Cultura audiovisual tema 5

2. La Càmera

3. La càmera i l’ull humà

4. La càmera i l’ull humà
La càmera fotográfica i l’ull humà tenen nombroses similituds. Podem dir que la càmera bàsicament
utilitza el mateix mecanismo que els nostres òrgans de visió i fins i tot podem relacionar algunes parts
d’aquesta amb les de l’ull.
L’ull

5. La càmera i l’ull humà
La llum arriba a l’ull a través de la còrnia i la pupil·la.
L’iris varia la seva obertura, es contrau o s’arronsa, i així controla la intensitat de llum que entra.
El cristal·lí és la lent que serveix per a formar una imatge nítida, enfoca els raigs que entren a través de la
pupil·la.
L’ull

6. La càmera i l’ull humà
Els raigs arribaran a la retina que reaccionarà i convertirá aquesta reacció en impulsos
nerviosos que el nervi òptic portarà fins al cervell.
Llavors percebem la imatge.
L’ull

7. La càmera i l’ull humà
A la càmera, la llum arrba a través de l’objectiu.
Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d’aquest hi ha el diafragma.
A dins de l’objectiu hi ha una lent o un conjunt de lents que enfocaran els raigs.
Càmera

8. La càmera i l’ull humà
La visió humana està controlada en part per l’ull i en part pel cervell, cosa
que permet veure el que interessa prescindint de la resta d¡información, la
càmera no pot i ho capta tot.
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS
VISIÓ SELECTIVA

9. La càmera i l’ull humà
L’ull quasi mai produeix una imatge desenfocada, si estem llegint i a
continuación alcem la vista en dirección a la finestra, per exemple, no es
produeix cap alteració d’imatge.
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS
ENFOCAMENT

10. La càmera i l’ull humà
La càmera reduix una escena tridimensional a una imatge de dues
dimensions. Gràcies al cervell , sintetitza els dos punts de vista que aporten
els dos ulls.
BIDIMENSIONALITAT
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS

11. La càmera i l’ull humà
L’ull té un sol angle de visió, només podem veure un espai determinat.
Segons el tipus d’objectiu, la càmera pot tenir diversos angles de visió.
ANGLE DE VISIÓ
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS

12. La càmera i l’ull humà
A través de jocs entre lents, les càmeres es poden aconseguir determinats
efectes, com corregir determinades perspectives, augmentar la grandària…
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS
EFECTES OPTICS

13. La llum

14. La llum és l’element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través de la càmera.
El fotògraf o operador de càmera ha de saber determinar les característiques de la llum d’una escena i
utilizar tots els mecanismos per a aprofitar-ne o paliar-ne els seus efectes.
La llum

15. Està composta per quantitats d’energía invisible anomenats fotons, aquests es traslladan en línea recta
traçant ondulacions.
La llum CARACTERÍSTIQUES

16. La llum, quan topa amb alguna superficie o alguna substància, pot reaccionar de diferents maneres:
1- Transmissió: directa / difusa / parcial.
2- Reflexió: directa / difusa / parcial / selectiva.
3- Absorció.
La llum CARACTERÍSTIQUES

17. Els colors són el resultat de la descomposició de la llum blanca. La reflexió i l’absorció de part dels raigs
de l’espectre lumínic en la superficie dels cossos és la que ens provoca la percepció dels colors.
La llum ELS COLORS

18. Primaris o additius: roig – verd – blau = llum blanca
Secundaris substractius: roig+verd = groc / roig+blau = magenta / blau+verd = cian
Suma de complementaris = llum blanca (roig+cian)
La llum ELS COLORS

19. Diferents qualitats de llum o fonts lumíniques emeten més o menys calor.
La temperatura depèn de la quantitat però també del color.
La temperatura de calor s’inicia en el zero absolut: -273Cº.
La llum ELS COLORS
Temperatura de color

20. Moltes càmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intesitats lumíniques d’una
escena.
S’ha de tenir en compte també on ens col·loquem o com col·loquem allò que es vol fotografiar o
enregistrar.
La llum CONTROL DE LA LLUM

