de continguts s’han d’entendre com a un conjunt de sabers relacionats, que permeten organitzar-los al voltant de conceptes estructurants que serveixen de fil conductor per a la selecció, l’organització i la seqüenciació de continguts.
Els conceptes de matèria, energia, unitat i diversitat són el fil conductor en un primer moment per passar més endavant, per la major complexitat d’aquests, als d’interacció i canvi .
Altres criteris que s’han tingut en compte a l ’hora de seleccionar i seqüenciar els continguts han estat el caràcter obligatori dels tres primers cursos, el nivell divers de desenvolupament cognitiu de l ’alumnat i l’objectiu d ’afavorir la familiarització progressiva amb la cultura científica, així com desenvolupar actituds positives cap a la ciència i el treball científic.
L’estudi de la Terra a l ’Univers configura el primer curs. Després de començar amb una visió general de l ’Univers, es situa la Terra com a planeta i s ’estudien les característiques de la matèria que la constitueix per seguir amb la introducció al coneixement de la geosfera i iniciar l’estudi de la diversitat dels éssers vius que l’habiten.
Al segon curs el nucli central és l’energia, les seves diverses formes de transferència, i s’estudia la calor, la llum i el so, així com els problemes associats a l’obtenció i l’ús dels recursos energètics. També s’aborda la transferència d ’energia interna que es produeix a la Terra i les seves conseqüències, i s’estudien a continuació les característiques funcionals dels éssers vius i les relacions entre aquests i el medi físic en relació a necessitats energètiques.
La unitat i diversitat de la matèria és l’eix central dels continguts de física i química al tercer curs. Se n’estudien les propietats, s’introdueixen els primers models interpretatius i predictius del seu comportament des d’una perspectiva macroscòpica, i s’arriba fins als primers models atòmics.
En aquest mateix curs, els continguts de biologia i geologia parteixen de l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà i, des de la perspectiva d’educació

per a la salut, s’estableix la importància de les conductes saludables i s ’assenyala la relació de cada sistema orgànic amb la higiene i la prevenció de les principals malalties.
Així mateix, es proposa una visió integradora de l’ésser humà amb el seu entorn, mitjançant l’estudi de les interaccions i interdependències entre les persones i el medi ambient. Finalment, s’aborda l’activitat geològica deguda a l’energia externa al planeta, que converteix la superfície terrestre en el marc de referència fonamental i dinàmic on tenen lloc aquelles interaccions.
La biologia i geologia de l’últim curs plantegen la introducció de les grans teories biològiques i geològiques que determinen les perspectives actuals de les dues disciplines. El coneixement de la història de la Terra i de la seva activitat permeten conèixer els grans canvis produïts en la interpretació dels fenòmens geològics sota el paradigma de la tectònica de plaques.
Per la seva banda, la biologia d’aquest curs se centra en la teoria cel·lular, el paper unificador de la qual afecta tota la disciplina; el coneixement de l’herència biològica i la transmissió de la informació genètica, amb aplicacions i implicacions de gran abast social, i la teoria de l’evolució, que dóna sentit a tota la biologia.
Finalment, es torna a reprendre l’estudi dels ecosistemes des d’un enfocament dinàmic i s’analitzen les necessitats energètiques dels éssers vius i la interdependència entre els organismes i el medi fisicoquímic, relacionant-los amb la comprensió dels problemes mediambientals.
La física i química del quart curs inclou, d ’una banda, l’estudi del moviment, les forces i l ’energia des del punt de vista mecànic, fet que permet mostrar el difícil sorgiment de la ciència moderna i la seva ruptura amb visions simplistes basades en un suposat “sentit comú ”.
D’altra banda, s ’inicia l ’estudi de la química orgànica, centrada en un nou nivell d’organització de la matèria, fonamental en els processos vitals. Finalment, el bloc 7 permet analitzar alguns dels grans problemes globals amb què s ’enfronta la humanitat, i incideix en la necessitat d’actuar per avançar i aconseguir un desenvolupament sostenible.
En tots els cursos es recullen conjuntament els continguts relacionats amb les maneres de construir la ciència i de transmetre l’experiència i el coneixement científics. Es remarca així el seu paper transversal, en la mesura que són continguts que es relacionen igualment amb tots els blocs i que s’han de desenvolupar de la manera més integrada possible amb el conjunt dels continguts del curs.
Per a la contextualització d’aquesta matèria dins l’entorn de les Illes Balears en el qual vivim, cal considerar aspectes com són ara:
- Les singularitats de cada illa quant a climatologia, relleu, ecosistemes, espècies endèmiques, etc. que conformen un patrimoni únic i irrepetible.
- La fragilitat de la naturalesa del nostre territori des de la consideració que pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastròfics sobre els ecosistemes insulars.
- L’impacte que la pressió dels humans ha causat als recursos naturals i als

