1. Fonaments de l’estat
social i democràtic
de dret

2. Un nou concepte de llibertat
Llibertat dels antics i llibertat dels moderns
Per entendre millor l’estat modern, hem de
compendre que en l’edat moderna es va obrir
pas un nou concepte de llibertat. Es el contrast
de la dels antics i la dels moderns, aixi ho va
exposar Benjamin Constant en una conferència
en 1819.

3. -Llibertat dels antics
Segons Constant, és manifestada sobretot en la
democràcia atenesa al segle V a.C, consistia a
participar en els assumptes públics, es
considerava home lliure al ciutadà (no es
considerava com a tal ni a les dones, ni als
esclaus, ni als menors…)
-Llibertat dels moderns
S’afirma la idea que per naturalesa cada persona
té drets que la societat ha de respectar, també
sel’s anomena “llibertats”, (llibertat d’expressió,
llibertat religiosa, llibertat d’escollir
representants…)
Aixi doncs, una persona no és més lliure com
més participa en la vida publica, sinó quan es
respecten els seus drets i poder gaudir d’una
vida privada. Neixen els governs representatius.

4. -Llibertat positiva i negativa:
El filòsof francès Berlin, va proposar una
distinció entre la llibertat positiva i la
negativa.
La llibertat positiva equival a ser un
mateix el seu propi amo, és a dir, que es
tingui ple control sobre la seva vida i les
seves decisions.
La llibertat negativa consisteix a no tenir
interferències ni impediments per part
d’altres persones.

5. Individualisme possesiu
La llibertat moderna és molt valuosa comporta una forta exigència de preservar
trets individuals en front de possibles abusos de l’estat o d’institucions.
un dels critics del liberalisme modern es Macpherson, segons ell l’individualisme
possesiu es una concepció del ésser humà segons la qual cadascú és l’únic
propietari de la seva própia persona i capacitats.
la societat es considera una associació d’individus propietaris amb una relació de
mercantil on es produeix l’intercanvi de bens o serveis, i cada un mira pel seu propi
benefici.

6. L’estat liberal
La monarquia absoluta de l’àntic règim va ser
una forma de govern en la qual el monarca
representa la seva voluntat i la seva paraula
és la llei.
Les revolucions que s’han dut a termehan
donat lloc a una nova mentalitat on tots els
membres estan sotmesos a la llei dictada per
la sobirania popular. En la tradició liberal,
totes les persones tenen un espai de llibertat
on poden actuar sense temor a res.
Kant amb l’obra “la pau perpetua” formula
La tradició liberal
tres principis.
el punt de partida del liberalisme és la
-principi de llibertat (home) creença que tot individu constitueix el nucli de
-principi de dependència (súbdits) la actuació politica i l’estat ha de garantir la
-principi d’igualtat (cuitadans) seva llibertat d’actuació.
Les funcions bàsiques d’aquest estat són
-protegir la vida dels seus membres
mantenint-ne la seguretat
-reudir la por i incertesa
-assegurar el dret de propietat i facilitar el
comerç.

7. L’herència republicana
El liberalisme ha de ser constitucional on existeixin unes regles que limitin els poders
estatals amb la finalitat d’evitar els abusos dels governants.
Es hereu de la tradició republicana que defensava que tots els ciutadans eren iguals dabant
la llei i tenen dret a defenser-se en contra.
Per evitar els abusos de poder hi ha diversos elements
- Constitucionalisme
- Separació de poders (independència, control mutu…)
- Participació ciutadana (eleccions…)
Aixo va donar pas a l’estat liberal i democràtic de dret.

8. La societat civil
L’aparició de l’estat com un organisme autònom ha
provocat la necessitat de distingir entre el que és
públic estatal i el no ho és, en aquest ultin la societat
civil es veu com a conjunt d’institucions i
mecanismes de coordinació social no dependents del
sistema administratiu estatal.
Hi ha dues posicions:
- Societat civil com a societat comercial: Smith afirma
que l’economia s’ha convertit en el nucli de la vida
social, i l’estat sorgeix del conflicte d’interessos entre
els membres de la societat. La societat civil està
formada per individus que els mou el seu propi
interés.
- Societat com a sistema de necessitats: Hegel entén la
societat com un espai on cadascú és fi per si mateix i
tots els altres ajuden a assolir aquesta meta. En
resum que és una esfera incompleta i parcial que
necessita l’estat.
Liberalisme polític i economic
Avui en dia el terme liberalisme inclou dues dimensions
- Liberalisme polític: els ésser humans han de ser
lliures per seguir les seves preferències.
- Liberalisme economic: el mercat és el mecanisme
bàsic de la coordinació social.

9. La tradició socialista
Es proposa establir la igualtat material i condicions socials i economiques per tothom.
La preucupació per les condicions socials condueixen el socialisme a controlar el mercat.
Dos socialismes:
- Cientific : suport de Karl, veu l’estat com un instrument al servei de la classe dominant.
- Reformista o socialdemocrata: suport de Lassalle, proposa l’intervenció de l’estat, peró
sense trencar-se les bases democràtiques.
L’estat social de dret
Inclou en el sistema de drets la preucupació per la igualtat social.
Com a resposta a les exigències de la justicia social (igualtat d’oportunitats per a tothom)
Com a resposta als problemes del sistema economic ( l’economia a d’assegurar l’eficàcia)

10. Els limits de l’estat
El nostre estat social i democràtic de dret s’enfronta a molt problemes de la societat.
- Estat benefactor, la societat civil està esperant a que algú resolgi els seus problemes.
- Amb l’augment de competencies hi ha un augment de burocràcia (separació ente governants
i governats)
- La sobirania estatal és insuficient per fer front a la globalització.
Una nova societat civil
La societat civil s’entén que està formada per una trama de relacions com la familia fins a les
organitzacions cíviques.
Dues linies d’interpretació:
- Keane: la societat es la dimensió no estatal de la societat en conjunt.
- Habermas: es distingueix tant del poder estatal com de l’economic.
Per resoldre els problemes de la societat
- Legitima del poder politic
- Controlar el poder
- Crear un espai públic lliure de coerció estatal
- La societat ha de ser autónoma
- Potenciar l¡opnió pública
- Assumir responsabilitats
- Enfrontir una ètica de la societat civil
SARA FERNANDEZ 1B