21. Són els dispositius que mesuren la quantitat de llum d’una escena concreta.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Fotòmetres

22. Ens permeten controlar l’exposició.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Diafragma i Velocitat d’obturació

23. Discriminen els raigs que entraran a la càmera.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Filtres

24. Es pot manipular la llum d’una escena, procurar una bona il·luminació o mitigar els efectes de la ja
existent amb elements propis d’un equip d’il·luminació.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Equip d’il·luminació

25. Són com les bombetes casolanes però amb més potencia.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE TUNGSTÈ

26. El Flood o focus de difusió és una lampada de tungstè a dins d’un reflector en forma de plat.
Proporciona llum uniforme sobre grans àrees.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE TUNGSTÈ
El Flood

27. És un aparell d’il·luminació que emet un feix d’amplada variable. Aquest focus permet difondre o
concentrar la llum segons si acosten el punt de llum a la lent o l’allunyem.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE TUNGSTÈ
L’Spot

28. Aquestes làmpades están fetes de filaments de tungstè col·locats dins d’un tub de quars on hi ha un gas
halogen.
Aquest tipus de làmpades poden anar incorporades a diferents dispositius.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS

29. Permeten enfocat on es vulgui
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Reflector de Quars

30. La làmpada és allargada i proporciona un feix de llum ampli i uniforme.
S’utilitza normalment per a llums secundaries.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Reflector de Quars

31. Làmpada allargada dirigida a l’interior d’un aparell.
Aquesta és potent però suavitzada i serveix per a la il·luminació general.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Difusor

32. Tenen la superficie en forma parabólica.
S’utilitzen per a proporcionar major intensitat lumínica a punts concrets.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Reflectors parabòlics

33. És una de les llums artificials més utilitzades pper a solucionar puntualment la baixa
lluminositat d’una escena.
S’ha de vigilar amb el rebot de la llum. Pot cremar les imatges.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Flaix

34. Unitats de quars portàtils que permeten treballar aguantant-los amb la mà. Proporcionen llum
potent i dura.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Torxes

35. Trípodes, trípodes amb perxes, pinces…
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Suports

36. Amb superficie interna reflectant, proporcionen llum tova.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Paraigües

37. Làmines metàl·liques que es posen davant de les llums per limitar l’área de llum projectada.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Banderes

38. Per a projectar ombres.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Plantilles

39. Planxes sobre les que rebota la llum.
Estan recobertes de poliéster per una cara i de làmina d’alumini per l’altra per a utilizar-los com
a reflector tou o dur.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Pantalles

40. Fulles de material translúcid per a difondre la llum.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Difusors

41. Normalment són de vidre o plàstic per a variar els tons del focus.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Filtres

42. Per a orientar o concentrar la llum.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Viseres i Cons

43. Redueixen la intensitat del focus de llum.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Gasa

44. Distribueixen la intensitat del focus de llum.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Malles Metàl·liques

45. Frontal o Anterior
La llum LA DIRECCIÓ
Tres Quarts Lateral Set Octaus

46. Posterior o
Contrallum
La llum LA DIRECCIÓ
Frontal inferior Silueta Frontal superior

47. La llum FORMA DE PROPAGACIÓ
Parlem de llum DURA.
Aquesta llum provoca ombres marcades, pot augmentar els contrastos, la brillantor de les
superficies i destacar els colors.
Directa

48. La llum FORMA DE PROPAGACIÓ
Parlem de llum TOVA.
Llum difusa i suau que provoca poc contast. També matisa els colors i la brillasntor de les
suerfícies.
Difusa

49. La llum FORMA DE PROPAGACIÓ
Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi més suau o de manera indirecta, es poden
utilizar reflectors, pantalles o d’altres perquè reboti.
Rebotada

50. La llum FORMA DE PROPAGACIÓ
La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin
els raigs que il·luminaran l’escena.
Filtrada

