Activitats II república

2n de batxillerat II REPÚBLICA Històriad’Espanya
Curs 2015-2016
II REPÚBLICA
ESPANYOLA
(1931- 1936)
ACTIVITAT EN GRUPS
Iman Laatiki
Allan Contreras
Satou Hydara
2n batx. A

Curs 2015-2016
ETAPES:
1. GOVERN PROVISIONAL ( abril 1931- juny 1931)
1.1 Introducció
1.2 Conjuntura econòmica
1.3 Eleccions abril del 1931
2. BIENNI PROGRESSISTA ( juny 1931 – novembre 1933)
2.1 Constitució 1931
2.2 Partits polítics i sindicats
2.3 Reformes
2.3.1 Religiosa
2.3.2 De l’exèrcit
2.3.3 Educativa i cultural
2.3.4 Laboral
2.3.5 Agrària
2.3.6 Estructura de l’estat
2.4 Problemes de la coalició republicanosocialista
3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA
3.1 L’estatut de Catalunya
3.2 La Generalitatrepublicana
4. BIENNI CONSERVADOR ( novembre 1933 – febrer 1936)
4.1 Eleccions novembre del 1933
4.2 El conflicterabassairede Catalunya
4.3 La revolució d’octubre del 1934
4.4 La crisi del segon bienni
5. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer del 1936)
6. EL COP D’ESTAT (juliol del 1936)
Bibliografia de consulta recomanada:
- Material penjatal moodle
- Bibliografiad’ampliació:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/segona-republica/page/4/

Curs 2015-2016
1. EL GOVERN PROVISIONAL ( abril- juny 1931)
1.1 Introducció: Al·legoria de la República
http://www.arteiconografia.com/2013/04/alegoria-de-la-republica-espanola.html
http://www.xtec.cat/~jrovira6/2republi.htm
Elaboreu un petit informe sobre aquestcartell;autor, context històric,orígens i iconografia.
L’autor de la imatge es el dibuixant català Tomás Padró Pedret, que publicava caricatures a la
revista humorística La Flaca. Aquesta caricatura, la situem durant els anys de la II República, ja
que, era un símbol per representar a la república.
En la imatge, la figura principal és una dona que va vestida amb una túnica blanca que indica
puresa. També porta un barret vermell, que és típic dels revolucionaris i dels republicans. En una
mà, la “nina bonita” sosté una balança que es un símbol tradicional de la justícia i amb l’altre
sosté la bandera de la República. Al costat de la dona, trobem un lleó, que vol representar la
ferocitat del poble, que no es sotmetrà. També trobem un escut amb el lema de “llibertat,
igualtat i fraternitat”, que es el lema de les revolucions. Després, al fons de tot, trobem un
ferrocarril,un vaixell i un avió,que representen el progrés que portarà la República.

Curs 2015-2016
1.2 Estudieu la conjuntura econòmica dels anys trenta.
Observeu els quadres següents i responeu les qüestions:
Comerç exterior espanyol (en milions de
pessetes)
Any Exportacions Importacions
1930 2305,4 2447,5
1931 965,0 1175,8
1932 742,1 975,6
1933 671,8 836,6
1934 611,9 855,0
1935 585,7 875,0
L'atur a Espanya
Anys Nombre de desocupats
1931 500.000
1933 619.000
1934 703.000
1935 696.990
A. Descriviu les dades dels quadres i situeu-les en el seu context històric.
Les presents dades ens mostren la caiguda de les exportacions e importacions a mida que avança
la 2a República Espanyola. La segona taula ens indica l’increment d’atur durant els primers cinc
anys dela II República. El context històric es situa en plena crisis internacional, per els efectes del
crack del 29 i el triomf del feixisme.
B. Expliqueu les causes de les dades que reflecteixen els quadres i expliqueu les seves
conseqüències socialsi polítiques.
Mala administració per part del govern en regim, proteccionisme exagerat per part de l’estat
provocant la disminució en el numero d’importacions i exportacions. La inestabilitat política a
Espanya no donava confiança alsaltres països.
C. Comenteu els aspectes bàsics de la situació econòmica espanyola en el període que correspon als
quadres.
És una economia en decadència, que suposa l’augment d l’atur en la població i el empobriment
en esta mateixa. En la caiguda de les importacions i exportacions va poder ser possible un mal
acolliment per part del mon financer internacional, ja que, la moneda oficial (pesseta) va poder
sofrir depreciació. La situació econòmica es dolenta, Primo de Rivera, intenta sortir endavant. En
relació a la agricultura existia una mala distribució.

Curs 2015-2016
D. Es podria dir que la repercussió de la crisi mundial va ser molt forta a Espanya? Raoneu la
resposta.
La situació en l’economia internacional, no pintava gaire be, malgrat això no va afectar
profundament l’economia espanyola, doncs va sofrir una recessió menor que la dels països
industrialitzats, excepte en sectors relacionats a l’exportació i la importació de productes.
Aquesta situació si va suposar un augment a l’atur degut a la tornada dels espanyols immigrants
que no van a trobar feina al país on estaven.
1.3. Eleccions municipals del 12 d’abril del 1931
http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segunda%2
0republica.html
Font 1
«Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo.
Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto
el único afán en el interés público, hasta en las más críticas coyunturas. Un rey puede equivocarse, y sin
duda erré yo alguna vez. (...)
Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis
regias prerrogativas, en eficaz forcejeo contra los que las combaten. Pero, resueltamente, quiero
apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro , en fraticida guerra civil. No renuncio a
ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósito acumulado por la Historia, de cuya custodia
ha de pedirme algún día cuenta rigurosa.

Curs 2015-2016
Espero a conocer la auténtica y adecuada expresión de la conciencia colectiva, y mientras habla la
nación, suspendo deliberadamente el ejercicio del poder real y me aparto de España, reconociéndola así
como única señora de sus destinos. (...)
Font 2: Alfonso XIII, Madrid, 14 de abril de 1931»
Font 3: Madrid, 14 d’abril de 1931
Font 4: https://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8
A. Què és el Pacte de Sant Sebastià?
Es el nom que rebran els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els
representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i
liquidarla monarquia borbònica.
B. Quins partits van ser els vencedors de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 i què va
suposar aquest triomf? Segons la font 1 a quin tipus de municipis triomfa el republicanisme?
Raona la resposta.
Els vencedors van a ser els partits col·ligats en el Pacte de Sant Sebastià (republicans,socialistes
i nacionalistes) es van imposar-se a les grans ciutats, obtenint la victòria en 41 de les 50 capitals
de província, i a la major part dels nuclis industrials, mentre que al món rural eren els
monàrquics els quevan triomfar ja fos per tradició o per pressió caciquista.
C. A partir de la font 3 explica què va passar el 14 d’abril de 1931 a Madrid i a partir dela font 4 el
que passà a Catalunya.
Un cop coneguts els resultats, el 14 d’abril, els regidors electes de la localitat guipuscoana
d’Eibar van ser els primers a proclamar la República des de la plaça de l’Ajuntament, i al llarg
del dia ho van anar fent els regidors de moltes altres ciutats del país (Barcelona, Sevilla,
València, Saragossa, Sant Sebastià…), mentre la població sortia al carrer de manera espontània i
pacífica a celebrar-ho.

