Analisi formal i conceptual de l'Obra de Van Eyk

1. Jan van Eyck
primitiu flamenc
EL MATRIMONIEL MATRIMONI
ARNOLFINIARNOLFINI

2. FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol El matrimoni Arnolfini
Autor Jan Van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441)
Comitent Giovanni Arnolfini
Cronologia 1434 dC
Estil Gòtic flamenc (escola Flandes)
Localització National Gallery (Londres, Gran Bretanya)
Tècnica Pintura a l’oli sobre fusta o taula de roure (suport)
Dimensions 84 cm x 57 cm
Tema o tipologia Escena costumista o de gènere
Tema iconogràfic Noces entre Giovanni Arnolfini, ric mercader italià, i la seva
promesa Giovanna Cenanni. Escena en la cambra nupcial,
plena d’elements simbòlics referents a la religiositat de
l’acte del sagrament del matrimoni: fidelitat, compromís,
fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i mobiliari indiquen una
posició social elevada.
EL MATRIMONI ARNOLFINI

3. QUE SABEM DE LA PINTURA DE L’ART GÒTIC?
FORMALS
•Realisme i minuciositat en les representacions
•Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de
moviment i cares que transmeten sentiments i emocions
•Colors brillants, daurats d’influència oriental
•Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i
els colors
•S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva, la llum i la
degradació de color
•Introducció de fons i paisatges a les obres
CONCEPTUALS
Temàtiques allunyades del món religiós
Les obres prenen valor comercial i aixi com a notarial
Funció simbólica i ostentació (secundàries)

4. • A partir dels segle XIII es va produir un
desenvolupament comercial i un
creixement de les ciutats, especialment
a la península Itàlica i a Flandes.
• A les ciutats de Flandes es va concentrar la
producció de teixits de llana, que per la
seva suavitat i per la bellesa dels colors va
desplaçar a les ciutats franceses i va
conquerir mercats pel Mediterrani. La ciutat
de Bruges es va convertir en el principal
centre comercial de l’occident
europeu fins ben entrat el segle XV.
• Va ser precisament en aquest segle XV
quan algunes ciutats de Flandes (Bruges,
Gant, Yprés) es convertiren en seus
d’una important i extraordinària
escola pictòrica que, per a molts
d’autors, suposa ja els inicis del
Renaixement o, al menys, un dels seus
més clars precedents.
Context històric
L’Home del turbant vermell
Jan van Eyck
La Verge amb el canònic
van der Paele
(1436)
Jan van Eyck
Oli sobre taula (122 x 157 cm)
Groeninge Museum, Bruges

5. JAN VAN EYCK
HUBERTUS
JAN VAN EYCK
GERMANS van Eyck
• Aquests dos pintors van ser els iniciadors de
la pintura flamenca. Els dos són els autors de
l’extraordinari Políptic de Son Bavó o
L’anyell místic a la catedral de Gant, però no
són menys importants els quadres de Jan Van
Eyck, el retratista més gran de la escola
flamenca: La Mare de Déu del canceller
Rolin o El matrimoni Arnolfini. Jan es va
establir a Bruges l’any 1430, ciutat que no va
abandonar mai i on va iniciar una escola
extraordinària. Als retrats, la recerca de la
veritat, dels realisme, és el seu nord.

6. Gòtic Famenc

7. JAN VAN EYCK
ACTIU :1422 - 1441
FUNDADOR DE L’ESCOLA
FLAMENCA DE PINTURA
INVENTOR PINTURA AL OLI
L’HOME DEL
TURBANT VERMELL

8. JAN VAN EYCK
VERGE AMB CANÒNIC VAN
DER PAELE
Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441
MARGARITA
L’HOME DEL TURBANT VERMELL
RETRAT DEL MATRIMONI
ARNOLFINI
VERGE DEL CANCELLER ROLIN

9. l’estil de la pintura flamenca es caracteritzà per la
introducció de la perspectiva lineal per crear diferents
plànols.
Figures naturals, retrats realistes i gran detallisme en
les escenes quotidianes.
Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434)
Jan van Eyck
CARACTERÍSTICA MÉS RELLEVANT (una entre moltes altres)

