2. Funcionalisme
Lligat al progrés industrial
Louis Sullivan
Adolf Loos
August Perret
Walter Gropius
Mies Van der Rohe
Le Corbusier
Louis Sullivan Discusses the Tall Office,
3. Louis Sullivan
• La forma segueix
la funció
• Marc de l’escola
de Chicago.
• Preferència a les
necessitats i la
comoditat dels
propietaris,
davant la bellesa
estètica
• nous
plantejaments
higienistes,
d’il.luminació,
ventilació i
orientació
adeqüades.
4.
5. Adolf Loos i August Perret
• La proposta
d’EUA arriba
ràpidament a
Europa.
• Oposició als
ornaments
Modernistes.
• August Perret
inicia l’ús del
formigó armat. ORNAMENTO Y DELITO, 1908 _ ADOLF LOOS
6. –Adolf Loos 1908
“(…) Ornamento es fuerza de trabajo desperdiciada y, por ello, salud
desperdiciada. Así fue siempre. Hoy significa, además, material
desperdiciado, y ambas cosas significan capital desperdiciado.
Como el ornamento ya no pertenece a nuestra civilización desde el
punto de vista orgánico, tampoco es ya expresión de ella. El
ornamento que se crea en el presente ya no tiene ninguna relación
con nosotros ni con nada humano; es decir, no tiene relación alguna
con la actual ordenación del mundo. No es capaz de evolucionar.
¿Qué ha sucedido con la ornamentación de Otto Eckmann, con la de
Van der Velde? Siempre estuvo el artista sano y vigoroso en las
cumbres de la humanidad. El ornamentista moderno es un retrasado
o una aparición patológica.”
7. Walter
Gropius i Mies
Van der Rohe
• Vinculats a
l’ESCOLA DE
LA BAUHAUS.
• Construcció
d’edificis
pensats
exclusivament
per ser útils.
• Claredat
estructural
Walter Gropius Fabrica Fargus 1910-1911
8.
9.
10. LE CORBUSIER
EL DEFENSOR MÉS
IMPORTANT DEL
FUNCIONALISME
• planteja els seus habitatges com
a màquines per viure-hi.
• Redueix les formes
arquitectòniques a les més pures
i essencials; Cubs i cilindres
LE CORBUSIER VILLA SAVOYE PARIS, FRANCE
11. • L’any 1926, Le
Corbusier va publicar
el llibre ELS CINC
PUNTS DE LA NOVA
ARQUITECTURA.
• Ús d’estaques o
pilones
• Planta i façana lliures
• Finestres al llarg de
tota la façana.
• Terrassa jardí planta
• Formigó vist
Maison La Roche (París)
12. Capilla Notre Dame du Haut
Unite d'habitation en Marsella (Le Corbusier)Convent de Sainte-Marie de la Tourette (França)
13.
14. Arquitectura
Organicista
Deriva del funcionalisme el
precursor principal va ser
FRANK LLOYD WRIGHT
Perill d’un racionalisme fred i amb poca
sensibilitat. Per això proposa una
arquitectura funcional però de caràcter
orgànic. Capaç de constituir un vincle
harmònic entre la funció i l’entorn. Entre
el medi humà i el medi natural.
Va tenir molta cura d’ integrar els
edificis amb l’entorn.
Fallingwater o casa de la cascada, 1935 sud
de Pennsylvania
15. Arquitectura
d’Avantguarda
Projecció arquitectònica d’edificis
que intenten recrear l’estètica
pictòrica.
L’exemple més representatiu va
ser el NEOPLASTICISME
HOLANDÈS o DE STIJL
Moviment artístic iniciat a Holanda
al 1917 per Piet Mondrian. Està
vinculat al naixement de l’art
abstracte i la resta
d’avantguardes.
Rietveld Schröder House
16. Composición de Mondrian de 1917
Theo van Doesburg, Architectuuranalyse de 1923Cadira Rietveld
17. Expressionisme alemany Arquitectures
utòpiques
Molts projectes no van anar més enllà, atès que la
construcció d’edificis recreaven les fòrmules pictòriques
expressionistes i per tant un elevat grau de dificultat tècnica.
19. La Bauhaus fou una escola d’art,
arquitectura, disseny i artesania fundada
al 1919 a Weimar
• Walter Gropius enceta aquesta nova escola
• Objectiu de cercar en totes les disciplines els vincles entre el
disseny funcional i reduït i les necessitats de l’home modern
• A l’escola s’hi explotaven els lligams entre la INDÚSTRIA I
L’ART TRADICIONAL.
• Els professors i alumnes de la Bauhaus com MONDRIAN I
RIETVELD, donen importància a la funció dels productes a
partir de la geometria pura i formes elementals
• Esperit rupturista respecte el disseny del passat
20. • 1a ETAPA. Seu a Weimar amb Walter Gropius, 1919-1925.
S’estableixen les bases dels ensenyaments.
• 2a ETAPA. Seu a Dessau amb Walter Gropius,
1925-1932.
• 3a ETAPA. Seu a Berlin amb artistes reconeguts com,
Kandinsky, Oskar Schlemmer, Paul Klee, ... des del
1932-1933 tancada definitivament pels nazis.
21. Pel que fa al disseny l’escola va potenciar-lo a partir dels preceptes
de DE STIJL (Rietveld i la seva cadira) i la importància del
racionalisme.
Sobrietat, línies i formes geomètriques bàsiques. Idea
d’OBJECTIVITAT per sobre la SUBJECTIVITAT
22.
23.
24.
25. L’arquitecte Marcel Breuer, va ser
un dels grans innovadors de
l’escola. Va desenvolupar nous
models de mobiliari basats en
estructures tubulars en acer cromat.
Material que permetia la lleugeresa i
la suspensió de les parts.
Cadira Wassily 1925
Cadira de llistons 1922