51. Els materials sensibles

52. Parts:
-Suport de la pel·lícula
-Capa adhesiva
-Emulsió fotosensible
-Capa protectora de gelatina
Els materials sensibles La pel·lícula
Parts

53. Es diferencien per:
-Format
-Tipus d’emulsió
-Tipus d’imatge que produeix
-Índex de sensibilitat a la llum
Els materials sensibles La pel·lícula
Característiques

54. La llum pot ser que les afecti més o menys ràpidament, depèn de la qualitat del material sensible però
també de la mida de les seves partícules.
Els materials sensibles Sensibilitat

55. La sensibilitat es mesura segons l'estàndard ASA. Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat
podrà captar.
Els materials sensibles Índex de sensibilitat

56. El diafragma i l’obturador

57. Dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. Funciona com l’iris de l’ull humà, obrint-
se o tancant-se per permetre que entri més o menys llum.
El diafragma i l’obturador Diafragma

58. És un mecanisme situat davant la pel·lícula que impedeix que la llum arribi a aquest element. Permet
limitar l’exposició a temps molt breus i controla el temps d’exposició.
El diafragma i l’obturador Obturador

59. -Obturador central (situat dins de l’objectiu) -Obturador de pla focal
El diafragma i l’obturador Obturador
Tipus d’obturador

60. El moviment és un dels principals motors d’expressivitat en la fotografia. Ja que els essers o objectes
estan en moviments però la fotografia és una instantània que no es mou.
El diafragma i l’obturador Captar el moviment

61. Una imatge d’alt dinamisme en ple moviment apareix com congelada.
El diafragma i l’obturador Captar el moviment
Congelació de moviment

62. S’ajusta un temps d’exposició prou lent com perquè el moviment de l’element aparegui desplaçat.
El diafragma i l’obturador Captar el moviment
Desplaçament

63. Tant amb el diafragma com amb la velocitat d’obturació regulem l’exposició de llum. Amb el primer
regulem la quantitat, amb la segona el temps d’exposició.
El diafragma i l’obturador Combinació del diafragma i la
velocitat d’obturació

64. El visor

65. És un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotografiat, fent possible
compondre l’escena i enfocar.
El visor

66. El dispositiu visor és independent de l’objectiu.
El visor Visor directe

67. La imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lateralment.
El visor Visor rèflex

68. Els objectius

69. Les lents permeten una major obertura, ja que desvien els raigs perquè convergeixen en un punt i tornin
a projectar-se damunt del suport fotosensible produint una imatge enfocada.
Els objectius

70. Focus: punt on convergeixen els raigs de llum.
Pla focal: pla vertical on es forma la imatge.
Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent.
Centre òptic: per on passen els raigs sense desviar-se.
Elements d’una lentEls objectius

71. Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de curvatura.
Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus.
Pla de l’objecte: un dels plans que conté l’objecte representat.
Elements d’una lentEls objectius

72. Es caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa
fotogràfica realitzada des de molt a prop. És molt lluminós.
Objectiu normalEls objectius

73. Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància ampliant la imatge òpticament.
Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers.
TeleobjectiuEls objectius

74. Permet variar la distancia focal sense canviar d’objectiu. Acostumen a ser més grans i pesats, però poden
arribar a substituir a diferents objectius de distància focal fixa.
Objectius de distància focal variableEls objectius

75. Lents d’augment: Disminueixen la distància d’enfocament.
Anells extensors: Anells buits que allarguen l’objectiu. Ens permet enfocar a menys distància un
element.
AccessorisEls objectius

76. Els objectius ens permeten:
- Abastar un angle de visió determinat
- Produir aberracions òptiques però corregir-ne d’altres
- Modificar la sensació de les distàncies de profunditat de camp
L’enfocamentEls objectius

77. - Acostar-nos a elements llunyans o a elements molt petits i propers
- Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp
- Obtenir una imatge enfocada
L’enfocamentEls objectius

78. - L’obertura del diafragma.
- La distància focal de l’objectiu.
- La distància respecte a l’objecte enfocat.
Paràmetres que condicionen la profunditat
de camp
Els objectius