Curs 2015-2016
A Catalunya,les eleccions del 12 d’abril també van reflectir el sentit sobre la monarquia. Així, la
Lliga Regionalista va presentar-se davant de l’electorat com una opció política continuista i
reformadora, mentre que les forces republicanes, la coalició republicà-socialista i la recentment
creada Esquerra Republicana de Catalunya de Francesc Macià es presentaven com una opció
rupturista amb el règim monàrquic. L’esclatant victòria a les eleccions del 12 d’abril de 1931 va
portar Francesc Macià, el gran vencedor de les eleccions a Catalunya, a proclamar la República
Catalana integrada en el si dela República Federal Espanyola.
D. Referent a la font 2; descriu el tipus de font, digues si és primària o secundària i classifica -la
segons la forma i el contingut. Explica breument el tema que tracta la font tot identificant-ne
les idees principals, l’autor i el destinatari. Segons la font 2, podríem afirmar que el rei abdica?
Raona la resposta.
Es una font textual de caràcter polític-monàrquic, es considera una fons primària perquè la
informació es directa en relació a l’anàlisi. Tracta principalment del moment en el que Alfons
XIII, va veure’s obligat a renunciar a la potestat reial i va abandonar el país en direcció cap a
l’exili francès, degut a la decisió sobirana popular de instal·lar la República i al no desig que
acabi en guerra civil. L’autor, clarament, es el Rei Alfons III i al ser un document de caràcter
públic el destinatari son tots els espanyols.
El rei se exilia i suspendria l’exercici dels seus poders però, no abdica dels seus privilegis i drets
al tro, ja que te pensat retornar quan se celebrin eleccions generals.
E. Anomena com a mínim dos motius que apareixen en la Font 2 que van portar a Alfons XIII a
prendre la decisió d’exiliar-se.
Una de les raons és per a evitar disputes entre espanyols. I l’altre és perquè en les eleccions
que es van a portar a cap el suport a la seva persona va ser inexistent, fet que indica que el
poble no el vol.

Curs 2015-2016
2.EL BIENNI PROGRESSISTA (juny 1931- novembre 1933)
2.1 La Constitució de 1931: A partir dels apunts i de la recerca que puguis realitzar per Internet
anomena les característiques principals de la Constitució del 1931 seguint l’esquema que hem
utilitzatper anteriors anàlisis.
COMENTARI D’UNA CONSTITUCIÓ
Autoria Les Corts Constituents de la Segona República.
Caràcter ideològic Republicà,democràtic i progressista.
Subjecte de sobirania Sobirania popular (tots els poders de l’Estat emanen del poble).
Drets i llibertats -Llibertats religioses, d’expressió, de premsa, de reunió, d’associació i de
manifestació.
-Garanties judicials i igualtat davant la llei sense distinció de sexe, raça,
classesocial,idees polítiques,religió,etc.
-Reconeixement del divorci i de la igualtatentre els homes i les dones.
-Establiment del matrimoni civil.
Relació església i
estat
Separació de poders església-estat. Estat aconfessional i sense cap
religió oficial (no subvenciona a l’església catòlica).
Corts Càmeres:
Unicameral.
Composició: No hi ha senat, per tant només
està format pel Congrés dels Diputats.
Sufragi El sufragi es universal femení i masculí a partir dels 23 anys.
Relació de poders Separació de poders total, control del poder legislatiu sobre
l’executiu i independència del poder judicial.

Curs 2015-2016
Anys de vigència 8 anys de vigència.(1931-1939)
Circumstàncies de la
derogació
Caiguda del govern que governava la República al final de la guerra
civil espanyola.
2.2 Partits polítics i sindicats durant la Segona República: A partir de l’esquema que teniu al moodle
escolliu una tendència política i analitzeu-la més a fons: Origen i breu història, base social, programa
polític i personalitats destacades.
GRUPS:
GRUP 1 - Partits obrers
PSOE: (Partit Socialista Obrer Espanyol) partit d’ideologia centre esquerra , fundat el 1879 per Pablo
Iglesias. Es postula com a partit de classe obrera amb idees socialistes. EL partit és divideix en dues
tendències, una més progressistai una de més conservadora.
PCE: (Partit Comunista Espanyol) partit favorable al comunisme. LA seva ideologia es d’esquerres
anticapitalista.Un dels seus símbols és la representant Dolores Iburri.
POUM: Partit obrer d’unificació marxista, d’estrema esquerra. Es va crear l’any 1935 i es va dissoldre el
1980. Es postulen com a l’oposició del stalinisme, s’identifiquen amb el marxisme revolucionari. A favor
del comunisme. LA seva seu es trobava a Barcelona.
Sindicats:
UGT: d’ideologia socialista, va ser fundat l’any 1888 i tenen un origen comú amb el PSOE, el qual és de
la mateixa ideologia. Actualment té 1.057.000 afiliats, el segon sindicat espanyol més popular de l’Estat
espanyol.
CNT: d’ideologia anarcosindicalista, comunisme llibertari. Sigles de Comissió nacional de treballadors. Es
defineix com el sindicat per al moviment social. La xifra d’afiliats oscil·la entre 25.000 i 50.000. Va ser
fundat l’any 1910 i destaca per la seva gran activitaten la lluita anarquista en els anys de la dictadura.
FAI: Federació Anarquista Ibèrica. Va ser fundat l’any 1927, la seva ideologia és anarquista i comunista
llibertaria. Va destacar el seu paper en l’etapa anterior a la dictadura de Franco, porta ven a cap
actuacions armades per defensar l’anarquisme.

Curs 2015-2016
GRUP 2 - Partits republicans
Acció republicana: partit progressista i republicana format l’any 1925 per Manuel Azaña. Va formar part
del govern provisional dela II República.
Partit republicano radical-socialista: aquest esdevé d’una escissió de l’ala més radical del PSOE. En les
eleccions de 1931 aquests es van posicionar coma tercera força.
GRUP 3 – Partits nacionalistes
Esquerra republicana: Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, ERC va esdevenir el partir més votat a
les eleccions municipals d'abril de 1931. Després de la victòria Macià va proclamar la República
Catalana, però aquest acte no era una proclamació d'independència de Catalunya sino la proclamació de
la República, com va passar a altres ciutats d'Espanya, i del nou règim català donat que un dels punts
del pacte de Sant Sebastià (1930) era l'autogovern per a Catalunya. Així es va redactar un Estatut
d'Autonomia que suposava el restabliment de la Generalitat de Catalunya, institució que a Macià
dirigiriainicialment.
ERC, a partir d'aquell moment, i en el marc de la II República Espanyola (1931-1939), guanya totes les
eleccions que es van celebrant, tant les municipals com les del Parlament i les legislatives. És en aquest
context polític que el desembre de 1933 mor Francesc Macià. Lluís Companys el succeeix com
a President de la Generalitat.
ORGA: partit republicà, d’esquerres i autonomista de Galicia. Fundat per Santiago Casares Quiroga i
Antonio Vilar Ponte l’any 1929.
GRUP 4 – Partits Republicansdecentre
Partit Republicà Radical: creat l’any 1908, el seu gran ideòleg va ser Lerroux. Destaca el seu important
paper a l’hora de conformar el pacte de San Sebastià el partit amb més pes del pacte. Durant el període
de la dictadura van ser evocats a la clandestinitat.
Derecha Liberal Republicana: la seva existència es limita a la II República espanyola (1930-1936). El seu
líder era Niceto Alcalà Zamora.LA ideologia del partitera republicana liberal conservadora.
GRUP 5 - Partits autonomistes de centre
Lliga catalana: d’ideologia centre-dreta, el seu ideòleg és Francesc Cambó. El seu gran suport el rebia de
la gran burgesia i la Església.Es desbancatfinalmentper ERC.
PNB: partit nacionalista basc. Va ser il·legalitzat per Franco tot i ser un dels partits més antics. Existeix un
cert paral·lelismeentre la lligacatalanai aquestpartit,amb la diferència de que aquest és basc.
GRUP 6 - Partits republicansdedretes