Curs 2014-15
15
éssers vius de la nostra geografia.
A partir d ’aquests fets, cal subratllar la importància que el professorat d’aquesta matèria de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la problemàtica ambiental que afecta les Illes Balears –problemes relacionats amb la utilització de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, el territori, etc.– i que la transmeti a l’alumnat amb la metodologia més adient per tal que aquest pugui comprendre la necessitat d ’un desenvolupament sostenible per a les nostres illes.
Les illes són, tant des del punt de vista natural com cultural, mons en miniatura. Això presenta el seu caire negatiu, ja que aquesta escala afecta igualment els problemes i les alteracions ambientals. Pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastròfics sobre els ecosistemes insulars. Només el coneixement i la comprensió dels problemes ambientals ens pot permetre la possibilitat de trobar solucions o alternatives per tal de reduir-los. És per això que és molt important que el professorat de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la problemàtica ambiental de les Illes Balears (problemes relacionats amb la utilització de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, l’ocupació de l’espai, etc.), i que la sàpiga fer arribar a l’alumnat amb la metodologia més adequada, perquè aquest també contribueixi, dintre de les seves possibilitats, a la recerca i l’aplicació d’alternatives més respectuoses amb l’entorn.
Atès que la llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat, la llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua vehicular per a l ’ensenyament i aprenentatge de les ciències de la naturalesa dins el context de les nostres illes i de l’entorn geogràfic i cultural més pròxim. Així, és imprescindible el coneixement en la nostra llengua de la terminologia científica, com també el de la toponímia i dels noms populars de la biota illenca.
L’educació científica que rep l ’alumnat durant l ’etapa de secundària obligatòria ha de contribuir, juntament amb les altres matèries, al desenvolupament de les competències bàsiques i a la formació dels ciutadans i ciutadanes expressats en els objectius generals de l ’ESO perquè puguin participar amb drets i deures en els diversos àmbits en què hauran de viure: àmbit polític, econòmic, social, cultural, natural, etc.
L’ensenyament de les ciències pot contribuir de forma molt important a l’adquisició de valors racionalment fonamentals. En aquest sentit, resulta essencial el seu paper en el desenvolupament dels anomenats temes transversals del currículum, i de forma molt especial a l’educació ambiental i a l’educació per a la salut.
L’àrea de Ciències de la naturalesa en l’educació secundària obligatòria ha d’enllaçar, sense perdre continuïtat, amb l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural de l’educació primària. Ha de servir de consolidació per a aquells objectius assolits, al mateix temps que ha d’eixamplar i aprofundir els objectius més graduals. Ha d’aconseguir un avanç qualitatiu en la visió de la naturalesa, en tres sentits: el pas d’una visió globalitzadora a una visió també més analítica; el canvi d’un punt de vista que es fixa en allò més proper, a un altre que pretén copsar

també el més llunyà; el desenvolupament d’una visió fixada en aspectes molt concrets, per assolir-ne una de més abstracta.
-Contribució específica de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de les competències bàsiques de l’ESO:
La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix precisament, l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals.
És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d ’interès social relacionats amb la ciència I la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d ’estratègies per obtenir conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.
D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut.
També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d ’un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d ’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals s ’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.
La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matemàtics, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.
La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens.
D’altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets, fenòmens, etc.
La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les

Curs 2014-15
17
idees o en l ’expressió verbal d ’aquestes relacions farà efectiva la contribució.
La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.
La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.
Així, afavoreix l’adquisició d ’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc.
D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar- la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc.
Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.
La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura.
En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.
En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat , etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència

per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals.
La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic.
Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.
Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de la formació d ’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic.
És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l ’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d ’enfrontar -se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en l a construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar –se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència: gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l ’àmbit de la ciència.
-Coneixements, destreses i actituds que contribuiran al desenvolupament de cadascuna de les competències bàsiques: 1.COMPETÉNCIA APRENDRE A APRENDRE CONEIXEMENTS CN
Coneixement de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques.
X
Consciència d’allò que un pot fer per si mateix i del que pot fer amb ajuda dels altres o de recursos.
X
Consciència del que se sap i del que cal aprendre.
X
Comprensió dels processos bàsics d’aprenentatge.
X
Coneixement de les capacitats que permeten l’aprenentatge: atenció, concentració, memòria,...
X DESTRESES CN
Dominar les tècniques d’estudi, d’observació i registre sistemàtic de fets i relacions.
X
Treballar de manera cooperativa i per projectes.
X
Resoldre problemes.
X
Usar diferents recursos i fonts per obtenir, seleccionar i tractar la informació.
X
Transformar la informació en coneixements propi, relacionant-la amb els coneixements previs, per aplicar-la en situacions i contextos diversos.
X
Planificar i organitzar activitats i temps.
X
Manejar de manera eficient recursos i tècniques de treball.
X ACTITUDS CN

Curs 2014-15
19
Sentiments de competència personal.
X
Confiança en si mateix.
X
Gaudir per aprendre.
X
Curiositat per plantejar-me preguntes i manejar diversitat de respostes.
X
Plantejar-se fites a curt, mitjà i llarg termini i complir-les.
X
Perseverança en l’aprenentatge, administrant l’esforç.
X
Responsabilitat i compromís personal.
X
Acceptació dels errors i aprenentatge de i amb els altres.
X
2.-COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
CONEIXEMENTS CN
Visió estratègica dels reptes i les oportunitats.
X
Identificació i compliment d’objectius.
X
Manteniment de la motivació per arribar a l’èxit en les tasques.
X
Control emocional.
X
Capacitat per relacionar l’oferta acadèmica amb la laboral o la d’oci.
X DESTRESES CN
Elegir, calcular riscos i afrontar problemes.
X
Transformar les idees en accions: proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes.
X
Cercar solucions i dur-les a la pràctica.
X
Analitzar possibilitats i limitacions.
X
Prendre decisions, actuar, avaluar i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar-ne d’altres.
X
Relacionar-se i treballar en equip.
X
Liderar projectes.
X
Imaginar, emprendre i avaluar projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.
X ACTITUDS CN
Autoestima, creativitat, autocrítica i control emocional.
X
Responsabilitat, perseverança i coneixement d’un mateix.
X
Actitud positiva front als canvis.
Adaptació crítica i constructiva.
X
Valoració dels errors com a font d’aprenentatge.
X
Valoració de la necessitat d’assumir riscos.
X
Esperit de superació.
X
Empatia.
X
3.-COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA
CONEIXEMENTS CN
Coneixement de les tècniques, recursos i convencions dels principals llenguatges artístics.
Coneixement de les obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural.
X
Identificació de les relacions existents entre aquestes manifestacions i la societat.
X
Consciència de l’evolució del pensament i dels corrents estètics, les modes i els gustos.
X
Importància que els factors estètics tenen en la vida quotidiana de les persones i les societats.
DESTRESES CN
Adquirir sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les distintes manifestacions culturals i artístiques.