10. L’home i la dona

11. Ella, amb un vestit
d’abundants plecs i
coberta amb un toca
blanca, deixa descansar la
mà lliure sobre el ventre,
mentre un petit gos ens
mira des dels seus peus.
La parella vesteix amb un
luxe que fa pensar en una
posició social elevada.
Crida l’atenció el tocat que
deixa veure una front molt
ampla, era moda que les
dones es rasuraven, així,
en aquesta època.
TEMÀTICA I ANÀLISITEMÀTICA I ANÀLISI
FORMALFORMAL:
Escena d’una parella a
l’interior d’una petita
habitació.
Els protagonistes,
Giovanna i Giovanni
Arnolfini, ric mercader
italià emigrat als Països
Baixos, retratats agafats
de la mà, durant la
cerimònia de les seves
noces.
Ell descalç, amb capell i
vestits obscurs, pren
amb la seva mà esquerra
la de la seva futura
esposa, Giovanna, i amb
l’altra fa senyal
d’acceptació o de
beneir.

12. • ESTRUCTURAESTRUCTURA:
• Predomina de la verticalitat de les figures i
objectes que es combina amb petites línies
horitzontals dels mobles
• Compositivament tendeix a la simetria que
reforça la sensació d’equilibri i serenitat
• CROMATÍSMECROMATÍSME
• Predomina el dibuix sobre el color, la línia
perfila el contorn de les figures i els objectes
• Minuciosament tots els detalls
• Colors brillants que creen tonalitats,
transparències i algun difuminat
• Abunden els colors càlids – vermell, marró,
ocre – ressalta el verd del vestit de la noia
• LA LLUMLA LLUM
• Difusa i delicada
• Dos focus de llum naturals, un per la finestra
que ilumina l’espai i l’altre davant enfoca els
rostres dels personatges

13. • COMPOSICIÓCOMPOSICIÓ:
• És tancada i simètrica amb els personatges
centrats al quadre
• Elements distribuïts en diferents plans:
• 1r pla gos i sabates
• 2n els dos personatges
• 3r l’habitació amb els mobles, finestra,
làmpada.
• 4rt pla virtual del mirall es representen
els dos testimonis i el mateix Van Eyck
• La perspectiva dominant és la lineal que es fa
visible en les línies marcades als taulons
del terra
• S’utilitza una certa perspectiva aèria amb el
tractament de la llum i el color que creen
una atmosfera difuminada

14. • EXPRESSIVITATEXPRESSIVITAT:
• Els personatges són molt naturals, realistes
• Retrat psicològic amb el posat i els gestos

15. • EXPRESSIVITATEXPRESSIVITAT:
• El quadre és bastant estàtic perquè
pretén immortalitzar el moment
• Té un moviment instantani i un ritme
lent, com paralitzat.
• El moviment escènic és gairebé nul i
mostra una imatge rígida, teatral i poc
espontània.

16. • EXPRESSIVITATEXPRESSIVITAT:
• El quadre és bastant estàtic perquè
pretén immortalitzar el moment
• Té un moviment instantani i un ritme
lent, com paralitzat.
• El moviment escènic és gairebé nul i
mostra una imatge rígida, teatral i poc
espontània.

17. INTERPRETACIÓINTERPRETACIÓ
ICONOGRAFIAICONOGRAFIA
•El matrimoni Arnolfini, Giovanni
Arnolfini, ric mercader italià, i la seva
promesa Giovanna que vivien a Flandes;
en el moment de celebrar la seva boda
privada davant dos testimonis
•Es tracta d’ un quadre que pertany al
gènere costumista, de retrat i religiós,
ja que representa la Plasmació del
sagrament del matrimoni.