Curs 2015-2016
CEDA: agrupació departits de dretes, d’ideologia profeixista.
Partido agrario: és el partit que es posiciona en contra de les reformes agrícoles impulsat pel govern de
la II República.Formen partdel govern en el bienni conservador.
GRUP 7- Partits monàrquics dedretes
Renovación española: defensen una monarquia conservadora, és per això que defenen el llegat d’Alfons
XIII.EL seu líder és Jose Calvo Sotelo, i aquest partitestà vinculats lafalangeespanyola.
Comunion tradicionalista: el seus líders més destacats són Carlos i Jaime de Borbon, la seva ideologia és
carlista i per això monàrquica.
Acció espanyola: organització feixista impulsada a Barcelona l’any 1931. Aquesta també va constituir
una revista que donava a conèixer aquesta ideologia monàrquica,ultraconservadora.
GRUP 8- Partits feixistes (el nostregrup)
Les Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) van ser un moviment polític espanyol d’ideologia
nacional-sindicalista, és a dir, una ideologia de caràcter antiparlamentari, contraria als partits polítics i a
qualsevol sistema democràtic, basant-se en un estat totalitari a través d’un sindicat únic. Les JONS, eren
considerades com un feixisme a l’espanyola, seguien el corrent feixista d’Europa com Hitler i Mussolini.
Van sorgir l’octubre de 1931 de la fusió del grup liderat per Ramiro Ledesma Ramos, el fundador del
setmanari de “La Conquista del Estado” amb les Juntes castellanes d’Actuació Hispànica, grup fundat per
Onésimo Redondo Ortega, un antic propagandista d’Acció Catòlica (associació formada per laics amb la
finalitatdefomentar la pràcticadela religió catòlica).
D’altre banda, trobem la Falange Espanyola (FE), un partit polític espanyol d’extrema dreta d’ideologia
feixista, nacionalsindicalista (com les JONS) i partidari d’establir un estat laic, fundat el 29 d’octubre de
1933 per José Antonio Primo de Rivera, el cosí de Miguel Primo de Rivera. El 15 de febrer de 1934, la
Falange Espanyola es va fusionar amb les JONS , creant un nou partit polític d’extrema dreta anomenat
Falange Espanyola de les JONS. En les eleccions de 1936, la victòria va ser del Front Popular, de la unió
del partits democràtics d’esquerra i antifeixistes, però la Falange Espanyola i de les JONS, va iniciar una
lluita armada contra els seus adversaris polítics que la va convertit en partit il·legal portant així a Primo
de Rivera a la presó. En conseqüència, el general Franco es va alçar contra la Segona República el 17 de
juliol de 1936 i tots els falangistes es van unir a ell, finalment Primo de Rivera mort afusellat el 10 de
novembre de 1936.

Curs 2015-2016
2.3 Les reformesdel bienni progressista:
Bibliografiaespecífica deconsulta per aquestapartat:
http://gestindelamemoria-felix.blogspot.com.es/2010/03/blog-post_1999.html
- La reforma religiosa:
“Yo (…) me refiero a esto que llaman problema religioso. La premisa de este problema,
hoy político, la formulo yo de esta manera: España ha dejado de ser católica; el problema político
consiguiente es organizar el Estado en forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e
histórica del pueblo español. Yo no puedo admitir, señores diputados, que a esto se le llame
problema religioso. El auténtico problema religioso no puede exceder los límites de la conciencia
personal, porque es en la conciencia personal donde se formula y se responde la pregunta sobre
el misterio de nuestro destino. Este es un problema político, de constitución del Estado, y es
ahora precisamente cuando este problema pierde hasta las semejas de religión, de religiosidad,
porque nuestro Estado, a diferencia del Estado antiguo, que tomaba sobre sí la tutela de las
conciencias (…), excluye toda preocupación ultraterrena y todo cuidado de la fidelidad, y quita a
la Iglesia aquel famoso brazo secular que tantos y tan grandes servicios le prestó. Se trata
simplemente de organizar el Estado español con sujeción a las premisas que acabo de
establecer (…)”
Discurso de Manuel AZAÑA en el Congreso de los Diputados en 1931
A. Descriu el tipus de font, digues si és primària o secundària i classifica-la segons la forma i el
contingut. Explica breument el tema que tracta la font tot identificant-ne les idees principals,
l’autor i el destinatari.
Aquest text és un fragment del discurs de Manuel Azaña en el Congrés dels Diputats l’any
1931, forma part dels debats que van precedir la redacció de la constitució de la 2ª República.
És una font històrica primària i textual de caràcter polític, que va dirigit principalment als
diputats que es troben al Congrés i en segon lloc, a tota la nació espanyola. L’autor és Manuel
Azaña, un polític oposat a la dictadura de Primo de Rivera que va exercir el càrrec de
president del govern al 1931 i al 1936 a més de ser president de la república del 1936 fins al
1939. Principalment, nega l’existència d’un problema religiós a Espanya, ja que l’estat ha de
ser laic i aconfessional, la religió es una qüestió personal. En segon lloc, esmenta la separació
d’església i estat que es produeix per segona vegada, ja que la primera va ser durant la
primera república.

Curs 2015-2016
B. Explica en què consisteix la llei de congregacions i relaciona-ho amb la dimissió de Niceto
Alcalá Zamora.
La llei de Congregacions que es troba desenvolupada als articles 26 i 27 de la constitució,
establia que les ordres religioses s’havien d’inscriure en un Registre especial del Ministeri de
Justícia, reglamentava el culte públic, suprimia la dotació del culte del estat i eliminava altres
subsidis oficials, a més de nacionalitzar part del patrimoni eclesiàstic (temples, monestirs,
seminaris, etc.), atribuïa a l’estat el dret a vetar els nomenaments religiosos i el tancament
dels centres d’ensenyament catòlic de primària i secundària. Nieto Alcalá Zamora dimiteix
perquè està en contra de la implantació d’un estat laic,ja queell era catòlic practicant.
C. Explica el paper que hi van jugar personatges com el Cardenal Segura i el Cardenal Vidal i
Barrequer.
En aquell moment, el sector més conservador de l’església, encapçalat pel Cardenal Segura,
va posar tot tipus de discrepàncies davant d’aquesta llei causant així el ressorgiment de l’antic
anticlericalisme a 1931 que va comportar on van cremar diverses esglésies i convents. En
canvi, el cardenal Berdaguer va acatà el nou règim com a producte de la voluntat popular,
lliure i pacífica. Va conrear una gran amistat personal amb el president Alcalà Zamora. Amb
l’esclatdela guerra civil,va ser perseguit principalmentper la FAI i empresonat.

Curs 2015-2016
- La reforma de l’exèrcit
A. Descriu les dues fonts, digues si són primàries o secundàries i classifica-les segons la forma i el
contingut. Explica breument el tema que tracten tot identificant-ne les idees principals,l’autor
i el destinatari.
Els dos gràfics de barres que tenim, són fonts estadístiques secundaries, ja que, provenen d’un
llibre de text de la editorial Vicens Vives. Les dues fonts són del mateix tema, la reforma de
l’exèrcit del 1932, i ens fan una comparació de la diferencia del nombre de militars que hi van
haver en els anys 1932 i 1931.
B. Descriu les dades que aporten les gràfiques i relaciona-les amb el context històric.
En les gràfiques observem una gran disminució de militars en l’any 1932, tots els càrrecs
perden la meitat de membres, i això es deu a la reforma militar que es va dur a terme en la II
República per modernitzar i fidelitzar l’exercita la república.
C. Què és la Guàrdia d’Assalt?
El Cos de Seguretat i Assalt(Guàrdia d'Assalt) es va crear el 30 de gener de 1932 durant la
Segona República amb l'objectiu de disposar d'una força policial per al manteniment de l'ordre
públic i que fora de provada fidelitat al règim republicà. Ràpidament es convertiria en un eficaç
cos policial i va tenir una destacada i intensa activitat durant tota la seua història, especialment

