2. BIOGRAFIA: primers anys
L’Escala 1869-1966
Filla gran d’una família de propietaris rurals.
A la mort del pare (1899), ella administra les
propietats familiars
Forta personalitat, seguretat, caràcter
independent i solitari
Gran sensibilitat artística
La família afavoreix les seves inclinacions
artístiques (pare, advocat i polític. Mare,
música i poesia. Àvia, narradora d’històries)
3. BIOGRAFIA: formació
Bona part de la seva formació la rep a
casa: classes particulars, arts plàstiques
(dibuix, pintura i escultura)
Interès per l‟arqueologia –Empúries- i pel
folklore: recerca i conservació de la
cultura popular
• Voluntat de salvar les paraules frases
fetes, dites, refranys, goigs, nadales,
cançons, rondalles…
4. BIOGRAFIA: la literatura
Comença a escriure de molt jove. El
1898 es dóna a conèixer com a
escriptora
Poema “El llibre nou” i el monòleg
teatral La infanticida premiats als
Jocs Florals d‟Olot
1901: publica el 1r llibre de poesies. Pren
el pseudònim de VÍCTOR CATALÀ Protagonista
d’una novel·la
inacabada
5. BIOGRAFIA: la literatura
Ús del pseudònim:
• Protecció de l‟opinió pública
• Traspassa els límits de la classe social i la família
Quan ja és coneguda, el continua usant
• Frontera entre la vida pública i la privada
• Projecta amb ell la seva creativitat i rebel·lia
Altres estratègies per no ser rebutjada en el
seu cercle com a dona :
• Es presenta com a amateur
6. BIOGRAFIA: la literatura
Dualitat vida privada-pública:
• 1917 presideix els Jocs Florals
• 1923 membre de l‟Acadèmia de Bones
Lletres
• Manté múltiples relacions literàries epistolars:
• Narcís Oller Cartes: documents
• Joan Maragall descobreixen una autora
lliurada a la literatura:
•Capacitat narrativa
•Defensora de a seva estètica i
la seva llengua
7. BIOGRAFIA: la literatura
DOS aspectes presents en la vida
privada i en l‟obra que donen cohesió a
l„AUTORA:
1. La vinculació emotiva amb la llengua
catalana
2. La vinculació emotiva amb el paisatge de la
seva terra, l‟EMPORDÀ
8. BIOGRAFIA: la literatura i la
llengua
Llengua catalana:
Defensa com a És la llengua de
afirmació de la creació
catalanitat: durant el literària
franquisme
9. BIOGRAFIA: la literatura
Necessitat de versemblança i l‟emotivitat
situa les obres a la realitat més propera:
• L‟Empordà
• Els voltants de l‟Escala
Vinyes, horts,
muntanya del Montgrí,
ermita de Santa
Caterina, Torroella de
Montgrí
De vegades els disfressa amb topònims inventats
10. L’OBRA
Narrativa, poesia i teatre
El gènere fonamental: la narrativa
Escriu 74 títols al llarg de 50 anys,
trencats per dos buits:
• 1907-1920: discrepàncies amb els
noucentistes
• 1930-1944: mort de la mare, Guerra Civil,
postguerra, malalties dels germans, d‟ella…
11. L’OBRA
Tres etapes:
1a 1902 al 1907: Drames rurals (1902),
Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), i la
novel·la Solitud (1905)
2a 1918-1930: Un film (3.000 metres)
(1920), La mare Balena (1920), Marines
(1928) i Contrallums (1930)
3ª 1944-1966: Vida mòlta (1950) i Jubileu
(1951)
12. LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA
Planteja les relacions conflictives entre
un una
individu massa
inquiet i & social
revoltat passiva
Asfixia la
voluntat La pagesia Entrebanc per a
renovadora de la modernització
de Catalunya
13. LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA
"
Nova manera d‟enfocar la ruralia que
trenca amb la visió idíl·lica del segle XIX
El camp i la terra, representen l‘ànima
d’un país, conforma l‟esperit dels que hi