Disposar d’habilitats de pensament, perceptives i comunicatives que permeten apreciar l’art.
Emprar recursos de l’expressió artística per realitzar creacions pròpies.
X
Treballar en equip cooperant per a la consecució d’un objectiu final.
X
Planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per arribar a uns resultats.
X
Expressar-se per mitjà de codis artístics amb iniciativa, imaginació i creativitat.
ACTITUDS CN
Actitud oberta, respectuosa i crítica front a la diversitat d’expressions artístiques.
X
Apreciació de la creativitat a través de la música, la literatura, les arts visuals o escèniques.
Desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora.
X
Interès per participar en la vida cultural i en la conservació del patrimoni cultural i artístic.
X
Valoració de la llibertat d’expressió, del dret a la diversitat cultural i del diàleg intercultural.
X
Valoració de la realització d’experiències artístiques compartides.
X
4.-COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC CONEIXEMENTS CN
Conceptes bàsics que permeten l’anàlisi de fenòmens.
X
Conceptes que permeten associar les causes amb els efectes i la quantificació d’ambdós.
X
Coneixement de les magnituds físiques elementals, les substàncies i els seus canvis i els efectes que poden produir.
X
Comprensió dels processos bàsics de les transformacions a la natura i del paper que hi juguen les accions humanes.
X
Coneixement dels beneficis i dels riscos per a la salut de determinades pràctiques.
X
Coneixement de l’espai natural i de les interaccions de les persones amb aquest.
X DESTRESES CN
Aplicar el pensament científic que permet comprendre i resoldre problemes.
X
Observar, comparar en funció de criteris no directament observables.
X
Plantejar hipòtesis i formular prediccions.
X
Obtenir informació qualitativa i quantitativa.
X
Plantejar i manejar solucions tècniques per cobrir les necessitats habituals seguint criteris d’economia i eficàcia.
X
Destreses associades al manteniment i millora de la salut, la biodiversitat i les condicions saludables de l’entorn.
X ACTITUDS CN
Ús responsable dels recursos naturals.
X
Conservació del medi ambient i de la diversitat.
X
Valoració de la incidència de l’activitat humana en el medi.
X
Manteniment d’hàbits de vida saludable, alimentació adequada i rebuig del consum de substàncies perjudicials.
X
Valoració del coneixement científic.
X
Valoració de les formes d’obtenir la informació del coneixement científic enfront de formes no científiques d’apropar-se a la realitat.
X

Curs 2014-15
21
Valoració de les qüestions ètiques associades al coneixement científic.
X
5.-COMPETÈNCIA TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL
CONEIXEMENTS CN
Coneixement dels diferents tipus d’informació i de la seva localització.
X
Coneixement dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se la informació.
X
Tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació.
X
Comprensió del mode d’operar dels sistemes tecnològics
X
Coneixement de les xarxes en general i d’Internet, del seu funcionament i dels riscos i les proteccions necessàries per garantir la seguretat en el seu ús.
X
Coneixement dels canvis en tecnologies de la informació i la comunicació i de la seva influencia en tots els àmbits de la vida actual.
X DESTRESES CN
Cercar i seleccionar informació de fonts tradicionals i de les TIC.
X
Processar, organitzar, analitzar, sintetitzar i comprendre la informació.
X
Manejar els recursos adients per a comunicar-la a públic diversos.
X
Navegar amb destresa per la xarxa, usar el correu electrònic, participar en grups de discussió (xat) i en l’ús de diaris (blogs).
X
Identificar i resoldre problemes de software i hardware en l’ús habitual.
X
Usar els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient.
X ACTITUDS CN
Actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible.
X
Reconeixement de la importància de contrastar la informació.
X
Valoració positiva de les TIC.
X
Interès per usar les TIC com a eina d’aprenentatge i de comunicació.
X
Valoració de l’ús de les tecnologies per treballar en grup.
X
Respecte per les normes de conducta que regulen l’ús de la informació.
X
Consciència dels riscos associats a un ús excessiu de les TIC.
X
6.-COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
CONEIXEMENTS CN
Coneixement i maneig dels elements matemàtics: distints tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.
X
Coneixement i comprensió de les operacions i relacions bàsiques entre els elements matemàtics.
X
Domini dels processos de raonament que duen a solucionar problemes.
X
Domini dels processos que duen a l’obtenció d’informació.
X DESTRESES CN
Saber aplicar els principis i processos matemàtics bàsics en qualsevol tipus de situacions quotidiana.
X
Operar amb nombres o símbols.
X
Analitzar i produir informació amb continguts matemàtic.
X
Aplicar estratègies bàsiques en la resolució de problemes.
X
Seguir i valorar cadenes argumentals identificant les idees bàsiques i la validesa dels raonaments.
X
Valorar el grau de certesa associat als resultats.
X
Comprendre una demostració matemàtica.
Comunicar-se en el llenguatge matemàtic.
X ACTITUDS CN
Seguretat i confiança davant la informació que conté elements o suports matemàtics.
X
Seguretat i confiança en si mateix en l’ús d’elements o suports matemàtics en distintes
X