Curs 2015-2016
durant alguns fets de la Guerra Civil Espanyola. Durant el Colp d'estat de Juliol de 1936 la
fidelitati actuació dels Guàrdies d'Assalt va ser fonamental en molts llocs (especialment Madrid
o Barcelona) perquè fracassarà el colp i per això va gaudir de prestigi entre la població de la
zona republicana.
D. Quines són les reformes més importants que es produeixen a l’exèrcit?
La llei de retir de l’oficialitat(1931), establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la
seua adhesió a la República, però se’ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si
ho volien. Més de la meitat de l’oficialitat va acceptar l’oferta avanç d’acabar l’any. A més, es
van suprimir alguns rangs tradicionals, es va reduir el nombre d’unitats i oficials i es va tancar
l’acadèmia militar de Saragossa. Es van clausurar les capitanies generals i van desaparèixer els
tribunals d’honor i el Consell Suprem de Justícia Militar.
- La reforma educativa i cultural:
La Barraca,teatro universitario (1931-1936) Las misiones pedagógicas (1931-1936)
A partir de les imatges i la informació del moodle, reflexiona sobre les repercussions de la reforma
de l’ensenyament i relaciona-ho amb l’educació a l’actualitat (laïcitat,gratuïtat,etc...)
Es reforma la formació inicial dels docents , per a això es va crear mitjançant el decret de 29 de
maig de 1931 les missions pedagògiques , " encarregades de difondre la cultura general ,
l'orientació docent moderna i l'educació ciutadana en llogarets , viles i llocs, amb especial atenció
als interessos espirituals dela població rural "Va ser una proposta inspirada probablementa l'ILE.
Conscient que la modesta escola primària no podia dotar dels béns de la cultura als mitjans rurals ;
i es regula la inspecció deprimera i segona ensenyança.

Curs 2015-2016
La majoria del poder pel que fa a ensenyament es trobava a mans de l'església, mitjançant la
reformes es van crear noves escoles i biblioteques i es redueix el poder eclesiàstic passant a un
estat de ensenyança laic, públic i gratuït. Això va repercutir de manera positiva en la societat ja que
la majoria de persones van poder assistir a l'escola sense necessitat d'haver estat part de l'alta
classe.
Avui en dia el sistema laic i gratuït es manté, però encara hi ha escola de caràcter privat on només
hi accedeixen persones amb amplis recursos econòmics. el laïcismes ha de mantenir-se per
respectar la varietatde ideologies dels alumnes.
- La reforma laboral:
Les reformes en aquest camp van ser aprovades abans de la formació del segon govern d'Azaña al
desembre de 1931 Francisco Largo Caballero, líder de la UGT, amb Azaña ocupant ja la presidència
del govern. L'objectiu d'aquestes reformes era crear un marc legal que reglamentés les relacions
laboralsi s'afermés el poder dels sindicats,especialmentde la UGT.
Va aprovar la jornada laboral de 8 hores al camp. Va establir per llei uns salaris mínims. Una de les
mesures més polèmiques fou el decret de conreu forçós: En localitats on hi havia una quantitat
important de jornalers en atur es podia obligar el conreu d’alguna gran propietat. També va aprovar
la llei de termes municipals, per la qual un propietari no podria llogar jornalers de fora del poble en
tant en quant hi hagueren aturats al poble.
- La reforma agrària:
Qui va ser Francisco Largo Caballero? Sintetitza les reformes laborals que va
impulsar:

Curs 2015-2016
A. A partir del mapa explica la distribució de la propietat de la terra a Espanya a inicis del segle XX
i relaciona-ho amb els objectius dela reforma agrícola impulsadapel govern republicà.
En el mapa queda clarament visualitzat que el sud d’Espanya és on hi ha més camps agrícoles, i hem
d’entendre per tant que aquests basts espais s’han de controlar. D’aquesta manera el govern
republicà vol nacionalitzar aquests terrenys per a establir-ne un control més concret en cadascun
dels casos. Aquest control inclou uns objectius i el principal es disminuir l’atur obrer. A més volien
fer una redistribució deles terres per aconseguir una repartició més justa.
B. Quines són les terres que s’expropien en aquest moment i quins tipus d’expropiacionshi ha ?
Hi ha diferents tipus de terres que s’expropien:
-Les que s’ofereixen voluntàriament.
-Les finques rústiques de corporacions, fundacions i establiments públics que no s’explotin de
forma directa.

Curs 2015-2016
-Les que hagin sigut adquirides amb l’objectiu d’especular o amb l’únic objectiu de percebre la seva
renta.
- Les que constitueixen senyorius jurisdiccionals.
-Les incultes o evidentment mal cultivades.
C. Explica les causes del descontentament social que generen aquestes reformes tan en la pagesia
com en els propietaris agrícoles.
Primerament cal recalcar la general ideologia de dretes que existeix en l’àmbit rural, fet que
promou a contraposar-se en les propostes dels grups republicans d’esquerres. Aquesta dreta rural
era representada al parlament per vint-i-quatre diputats que s’oposaven fermament a aquestes
propostes. Agreujà la situació que aquesta reforma es prolongués en el temps de forma que la gana
i la misèria dels pagesos van portar-losa actuar i produir una revolta.
- La reforma de l’estructura de l’estat:
A. Quina relació té el Pacte de Sant Sebastià i la Constitució del 1931 amb la reforma
descentralitzadora del’estatque es produeix ara?
Ja que el pacte de Sant Sebastià el va ser format per partits republicans i la seva ideologia també era
federalista, l’objectiu del govern era aconseguir que cadascun dels territoris tinguessin una major
autonomia. D’aquesta manera van haver d’eliminar el poder central per dotar a cada un dels territoris
de poder propi.
B. Redacta un breu informe sobre els estatuts del País Basc
La primera redacció de l’Estatut basc va ser refusada pel govern degut al seu excessiu caràcter suberà,
aquest es anomenat el ”Estatut d’Estella”. Dos anys després es va proposar un altre Estaut, el qual va ser
refusat pels carlistes. Va ser així que aquestes complicacions van produir que fins l’any 1936 que el
primer Estatut basc no va ser reconegut. Aquesta va ser proposada pel partit PNB, i van haver de
moderar lleugerament els articles dels diferents articles. Actualment el Estatut que segueix en vigor és el
del 79, conjuntament amb la Constitució.

Curs 2015-2016
2.4 Els problemes de la coalició republicanosocialista:
A partir de les fonts que tens a continuació i dels apunts del moodle, explica la insurrecció de Casas
Viejas i relaciona-ho amb els problemes de la coalició republicana i socialista i amb fets com la
sanjurjadai el triomf de les dretes a les eleccions del novembre del 1933
“El episodioa de Casas Viejas tuvo una resonancia enorme por la brutalidad con que habían actuado las
fuerzas de la Guardía de Asalto, un cuerpo creado por la República para desvincularese de la imagen
represora y violenta de la Guardia Civil. El levantamiento comenzó el 11 de enero con una huelga y,
como era habitual ya, con un ataque al cuartel de la Guardia Civil en el que hubo algunos heridos. La
llegada esa misma tarde de una compañía de guardias de asalto al mando del capitán Rojas dispersó a
los atacantes, algunos de los cuales se refugiaron en la choza de un anarquista
apodado Seisdedos,manteniendo como rehén a un guardia que estaba herido. Para acabar con la
resistencia la choza fue incendiada y mueron abrasados varios campesinos con sus familiares, entre los
que se encontraban mujeres y niños. Después, al menos catorce peones agrícolas fueron fusilados. El
resultado, un total de 21 muertos, de los cuales muchos ni estaban sindicados ni habían secundado la
huelga.”
Extret de : http://gestindelamemoria-felix.blogspot.com.es/2010/03/blog-post_1999.html
Al 1933, la lentitud de les reformes al camp, va reforçar als sectors més radicals que acusaven al govern
a no complir amb les seves promeses. Arran d’aquest fet, la CNT principalment per la FAI, un sindicat
anarquista (escissió de la CNT) que arribava al poder mitjançant el terrorisme, va convocar una alçament
contra la república que provoca incidents molt greus al poble de Casas Viejas a Cadis, amb els resultats
esmentats al text. En conseqüència, es trenca el govern d’Azaña i aquest dimiteix. Aquests fets, es
poden relacionar amb el fets de Sanjurjo, on es van tornar a enfrontar la guarda civil i els jornalers a
causa de protestes per les reformes al camp, que va acabar amb el linxament de dos guàrdies i com a
revenja un atac de la guardià civil en una manifestació pacifica. En conseqüència de les dimissió d’Azaña