viuen i en determina la forma de ser
El món rural apareix focalitzat des d‟un
vessant totalment fosc i tràgic, primari
14. LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA
El camp: lloc on la vida es manifesta en
brut, amb tota la seva violència
No hi ha refinaments ni el filtre de la
cultura
Els éssers humans són alhora víctimes i
botxins
Ús d'un lèxic força més ric, treballat i
precís que el de la narrativa anterior
15. LA NOVEL·LA RURAL
MODERNISTA
El tema rural determina el llenguatge
Reflex de la parla dels pagesos
Síntesi del català popular de les zones
rurals
Ús d’exclamacions, diminutius,
augmentatius, dialectalismes, vulgarismes,
en morfologia i sintaxi
16. ELS DRAMES RURALS
En paraules de Joan Lluís Marfany:
“el ruralisme modernista reacciona
violentament contra la visió pintoresca i
folklòrica del camp, pròpia de la literatura
de la Renaixença, la qual es veia com
una perpetuació de la concepció
regionalista de la cultura catalana. Hi
reaccionen com una visió alternativa del
camp català, una visió antifolklòrica que
en feia el marc no d’uns pintorescos
usos i costums locals, sinó d’uns
problemes d’abast humà universal”.
17. DRAMES RURALS
Víctor Català és un dels màxims
representants del RURALISME
Drames rurals
• 1a obra ruralista important de l‘autora
• es defineix estèticament i reflexiona sobre
la seva literatura: pròleg PREC
18. DRAMES RURALS
Basada en el
coneixement
rural de
l’autora
l’espai, la llengua viva
dels pagesos, les Contempla el món Té una
difícils relacions des de la realitat PERCEPCIÓ
humanes, les LIMITADA I
MÉS CRUA SUBJECTIVA de
tragèdies i
dificultats de la vida la realitat
al camp
19. DRAMES RURALS
TEMÀTICA:
1. La duresa de la vida amb les seves fatalitats, en
concret la dels PAGESOS
2. La PROBLEMÀTICA de les RELACIONS
HUMANES
3. La COMPLEXITAT de les PERSONALITATS i
dels comportaments individuals i socials
4. La situació de LA DONA en una societat que li
és HOSTIL
20. DRAMES RURALS
CARACTERÍSTIQUES DELS DRAMES
Brevetat i concisió
Domini de la llengua i simbiosi llengua-temàtica
Capacitat d’observació: fets, personatges,
varietat i riquesa lingüística
Presència de nivells de llenguatge diferents:
culte, col·loquial, mots vius de la parla dels
pagesos, de l’empordà, localismes
21. DRAMES RURALS
Estil suggestiu i plàstic: contrastos, efectes
visuals de llums, ombres i colors; efectes
sonors: estimulació dels sentits i les
emocions.
Al·literacions, intensificacions, adjectivació,
metàfores, símbols i sobretot les
comparacions, múltiples i variades
Presència del paisatge, en molts casos amb
dimensó simbòlica: valor còsmic. Elements
atmosfèrics i celestes
22. DRAMES RURALS
Els contes presenten les històries d‟uns
personatges marcats per la FATALITAT,
contra la qual no poden lluitar:
Influèndia del
NATURALISME
•.pèrdua de la vida
•. Fracàs definitiu
•. Violència d’un home encegat per la passió mata algú:
una DONA
•La fatalitat pot venir donada per un element superior del
cosmos
•També pot venir donada per un acte inconscient: ser primitiu,
nen
23. DRAMES RURALS
2. Diversitat de personatges, personalitats
o tractaments:
Observació externa dels comportaments
Projecció del món interior
Contraposició aparença externa-món
interior desconegut i impenetrable
Varietat de formes i recursos propis de la
seva narrativa
24. Sílvia Caballeria i Ferrer
Carme Codina i Contijoch
COL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS
Llengua i literatura catalana 1r BAT