1. LA SOCIETAT ROMANA Els habitants de l’Imperi es dividien en grups socials amb drets desiguals. La societat romana era oberta i permetia l’ascens de categoria social.

2. Ser un ciutadà romà volia dir tenir dret a ... Dret a votar i a presentar-se a les eleccions. Dret al matrimoni. Dret a tenir propietats i a fer testament. Dret a ser protegit per la llei, etc.

3. Inicialment els ciutadans romans eren els homes lliures que vivien a la ciutat de Roma, la resta d’habitants dels territoris romans no eren ciutadans i només podien accedir a la ciutadania en el cas d’haver prestat serveis a Roma o en el cas de ser fill d’un llibert. Ara bé, l’any 213 dC l’emperador Caracal·la va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l’imperi.

4. ELS CIUTADANS ROMANS Patricis Eren la minoria de la població. Es consideraven descendents dels fundadors de Roma i es van convertir en les famílies més riques i poderoses. Tenien terres, governaven la ciutat i ocupaven els càrrecs més alts de l’exèrcit. Amb les conquestes es van enriquir i van acumular moltes propietats. Plebeus Eren la majoria de la població. Eren pagesos, artesans i comerciants. Inicialment no tenien drets polítics i no podien ser magistrats o senadors. Més endavant van tenir representació política: el tribú de la plebs. Alguns plebeus es van enriquir amb les conquestes.

5. ELS NO CIUTADANS: Esclaus Una persona podia perdre la llibertat i convertir-se en propietat d’una altra persona. Els esclaus solien ser presoners de guerra, botí de pirates, fills d’esclau, fillets abandonats o venuts pels seus propis pares, delinqüents, gent amb deutes, etc. Un esclau no tenia cap dret: no podia casar-se, ni tenir família ni tenir propietats. El seu amo tenia tots els drets sobre ell: podia decidir la vida o la mort, podia castigar-lo o torturar-lo. Feien tot tipus de feines, des de les més qualificades –metge, preceptor, gladiador, enginyer, administrador- fins a les que eren poc considerades –miner, picapedrer, llaurador-. Alguns esclaus ascendien fins a ocupar llocs de gran responsabilitat –alt càrrec de l’administració imperial, administrador d’una finca o una empresa. Les condicions de vida eren molt diferents: els esclaus domèstics vivien en habitacions separades de l’àrea dels amos, en canvi els esclaus rurals vivien encadenats en cel·les col·lectives.

6. ELS NO CIUTADANS: Lliberts Un esclau podia ser lliure si així ho decidia el seu amo. Podia ser que l’amo li hagués concedit la llibertat després de molts anys de servei i de fidelitat, o també podia ser que l’esclau hagués pagat la seva llibertat amb els seus diners o pertinences (peculi). Tenien dret a votar i a formar part de l’exèrcit, però no gaudien de tots els drets d’un ciutadà, per exemple no podien casar-se amb aquells que fossin nascuts lliures, no podien presentar-se a les eleccions , etc. Els fills dels lliberts, si naixien en llibertat, ja podien gaudir de tots els drets d’un ciutadà romà. El llibert es convertia en client del seu antic amo i estava obligat a mostrar respecte envers els seu amo i a treballar algunes jornades per a ell. Alguns lliberts depenents de l’emperador o de ciutadans molt rics van arribar a posseir grans fortunes.

7. PATRONS I CLIENTS Molts ciutadans romans eren clients de ciutadans més importants, que esdevenien patrons. El patró garantia ajuda econòmica i protecció davant la justícia al seus clients i, a canvi, aquests li devien respecte i serveis. El costum era que els clients fessin cua a l’alba davant la casa del patró per ser-hi acollits, retre-li homenatge i rebre aliments o diners. El nombre de clients que esperaven a la porta de la casa o que acompanyaven el seu patró fins el fòrum era un indicador de la seva importància i li donaven prestigi.