Curs 2015-2016
es convoquen les eleccions generals de 1933 que acaben amb la victòria dels partits de dretes, ja que
l’esquerra s’havia separat totalment desprès de tot el panorama produït durant la segona república.
Tots aquests fets van ser impulsats pel seguit de reformes amb a finalitat de re-impulsar l’economia de
l’estat portades per aquesta gran coalició d’esquerres per tal de afavorir laclasseobrera.
3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA
3.1 L’estatut de Catalunya:
Font 1
Pregunta sobre la Font 1:
A. Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta
Es una font iconogràfica secundaria de caràcter polític, tracta de la propaganda política en favor
del referèndum a Catalunya.
Aquesta fotografia mostra cartells de caire polític reproduïda d’un llibre d’història, en concret
cartells quedemanen la participació en el referèndum de l’Estatut del 2 d’agostde 1931.
B. Digueu quin és el context històric deles dades que proporciona la font.
La font es durant els primers mesos de la II República a Catalunya, quan després d’haver-se
elaborat un projecte d’Estatut (el denominat de Núria), es sotmeté a referèndum del poble de
Catalunya, resultant aprovat per amplíssima majoria. Posteriorment al referèndum, la nova

Curs 2015-2016
Constitució republicana reconegué el dret a la l’autonomia regional i l’any següent, 1932,
s’aprovà l’Estatutd’Autonomia, modificant-sel’aprovaten referèndum.
C. Expliqueu la consigna següent que apareix a la font “fa mig segle que el s nostres avis i els
nostres pares començaren la lluita per l’Autonomia de Catalunya. Nosaltres hem d’acabar-la
amb la victòria,votantl’Estatut de Catalunya”.
l’Estatut en tant que culminació d’unes reivindicacions per l’autonomia iniciades en l’últim
quart del segle XIX.
L´inici del catalanismepolític triomfa amb el triomf de la lliga.
D. Explica les principals diferències entre l’Estatut de Núria i l’estatut aprovatfinalmentel 1932.
L'Estatut de Núria responia a un model federal d'Estat i excedia quant a denominació i pel que
fa a competències al que havia estat aprovat ja en els debats sobre la futura Constitució de la
República -ja que l '«Estat integral » responia a una concepció unitària, no federal - l'Estatut
creava una ciutadania catalana , declarava com a llengua oficial únicament el català , obria la
possibilitat que s'incorporessin a Catalunya altres territoris , i fins determinava les condicions
en què els joves catalans havien de complir el servei militar.
L'Estatut de Núria va ser modificat a fons durant la seva tramitació parlamentària a Madrid, ja
que van desaparèixer les referències a l'autodeterminació (l'únic record que va quedar va ser
l'afirmació que «Catalunya es constitueix com a regió autònoma», "com si el reflexiu indiqués
que ho feia per pròpia i única voluntat ") els impostos directes van seguir sent competència
exclusiva de l'Estat -el que va limitar considerablement la hisenda pròpia catalana-, així com la
legislació social, un tema irrenunciable per als socialistes, i el català va ser declarat «cooficial»
juntament amb el castellà.
No obstant això, es atorgaven un àmplies competències a Catalunya que tindria un govern i
parlament propis, que podria legislar sobre les competències exclusives, com el dret civil català,
l'ordre públic, les obres públiques que no fossin d'interès general, l'ensenyament primari i
secundària, i la possibilitat de crear escoles i instituts i una Universitat pròpia on es podria
emprar tant el castellà comel català.
E. Quins altres estatuts ha tingut Catalunya?
1- El Proyecto de Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1919, también conocido
como Proyecto de Estatuto de la Mancomunidad deCataluña
2- El Estatuto de autonomía de Cataluña de1932,también conocido como Estatuto de Nuria,

Curs 2015-2016
3- l Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979,también conocido como Estatuto de Sau.
4- El Estatuto de Autonomía de Cataluña 2006.
3.2 La Generalitat de Catalunya:
“A nosotros, señores diputados, nos ha tocado vivir y gobernar en una época en que Cataluña no
está en silencio, sino descontenta, impaciente y discorde. Es probable que el primer Borbón de
España creyese haber resuelto para siempre la divergencia peninsulardel lado de allá del Ebro con
las medidas políticas que tomó. Sigue un largo silencio político en Cataluña; pero en el siglo XIX
vientos universales han depositado sobre el territorio propicio de Cataluña gérmenes que han
arraigado y fructificado, y lo que empezó revestido de goticismo y romanticismo no se ha
contentado con ser un movimiento literario y erudito, sino que ha impelido, robustecido y justificado
un movimiento particularista, nacionalista […], que es lo que constituye hoy el problema político
específico catalán […]. Cataluña dice, los catalanes dicen: «Queremos vivi r de otra manera dentro
del Estado español».
La pretensión es legítima; es legítima porque la autoriza la ley, nada menos que la ley
constitucional. La ley fija los trámites que debe seguir esta pretensión y quién y cómo debe resolver
sobre ella. Los catalanes han cumplido los trámites, y ahora nos encontramos ante un problema que
se define de esta manera: conjugar la aspiración particularista o el sentimiento o la voluntad
autonomista de Cataluña con los intereses o los fines generales y permanentes de España dentro del
Estado organizado por la República.”
FONT: Discurs del president del Consell de Ministres, Manuel Azaña, en el debat de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya del 27 de maig del 1932. Reproduït a Manuel AZAÑA.Sobre la
autonomía política de Cataluña.
Selecció de textos i estudi preliminar d’Eduardo García de Enterría. Madrid: Tecnos, 2005, p 101-
102.
A. Descriviu el tipus de Font i digueu de què tracta.

Curs 2015-2016
La font és de tipus primària, ja que se situa durant el succés dels fets. És de tipus textual i de
caràcter polític. És un fet a les Corts espanyoles del president del Consell de Ministres, Manuel
Azaña, en el qual defensa la creació del’estatut d’autonomia per a Catalunya.
B. Digueu quin és el context històric deles dades que proporciona la Font.
Aquest discurs se situa posteriorment al debat parlamentari de l’estatut al maig de 1932 i dins
del primer bienni republicà format per un govern de coalició republicano-socialista del 1931 al
1933.
C. Expliqueu les idees principalsque conté la Font.
Aquest discurs comença amb una explicació de l’origen de les reivindicacions catalanes, fent
referència a Felip V, ja que el seu regnat va reprimir molt la tradició, cultura i llengua catalana.
A més, explica els orígens del catalanisme i la conversió al nacionalisme, acabant amb una breu
explicació de la legitimitat del poble de Catalunya davant el dret que els hi concedeix la
constitució republicana per a elaborar un estatut propi que en aquell moment es debat a les
corts espanyoles.
D. Expliqueu l’obra de govern de la Generalitatfins el 1936.
El primer període fins l'octubre de 1934 va tenir una alta intensitat legislativa. Es va aprovar la Llei
Municipal de Catalunya, la de Creació del Consell de Cultura de la Generalitat, la Llei de Mutualitats, la
del Patrimoni històric, artístic i científic, la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius i Museus i la
d'Habilitació i majoria d'edat. L'11 d'abril de 1934 va promulgar la Llei de Contractes de Conreu, que
tindria un paper destacat en l'evolució de la seva trajectòria política. La mort de Joan Selves a finals de
juny de 1934, va obligar Companys a fer una petita reestructuració. Arribarà fins octubre quan, arran de
l'entrada de la CEDA al govern espanyol, es produeixen els fets del sis d'octubre en els quals Companys
proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. La conseqüència immediata és la
suspensió del govern autonòmic el 13 d'octubre, la detenció i empresonament del govern de la
Generalitat. Amb el canvi de majories de les eleccions generals de febrer de 1936, tragueren de pres idi
el govern de Catalunya i la Generalitat reprengué les seves funcions, l'1 de març de 1936. Durant la
guerra civil espanyola entren al govern els anarquistes de la CNT. Els fets de maig del 1937 provoquen la
seva sortida i una certa inestabilitatdel govern.
Després d'aquests incidents, desapareix la conselleria de defensa amb la centralització de poders
efectuada pel govern central de la República.