situacions.
Actitud favorable al raonament lògic.
X
Valoració i respecte per la certesa.
X
7.-COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
CONEIXEMENTS CN
Coneixement del funcionament del sistema de la llengua i les seves normes d’ús.
X
Domini de la llengua oral i escrita en contextos múltiples.
X
Coneixement de la diversitat de textos i de la seva estructura.
X
Coherència i cohesió en textos orals i escrits.
X
Consciència de la versatilitat del llenguatge en funció del context i de la intenció comunicativa.
X
Coneixement de les estructures lingüístiques, de la gramàtica funcional, de l’entonació i la pronunciació d’una llengua estrangera.
X DESTRESES CN
Habilitat per formular i expressar arguments propis.
X
Rebre, produir i organitzar missatges orals de forma crítica i creativa.
X
Resumir, redactar un informe.
X
Verbalitzar conceptes.
X
Iniciar, mantenir i concloure converses.
X
Expressar-se en públic adaptant la comunicació a la situació.
X
Saber composar un text.
X
Producció de textos a partir de models.
X
Poder-se comunicar en una llengua estrangera
X ACTITUDS CN
Capacitat d’empatia.
X
Saber escoltar.
X
Saber contrastar opinions.
X
Tenir en compte les idees i opinions dels altres.
X
Refusar estereotips.
X
Refusar expressions sexistes o discriminatòries.
X
Valoració de la precisió en el llenguatge.
X
Confiança en si mateix per expressar-se en públic i per escrit.
X
Actitud favorable a la lectura.
X
Valoració de les llengües estrangeres.
X
8.-COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
CONEIXEMENTS CN
Entendre els trets de les societats actuals, la seva pluralitat i el seu caràcter canviant.
X
Coneixement dels valors de l’entorn per crear un sistema de valors propi.
X
Respecte a principis o valors universals com els de la Declaració dels Drets Humans en les posicions personals.
X
Coneixement i comprensió dels valors dels estats democràtics, dels seus modes d’organització i de funcionament.
Drets i deures reconeguts en la Constitució Espanyola i en l’Estatut i la legislació autonòmica.
DESTRESES CN
Saber resoldre conflictes de valors i interessos amb actitud constructiva.
X
Prendre decisions amb autonomia i usant el sistema de valors del marc social i cultural propi.
X
Valorar les diferències i a la vegada reconèixer la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment entre homes i dones.
X
Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a manera de resoldre conflictes.
X

Curs 2014-15
23
Exercir els drets i les responsabilitats i defensar els drets dels altres.
X ACTITUDS CN
Sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local.
X
Exercici d’una ciutadania activa i integradora mostrant un comportament coherent amb els valors democràtics.
X
Consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions i el seu control.
X
Actitud constructiva, solidària i responsable enfront del compliment dels deures i les obligacions cíviques.
X
Judici basat en els valors democràtics per afrontar la convivència i la resolució dels conflictes.
X
3.1.-Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea per l’ESO OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA A L’ESO
Les ciències de la naturalesa en l ’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència.
2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.
3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l ’estudi realitzat, i la recerca de coherència global.
4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d ’aquesta i emprar -la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.
5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.
6. Tendir a actuar en funció d ’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació,

el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.
7.Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.
8.Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.
9.Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.
10.Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental.
-Relació entre les dimensions de les competències i els objectius de l’àrea de Ciències de la Natura a l’ESO:
OBJECTIUS/CB
CB
AA
CB
AIP
CB
CA
CB
CIMF
CB
TICD
CB
MAT
CB
LING
CB
SC
Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat
X
Elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos.
X
Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.
X
Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l ’estudi realitzat, i la recerca de coherència global
X
Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts,
X

Curs 2014-15
25
especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d ’aquesta i emprar -la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.
Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.
X
Tendir a actuar en funció d ’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general
X
X
Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.
X
X
Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.
X
X
Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.
X
Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental.
X
X

4- PROGRAMACIÓ DE PRIMER D’ESO 4.1.-OBJECTIUS GENERALS DE PRIMER D’ESO: ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA
1.-Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada, les característiques i propietats de les roques, els minerals i els éssers vius.
2.-Emprar el lèxic adient per expressar correctament les característiques i propietats dels materials.
3.-Reconèixer l’estructura general de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels principals fenòmens relacionats amb els moviments i interaccions dels astres.
4.-Conèixer les propietats més rellevants de l'aire i de l'aigua.
5.-Diferenciar els nivells d’organització dels sers vius i identificar la cèl·lula com la unitat estructural de tots els sers vius.
6.-Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals.
7.-Interpretar, des del punt de vista científic, els principals fenòmens atmosfèrics i comprendre la informació dels mapes meteorològics.
8.-Desenvolupar una estratègia personal per classificar i determinar els principals minerals i roques de les Illes Balears.
9.-Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin estudiar la tensió superficial de l’aigua.
10.-Analitzar taules, gràfiques, texts que permetin conèixer els ecosistemes i les grans unitats geològiques de les illes Balears.
11.-Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de l’aigua i de l'aire.
12.-Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants.
13.-Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat d'establir mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies.
14.-Reconèixer els principals tipus d'energia utilitzats en les Illes Balears i la seva incidència sobre el medi natural.
15.-Utilitzar els aparells i unitats adequats per dur a terme mesures en diferents situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc.
16.-Reconèixer l’aportació de les noves teories (origen de l’Univers, Tectònica de Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l’entorn natural.

