Apunts per a la lectura d'Aloma de Mercè Rodoreda. 4t de SO. Departament de Filologia. Col.legi Sant Miquel dels Sants.

1. 1.-Publicació
2.-Definició:
Novel.la psicològica
Novel.la ciutadana
Novel.la femenina
Novel.la simbòlica
3.- Estructura
4.- Temàtica

2. •Acabada el 1936
•Premi Crexell 1937
•Editada el 1938
•Revisada i versió definitiva 1969
Primera obra reeixida de la seva autora
Algunes de les característiques que s’hi troben
seran una constant en la producció de

3. 1.- Novel.la psicològica
2.- Novel.la ciutadana:
3.-Novel.la femenina.
4.- Novel.la simbòlica

4. Per l’Argument:
 Relacions amoroses d’una adolescent
somniadora i desconeixedora de la vida, i
d’un home madur i experimentat
 Les relacions amoroses, l’amor s’associa a
l’edat adulta. En viure-les plenament,
aquella adolescent canviarà la seva vida
riallera per la de la soledat i la dissort:
Pèrdua de la infantesa-paradís perdut

5. Pel Narrador
 3a persona omniscient. Actua com a filtre
 És el coneixedor dels replecs més íntims de tots els
personatges, fins i tot aquells que ella mateixa ignora
 No és tan directe ni proper com un narrador en primera
persona que pecaria en excés de punyent i dramàtic.
 És un narrador ajustat a la intenció psicològica, per bé que
el típic de les novel·les d’aquest estil és en primera persona
 Un narrador que dóna a conèixer un sentiment de dolor i
desencís.

6. PER LA TÈCNICA DE PRESENTACIÓ
Com coneixem Aloma?
 Pels seus pensaments i accions (donats a conèixer pel
narrador)
Caràcter: solitari, introvertit i somniador
Viu en un món dual:
1.- el seu-el propi-somniador (cartes d’amor, el
llibre, ..
2.- el món exterior: el pràctic, el real.
 Pel contrast amb altres personatges (Coral-Anna-
Maria)

7.  Temps i espai històric
BARCELONA anys 30
- Fets d’octubre de 1934: revoltes i
malestar
- Barcelona clarament identificable:
entorn de Rodoreda: Sant Gervasi, el
carrer Muntaner, plaça Catalunya, les
Rambles, els tramvies, els cinemes...

8.  La figura de la dona vista com a víctima
 L’home esdevé el tirà: JOAN-ROBERT
 ALOMA/ANNA CORAL/VIOLETA
DESENCÍS, SENSUAL
ADOLESCENT
DESAPASSIONADA FEMENINA
SOMNIADORA
ROL ÚTIL CASA DESITJADA
DESITJOSA DE SER
PESSIMISTA TIRANA
ESTIMADA
RUTINÀRIA
SOLITÀRIA LLUNYANA
GELOSA
INTROVERTIDA IDEAL
ABÚLICA DESITJADA
DESENCISADA INTRUSA
CONTRADICTÒRIA ACTIVA(CARTES)

9.  MERCÈ-vídua,havia tingut un fill abans
ded casar-se. Lletja, prima i malgirbada.
El seu marit l’havia enganyat sovint i de
vegades l’apallissava. “cosia perquè ell
no hagués de mantenir-la” p.33 cap.IV
 CONCEPCIÓ- veïna, xerraire i arrugada
com una bruixa p.26 cap.IV

10.  MARIA BAIXERAS- Es passa la vida darrera al
balcó guaitant per la finestra. Té gelosia de
la Coral perquè és més bella que la seva
filla. Se li casa la filla, espectacle dels
preparatius (Aloma distant, no tindrà mai
aquell vestit)
› Maria-Filla – noia arrauxada, diferents
pretendents. Té clar que dominarà al seu futur
marit, s’assembla més a la Coral: “Quan el tindré
aquí dintre-va assenyalar el puny- ja el planyo” “
tots els homes són uns babaus” p.79 cap. XIII.
 CARME VIDAL- prototipus de matrimoni
feliç, té una nena (Marta) es separen-
sorprenentment.

11.  Univers simbòlic que es construeix de
forma gradual i paral.lela a la davallada
de la protagonista.
 Símbols que actuen de forma
premonitòria (gata-llibre-cortines)
 Símbols rodoredians: les flors, el jardí, el
món natural.

12. CORTINES = DESIG=RENOVACIÓ=AMOR
IL.LUSIÓ DE RENOVACIÓ I DE CANVI A LA SEVA
HABITACIÓ. DESPRÉS EN JOAN DECIDEIX QUE LES
CORTINES SIGUIN PER A EN ROBERT: L’HOME NO HA
ARRIBAT I LI USURPA UNA PART DE LES SEVES
IL.LUSIONS.
DESIL.LUSIÓ AL FINAL ALOMA DESPENJA LES CORTINES I
S’ENNUEGA AMB LA POLS. L’OBJECTE DESITJAT ARA ÉS BRUT
I HA PERDUT LA SEVA ESPLENDOR COM LA DEL SEU AMOR.
EN QUEDA LA REALITAT NUA I CRUA: OBJECTE EMPOLSINAT,
ABANDONAT, ARRACONAT, COM LA MATEIXA ALOMA.