Curs 2015-2016
4. BIENNI CONSERVADOR ( novembre 1933 – febrer 1936)
4.1 Eleccions novembre del 1933
A. Busca informació sobreClaraCampoamor i el seu paper en la instauració del votfemení.
Política espanyola, pionera de la militància feminista (Madrid, 1888 - Lausana, 1972). Procedent
d'una família modesta, va estudiar la carrera de Dret a la vegada que treballava, i es va
llicenciar a la Universitat de Madrid el 1924. Al mateix temps que exercia la seva activitat com a
advocada, les seves inquietuds polítiques el van portar a aproximar-se als socialistes i fundar
una Associació Femenina Universitària.
Amb l'adveniment de la Segona República (1931), va obtenir un escó de diputada per Madrid
en les llistes del Partit Radical. Va formar part de la Comissió constitucional, destacant en la
discussió que va conduir a aprovar l'article 36, que reconeixia per primera vegada el dret de vot
a les dones.
Els governs de la República li van confiar altres càrrecs de responsabilitat, com la
vicepresidència de la Comissió de Treball, la direcció general de Beneficència, la participació en
la comissió que va preparar la reforma del Codi Civil o la presència a la delegació espanyola
davant la Societat de Nacions. També va fundar una organització anomenada Unió Republicana
Femenina.
No va aconseguir renovar la seva acta de diputada en les eleccions de 1933. I va abandonar
Espanya el 1938, davant la imminent victòria de l'alçament dels militars reaccionaris; el
subsegüent règim de Franco no li va permetre tornar al país, de manera que va romandre
exiliada,primer a Argentina, i, des de 1955 fins a la seva mort, a Suïssa.
Font : Dones votant eleccions del 1933 Font: Clara Campoamor,míting del 1931

Curs 2015-2016
B. Quines són les causes que expliquen el triomf electoral de les dretes a les eleccions del
novembre del 1933.
- Els treballadors estaven alterats i impacients pel desencantament amb les reformes, per això es
van donar conflictes. La CNT es va dividir en 2:els moderats (que col·laboraven amb la
república) i la FAI ( que eren més radicals). El PCE també s'oposava a les reformes. Les vagues
d'obrers i les rebel·lions de camperols eren freqüents.
- L'oposició conservadora es va organitzar en diversos partits. La centralització extrema de la
dreta, es concentro en grups polítics que es denominaven feixistes, com les JONS que es van
fusionar amb la Falange. El partit monàrquic de Calvo Sotelo, que també volia s'oposava. La
CEDA que no era una dreta molt radical però s'oposava laRepública.
- Les reformes del bienni progressista es van centrar en la vida política i les reformistes es van
trobar amb una forta oposició, dels més afectats (església, exercito, etc) i dels més radicals de
l'esquerra,causantconflictes per l'altatur i les dures condicions devida a Espanya.
4.2 El conflicte rabassaire de Catalunya
“Article 1. Són objecte d'aquesta Llei de contractes de conreu i s’entenen compresos sota aquesta
denominació els de rabassa morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i en general tots els actes
i contractes, qualsevulla que sigui llur denominació, pels quals es cedeix l'aprofitament d'una finca
rústica a persona diferent del propietari, sempre que sigui l'explotació de naturalesa agrícola.
Article 10. La durada mínima dels arrendament regulats en aquesta Llei serà de sis anys. Si l'arrendatari
durant el darrer any del termini contractual (...) no avisa l'arrendador, per escrit, la seva voluntat de
donar per acabat el contracte, s'entendrà tàcitament que opta per la pròrroga per un període de sis anys
més, i així successivament.
Article 14. En acabar el termini contractual o alguna de les seves pròrrogues, el propietari podrà donar
per finit el contracte i reprendre la terra quan s'obligui a conrear-la directament ell o els seus
descendents o afillats de dret que facin vida comuna amb ell.
Article 43. El conreador de terres, a tıtol de contracte agrícola, té el dret d'adquisició del seu domini
mitjançant l'abonament del seu valor al propietari.
Article 44. Per a l'exercici dels drets d'adquisició és necessari (...) que els contractes s'hagin mantingut
per un període de més de divuit anys.”
Llei de contractes de conreu (11 d'abril de 1934)

Curs 2015-2016
A. A qui afectava la Llei de Contractes de Conreu? A qui beneficiava i a qui perjudicava?. Digues
en quines idees del text et bases per deduir-ho.
Veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà una llei per
protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies. Amb aquest objectiu, per
exemple, s'establí que la durada mínima dels arrendaments havia de ser de sis anys,i que el treballador
de les terres tenia el dret d'adquisició d'aquestes mitjançantl'abonamentdel seu valor al propietari.
D'altra banda, per evitar la confrontació amb els sectors més conservadors catalans, la llei li féu
concessions en determinats aspectes; de tal manera que per l'adquisició de les terres era neces sari
haver-hi estat treballant per un període de 18 anys. Com a resultat, la llei era massa moderada pels
rabassaires,però a la vegada massa revolucionària pels propietaris.
B. Indiqueu què era el contracte de rabassamorta i quins sectors socialsi políticss'hi van oposar.
El contracte de rabassa morta era un tipus de contracte emfitèutic pel qual un rabassaire podia conrear
les vinyes d'un propietari fins que el ceps morissin, uns 40 anys aproximadament. A partir, però, de
finals del s. XIX, l'epidèmia de la fil·loxera causà que els contractes s'acabessin en molt menys temps, i
els arrendataris, veient que el cultiu de la vinya no els era profitós, expulsaven els rabassaires per
cultivar-hi altres plantacions.
C. Qui presidia i a quines forces polítiques pertanyia el govern central en aquell moment (abril 1934)? I
el govern de la Generalitat?
I el govern de la Generalitat? A Espanya presidia la República Alejandro Lerroux i membres de la CEDA. A
Catalunya Presidia Lluiscompanys i ERC.
D. Quina posició van prendre aquests dos governs vers la Llei de Contractes de Conreu?
Esquerra Republicana es va mostrar a favor de aquesta llei de contractes, i el govern espanyol es va
mostrar contrari. Això va suposar un confrontament entre el govern català i l’espanyol.

Curs 2015-2016
4.3 La revolució d’octubre del 1934
Font 1: Els fets d’octubre del 1934,Arxiu Aisa
“A la hora presente, la rebeldía ha logrado perturbar el orden público, y llega a su apogeo. El
movimiento queda circunscrito a Asturias y a Cataluña. En Asturias, el ejército está adueñado de la
situación y en el día de mañana quedará restablecida la normalidad. En Cataluña, el Presidente de la
Generalidad, con olvido de todos los deberes que le impone su cargo, su honor y su autoridad, se ha
permitido declarar el Estat Catalá. Ante esta situación, el gobierno de la República ha tomado el
acuerdo de declarar el estado de guerra en todo el país. Estad seguros de que ante la revuelta social
de Asturias y ante la posición antipatriótica del gobierno de Cataluña, que se ha declarado faccioso,
el alma del país se levantará en un arranque de solidaridad nacional (...)”
Font 2: A. Lerroux, fragmento del discurso pronunciado por la radio a toda España el dia 6 de
octubre de 1934 a les10 hores de la noche
A. Descriviu els dos tipus defont i digueu de què tracten.
Aquestes són fonts primàries que parlen de les revolucions a Astúries a l’octubre de 1934. Una
és una font gràfica d’un cartell que demanava a la gent que es reoltes i l’altre és un discurs
d’Alejandro Lerroux dient que aquells quees revolten alteren l’ordrepúblic.
B. Digueu quin és el context històric al qual pertanyen.
El 4 d’octubre de 1934, sota la presidència de Lerroux va formar-se un nou executiu
conservador en el qual la CEDA de Gil Robles finalment accedia a les responsabilitats de govern.
Però, per amplíssims sectors del país la CEDA i el seu líder representaven la fi de les
transformacions socials republicanes, ja modificades des de la victòria electoral de les dretes el