Curs 2014-15
27
4.2.-CONTINGUTS Bloc 0.Continguts comuns
- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic:
plantejament de problemes, formulació d ’hipòtesis, descripció d ’objectes i fenòmens, realització d ’experiments i petites investigacions, per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.
- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.
- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d ’aquesta informació per conèixer -la.
- Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.
- Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
- Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Bloc 1.La Terra a l ’Univers
- L’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.
- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar.
- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l ’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.
- Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.
- L ’astronomia a les Illes Balears.
- Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l ’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica.
Bloc 2.La matèria a l ’Univers
- La matèria. Propietats generals de la matèria.
- Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat.
- Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos.
- Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles.
- Els elements que hi ha a l ’Univers.

- Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana.
- La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització,
recuperació i reciclatge.
- El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.
Bloc 3. Materials terrestres
- L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera.
Importància del debat que va portar a establir-ne l ’existència.
-Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica.
- Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l ’aire.
- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. Interpretació de mapes del temps senzills.
- Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l ’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.
- La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi
climàtic a les Illes Balears..
- La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.
- Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua.
- El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia.
- Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.
- Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració.
- Els problemes de l ’aigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplotació, salinització i contaminació.
- La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d ’adoptar mesures d ’estalvi d ’aigua. La dessalinització i l ’ús de l ’aigua depurada.
- La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra.
- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Observació i descripció dels minerals més freqüents.
- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques. Les roques més abundants a les Illes Balears.
- Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.
Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat
- Factors que fan possible la vida a la Terra.
- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula.

Curs 2014-15
29
- Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes.
- Utilització de claus senzilles d ’identificació d ’éssers vius.
- La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.
- Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues.
- Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.
- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears.
- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.
- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l ’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.
- Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Anàlisi dels problemes associats a la seva pèrdua.
- Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes
Balears: situació, extensió i tipus de protecció.
- Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural.
- Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d ’éssers vius. 4.3.- Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques:
En primer lloc apareixen els llistats dels descriptors estrets dels documents anteriors diferenciats en els quatre elements constitutius de les competències bàsiques: Continguts, Habilitats, Actituds i valors, Estratègies d’aprenentatge.
BLOC
CONCEPTES
CB
Blocs
B1.1
L ’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.
CIMF
X
B1.2
Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar.
CIMF
X
B1.3
Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.
CIMF
X
B1.5
L ’astronomia a les Illes Balears.
CL
X
B1.6
Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica.
CSC
X
B2.1
La matèria. Propietats generals de la matèria. Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat.
CIMF
X
B2.6
Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana.
CTIC
X
B2.7
La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge. El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.
CM
X
B3.1
L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera.
CIMF
X
B3.2
Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica
CIMF
X
B3.6
La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears..
CTIC
X
B3.7
La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.
CIMF
X
B3.9
El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia. Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.
CM
X
B3.11
Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració.
CSC
X

B3.14
La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra.
CIMF
X
B3.15
Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los.
CIMF
X
B3.16
Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les.
CIMF
X
B3.17
Les roques més abundants a les Illes Balears. Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.
CL
X
B4.2
Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
CIMF
X
B4.3
La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula.
CIMF
X
B4.4
Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes.
CIMF
X
B4.6
La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.
CTIC
X
B4.7
Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues.
CIMF
X
B4.8
Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.
CTIC
X
B4.9
Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears.
CIMF
X
B4.10
Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.
CIMF
X
B4.13
Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció.
CCA
x
BLOC HABILITATS CB Blocs
B0.1
Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, realització d’experiments i petites investigacions
CIMF
X
B0.2
Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.
CAA
X
B0.5
Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
CSC
X
B1.4
Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.
CTIC
X
B2.3
Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos.
CIMF
CAA
X
B2.4
Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles.
CIMF
B3.3
Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l ’aire.
CM
X
B3.4
Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges.
CM
X
B3.8
Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua.
CIMF
X
B3.15
Observació i descripció dels minerals més freqüents.
CIMF
X
B3.16
Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques.
CIMF
X
B4.5
Utilització de claus senzilles d ’identificació d’éssers vius.
CAIP
X
B4.11
Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.
CAA
X
Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos.
CL
Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques
CL
BLOC ACTITUDS i VALORS CB Blocs
B0.4
Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.
CTIC
X
B0.6
Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció
CSC
X
B0.7
Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
CAIP
X
B0.8
Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
CIMF
X
B3.5
Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.
CSC
X
B3.13
La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua.
CSC
X
B4.12
Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius.
CIMF
X
B4.14
Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural.
CCA
x

Curs 2014-15
31
B4.15
Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.
CAIP
x
BLOC ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE CB Blocs
B0.1
Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.
CIMF
X
B0.3
Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la.
CM
CAA
X
B3.4
Interpretació de mapes del temps senzills.
CIMF
X
B4.12
Anàlisi dels problemes associats a la pèrdua de biodiversitat.
CIMF
X
Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient.
CL
Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.
CSC
Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts.
CTIC
Seguidament, apareixen el conjunt de descriptors a avaluar en cadascuna de les competències bàsiques així com l’avaluació global de la competència bàsica.
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
CONTINGUTS
HABILITATS
ACTITUDS i VALORS
ESTRATÈGIES
B1.5.-L ’astronomia a les Illes Balears.
B3.17.- Les roques més abundants a les Illes Balears. Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.
- Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos de manera correcta.
- Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques
-Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats descrites.
Notablement si: si supera les habilitats i els continguts
Excel·lentment si supera tots els elements.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
CONTINGUTS
HABILITATS
ACTITUDS i VALORS
ESTRATÈGIES
B2.7.-La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge. El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.
B3.9.-El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia. Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.
B3.3.- Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l ’aire.
B3.4.- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges.
B0.3.- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la.
Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats.
Notablement si: supera les habilitats i els continguts.
Excel·lentment si: supera tots els elements.
COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MEDI FÍSIC
CONTINGUTS
HABILITATS
ACTITUDS i VALORS
ESTRATÈGIES
B1.1.- L ’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el
B0.1.-Familiarització amb les característiques bàsiques del
B0.8.-Adquisició de les actituds característiques del
B0.1.-Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els

