3. EL CARLISME
Moviment polític tradicionalista y legitimista de caràcter
antilliberal y contrarrevolucionari.
Aparició S.XIX, Espanya
Propugnava la tornada a l’Antic Règim.
Partit Carlista
Al S.XX en dos grups.
El carlisme es
divideix
Trieni liberal:
bases
ideològiques del
pensament
Socialisme
autogestionari
Comunió
Tradicionalista
Carlista
Tradicionalistes
antiilustrat
antiliberal
4. REPUBLICANISME
Teoría política que proposa i defén
la república com el model de govern
òptim per un Estat.
Oposició monàrquica i aristocràtica.
Protegix la llibertat i es fundamenta en el dret.
Es mostra interes pels moviments a favor de la restauració
de la República.
Sorgixen partits d’esquerra republicanistes
i nacionalistes com Esquerra unida y
Esquerra Republicana.
5. MOVIMENT OBRER ESPANYOL
Va sorgir l’any 1868, finals del S.XIX
Recolçament dels sectors anarquistes front als
socialistes a la major part d’Europa
Partidaris de l’acció revolucionaria directa.
Característiques:
Ausènsia de restricció
Llibertat per a tots els grups locals
Predominació de les bases anarquistes
6. MOVIMENT OBRER ESPANYOL
UGT
Sindicat que va naixer al 1888
Treballadors de tots els sectors de producció
No vinculats a la política
Relació molt estreta amb el PSOE
Negociaven per a millores salarials, reduccio de la
jornada laboral
Entre els anys 1892-1899 pasaren de ser 3.500 a
15.000
7. MOVIMENT OBRER ESPANYOL
PSOE
Va
sorgir de manera clandestina a Madrid
Fundat per Pablo Iglesias; un dels primers partits
socialistes a Europa
Defenien al proletariat front a la burguesia
Reivindicaren millores laborals, una nova legislació
social i el dret a vaga.
Fundaren la Ugt
8. MOVIMENT OBRER ESPANYOL
CNT
Aparició com a consequencia de la Setmana Tràgica a
Barcelona l’any 1910
Força opositora a la UGT
Màxim representant: Juan Gómez Casas
Major sindicat obrer a Espanya
Ideología arcosindicalista
9. EL NACIONALISME
Aquest moviment aparegué
a finals del s. XIX
Plantejaments radicals com
l’autonomisme, l’independe
ntisme i el separatisme
Volien ser nacions propies i
l’autogovern
Es basaven en que tenien
llengua, drets
històrics, cultura propia i
costums propis
10. NACIONALISME CATALÀ
1.
2.
3.
4.
Defenia l’autogovern de Catalunya ja que van perdre
els furs amb el Decret de Nova Planta
Recolzat per la burgesia i els llauradors
Diverses etapes:
La reinaixença (1830) recuperació de la llengua
Centre Català (1882) reivindicació de l’autonomia
Unió Catalanista (1891) autogovern i divisió de
competències entre Espanya i Catalunya
Lliga Regionalista (1901) defensa dels interesos
economics pels industrials catalans
11. NACIONALISME BASC
Perderen els furs despres de les guerres Carlines i
amb la Reforma dels furs Bascos acabaren
desapareguent
Naix al terreny de la burgesia biscaïna
1895 PNB (Partit nacionalista bas)
Representant Sabino Arana Goiri
12. NACIONALISME BASC
FONAMENTS IDEOLOGICS
Conservadorisme ideològic
Independencia d’Euskadi (7 territoris; 4 Espanyols i 3
Francesos)
Radicalisme antiespañol
Exaltació de l’ètnia vasca (puresa radical)
Integrisme religios catòlic
Promoció de l’idioma i tradicions basques
(Euskaldunicación)
Idealització i apología d’un món rural Basc.
13. NACIONALISME VALENCIÀ
Fenòmen minoritari i tardiu respecte als altres
Defenien la recuperació de la llengua, les tradicions i
costums valencianes
Representat per “Lo rat penat”, que defenien els
pensament de Llompart
14. NACIONALISME ANDALÚS
Moviment politic i social que va sorgir al s. XIX
Defensa el reconeixement d’Andalusia com
a nació dins d’Europa
Representants Mario Méndez i Antonio Machado
Partit Andalucista (PA) i el Partit Socialista
d’Andalusia (PSA)
15. NACIONALISME GALLEC
Corrent social, amb dimensions culturals i polítiques
que proposa el reconeixement de Galicia com nació
Naix amb les Irmandades de Fala(1916-1931)
Defèn per primer cop el monolingüisme gallec
16. NACIONALISME GALLEC
TRES MOVIMENTS:
Provincialisme (1840) defensava la integritat del territori
de Galicia
Federalisme (1865-1875) Galícia es constituís com un
cantó dintre de l'Estat espanyol
Rexionalisme (1875-1907) reestructuració cultural i
ideològica