Curs 2015-2016
1933. Fins i tot, des de l’esquerra va interpretar-se l’entrada de la CEDA al govern com una
deriva del règim cap al feixismeque, a més, amenaçava l’autonomia catalana.
L’endemà mateix de la formació del nou govern, per iniciativa de la UGT i l’ Aliança Obrera (una
conjunció d’organitzacions obreres), va esclatar una vaga general per impedir la consolidació
del govern radical-cedista.
Bienni Conservador,després del vot de les dones
C. Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 i les conseqüències que
va tenir fins el 1936.
El descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la incorporació
dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6 d’octubre, en declarar-se la
vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís Companys declarés, com ja ho havia fet
Francesc Macià, tot i que en unes altres circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal
Espanyola. A més, Companys va instar els dirigents antifeixistes a establir un govern provisional
de la República a Catalunyaa l’espera del triomf de la vaga general.
Coalició dedretes. Levroux, l’ingrés de Gil Robles al govern.
Les conseqüències van ser dramàtiques, ja que el govern català va ser jutjat i els seus membres
condemnats a trenta anys de presó, mentre que l’Estatut era suspès i la Llei de Contractes de
Conreu definitivament anul·lada. Així, entre l’abril de 1935 i el febrer de 1936, Catalunya va
passar a ser governada per una coalició dels radicals i la CEDA, amb el suport de la Lliga que,
malgratla col·laboració,no va aconseguir reimplantar l’Estatut.
A més, com a conseqüència de la revolució d’octubre, la CEDA va augmentar la seva influència
en el govern i va mostrar-se partidària d’aplicar les condemnes amb rigor i de procedir a una
reorientació de la política del govern. Es van tornar les propietats als jesuïtes i es va nomenar
Gil Robles com a Ministre de la Guerra, a la vegada que Franco, recompensat per la repressió
de l’aixecament asturià, es convertia en cap d’Estat Major. Posteriorment, el juliol de 1935, la
CEDA va presentar una proposta per a modificar la Constitució on es recollia la revisió del
sistema autonòmic,l’abolició del divorci i la impossibilitatdel’expropiació deterres.
4.4 La crisi del segon bienni
A. Busca informació sobrela situació del General Franco durantla II República.
Torna a Oviedo en situació de disponible, amb sou reduït al 80%. Un cop més es lliura als
estudis històrics i econòmics, fins que és nomenat cap de la Brigada d'Infanteria de guarnició a
La Corunya i governador militar de la ciutat. El 16 de març de 1933 és nomenat cap de la
Comandància General de Balears. Durant el seu any i mig a Palma de Mallorca es dedica de ple
a recórrer l'illa i estudiar un pla de defensa de la mateixa, que és acceptat pel ministre de la

Curs 2015-2016
Guerra, Diego Hidalgo Durán, el qual va quedar impressionat per l'altura professional de
Franco.
El 23 de març de 1934 és ascendit a general de Divisió, arribant així a la cimera de la seva
carrera militar. Té 41 anys. Al setembre de 1934, Diego Hidalgo Durán va convidar a Franco,
com a assessorpersonal seu,a unes maniobres militarscelebrades a les muntanyes de Lleó.
B. Busca informació sobre el cas d’Estraperlo i l’Afer Nombela i relaciona’ls amb el final del bienni
negre.
L'escàndol Nombela o afer Nombela va ser un cas de corrupció de gran impacte polític que es
va produir a Espanya a la fi de 1935 durant el bienni negre de la Segona República Espanyola i
en el qual es van veure embolicats destacats membres del Partit Republicà Radical i el seu líder
Alejandro Lerroux, que en aquells moments era un dels partits queintegraven el govern.
L'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, produït com a
conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca "Stra-Perlo", nom derivat
de Strauss i Perlowitz, qui n'eren els promotors.
Perquè se n'autoritzés la instal·lació al Casino de Sant Sebastià (Guipúscoa), van subornar el
1934 alts càrrecs del Govern, entre ells Aurelio Lerroux, nebot d'Alejandro Lerroux, líder del
PartitRadical,en aquelles dates en coalició amb la CEDA, o el ministrede Governació.
La revelació del cas de corrupció va tenir lloc com a conseqüència de la denúncia formulada pel
mateix Daniel Strauss davant el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, ja que Lerroux
es negà a pagar la indemnització que Strauss li exigia per la prohibició del joc. L'escàndol va
suposar l'enfonsament del Partit Radical, quedant el centre polític sense representació i
potenciant els extremistes d'esquerra i de dreta. La polarització que aquest escàndol va
provocar fou una de les diverses causes que van precipitar la fi de la República i l'inici de la
Guerra Civil.

Curs 2015-2016
5. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer del 1936)
Eleccions del 16 de febrer del 1936 a Espanya:
A. A partir de les fonts històriques explicales idees fonamentals del programa de
el Bloque Nacional.
Es basaven en una ideologia conservadora i de dretes amb un suport a l’església, a la centralització de
l’estat i al rebuig de les llibertats a les classes popular. Donava més suport als gran propietaris i
terratinents, és a dir,a les classes altes i afavoriaa l’exèrcitespanyol.
B. A qui es dirigeix?
Es dirigeix a la nació espanyola,al ciutadansd’Espanya.
C. A qui considera enemics?
Considera enemics aquells que no han votat o que no volen votar als partits de dretes. Ja que es
consideren millors queles esquerra i que els altres partís faran que l’economia del país s’enfonsi.
“Acción Popular ¡Contra la revolución y sus cómplices!
Revolución o contrarrevolucion. Anti-España o España.
O ellos o nosotros. Quien se abstenga de votar es un traidor y un
criminal.
El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente
contrarrevolucionario es un suicida y un insensato. Hay que aplastar la
Revolución. Todo el poder para el Jefe.
¡Votad a España! ¡Contra la Revolución y sus cómplices!
Elector: Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu
egoísmo el próximo 16 de febrero, y aunque tengas que hacer cola como
un vulgar ciudadano, no dejes de votar.
En las pasadaselecciones no lo hiciste. ¿Te lo impidió una gran
enfermedad? ¿O, por el contrario, fue la satisfacción de un capricho, o lo
que es peor, tu cobardía, la causa de que no cumplieras tu deber de
ciudadano?
Tu voto hace falta a España.
Que tu nombre no haya de ser execrado por los buenos españoles.”
Propagandaelectoral de laCEDA,1936

Curs 2015-2016
Propaganda electoral,eleccionsespanyoles febrer del 1936
A. Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.
Són fonts primàries, ja que ens parlen de l’època en què van ser publicades. Són de caràcter polític i són
cartells electoralsdels dos grans blocs d’esquerra i dreta a les eleccions del 1931.
Ens trobem al final del bienni negre on, desprès de discrepàncies internes entre membres del govern i
escàndols decorrupció,es van convocar eleccions per al febrer de 1936.
C. Quines tendències polítiques agrupava el Frente Popular i quin era el seu programa polític?
El front popular era un bloc republicà d’esquerres. On volien reprendre les reformes iniciades al primer
bienni i donar amnistia a diferents presos polítics.

