1. EL JARDÍ DE LES DELÍCIESEL JARDÍ DE LES DELÍCIES
EL BOSCH
2. Títol El Jardí de les Delícies
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van Aeken), El
Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gòtic flamenc (transició Gòtic – Renaixement)
Suport Fusta: 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 96,5 cm (taules
laterals)
Tècnica Oli sobre fusta
Localització Museu del Prado (Madrid)
Tema Jeroglífic. El conjunt és una representació molt personal a través
d’una triple seqüència: la creació al paradís, el jardí de les delícies i
l’infern. La gran proliferació de símbols que conté, però, fa que es
plantegin dubtes molt seriosos sobre la intencionalitat de l’autor en
concebre l’obra.
FITXA TÈCNICA
3. QUE SABEM DE LA PINTURA DE L’ART GÒTIC?
FORMALS
–Realisme i minuciositat en les representacions
–Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de
moviment i cares que transmeten sentiments i emocions
–Colors brillants, daurats d’influència oriental
–Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes
i els colors
–S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva, la llum i la
degradació de color
–Introducció de fons i paisatges a les obres
CONCEPTUALS
Temàtiques allunyades del món religiós
Les obres prenen valor comercial i aixi com a notarial
Funció simbólica i ostentació (secundàries)
4. INTRODUCCIÓ
• És l’obra més coneguda i estudiada del Bosch, i ha donat lloc a les més diverses
interpretacions.
• Es tracta d’un tríptic que forma una de les obres més complexes i misterioses
de tota la pintura occidental.
5. • Un dels principals enigmes és el seu títol, ja que l’actual és modern. Al principi al quadre se li
denominà ”Una pintura sobre la varietat del món”, desprès el ”Quadre de les freses”, fins arribar al
tríptic de “Els plaers carnals” (“Los Deleites carnales”), que fou el precedent de l’actual nom.
• Va ser traslladat al Museu del Prado l’any 1936 per a la seva protecció a causa de la Guerra civil
espanyola, i després de la guerra, per desig de Franco, el quadre passà a formar part de la col·lecció
del Prado.
6. ELTRÍPTIC DESENVOLUPA LA
HISTÒRIA DEL MÓN I LA
PROGRESSIÓ DEL PECAT.
A.- COMENÇA EN LES TAULES
EXTERIORS AMB LA CREACIÓ
DEL MÓN.
B.- CONTINUA EN LES INTERIORS:
1.- PANELL ESQUERRA:
L’ORIGEN DEL PECAT (ADAM I
EVA).
2.- CENTRAL: LA SEVA
EXTENSIÓ PER UN MÓN
DOMINAT PELS PLAERS
TERRENALS.
3.- I ACABA, EN EL DRET,AMB ELS
TURMENTS DE L’INFERN.
Tríptic tancat: La creació
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
7.
8. - DÉU (amb una tiara i la Bíblia) a
l’angle superior esquerre, mira
cap al món, representat com una
esfera transparent (fragilitat de
l'univers), que conté la terra en el
3r dia de la Creació (ja s’hi
troben plantes, però encara no
animals ni éssers humans).
- Altra interpretació diu que no
és el moment de la creació,
perquè hi ha castells i altres
edificis, creu que és el món
després del Diluvi Universal.
9. ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
- A la part superior es pot llegir la
frase extreta del salm 33: «Él lo
dijo, y todo fue hecho. Él lo
mandó, y todo fue creado».
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons grisos
i negres que fan referència a un
món sense sol ni lluna) amb
l’agitació i colorit de les taules
interiors.
- Grisalla: Pintura executada
només en tons de gris, que pretén
recrear l’efecte visual del baix
relleu escultòric.
10. • El Jardí de les delícies d ’El Bosch és un tríptic sobre taula pintat a l’oli, que
representes el paradís, la humanitat i l’’infern.
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
11. • La taula del paradís representa la creació d
’Eva per Déu a partir d’Adam, el paisatge és
idíl·lic, ple de roques, vegetació exòtica i
animals reals i fantàstics. Al centre hi ha un
estany amb la font de la vida.
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
12. • Taula central, que representa el jardí de les
delícies, és una continuació de la pintura
anterior a través de l’estany amb 5 fonts
que representen els 5 planetes coneguts.
• A la zona central la humanitat cavalca
sobre animals que representen els seus
vicis, envoltat un petit llac que escenifica el
bany deVenus, representada per dones de
totes les races.
• La resta està formada per multitud
d’animals, alguns reals altres fantàstics, i un
gran nombre d’homes i dones amb
postures lascives, envoltades d’objectes
estranys, esferes que semblen matrius, aus
tropicals, peixos, fruitsexòtics, que
simbolitzen la luxúria i vegetals
impossibles.
• El conjunt manifesta una vida llibertina, on
les persones s’han abandonat a l’obtenció
del plaer
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
13. • l’ infern , a la part superior es representa una
ciutat incendiada, les aigües de l’estany s’han
tornat fangoses.