Sistema Solar.
B1.2.- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar.
B2.1.- La matèria. Propietats generals de la matèria. Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat.
B3.1.- L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera.
B3.15.- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los.
B3.16.- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les.
B4.2.- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
B4.3.- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula.
B4.4.- Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes.
B4.7.-Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues.
B4.9.- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears.
B4.10.- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.
treball científic: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, realització d’experiments i petites investigacions.
B2.3.- Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos.
B2.4.-Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles.
B3.8.-Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua.
B3.15.-Observació i descripció dels minerals més freqüents.
B3.16.-Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques.
B3.7.- La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.
B3.14.- La geosfera. Introducció a l’estructura interna de la Terra.
B3.2.- Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica
treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
B4.12.-Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius.
problemes que el seu estudi planteja.
B3.4.-Interpretació de mapes del temps senzills.
B4.12.-Anàlisi dels problemes associats a la pèrdua de biodiversitat.
B1.3.- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.
Suficientment si: s’han superat satisfactòriament el 60% dels descriptors.
Notablement si: s’han superat el 80% dels descriptors.
Excel·lentment si s’han superat el 90% dels descriptors.
COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITAL
CONTINGUTS
HABILITATS
ACTITUDS i VALORS
ESTRATÈGIES
B2.6.-Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana.
B3.6.-La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears.
B4.6.-La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.
B4.8.-Els fongs:
B1.4.-Utilització de tècniques d’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.
B0.4.-Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.
Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts.

Curs 2014-15
33
característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.
Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.
Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.
Excel·lentment si supera el 90% dels descriptors.
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
CONTINGUTS
HABILITATS
ACTITUDS i VALORS
ESTRATÈGIES
B1.6.-Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica.
B3.11.-Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració.
B0.5.-Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
B0.6.-Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció.
B3.5.-Reconeixement del paper de l’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.
B3.13.-La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua.
Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.
Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.
Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.
Excel·lentment si si supera el 90% dels descriptors.
COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA
CONTINGUTS
HABILITATS
ACTITUDS i VALORS
ESTRATÈGIES
B4.13.-Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció.
B4.14.- Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural.
Suficientment si: supera el 50% dels descriptors.
Notablement si:
Excel·lentment si supera la totalitat dels descriptors.
COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRE
CONTINGUTS
HABILITATS
ACTITUDS i VALORS
ESTRATÈGIES
B0.2.-Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.
B2.3.-Realització d’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos.
B4.11.-Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.
B0.3.-Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la.
Suficientment si: es supera el 50% les habilitats.
Notablement si: es supera la totalitat de les habilitats.
Excel·lentment si es superen tots els descriptors.

COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
CONTINGUTS
HABILITATS
ACTITUDS i VALORS
ESTRATÈGIES
B4.5.- Utilització de claus senzilles d’identificació d’éssers vius.
B0.7.-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
B4.15.-Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.
Suficientment si: es superen satisfactòriament el 50% de les actituds i valors.
Notablement si: es superen les actituds i valors en la seva totalitat.
Excel·lentment si es superen tots els descriptors.
4.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ
TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC COMPETÈNCIES 1r Trimestre 1.-L’univers i el sistema solar, 3.Reconèixer l’estructura general de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels principals fenòmens relacionats amb els moviments i interaccions dels astres. 1 CIMF, CL, CSC, CTIC 2.-El planeta Terra 4.Conèixer les propietats més rellevants de l'aire i de l'aigua. 6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals. 1, 3 CIMF, CM, CTIC

Curs 2014-15
35
4.-La hidrosfera terrestre. 6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals. 9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin estudiar la tensió superficial de l’aigua. 11.Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de l’aigua i de l'aire. 3 CIMF, CTIC, CCA, CAIP, CL 3.-Atmosfera terrestre 4.Conèixer les propietats més rellevants de l'aire. 6.Explicar la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals 7.Interpretar, des del punt de vista científic, els principals fenòmens atmosfèrics i comprendre la informació dels mapes meteorològics. 11.Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de l’aigua i de l'aire. 3 CIMF, CCA, CAIP, CAA, CL. 2n Trimestre 5 i 6.-Els minerals i Les roques (12.-Les propietats 13.-La diversitat 14.-La composició de la matèria) 1.Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada, les característiques i propietats de les roques, els minerals. 8.Desenvolupar una estratègia personal per classificar i determinar els principals minerals i roques de les Illes Balears. 2, 3 CTIC, CIMF, CAIP, CAA, CL.

15.Utilitzar els aparells i unitats adequats per dur a terme mesures en diferents situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc. 7.-Els éssers vius i 11.-Els éssers vius més senzills 12.Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants. 13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat d'establir mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies. 16.Reconèixer l’aportació de les noves teories (origen de l’Univers, Tectònica de Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l’entorn natural. 4 CIMF, CAA, CM, CTIC, CL, CSC. 3r Trimestre 10.-Les plantes i els fongs 12.Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants 4 CIMF, CL, CAA. 9.-Els animals invertebrats 12.Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants. 9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin estudiar la tensió superficial de l’aigua. 4 CIMF, CL, CAA. 8.-Els animals vertebrats 12.Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants. 13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat d'establir mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies. 4 CIMF, CL, CTIC,CAA .

