Treball sobre la Laura a la ciutat dels Sants

1. Col·legi Sant Miquel dels Sants. VIC
LITERATURA CATALANA
Professora: Sílvia Caballeria
Guillem Castany i Crivillers, 1er B - Bat

2.  Habitant de Comarquinal:
- Persona que vigila, que observa, però sense ser vista (rere
finestres i cortines, a través del pany d’una porta, de reüll)
“tombant-se dissimuladament perquè l'al·ludida no s’adoni
que la miren ”
- Critica i dóna opinió sobre els fets observats.
“m’he fixat molt en la Laura i us asseguro que no porta res a
les cames, ni mitges com qui diu”

3. :
- En moltes situacions són el camí d’entrada de la realitat,
una realitat subjectiva i fàcilment mal interpretable.
- Són un mitjà de comunicació, i a vegades l’únic, en
algunes escenes del llibre:
“la Laura es gira per mirar el seu marit (...). Dorm i la Laura el
mira per a ella sola. És el seu home!”

4. - Sovint són una premonició i un avís del futur més pròxim
(quan la Laura obre la finestra de l’habitació, o quan arriba a
l’estació - p.72).
- En moltes situacions ens expressen i ens donen a conèixer
l’estat d’ànim de la persona o grup, i podem arribar a
conèixer quina és la seva personalitat:
“la Teresa li obre la porta, els ulls com fiblons, vorejats d’una
ombra terrosa, el rostre angulós, lívid, corsecat per la gelosia”

5.  Mirall de l’ànima: No sempre expressen el mateix que la resta
del cos, per tant la mirada és molt més franca i sincera que no pas
cap paraula:
“no li has vist els ulls? Aquesta manera tan clara com mira! Diu la
veritat.”
“miren, terriblement tristos, seriosos, mentre la cara somriu amb
falagueria”
Ens diu molt d’una persona de Comarquinal, una persona que
necessita observar un foraster (Laura) però que alhora fa bona cara
davant d’aquest, encara que després se’l critiqui:
La hipocresia dels habitants de la ciutat dels sants.

6.  A vegades, fins i tot en algunes ocasions, els ulls poden ser el
crit silenciós d’una consciència oprimida i desgraciada, que
només podem conèixer a través de l’actitud de l’individu
(Teresa):
“ tot just és a la part de fora que dubta un segon, i s’ajup a mirar
pel forat del pany. Veu la Laura dreta al mig de la cambra (...).
Ja en té prou. Es redreça, la boca contreta i la mà closa sobre
el pit cast que no ha rebut mai el contacte del sol i ben poc de
l’aigua”

7.  La mirada també evoluciona segons les situacions en
què es trobi l’individu:
Personatge Principi de l’obra Final de l’obra
Busca l’evasió, acostant-se
Laura Mirada franca, innocent al balcó i buscant en el
més enllà (p.220)
Un cop Comarquinal ha
Mira a la resta de conegut la Laura, la manca
ciutadans amb un aire de de comunicació visual
Tomàs
gall triomfador, “ensenyant” deixa sobre la taula el fet
la Laura a tothom que en Tomàs valora ben
poc la seva dona
Observadora, distant, en
estat d’alerta per saber Mirada irritant, oprimida i
Teresa
fins on arribarà el seu plena de gelosia i enganys
poder i el de Laura

8.  En l’obra també trobem alguns casos de metonímia (ús
d’una part pel tot) que es poden aplicar als ulls i la mirada, és
a dir s'utilitza la mirada per anomenar a, per exemple, un
col·lectiu en general:
“De sobte, la Laura s’adona d’un rengle d’ulls iguals, que la fixen
insistentment, una mica esparverats. Són ulls rodons, de color
d’acer, que fiblen; miren terriblement tristos, seriosos (...)”
Família d’en Tomàs

9. - La personificació els dóna entitat, virtuts i defectes, els
humanitza, en la mesura que reflecteixen l’interior. Tot i així, no
deixen de ser una metonimia.
“la complaença d’ella de deixar-se ben mirar l’escot pels ulls
golafres d’en Pere”
“s’havia tornat un pobre d’ulls manyacs

10. CONCLUSIÓ
- Camí d’entrada de la realitat
- Són un mitjà de comunicació
- Mirall de l’ànima
- Ens transmeten idees, sentiments, sensacions...
- A vegades són símbols premonitoris.
- La personificiació els dóna entitat, virtuts i defectes:
”