Curs 2015-2016
D. Quin paper hi va jugar la CNT? I en les anteriors eleccions? A què creus que es deu aquest
canvi?
En aquestes eleccions, la CNT va dir als seus afiliats que votessin al Front Popular. Això es devia al
fet que a les anteriors eleccions van dir-los que s’abstinguessin, i això possiblement va fer que les
eleccions del 1834 fossin guanyades per la dreta. A més, i havia molts presos polítics de la CNT, i el
Front Popular es comprometia a donar-los amnistia.
A. Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.
Aquesta font, és secundaria, degut a que el mapa històric es troba publicat en temps
posteriors als fets i a més, és de tipus cartogràfica. Es mostra els resultats de les eleccions de
1936 per províncies i les victòries del Front popular,el centre i les dretes.
Aquest mapa ens vol situar en la etapa final de la II República espanyola, en les darreres
eleccions en democràcia just abans de la dictadura de quaranta anys del general Franco.
Veiem com aquesta situació crearà una gran divisió entre la Espanya progressista i la
conservadora, aquesta situació comportarà una ingovernabilitat que aprofitarà el militar
Franco per iniciar la seva dictadura.

Curs 2015-2016
C. Expliqueu a partir de la font a quines parts d’Espanya triomfà el Front Popular i a quines altres
els partits de dretes.
Les comunitats amb un major suport del vot progressista són: Catalunya, la comunitat
valenciana, Murcia, gairebé tota Andalusia, Galicia, Extremadura, Astúries, Ceuta, Melilla i
Madrid. En canvi els partits conservadors van guanyar a territoris com Castella i Lleó, Castella
la Manxa,Navarra,Cantabria,les illes Balears,les illes Canàriesi la Rioja.
Eleccions del febrer del 1936 a Catalunya:
Front d'Esquerres Front Català d'Ordre
% diputats % diputats % votants
Barcelona ciutat 62,6% 16 37,3 4 64,7
Barcelona circunscripció 60,9 11 39 3 73,8
Girona 57,6 5 42,3 2 71,6
Lleida 54 4 45 2 71,9
Tarragona 57,2 5 42,4 2 73,3
TOTAL 58,9 41 41 13 71,3
Risques, M.: Història de la Catalunya contemporània
Resultats a Catalunya de les eleccions al Parlament Espanyol al febrer de 1936
A. Descriviu el tipus de Font i digueu de què tracta.
És una font de caràcter primària, ja que es publicada durant la successió dels fets (resultats
electorals de les eleccions del 16 de febrer de 1836). Tracta de les eleccions de 1836 portades a
terme per les cinc circumscripcions catalanes, tant en percentatge de vots com en nombre de
diputats obtinguts pel Front d’Esquerres i pel Front Català d’Ordre.
B. Digueu quin és el context històric deles dades que proporciona la Font.
Aquesta font ens dóna els resultats a Catalunya de les darreres eleccions democràtiques a
Catalunya abans de la dictadura franquista. Aquestes darreres es van produir l’any 1936 el
mateix any que es va iniciarla guerra civil.

Curs 2015-2016
Després d’iniciar la II República l’any 1931 els dos darrers anys d’aquesta es van presentar com
el bienni conservador en el que les dretes governaven. Després d’aquestes eleccions el
panorama polític va quedar molt repartit entre els partits d’esquerra i dreta. Va ser
precisamentaquesta inestabilitatpolítica laqueva aprofitar el militar per fer el cop d’Estat.
C. Expliqueu els resultats de les eleccions.
El Front d’esquerres, obté un percentatge de vot molt més elevat a Barcelona ciutat i província
que el Front Català d’Ordre. El front d’esquerres, obté més quantitat de vots en relació al Front
Català d’Ordre, principalment per les dues circumscripcions de Barcelona. A més, obté una gran
quantitatde diputats,41 en relació al FrontCatalà d’Ordre,que tant sols en té 13.
D. Indiqueu el programa polític del Front d'Esquerres i del Front Català, quins partits agrupen
principalmentcada agrupació política.
El Front d’Esquerres té com a objectiu l’amnistia política i social dels empresonats per la seva
participació en els fets del sis d’octubre de 1934, el restabliment total del govern autònom de
Catalunya, la vigència de l’Estatut de Núria, l’acabament del traspàs de serveis i l restabliment
de la llei de contractes de conreu. Estava format per una coalició electoral de partits
d’ideologies d’esquerres i republicanes; entre ERC, Acció Catalana Republicana, Partit
Nacionalista Republicà d’Esquerra, Unió Socialista de Catalunya, Partit Republicà d’Esquerra,
Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya i Unió
de Rabassaires.
El Front Català d’Ordre va ser una coalició formada per forces de dreta que es trobaven sota
l’hegemonia centrista de la Lliga Catalana (versió catalana del front nacional
contrarevolucionari). Estava format per la Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acció Popular
Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovació Espanyola . No tenien
un programa definit, la seva propaganda es va fonamentar en atacar al Front d’Esquerres de
Catalunya i en la idea de que no es repetissin els successosd’octubrede 1934.

Curs 2015-2016
Realitza un breu anàlisi comparatiu de les tres eleccions generals durant la II República espanyola tot
relacionant-les amb les etapes polítiques que la componen. Pots seguir el següent esquema: Introducció
( descripció de la font històrica) desenvolupament del tema ( anàlisi més profund de la font i relació amb
els períodes ) conclusió i síntesi.
Ens trobem enfront una font primària que ens descriu els resultats de les tres eleccions democràtiques
que es van produir durant els anys de la II República Espanyola. En aquesta se’ns descriu tan el nombre
de votants de cada ideologia, com el nombre de diputats. Les primeres eleccions es van produir al juny
del 1931, en aquestes van guanyar amb claredat els partits d’esquerres. Espanya venia d’una dictadura i
la població volia canviar la situació en la que estava sumida l’Estat, de manera que més de la mei tat de
la població es va atorgar el seu vot als progressistes.
Les següents eleccions van ser l’any 1933, en aquestes es va produir un gir de 180 graus a la situació
degut a que la dreta va ressorgir obtenint 204 diputats, els partits de centre també van sortir
beneficiats. En canvi l’esquerra va quedar relegada a la tercera força, aquest moment inicia el bienni
conservador. Les darreres eleccions de la II República van ser al 1936, i en aquestes l’esquerra va
guanyar clarament les eleccions gairebé amb els mateixos resultats que al 1931. El vot va quedar molt
polaritzatja queen aquestes els partits de centre van obtenir pocs diputats.
A través d’aquesta font veiem com les situacions polítiques de l’Estat poden variar molt el vots de la
població. Destaca que la diferencia sigui tant ample, fet que significa que hi ha votants d’esquerres que
en altres eleccions van votar a la dreta o viceversa. Això ens fa veure la fragilitat i forta inestabilitat
política durantaquestperíode.
6. EL COP D’ESTAT (juliol del 1936)
General Mola General Goded
Queipode
Llano
General Sanjurjo
General Franco

Curs 2015-2016
A. Explica el paper que van tenir els següent s personatges en el cop d’estat del 17 de juliol del
1936.
La mort de José Calvo Sotelo, per venjança a la mort de José Castillo, va accelerar els plans del
cop d’estat. El general Sanjurjo torna a organitzar una conspiració contra la República. El cop
d’estat, estava dirigit pel general Franco amb l’ajuda del general Mola, que va començar el cop
d’estat a Les Canàries i quan es va assegurar de que tindria èxit va passar al Marroc per posar-
se al cap davantde l’exercit de l’Africa per poder atacar la península.
El general Goded, havia protagonitzat l’aixecament militar a Mallorca i a Catalunya. El qual no
va tenir èxit, ja que, la població,els sindicats,els paritsd’esquerra els van neutralitzar.
Quepio del Llano va protagonitzar l’alçament a Sevilla, que és va caracteritzar, per tot el terror
que va causar en els barris que es van oposar i els afusellaments massius militants,
simpatitzants o presumptes simpatitzants de partits i sindicats d'esquerra.
B. Qui és el president de la Generalitat en aquell moment? I el president de la República i el cap
del govern central ?
Lluis Companys i Casares Quiroga.
Trobaràs exercicisderepàs en el següent enllaç:
http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segund
a%20republica.html#exercicis

Activitats II república

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Activitats II república

Similar a Activitats II república (20)

Más de satouhydara

Más de satouhydara (7)

Último

Último (8)

Activitats II república