Curs 2014-15
37
4.5.-DESDOBLAMENTS I COMPLEMENTÀRIES:
La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:
TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITAT AULA 1r Trimestre 1.-L’univers i el sistema solar, - Construcció d‘un sistema solar Pàg. 246 volum 4: anàlisi d’un text científic: “ Ciència i pseudociència“
2.-El planeta Terra -Normes i material de laboratori -Mural de les capes de la Terra. 4.-La hidrosfera terrestre. -La formació i classificació dels niguls (llibre, pàg. 74).Vídeo del bloc: Tipus de núvols. -Cicle de l‘aigua: observació del vídeo del “Cicle de l‘aigua de mi abuela María“ i elaboració d‘un mural. 3.-Atmosfera terrestre -DVD, Els fenòmens atmosfèrics, ECV-2. Els instruments meteorològics (llibre ,pàg. 50) -Pàg. 248 i 249 volum 4: Mantenir la qualitat de l’aire que respirem. -Impactes de contaminació atmosfèrica.(Punts 9 i 10 del tema 3). 2n Trimestre 5 i 6.-Els minerals i Les roques (12.-Les propietats 13.-La diversitat 14.-La composició de la matèria) -Observació i identificació de minerals (llibre, pàg. 85) – Càlcul de densitats i descripció d’altres propietats dels minerals. -Observació i identificació de roques -Taula periòdica. Composició química dels minerals. -Cicle de les roques ( audiovisual) i Les roques de les Illes Balears, punt 7 del tema 6. Pàg. 260 I 261 volum 4: Roques i minerals de les Illes Balears.*Lectura i contestar preguntes. 7.-Els éssers vius i 11.-Els éssers vius més senzills -Ús del microscopi. Observació de cèl·lules i teixits(llibre, pàg. 120) -Observació de bacteris del iogurt , llevats. - Bloc CNXARC, jocs de la cèl·lula (portàtils) -DVD, LA CÈL·LULA. 3r Trimestre 10.-Les plantes i els fongs - Classificació de les fulles(llibre, pàg. 178) flor i sortida pels voltants per observar diversos tipus de flor. - Visita a l‘hort - Observació de fongs i les seves estructures. Esporada de xampinyons. - Cultiu de Xiitakes. -DVD, El món vegetal, ECV-8. Retallable de la flor. -El regne dels fongs (llibre, pàg. 174-175). - Pàg. 256 I 257 volum 4: Vegetació representativa de les Illes Balears

9.-Els animals invertebrats -Observació d’invertebrats amb lupa. -DVD: Els insecte i el món de les abelles ( ECV, 8) 8.-Els animals vertebrats -Murals dels 5 grups de vertebrats -DVD: El regne animal. Fauna representativa de les Illes Balears, volum 4 pàg. 256 i 257. - Pàg. 250 i 251 volum 4.
Sortides complementàries:
TRIMESTRE PRIMER SEGON TERCER ACTIVITAT COMPLEMEN- TÀRIA XERRADA CONSUM SOSTENIBLE TOCA –TOCA RÈPTILS SORTIDA Es Amunts GINKANA CONSUM SOSTENIBLE ALTRES

Curs 2014-15
39
4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ
TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA (CAPACITAT) 1r Trimestre 1.-L’univers i el sistema solar, 1.Realitzar investigacions senzilles en les quals s’apliquin les estratègies típiques de la investigació científica. 2.Explicar l ’organització del Sistema Solar, descriure els moviments relatius entre la Lluna, la Terra i el Sol i interpretar alguns fenòmens naturals mitjançant l’elaboració de models senzills i representacions a escala del Sistema Solar. 3.Descriure raonadament algunes de les observacions i els procediments científics que han permès avançar en el coneixement del nostre planeta i del lloc que ocupa en l ’Univers. -Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç d’aplicar les estratègies del treball científic (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, identificació de variables, disseny d’experiències, anàlisi i interpretació de resultats, etc.) per resoldre problemes de tipus científic de rellevància social o personal. -Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç de justificar raonadament alguns fenòmens naturals, com la durada dels anys, el dia i la nit, els eclipsis, les estacions o les fases de la Lluna mitjançant la interpretació dels moviments relatius de la Terra i la Lluna al Sistema Solar. - S’ha de valorar la capacitat d’interpretar models gràfics senzills (com el planetari o les representacions esquemàtiques a escala) que expliquin els fenòmens descrits. -Es tracta d’avaluar si l’alumnat comprèn els principals arguments que justifiquen el desenvolupament de les teories astronòmiques i la seva evolució històrica (sobre l’esfericitat de la Terra i els moviments terrestres, sistemes geocèntrics vs. Sistemes heliocèntrics, etc.),posant èmfasi en les repercussions socials d'aquestes teories. 2.-El planeta Terra