18. SIMBOLISMESIMBOLISME
•El gos representa la fidelitat
• Les sabates i els peus descalços
reafirmen el caràcter sagrat de la
cerimònia
•L’ espelma solitària ala làmpada, la
presència de Déu.
•Les mans agafades de la parella
representen l’ unió, el compromís
nupcial.
•Les taronges la fruita prohibida, la
passió, el pecat d’ Eva que redimirà el
matrimoni
•El llit vermell, símbol de passió, és
present a la cambra nupcial
•El verd del vestit i la forma
arrodonida de la dona, la maternitat
futura, objectiu del matrimoni
• El rosari penjat al costat del mirall
mol net simbolitzen la puresa de la
dona

19. SIMBOLISMESIMBOLISME
•Finalment, al mirall es representen els dos testimonis de la celebració del matrimoni a la
cambra nupcial tal i com era costum a l’època.
•Un d’ells és el propi artista que hi va ser present,tal i com indica la inscripció.

20. • Innovador és perquè és la primera vegada que s'usen, aquest miralls, com a recurs pictòric i
reflecteix el moment en què l’obra va ser pintada (després Velázquez en “Les Menines” i “La Venus del
mirall”).

21. FUNCIÓ
La més important és la
commemorativa, per immortalitzar el
moment de la seva unió; i també
decorativa per una de les estances del
seu palau.
La funció simbòlica és religiosa , ja
que doten a una escena costumista d’
elements simbòlics i sagrats.
I també d’ ostentació de la riquesa, ja
que es necessitava d’ un cert estatus
social per encarregar i pagar l’obra.
A més els vestits, vidres de les
finestres, làmpada i llit amb dosser
només se’l podien permetre les
persones riques, amb un poder
econòmic important

22. MODELS I INFLUÈNCIES
Van Eyck parteix de les miniatures gòtiques flamenques del s. XV. Va influir sobre la
pintura flamenca posterior, així com en la pintura flamenca del català Lluís Dalmau –La
verge dels consellers- També influirà en “las Meninas” de Velázquez, per la
representació de l’espai de l’habitació, el mirall del fons i el gos del primer pla.
Mare de Déu dels Cancellers (1445) Lluís Dalmau

23. - Lectora en blau (1662-66)
- La jove de la perla (1665)
- Al·lota llegint una carta
- La taxadora de perles (62-66)
- Lliçó de música (62-66)
- L’ encaixera (1669)
- Dona seguda tocant l’espineta (1675)
- L’art de la pintura o el Taller del
pintor (1666)

24. - OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les més importants del món entre ss. XV-XVIII).
- TEMÀTICA: Costumista, retrat burgesia benestant, religiosa (sagrament), legal (acta matrimonial).
Llenç de simbolisme ocult (cada objecte té la seva pròpia identitat semàntica, revelats per Erwin
Panofsky, qui la va interpretar com una al·legoria del matrimoni i de la maternitat).
- FUNCIÓ: Commemorativa (immortalitzar celebració unió), decorativa llar, escena quotidiana de
profunda religiositat (GÈNERE i BODEGÓ).
- TÈCNICA: Oli sobre fusta, amb pinzellada curta i precisa, i de textura llisa.
- ESTIL: Minuciositat, detall en la reproducció d’objectes, naturalisme i amor al paisatge.
- MINUCIOSITAT: Detalls escrupolositat microscòpica (per observar en la intimitat domèstica, de molt
a prop),mitjançant ús oli i plomins especials molt fins (per exemple, factura del ca).
- NATURALISME: Realisme molt acurat (realitat el més exacta possible, malgrat actitud hieràtica
retratats i del gos; representació no exempta, per tant, d’una certa ambigüitat i subjectivisme). La vida
quotidiana en la seva dimensió casi mística, retrats representats dempeus i situats en un interior
domèstic, i de clima intimista.
- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultòrica i l’escena és rígida, teatral i poc espontània).
- COLORS vius (en tot). Predomini 3 grans taques: marró túnica, verd poma vestit núvia i vermell.
- VOLUM: Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre). Contorns
siluetes no traç negre, però delimitats. Predomini línia sobre color, perfila contorns siluetes de forma
suau i natural (solidesa escultòrica).
RESUMRESUM