13. GATA=ALOMA
 DONA= VÍCTIMA (LLIGADA AL SEXE I A LA MATERNITAT QUE
S’IMPOSA)
 GATA MALATA, PERSEGUIDA PEL GAT MASCLE PREPOTENT QUE
CERCA EL PLAER PER FORÇA SEGUINT ELS SEUS INSTINTS MÉS
PRIMARIS.
 ABANDONADA A LA SEVA SORT.
 DESIG DE MORIR, D’ABANDONAR-SE AL BUIT DE LA MORT ,
DAVANT LA REPULSIÓ AL SEXE (COM LA MORT DE LA GATA).
 ENLLAÇ CAPÍTOLS I- XVI
 SOMNI GAT=LLIBRE: DESENGANY- “LLEGEIX, LLEGEIX..”

14. llibre:
 Una mena d’Amor de C.A. Jordana (1931) llibre que
explica una relació sexual torbadora i angoixant. Tracta
d’una noia que espera un amor i rep només sexe
descarnat.
 L’AMAGA PERQUÈ NINGÚ LA DESCOBREIXI DE LA MATEIXA MANER A QUE
AMAGA LA RELACIÓ AMB EN ROBERT.
 QUAN ALOMA ESCRIU LA SEGONA CARTA AL NOI IMAGINARI(INSPIRAT
EN ROBERT) LA DEIXA DINS EL LLIBRE OBLIDADA PERQUÈ LA RELACIÓ
S’INICIA AMB EL CUNYAT JA NO NECESSITA LLEGIR ALLÒ QUE ESTÀ VIVINT
 EN EL DARRER CAPÍTOL, L’ALOMA RETROBA EL VOLUM A L’HABITACIÓ
D’EN ROBERT AMB LA CARTA A DINS, EN RELLEGIR-LA, CONSTATA
AMARGAMENT EL FRACÀS DE LES SEVES FANTASIES.
 IGUALMENT, ABANDONA EL LLIBRE COM UNA OFRENA AL SEU GERMÀ,
QUE NO VA VOLER VIURE LA REALITAT I VA DECIDIR NO VIURE

15. Eucaliptus
 Infantesa partit- casa
abandonada.
 Paradís perdut
Til.ler que s’havia
 Desig de sortir al jardí amb en començat a tornar
Dani, amb en Robert. groc, com la seva
relació
 Refugi solitari
Morera segueix el
 Confident de somnis cicle de inici-plenitud i
mort p.14-41-55-120
 Món- microcosmos
 Evolució- principi i final de llibre: Taronger,
comparar les descripcions abans amb les
fulles agres com
el fel,de sostre
verd p3-p119

16.  Llessamí- olor (no flor)- premonició i
desvetllament amorós
 Llessamí – en flor : amor
 Llessamí- olor intens de les flors:
consumació de l’amor
 Llessamí- pèrdua dels pètals: pèrdua de
la virginitat
(p.55,62,65,70)

17. “Per sant Joan tindrem gardènies” p.65
“A la bóta que tenia més a la vora s’estaven
obrint les gardènies
“les gardènies que s’havia posat feien molta
olor p.67
Passejant pensa en “ les gardènies es devien
obert més”p60
“Les gardènies, masegades i negres, feien
fàstic....i ella.” p71
Simbolisme: aroma i l’olor del desig sexual que es consumarà la
nit de sant Joan. Procés gradual de l’acostament a la pèrdua de la
virginitat.

18. Tipus de temps:
 Temps cronològic: Ritme desigual de
dedicació textual . Ex: fets que duren una o dues
hores i són llargs de text: exemple cap. 1 una tarda tot un
capítol: Introducció de la protagonista, símbols premonitoris:
gata-llibre-cortines i el pes d’una desgràcia.
 Temps històric: Fets d’octubre de 1934
 Temps simbòlic:
estacions de l’any=edat humana

19.  Primavera= inici, desvetllament de l’amor:
desvetllament de la natura i de l’amor: Abril dos
primers capítols, el 3r ja és maig
 Estiu= punt àlgid-plenitud-Sant Joan: consumació
amor-sexe
 Tardor= davallada-passada la plenitud-declivi: Inici de
la dissort: mot de Dani,venda de la casa, en Robert se’n va.
 Hivern = decadència-mort: “l’hivern ha estat trist, tancats a
casa, sense diversions”(p.35) “Les cases són tancades vindrà l’hivern a
vetllar-les”

20.  Desencaix entre com ens agradaria que
fossin les coses-com les imaginem i com
la vida se’ns imposa sense concessions
tema que pren forma a partir de
l’argument: Una noia adolescent,que
somnia en ser estimada per un home. El
seu somni es trencarà quan se li imposa
una maternitat traumàtica que la
converteix en solitària i marginada

21. Rodoreda, Mercè
Aloma Edicions 62 col. Educala-16- Per
alguns dels apunts.
Aloma Observador. Col. Clàssics Catalans
del segle XX- per a les pàgines de les cites

22. Col.legi Sant Miquel dels Sants
Departament de Filologia
Profs. Sílvia Caballeria
Carme Codina
4t de SO curs 2010-2011