4.-La hidrosfera terrestre. 1. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l’aigua, el cicle de l’aigua en la naturalesa i la seva importància per als éssers vius, i valorar les repercussions de les activitats humanes en relació amb la seva utilització. -Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç d’interpretar i elaborar esquemes sobre el cicle de l’aigua i valorar la importància dels problemes que les activitats humanes han generat quant a la gestió dels recursos d’aigua dolça i la contaminació d’aquesta. -Demostrar una actitud positiva davant la necessitat de la gestió sostenible de l’aigua ,i conèixer i assumir actuacions personals que potenciïn la reducció en el consum i la seva reutilització. 3.-Atmosfera terrestre 1. Descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com ara la massa, el volum, els estats en què es presenta, i interpretar-les qualitativament i quantitativament, així com identificar els canvis que experimenta. 2. Conèixer l’existència de l’atmosfera, valorar la importància del paper protector d’aquesta per als éssers vius i considerar les repercussions que hi té l’activitat humana. 3.Obtenir i analitzar dades meteorològiques per valorar qualitativament fenòmens atmosfèrics. -L’alumnat ha de ser capaç, a partir d’experiències senzilles, d’interpretar quantitativament i qualitativament les propietats de la matèria i identificar els canvis d’estat que experimenta, molt en particular dels gasos. -L’alumnat ha de ser capaç de valorar la importància de l’atmosfera en el manteniment de la vida a la Terra i ha de conèixer els problemes greus de contaminació ambiental actuals i les seves repercussions més importants, així com tenir una actitud positiva davant la necessitat de contribuir a solucionar-los. L’alumnat ha de ser capaç d’obtenir, analitzar i representar dades de diferents variables meteorològiques amb instruments de mesura que li permetin arribar a interpretar alguns fenòmens meteorològics senzills. 2n Trimestre 5 i 6.-Els minerals i Les roques (12.-Les propietats 13.-La diversitat 14.- La composició de la matèria) 1. Descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com ara la massa, el volum, els estats en què es presenta, i interpretar-les qualitativament i quantitativament, així com identificar els canvis que experimenta. 2. Relacionar propietats dels materials amb l ’ús que se ’n fa i diferenciar entre mescles i substàncies, en base a les propietats característiques d’aquestes últimes, així com aplicar algunes tècniques de separació. 3. Reconèixer les roques i els minerals més freqüents, en especial els que es troben a les Illes Balears, identificar-les Es tracta de saber si l ’alumnat relaciona l’ús dels materials en la construcció d’objectes amb les seves propietats i és capaç de diferenciar les mescles de les substàncies pures per la possibilitat de separar-les per processos físics com la filtració, la decantació, la cristal·lització, etc. -L’alumnat ha de distingir els diferents tipus de roques (magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries) i els minerals més comuns a partir de les seves propietats característiques, especialment les roques que es troben a les Illes Balears, identificar-ne les aplicacions més freqüents i l’impacte que produeix la seva explotació.

Curs 2014-15
41
utilitzant claus senzilles, i conèixer-ne la importància i utilitat. 7.-Els éssers vius i 11.-Els éssers vius més senzills 1. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i que porten a terme funcions vitals que els diferencien de la matèria inert. 2. Identificar i reconèixer les peculiaritats dels grups més importants, mitjançant l ’ús de claus dicotòmiques per identificar -los i conèixer l ’ús de la lupa binocular i el microscopi òptic com a eines necessàries per millorar l ’observació. -Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç de reconèixer i descriure les característiques d ’estructura, organització i funció dels éssers vius, a partir de mostres, fotografies, dibuixos o altres mitjans. L’alumnat ha d ’adquirir els criteris que permeten classificar els éssers vius amb l’ús de claus senzilles i tècniques d’ observació, com ara l’ús de la lupa binocular i el microscopi, per identificar els trets més rellevants d’un ésser viu que expliquen la pertinença d’aquest a un grup taxonòmic determinat. 3r Trimestre 10.-Les plantes i els fongs 1. Valorar la importància del manteniment de la diversitat d’éssers vius i les accions que es fan per tal d ’evitar la pèrdua de biodiversitat. 9.-Els animals invertebrats 1. Valorar la importància del manteniment de la diversitat d’éssers vius i les accions que es fan per tal d ’evitar la pèrdua de biodiversitat. 8.-Els animals vertebrats 1. Valorar la importància del manteniment de la diversitat d’éssers vius i les accions que es fan per tal d ’evitar la pèrdua de biodiversitat. -Es tracta de saber si l ’alumnat és conscient de la importància del manteniment de la biodiversitat per a la humanitat i si coneix algunes de les accions que es duen a terme per conservar-la, especialment en l’àmbit de les Illes Balears.

4.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Els criteris de qualificació de primer d’ESO seran els següents:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 50%
- Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la mitjana amb la resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%)
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT NEGATIVA pot fer baixar la nota global de la matèria fins un 20%.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%.
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer baixar la nota.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en una prova final global que el professor/a realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
- Si l’alumnat aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 50% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot i fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de la nota final de setembre.

Curs 2014-15
43
5. PROGRAMACIÓ DE SEGON D'ESO (consultar programació del Departament de Física i química 2014-15)
5.1 Objectius específics 2n d'ESO (continguts generals)
1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre problemes que planteja el seu estudi.
2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies la informació per obtenir informació sobre els fenòmens naturals.
3. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament.
4. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i fer front a problemes que ens afecten directament o indirecta.
5. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de seguretat al laboratori.
6. Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables la seva conservació protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives la insularitat de la nostra comunitat.
7. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres labor científica i tècnica.
8. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
5.2.Contribució de la matèria a l'adquisició competències bàsiques.
Per tal de visualitzar la contribució matèria a l’adquisició les competències bàsiques anem relacionar cada competència bàsica amb els objectius específics (continguts comuns) de la matèria. Objectiu Específic Competències CB1 CB2 CB3 CB4 CB5 CB6 CB7 CB8
1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja el seu estudi.
X
X
X
X
2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies la informació comunicació per obtenir informació sobre els fenòmens naturals.
X
X
X
3. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament.
X
X
X
X
X
4. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i fer front a problemes que ens afecten directament o indirecta.
X
X
5. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de seguretat al laboratori.
X
6. Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives la insularitat de la nostra comunitat.
X
X
7. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
X
X
X
8. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
X
X
X
X
5.3. Criteris d'Avaluació.
1. Realitzar investigacions senzilles en les quals s’apliquin estratègies típiques de la investigació

Programació biologia i geologia 14-15

Programació biologia i geologia 14-15

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (9)

Similar a Programació biologia i geologia 14-15

Similar a Programació biologia i geologia 14-15 (20)

Más de Biologia i Geologia

Más de Biologia i Geologia (20)

Programació biologia i geologia 14-15