• Al centre està representat el dimoni. El seu cos és
un ou foradat, les seves cames són dos troncs
d’arbre submergits en barques, el seu cap format
per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre ,
girat cap a nosaltres, ens mira fixament.
• La resta són instruments de tortura que evoquen
els sentits, instruments musicals, que portaven a la
perdició espiritual, grans estómacs, orelles…i
esquelets blanquinosos o cossos que
s’arrosseguen disposats a ser engolits o torturats.
• També es fa al·lusió al clergat llibertí que es
engolit per un dimoni caganer.
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
14. • La estructura predominen les tres franges horitzontals del paisatge només
trencades per la verticalitat de les fonts i les diagonals i corbes suaus de les
figures i objectes que aporten dinamisme.
15. • Les tres taules guarden una simetria, i és l’estany i la font del mig l’eix central . A
la taula central hi ha cercles concèntrics i a la de l’ infern triangulars més
dinàmiques, mentre que la del paradís predomina la verticalitat.
16. • Les portes exteriors del tríptic contenen una representació de la creació del
món, presidit per Déu i amb una inscripció:“A una paraula seva tot comença”..
17. • El cromatisme, domina la línia per damunt del color, i el dibuix és minuciós i
detallista .
• Els colors estan relacionats amb el tema (paradís i món colors freds l’ infern , els
colors càlids)
18. • La llum natural i abundant a les dues primeres taules, es torna fosca a la taula
de l’ infern.
• Ressalten els cossos nus, lluents i blanquinosos sobre el paisatge amb petites
ombres.
19. • El volum, les figures són planes, ja que ni la llum ni el color contribueixen a crear
corporeïtat
20. • La perspectiva lineal central i elevada. El punt de fuga estaria situat a les fonts
centrals. Per tant es creen diferents plànols que aporten profunditat a la pintura
21. • La composició és tancada o centrípeta o clàssica tot i que la pintura sembla no
tenir límits pels costats, però tot sembla girar cap al centre
22. • El moviment si bé el paradís té un ritme lent,, la taula central com la de l’ infern
mantenen un ritme ràpid, trepidant
• L’expressivitat bé donada pels gestos i les postures impossibles dels
personatges més que pels rostres força idealitzats, sense signes d’alegria ni dolor.
23. Interpretació.
Tema, “El jardí de les delícies” és una representació personal del món a través
d’una triple seqüència: la creació al Paradís, el jardí de les delícies, que representa el
món i l’ infern.
24. Interpretació.
El significat de l’obra ens mostra, d’una manera
al·legòrica, que els plaers de la vida són efímers i les
conseqüències que comporta són tremendes
A la taula de l’esquerra es representa el paradís amb
l’escena de la creació d’Eva –origen del pecat- mentre
Adam la contempla.
25.
26.
27. Interpretació.
la part central es representa
un dels set pecats capitals: la
luxúria. Innombrables homes
i dones despullats
reprodueixen actituds lascives
i sexuals evidents que
s’acompanyen de fruites
silvestres com les cireres,
gerds, maduixes, raïm símbols
de la luxúria. Les pomes
representen els pits de les
dones i els peixos es
relacionen amb l’òrgan fàl·lic,
segons la simbologia de
l’època
28.
29.
30.
31. - El conjunt manifesta una vida dissoluta i
llicenciosa: abandonats a les temptacions
de la carn, no semblen preocupar-se
d’altra cosa que no sigui el plaer.
32.
33.
34. Interpretació.
la taula de l’ infern representa el destí de la humanitat a
causa dels seus pecats. Es descriu minuciosament el
càstig de l’ infern, habitat per criatures grotesques i
màquines de tortura.
35.
36. -Una màquina de matar constituïda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla.
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (càstig dels luxuriosos).
37. Contra l’AVARÍCIA, el càstig dels àvars apareix representat per la saturnal figura de
la "bèstia-aucell" que devora a homes als quals expulsa per l’anus. Aquestos van a
parar a un forat ple de monedes, defecades també per un individu a la gatzoneta (en
cuclillas).
38.
39.
40.
41.
42. - Paisatge temible: dominat pel negre i el vermell del foc; tot indica destrucció i
càstig sota la nit negra i inquietant.
43. La funció útil no se sap ben bé si era decorativa o religiosa
La funció simbòlica sembla didàctica, per alguns especialistes. El Jardí de les
delícies es pot considerar com un sermó gràfic, un discurs moral on el pintor
pretén recordar com són d’efímers els plaers terrenals i com n’és de terrible la
condemna que se’n deriva
44. Tríptic del carro de palla (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado, Madrid
45. • Albrecht Dürer. Pintor alemany.
(Nuremberg 1471- 1528)
Model i influències
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenç (99 x 87 cm)
Museu d’Història de l’Art Viena. Àustria